INFO

..

21 de novembre 2020

PUIG AGUILERA, 21 novembre 2020

 

Encara estem amb el confinament. Ens volen quiets. Això si, es pot fer esport individual (la bicicleta es unipersonal) i trepitjar termes dels municipis colindans. Mitjançant aquesta norma, que no l’entén gaire be ningú, però es igual, ens permet sapollar del btt. Avui, per cert un dia fred, pos en fet això. Una treballada volta per el terme del veïnat per anar esmorzar a dalt del Puig Aguilera i tornar per Castellolí, amb parada per recuperar forces tot fent una cervesa i petar la xerrada amb d’altres bikers coneguts i desconeguts, i Can Macià. Dissabte que be més “confinament”.


31 d’octubre 2020

DIA DE CONFINAMENT, SORTIDES INDIVIDUALS, 31 octubre 2020


Sortides individuals dels qui han fet cas, al confinament i a la difusió de la seva sortida.

 *****************************************************************************************************


El Ramón:

Avui era un dia per sortir sol, per buscar noves rutes. De bon matí pujar per la pista cap als molins, després baixar per sota el Mas del Tronc i darrera sant Martí de Maçana fins al fons de la vall per tornar a pujar per Cal Quico cap a la Carena de l’Estrada, endinsar-se per l’obaga fins arribar a Seguers. Continuar cap a Sant Pere Sallavinera i pujar cap al Collet dels Pastors per baixar cap a Prats de Rei, continuar cap a Ca l’Estruc i pujar fins a sota el Dolmen dels Tres Reis per tornar a baixar cap a la riera de Maçana, pujar  per sota Cal Escolà fins a la Carena dels molins, i cap a casa que ja n’hi ha prou. 53 km amb un desnivell de 1123 m. Esmorzar amb entrepà de mantega i nocilla, i per postres un plàtan.

El Jordi:

Ja hi tornem a ser!!!..., aquesta segona onada però, tenim la possibilitat de sortir en btt dins dels municipis limitrofs al de residència i ho hem de valorar molt els que vivim en municipis de poc territori. Tot i que hi ha qui necessita anar lluny, no sempre es sinònim de més i millor. Personalment, he optat per mantenir-me dins de la zona "autoritzada" i em vaig preparar un track amb els limits de l'area que em corresponia, l'objectiu era fer un recorregut que aprofites tot el perímetre i ostres quina mega ruta m'ha sortit, tant puja-baixa, puja-baixa, que no l'he pogut completar per falta de temps. Reconec que en tres punts m'he sortit del perímetre, però del tot justificat, un per evitar la llera d'un riu i els altres per finques privades amb tanques. Be, com que per desgràcia, això va per llarg, HO TORNARE A FER. Espero que tothom compleixi el màxim possible i no ens trobem com la gent de la restauració que per uns quants que no respectaven les mesures, els han tancat a tots.

El Jaume:

Be, avui era dia de sortir sol per tal de complir les normes sanitaries, tot i que de grups i grupets n'estava ple. Intencio?? Senders i corriols desde la Pobla fins a la Creu de Ferro (Miralles) per careners, i aixi a estat. Sortida pels esgavellats avall cap la Pobla i al capdevall de la Serra de la Guardia, agafar el GR i amunt per la carena, fins els diposits de Vilanova, alla agafar els esgavellats (aqui parada a esmorzar) i amunt i avall fins Coll-Bas. Al costat del diposit de Coll-Bas, altre cop amunt (aqui i han 50m imposibles per desnivell i roderas de motos) i fins el cami vell de la llacuna, amb una baixada final que posa els pels de punta, pero es baixa, certificat, i habia dos ciclistes que fins i tots m'aplaudien al arrribar al final. Desde el cami vell, 50m enrera i altre cop amunt per la carena entre el cami vell i el cami de la censada, fins el coll de la portella. Alla canvi de serra cap el coll que salta a Tous, agafant el corriol de la creu de ferro (aqui i han 200m que arrosegues la bici, (massa escalons de pedres i arrels) i despres seguim pujant fins la creu de ferro, els ultims 50m a peu altre cop, massa dret i en mal estat per les motos, al final les 4 recompenses, el goig de aconseguir la fita proposada, 10 minuts de descans, que ja feien molta falta, unes vistes impressionants i el millor de tot, la tornada: kilometres de corriols de baixada direccio a Miralles i despres a la dreta tornant per dins de torrents de puja/baixa, dreta/esquerra fins a Tous. Aqui repostar aigua i per Senfores, coll de guix i Sta Mgda i cap a casa, el cos ja no te gaire energia i la bici tampoc gaire bateria.

