CALAF, 29 abril 2023

La temperatura és un índex que el nostre estadista i controlador del full de les dades no té en compte, perquè si no segur que algú sortiria “retratat”. El poble de Calaf no és que tingui res d’especial, traient allò de la campa de cotxes i el seu mercat dels dissabtes, però estava entre seia i seia del nostre wikiloquero 🤪 fer una ruta per arribans-hi. I a sobre ha comptat amb una ajuda extra del nostre sommelier per acabar “d’adornar” la ruta. L’altra alternativa que hi havia, que era la d'anar a Sant Pere Sallavinera s’ha esfumat quan, tot i passar-hi a prop, l’hem deixat enrere sense ni tan sols sospesar anar a saludar a l'Antònia. L’esmorzar anàvem a “tiro segur”, ja que el lloc era conegut pel nostre “frutero” i a més ens ha sortit molt bé de preu, ja que en Jordi ens ha convidat per les efusives mostres de “carinyo” que l’hi vàrem fer arribar en el dia del seu sant. La tornada ha tornat a ser de trencadissa, uns per un cantó i altres per un altre, tot i que s’ha de dir que la ruta bona era la segona, la dels Tossuts.

CASTELLS DE LA SEGARRA amb els "SensePresses", 22 abril 2023

Dissabte de sortida especial organitzada per als “SensePresses” de Terrassa, anomenada Castells de la Segarra. Com que aquesta gent arribaven a Cervera amb tren i s'havia de començar la ruta a les 10:30, nosaltres, Tossuts de mena, i hem afegit una prèvia de 18 kilòmetres per corriols al voltant de Cervera. Això ens ha permès començar “calentets” i esmorzats, ja que també ho hem aprofitat per fer un esmorzar de campanya a la plaça de la Universitat de Cervera, a veure si se'ns enganxava un poc de cultura. Després i a l’hora prevista, els dos xerpes dels “sense presses” els “Xavis”, un fent de capçalera i l’altre fent de cua, ens han dirigit cap al Castell de la Cardosa, Castell de Montcortès, Castell de l’Aranyó, Castell de les Pallargues (on hem aprofitat per veure unes cerveses i així rebaixar pes de la motxilla d’en Xavi, (el que ha fet de cua), hem continuat amb el Castell de Florejats on l’altre Xavi (el que ha fet de capçalera) ens ha explicat la llegenda de La Dama de les Flors, que es veu que hi té molt a veure amb el nom del castell. Després d’un corriol entretingut hem passat pel Castell de les Sitges i d’allí “cagant llets” cap a Guissona on ens esperava un merescut dinar. És allí on se'ns ha ajuntat, només a dinar, en Màrius, ja que les seves nombroses  activitats culturals no l’hi han permès gaudir totalment de la sortida. També hi ha hagut baixes, just abans de dinar la d’en Xavi Tossut (obligacions familiars) i després de dinar la d’en Josep Mª que ha agafat carretera i manta cap a Cervera directe. Un cop dinats hem anat cap a Castellmeià i Castell de Malgrat, que els hem vist des de la carretera. Finalment, només ens quedava Montfalcó Murallat al qual no hi ha arribat tota l’expedició, ja que l’últim tren de tornada era a les 20:15 i un bon nombre de membres, just abans d’arribar a Montfalcó, han hagut de fer retirada ràpida cap a Cervera també per carretera. La resta hem completat la sortida pujant a Montfalcó i després de fer la visita circular a tota la vila closa ja hem fet ruta per carretera direcció Cervera per carregar les bicis als cotxes i tornar cap a casa després de gaudir d’un dia intens de bicicleta de muntanya, altrament dit BTT, o també e-BTT?.

IGUALADA - TORREDEMBARRA - IGUALADA, 15 i 16 d'abril 2023

DIA 1 - 15/4/23

Una sortida especial preparada un dia fent cerveses no és normal, per això ens ha sortit una especial doble, o sigui d’anada i tornada. En Jordi i en Xavi, amb la seva traça per organitzar rutes, han preparat la Igualada-Torredembarra i seguidament la Torredembarra-Igualada, això sí, fent parada i fonda per sopar i dormir. Cal dir que també hem comptat amb la logística per part de la família d’en Jordi, el qual també l'ha sabut enredar. El dissabte hem sortit una mica més d’hora, ja que la ruta començava amb pujada fins a gairebé el km 30 al Castell de Montagut, de 860 m d’altitud, tot parant abans per esmorzar a la Font de Jubany (que no té res a veure amb el del restaurant), on si pot esmorzar amb tranquil·litat. Després de Montagut i fent servir aquella frase de “pla i baixada” hem passat pel Monestir de Santes Creus, que segons en Xavi és allà mateix 😂, després hem seguit sense parar fins al lloc triat per dinar, El Catllar. Ben tips de caragols, amanides, entrecots i d’altres “manjares”, hem continuat, quasi un parell d’hores després, per pistes i petits corriols fins a Torredembarra. Cal dir que en aquest tros final des de Santes Creus fins a Torredembarra hi ha molta pista asfaltada, però “es lo que hay”.

