SANT MARTI DE TOUS, 27 agost 2022

Per acabar l’agost ens hem arribat a Tous per uns corriols nous que hi han a la zona de la Tossa.

MONTMANEU, 20 agost 2022

Com que a l’estiu tota cuca viu, aquest dissabte, tot i ser vacances encara, hi ha hagut una bona assistència de Tossuts, fins a 9. Hi havien dubtes per el lloc d’esmorzar, per allò de que a l’agost alguns tanquen. Decidits hem anat cap a Montmaneu i, si trobem tancat tenim l’alternativa d’arribar-se a La Panadella. No ha sigut així. Hem trobat el teléfon gràcies al Jaume i no pas al full de seguiment de les sortides, en el que gairebé tots els telèfons anotats ja deuen estar caducats, doncs no se l’hi fan actualitzacions desde ves a saber quan. El fet ens que ens han preparat una taula a fora la plaça, a la zona amb ombra i a resguard del sol. La traca final ha vingut de part d’en Josep Mª, que el dimecres es fa més gran i per tal motiu ha pagat l’esmorzar. Què menys que desitjar-li PER MOLTS ANYS!!!!. 

I per els que vulguin aprendre, que continuin llegint:

Montmaneu vol dir muntanya en la qual hi fem estada o una parada en un lloc de muntanya. Curiosament, l’altre nucli de la població, la Panadella, disposa d’un origen etimològic de contingut molt similar al de Montmaneu, lloc de parada o d’aturada. Així, coneixem que des d’antic, els hostals de Montmaneu han configurat la seva història. Foren lloc de descans dels combois i dels viatgers, on acostumaven a reposar els animals i passar la nit. Apareix citada ja en documents del segle XI sota el nom de Monte Maneui. Un dels costums més arrelats són els grans àpats col·lectius i és per Carnestoltes que si celebra la Festa de la Caldera. Aquest tipus d’àpats tenen el seu origen en cerimònies sagramentals col·lectives anteriors a la cultura romana, sentit que encara mantenim en els grans banquets que efectuem en grans moments de la nostra vida. El repartiment de la caldera, una mena d’escudella, és una tradició que es conserva a la població de Montmaneu.

 

EL BRUC, 13 agost 2022

Agost, mes on majoritàriament la gent treballadora fa vacances, “Dret irrenunciable de tot treballador per compte d’altri a un quant temps de descans anual retribuït, no inferior a vint-i-tres dies naturals”. I això es nota en les sortides setmanals dels Tossuts on l’assistència es redueix, en el millor dels casos,  a 4 o 5 membres. De fet el mes d’agost també es pot observar que molts llocs d’esbarjo estan tancats. I precisament aquest dissabte ens hem trobat amb carrers tancats, parcs naturals tancats, bars i restaurants tancats, i d’altres llocs que no hi hem arribat però que de ben segur també estaven tancats. Per aquest motiu hem fet més carretera que mai per anar esmorzar al Bruc, on s'acostuma anar quan som poquets, davant la insistència crónica d’en Màrius.

Avui un altre frase escrita en una pared de un restaurant: Quien al mundo vino, y no toma vino…..  A qué vino?

LA LLACUNA, 06 agost 2022

Ja som a l’agost, mes de canvis. Uns quants, que encara estem esperant l'arribada de uns dies de vacances, hem anat pedalant fins a La Llacuna repetin ruta que varem fer no fa poc quatre despenjats. Com que no hi ha més a comentar, us explicaré el que va passar tal dia com avui de l’any 1835 en que una bullanga la va fe grossa i algun que altre canvi hi va haver.

Per aclarir-ho cal explicar que les bullangues són els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843. Dins d'aquest cicle de bullangues cal distingir dos períodes. El primer comença amb la crisi final del sistema absolutista, desencadenada per la mort de Ferran VII el 1833, i conclou amb la consolidació del règim liberal al final de 1837.

La primera onada de bullangues s'inicià quan, arran de les cremes de convents, al juliol de 1835, alguns sectors del liberalisme barceloní decidiren aprofitar el malestar popular per forçar el govern de l'Estatut reial a entrar en el camí de les transformacions liberals. La por que es produís una repressió generalitzada va desencadenar la primera gran bullanga en el moment de l'entrada a la ciutat del general Bassa, el 5 d'agost. El general fou assassinat, van ser abatuts monuments en homenatge a Ferran VII, símbol de l'absolutisme, i foren incendiades fàbriques propietat de la burgesia.

Així doncs, ull amb les bullangues i l’absolutisme.

CAL MAGINET (TOUS), 30 juliol 2022

Final de juliol i amb ganes de fer vacances. Ja sigui per una cosa o per un altre ens hem decidit anar a Cal Maginet, tot passant per l'alzina mil.lenaria (cremada) i la Ermita de Sta Maria de Roqueta. Després d’esmorzar uns quans corriols, de pujada i de baixada, i cap a casa que fa calor.

NOCTURNA CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 23 juliol 2022

La nocturna d’aquest any hem anat a Castellfollit del Boix tot esquivant els camins prohibits. Vorejant Òdena i Maians per pujar Can Prat i un últim petit corriol ens ha portat a la carretera prop del poble. El sopar a la fresca i entre la fauna se'ns ha posat d'allò més bé. Hi ha qui, fins i tot, ha fet una becaina. Uns primers plats vegetarians, uns segons carnívors i un menú infantil ens ha deixat “tiparrons” per afrontar la segona part de la ruta. Quan hem acabat de sopar, la sortida (física) del poble ens ha encarat cap al premi de muntanya de la nit, la pujada al Cogulló de Can Torra. Desde allà dalt hem pogut contemplar, o si més no imaginar, un munt de coses que de día no es veuen, pot ser hi tenia algo que beure el veure. Després d’una visita a l’ermita de Sant Marc ja ha sigut hora de buscar camins que ens anessin apropant a casa per anar a dormir, ja que a aquella hora tot estava tancat.

 

Ah!!! Sabeu quina frase sentien a cau d'orella els emperadors romans, mentre desfilaven triomfalment per la ciutat?:

 

“Memento homo esse”  (Recorda que només ets un home)

 

CASTELLOLI, 16 juliol 2022

Aquesta setmana encara s’ha complicat una mica més la sortida degut a les mesures i plans alfa que s’han decretat degut a l’onada de calor. Ara resulta que els països que estan per sota de la línia de l’ecuador no podran fer esport en prevenció de que els hi agafi sobtadament un cop de calor. Potser que els hi preguntem com s’ho han fet fins ara i de ben segur que aprendrem alguna cosa més que no sigui prohibir-ho tot. La qüestió és que la ruta ha sigut prou divertida seguint camins sense restriccions per arribar a esmorzar a Castellolí a través de pistes i corriols. A la tornada hem mantingut el grupet fins a l’alçada de La Pobla, a partir d’allà ja ha sigut un jo tiro per aquí, nosaltres tirem per allà, jo m’en vaig cap a casa que la tinc a prop i uns altres per carretera per no perdre els hàbits.