 El Josep Mª, el Xavi i potser algun altre també ha sortit, però no han volgut o no han sabut fer crònica.

Salut!!!

24 d’octubre 2020

LA POBLA DE CARIVENYS, 24 octubre 2020

Ens haurem d’anar acostumant a portar-nos l’esmorzar des de casa. Els bars encara estan tancats. Degut a això aprofitem per fer parades per esmorzar en llocs nous. Aquest dissabte, que la sortida l’ha portat en Josep Mª, hem anat a La Pobla de Carivenys, petita ella de tant sols 20 habitants, amb una plaça i una font, lloc perfecte per esmorzar. Com ja he comentat, la sortida avui la portava en Josep Mª. Sortim d’Igualada cap a Montbui, Sant Marti de Tous, l’Eucaria, Pobla de Carivenys, Clariana, Pla del Magre, la Sala a Jorba i Igualada. No hem tornat gaire tard, una perquè aviat hem acabat d’esmorzar (sense cafès ni xupitos!), i també perquè calia fer la cervesa in “the Xavi’s home”.

Cuidem-nos, que ens farà falta.


22 d’octubre 2020

SANTUARI DE COLLBÀS, 17 octubre 2020


Ja hi tornem a ser, bars i restaurants tancats. Aquests del govern no saben el que es una sortida amb bicicleta el dissabte al matí sense l’esmorzar al bar. Els pobres del sector de l’hosteleria els hi ha tocat el rebre i, com molta més gent, no entenen ben be el perquè. El fet es que avui, tot sigui dit un dia de fred, ens hem tingut que portar la “manduca” nosaltres, ja que no hi havia altre remei que muntar un esmorzar a l’aire lliure. O sigui que avui em començat la sortida sense saber on esmorzaríem, el que si se l’hi ha fotut al cap en Xavi es d’anar a fer la Volcat i com que no n’és gens de pesat ell, no ha tocat altre remei que anar-hi. Tot anat fent corriols amunt i avall, al passar prop de Collbàs ens ha semblat un lloc prou apropiat. Esmorzar ràpid, sense cafè ni xupitos, per tornar cap Igualada, no directe es clar, si no donant la volta per la Censada i la Tossa de Montbui. No s’han fet molts kilòmetres però ha sigut prou dur el circuit trencacames que em fet. Al arribar i per no perdre la costum, em muntat un vermut cervesero particular, això si, sense superar la quantitat de 6 membres, no sigui que també prohibeixin les sortides amb btt tot comparant-les amb els “botellones”.

I la setmana que be, un altre vegada....... (esmorzar a l’esquena).

19 d’octubre 2020

TERRES DE L'EBRE, 10-11-12 octubre 2020


Cap de setmana llarg que ens hem escapat a les Terres de l’Ebre per tal de fer un mar i muntanya. El divendres a la tarda em arribat a la casa que em fet servir com a “niu de llops” ja que des de allí s’han fet les sortides alhora que ens permetia descansar. El primer dia, la primera sortida per la part interior de la costa, ha sigut una mica trencacames. Seguint el GR-92 passant per Els Alfacs (mal record) fins la cimentera i després cap a la muntanya, a suar i agafar gana, tot gaudint dels corriols i vistes a la roca foradada. Després em baixat pel corriol del “Coco del Jordi” per arribar amb temps de dutxar-nos per anar a dinar a Sant Carles de la Ràpita. La segona sortida, al mateix dia, ens ha portat cap a la platja del Trabucador on hi havia més gent que flamencs. Collons quina quantitat de gent, en un lloc tant espaiós no hi havia ni un “puto” aparcament de cotxes vuit. Sort que amb la bicicleta es passa per tot arreu i es pot deixar aparcada a la sorra prop de l’aigua. La sortida aquesta era una semi-nocturna tot arribant a l’hora de la posta de sol, lloc adequat per contemplar-la, i tornar amb la foscor de la nit trencada per els llums de leds per tal de no caure dins d’un canal. L’endemà a les 07:00h, com cada dia, tocava llevar-se per esmorzar i començar una nova etapa. El segon dia, la tercera sortida en número, era la que s’anomena en l’argot ciclista la etapa “reina”. Ha sigut la més llarga, doncs el kms cauen fàcilment quan passes per la Via Verda, on et permet gaudir dels molts túnels il·luminats, o no, i també de les diverses estacions mínimament conservades per fer pic nic. Ja us podeu imaginar però que en Jordi no ens ho podia posar fàcil i quan menys ens ho pensàvem, ens ha dirigit cap una zona encanyissada on no es podia passa d’un altre manera que amb la bici al coll. I després?, doncs després amunt que fa pujada durant 8 kms, per arribar a un coll on, avall que fa baixada, ens ha col·locat al Santuari de Fontcalda. Planejant per la Via Verda de la Terra Alta ens hem dirigit a Bot per dinar a la Braseria Laia. La tornada ha sigut tot per la Via Verda (la de Terra Alta i la de l’Ebre) no sense fer una parada a Fontcalda per tal de fer unes fotos i remullar-nos una mica, encara que hi ha hagut algú que fins i tot si ha banyat amb bicicleta inclosa, no se si es que volia aprofitar el temps i arribar ja net a casa. El tercer dia, sortida plana pel Delta de l’Ebre amb sortida i arribada a Deltebre tot fent el recorregut per veure les muscleres, el Far del Fangar i Riumar. A les muscleres tot estava tranquil, fins i tot el vent. No ha sigut el mateix a la platja del Far del Fangar. Allà si que hi feia vent, tant, que la sorra remoguda per l’aire dibuixava un terra en moviment que, tot i que es pla, ens donava la sensació de tenir un desnivell considerable. Com us podeu imaginar el camí de tornada, que era el mateix que l’anada, ha sigut molt més agradable de fer ja que el vent ens bufava d’esquena i ens empenyia quasi ve sense pedalar. A Riumar hi havia tanta aglomeració de Kay surfistes com de flamencs a la platja del Trabucador que us he explicat avans. Mare meva!, jo no se com s’ho fant per, amb tanta vela i planxa de surf, no quedat entortolligats. El que si es veritat es que el lloc es idoni per aquesta activitat. Paella a Deltebre per dinar i així acabar els 3 dies (convivència?) de btt per la zona del Delta i la Terra Alta. Es possible, o no, que ho repetim, en aquest indret, o no, i amb la mateixa gent, o no.

