STA MARIA MIRALLES, 28 gener 2023

Segon dissabte amb fred intens i amb el termòmetre molt negatiu, cap a pedalar. Avui ho hem fet direcció La Tossa a buscar algunes obagues on quedés una mica de la neu caiguda el dimarts i déu n'hi do de la que hem trobat. Una bona part de la sortida l'hem pogut fer sobre neu, no molta quantitat, però suficient per gaudir d'uns camins totalment diferents de l'habitual. Una vegada fets una bona part de pistes i senders, hem tingut de córrer cap el restaurant, doncs si no hi erem a les 10'15 no esmorzàvem. En vistes a aquesta pressió, hem optat per fer els darrers kilòmetres fins al Cal Ramonet per carretera i objectiu assolit. La sorpresa ha estat al demanar el compte.... " ja està tot pagat", i és que el Màrius ha volgut celebrar que ja és una mica més gran i s'ha avançat, gràcies. Amb la panxa plena hem agafat direcció l'agulla grossa i puja que pujaràs el canvi trencaràs.... averia seria del Moi que una vegada feta la reparació d'emergència l'ha obligat a una retirada per carretera, la resta per camins, però també cap a casa a esperar que torni a ser dissabte per tornar-nos a trobat per pedalar i riure una bona estona.

👤by Jordi

SANT PERE DE RIUDEBITLLES, 21 gener 2023

**Amb poques opcions (i ganes) de fer la crònica, aquesta és la millor (i única). 

Avui que cap a Calaf, feia sol, nosaltres Tossuts o Tontuts, hem optat per seguir al Xavi amb les seves ganes de sentir les sensacions de quan era jove.. I cap al fred de l'obaga de Vilanova… Collons quina rasca, al meu GPS -9°, segur que està tarat, però fred feia molt... moltíssim, una vegada a la Pobla, hem posat seny i cap a trobar el Tio Nelo i el desitjat solet. Ha estat una hora de passar un fred intens que no cal ni posar comparacions... A partir d'aquí ruta més o menys segura cap al nostre destí Sant Pere de Riudebitlles, a la braseria, on amb un bon solet, hem fet un prou bon esmorzar per agafar forces per la tornada.

PLA DE RUBIÓ, 14 gener 2023

Un dissabte molt adequat per fer rutes cap al sud-est per intentar trobar cel aclarit i així gaudir del sol. Però no, de totes les possibles ens hem encapritxat per anar a Calaf, municipi que té la virtut de no caure-hi calamarsades i també la pega de tindre boires baixes, en especial la coneguda com a boira gebradora. Però que collons, el WikiJordi tenia la ruta pensada i no hi ha hagut Parlament on debatre el tema. Unes quantes voltes per arribar al Pla de Rubió per començar la pujada, llarga pujada, que ens ha portat a l'inici de la cortina de boira gebradora, altrament dita “segarreta”. L’hora ja avançada, el fred que es preveia per arribar a Calaf, la gana i tota mena d’entrebancs, inclòs un canvi que no volia rodar com deu mana, ens ha fet recapacitar i tornar cap al Pla de Rubió per esmorzar i engegar la boira a prendre pel sac. Ja hi anirem un altre dia a Calaf. Sortint d’esmorzar la part jove dels Tossuts han agafat el domini de la situació, i per un munt de corriols, amb visita inclosa per dues vegades al mirador de l’Elia, ens han portat fins a casa. I la setmana que ve MÉS FRED.

EL BRUC, 07 gener 2023

Ara sí que ja n'hi ha prou. Aquest serà l’últim dissabte de celebració d’aquestes dates, o si no ens fotrem com uns botifarrons. I el lloc triat per això ha sigut el Bar Anna del Bruc. A la sortida gairebé encara era fosc i la lluna tenia ganes d’anar a dormir. Hem sortit un pel tard per esperar a tota la colla que encara faltava, i per això la ruta triada ha sigut la més directa possible, per Sant Pau de la Guàrdia per pistes i corriols enllaçant per Massana, Camí de les Batalles i el Bruc. El bar estava a tope, però això no ha fet que ens alteréssim. Amb paciència tot s’arregla. Després d'esmorzar coca i cava per enterrar definitivament tots aquests dies de gresca. A la tornada una mica de carretera fins al port del Bruc per agafar corriols cap a Castellolí i tornar cap a Igualada.