DIA 2 - 16/4/23

El segon dia, el de Torredembarra-Igualada, no ha sigut pas tant de “pla i baixada” i fins a Vilafranca també hi ha hagut molta pista asfaltada. Si l’anada va ser baixada, la tornada ha sigut pujada tot i que els desnivells acumulats han sigut semblants. D’aquesta ruta de tornada cal remarcar el corriol i el passeig per la sorra fins a Creixell, l’asfalt fins a Roda de Berà per arribar al Vendrell on hi hem esmorzat, ja que per dinar havíem d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles i encara faltava molt de tros. Fins a Vilafranca hem anat passant per pistes, asfalt i carretera que ens anava deixant els culs ben escaldats, ja que no hi tenim molta pràctica a fer aquests quilòmetres en dos dies i els culs són els culs. Deixant endarrere Vilafranca i passant entremig de vinyes, a Puigdàlber ens han barrat el pas els cantaires de caramelles, això sí, després ens han obert el pas i ens han tornat l’aplaudiment que uns moments abans els hi havíem ofert nosaltres. Amb la motivació que això ens ha donat hem encarat la pujada fins al mirador Miravinya la Cadira per deixar-nos caure “no de la cadira” sinó a Sant Pere de Riudebitlles que, com he dit, hi hem dinat. El final de l’etapa no es presentava gens fàcil, les cames no tenien les forces del primer dia i els culs no estaven per tirar coets, o sigui que l'última pujada fins a la urbanització de Cabrera ha costat una mica. Després si, tot ha sigut més fàcil i ràpid fins a arribar al punt inicial, Igualada. Apa, ja hem entrenat per la setmana que ve que hi ha un altre especial amb “sense presses”.

 

CASTELLOLÍ, 08 abril 2023

Avui dissabte de Setmana Santa només hem sigut 6 els Tossuts que hem sortit a pedalar, la resta “de vacances”. I com que calia fer penitència, de sortida ja hem anat cap amunt, cap a Miramar pels camins que se sap de memòria l’Anna. Rampes del 20/22% per allò d’anar fent cames. Això sí, un cop a dalt la serra, ens hem dedicat a fer la cresta amb algun que altre corriol fins a la zona del paller i avall, per corriols, cap a Castellolí on hem esmorzat a l'únic bar obert, l’Urbisol. Després hem pujat una miqueta més, per acabar de fer el desnivell, fins a Cal Mabres i agafar la pista que va a Sant Pau de la Guàrdia per fer la volta que els Tossuts Mussols acostumen a fer per aquell indret. Aquesta vegada hem sigut pocs, però tots els que hem començat hem acabat. No hi ha hagut fugues ni rutes alternatives. No serà perquè no ha vingut la part “follonera”?.

LA FORTESA, 01 abril 2023

Dissabte florit, sortida cap a visitar La Fortesa per veure els arbres en flors, còpia en petit d'Aitona. Amb una puntualitat inusual hem sortit del Parc Central direcció cap a La Pobla de Claramunt per arreplegar els dos membres de La Torre que ja ens esperaven al costat de l'Hotel Robert. La ruta no és de molta pujada, però déu-n'hi-do el parell de rampes del vint-i-tants per cent que hi ha després d’enfonsar-nos en un parell de rieres i sortir-ne tot de cop. Uns quants quilòmetres més endavant i deixant enrere Sant Jaume Sesoliveres, el poble del nostre Jaume, hem arribat a La Fortesa on, després d'unes quantes voltes pels camps, ens hem fet la foto de rigor. Tot tornant ens hem parat a Torrelavit per fer un esmorzar ben merescut. Després ja hi ha hagut la disbauxa perquè una part del grup ens hem perdut per dins Sant Pere Riudebitlles i al no tindre cap referència de a quí seguir, en Ramon ens ha muntat una ruta de tornada que ben segur ha sigut més planera que l’altra. En arribar a Igualada encara hem tingut temps d'anar a fer la cervesa quan l’altre grup encara estava pedalant.