03 d’octubre 2020

HOSTALETS DE PIEROLA, 03 octubre 2020


Dia de vent i fresqueta al mati. Avui el lloc triat casi be que ja estava decidit des de el dijous passat en que els "nocturnianos" ho habien estan pensant, i només quedava per decidir el lloc de l'esmorzar. Era questió de no perdre temps, per aixó i per arrivar el més aviat posible al lloc triat per començar els corriols, (Ah!, perque encara no os he dit que el tema anava de atipar-se de fer els corriols de la colla "La Buti" de Piera) ens em tingut que empassar uns 10km per carretera fins a Castellolí. Descartant aixó, ha valgut la pena. Corriols amunt, corriols avall, semblavem un fil de fornigues un d'arrrera l'altre. A la tornada es quan s'ens ha allargat una mica la sortida per culpa de unes pedres, en una trialera, que han fet estralls en un neumàtic ja que l'esboram era massa potent per tal de que el tubelés ho solucionés. Vaja que ha calgut posar-hi una càmara, com les de sempre, per poder continuar sense haber de inflar cada 200 metres. Un aplaudiment per l'equip de mecànics. Apa, anem preparant la sortida especial del proper llaaaaaaarg cap de setmana.

Tal dia com avui, al 2014...

26 de setembre 2020

RAJADELL, 26 septembre 2020


Avui amb una mica més de fresqueta al final ens hem decidit per Rajadell. Apa a fer kilòmetres que les cames s’han d’acostumar al dolor i el cos al patiment. Avui hem tingut l’agradable, o no, sensació de trobar-nos a les velles glòries de la colla els quals, tot s’ha de dir, han perdut una mica de glamour a excepció de la Cristina que encara fa goig. Després del ji ji, ja ja amb un acudit d’el Morente ja els hem deixat de veure doncs ells es quedaven a Castellfollit i nosaltres continuàvem cap a Rajadell per uns camins nous queen Ramón ja tenia controlats.

19 de setembre 2020

PLA DE RUBIÓ, 19 setembre 2020


No fa molt que vàrem anar al Pla de Rubió i allà en Ramón es va quedar amb  les ganes de trobar un corriol que ens portés des de dalt la serra fins a baix al Pla, vaja que avui ha sigut el dia que, després que ho anés a buscar, ens hi ha fet passar. Avui però hi ha hagut una sèrie de contratemps que hem hagut de superar, des de bicicletes que anaven sense ciclista fins a inflar rodes amb força paciència. 

12 de setembre 2020

SANT JOAN DE MEDIONA, 12 setembre 2020


Poca cosa a dir, només que per arribar a Sant Joan de Mediona quasi be passem per Sant Quinti i que el Moisès s’ha cagat en tot, ja que hem fet posar a prova el seu canyel amb tanta pedra a la trialera. Prova superada.

05 de setembre 2020

SANT MARTI DE SESGUEIOLES, 05 setembre 2020


Cap de setmana intens ja que es dona per acabada la temporada 2019-2020 aquest mateix dissabte i, per si el coronavirus no ens deixés, també hem programat un fi de festa el divendres, per si de cas. El divendres ha anat de vins i xerinola al Celler Pla de Morei i el dissabte cap a Sant Marti de Sesgueioles ja que a La Braseria L’Alzina de Sant Guim de Freixenet no ens hi volen ni per esmorzar, diu que no tenen pa i el que no tenen es vergonya. Amb el temps igual no tenen ni clients. La veritat es que al final hem acabat al restaurant Llenegues on ens han tractat be i a més en Jordi s’ha portat com un senyor, jo diria “com un gran senyor”, i ens ha convidat per celebrar la seva onomàstica, que va ser no fa gaire i ens va enganxar de vacances. Cal fer esmena també que avui ja ha vingut de nou en Moisés, després del seu llarg procés de recuperació del canell  (no del cap, que ja no te arreglo). I avui sabeu de que s’ha parlat? De les herències.

04 de setembre 2020

MAS DEL TRONC, 29 agost 2020


Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou. Que si plou, que no plou.

28 d’agost 2020

CASTELLOLI, 22 agost 2020


Un dissabte en època de vacances vol dir que serem 4 gats i efectivament em sortit 4 gats tot i que a l’hora d’esmorzar se’ns ha afegit un altre gatet. Avui molta xerrameca i voltes varies per anar esmorzar a Castellolí. Qui ho diria que per arribar a Castellolí s’han de fer 28km. Realment ha sigut una volta per la comarca, Òdena, Puig Aguilera, La Vall de Sant Feliu.... I la tornada per el Castell de Castellolí i visita a La Pobla de Claramunt, dipòsits de Vilanova i finalment cap a casa, que aquest cap de setmana es Festa Major confinada.

16 d’agost 2020

CARME i CAN FEIXES, 15 agost 2020

Dia de retrobament ja que en Màrius ha tornat a vindre després de la seva aterrissada en la nocturna i en Moisés ha posat a prova el seu canell, les ganes poden més que el mal. Avui no hem fet una passada de sortida ja que només ens hem proposat esmorzar a Carme, això si donant la volta per Can Feixes que després de molt de temps passar-hi per el costat ens hem decidit parar i fer una visita, encara que cal dir que esta una mica fotudeta i només alguna estructura ha aguantat el pas del temps. Al lloc d’esmorzar hi havia overbooking i hem tirat de paciència per sortir-ne be, ens hem portat tant be que fins i tot les mestressa del bar ens ha arreglat el preu. Que bona gent que som!!!

Volíem ser d’hora a casa i la tornada ha sigut directe per el Santuari de Collbàs, amb uns quants corriols de baixada fins Igualada.

14 d’agost 2020

SANT PERE SALLAVINERA I MARE DE DEU DEL GRAU, 08 agost 2020

Aquest dissabte les ganes de pedalar han pogut mes que les altes temperatures. El seny ens diu que cal anar per zones d’ombra però, per anar a Sant Pere Sallavinera, de sortida ja cal pujar els molins on d’ombra no es que ni hagi molta per no dir gens. El que si hem fet es aturar-nos a l’ermita de la Mare de Deu del Grau de la que en infinitat de vegades hi havíem passat per el costat i mai contemplat. El que també hem fet es deixar de banda el tros de carretera que s’agafa una mica abans d’arribar a Sant Pere Sallavinera i anar a buscar un corriol, que ara ja es camí, que es una mica més dret que la pista, be una mica no, bastant mes dret. El esmorzar amb paciència, ja que hi havia molt poc cambrer/a per tants comensals. La tornada per Prats de Rei ha sigut el més adientper la calor i el desnivell.

La setmana que be tornarem a sortir, per posar-nos encara més morenos...

12 d’agost 2020

EL BRUC I ELS 15 ANYS DE CAL ANNA, 01 agost 2020

 

Calor, calor i més calor. No volíem anar molt lluny per allò de que la tornada no cal que sigui molt llarga però al lloc escollit per esmorzar estava tancat, per vacances?, o per sempre. El fet a sigut que el segon lloc estava a rebentar de gent, el que ens ha fet continuar buscant. Una trucada al benvolgut bar Cal Anna del Bruc i tot solucionat i esmorzar a punt. I amb un afegit que, tot sigui dit, s’ha perdut el nostre bon amic Màrius, encara convalescent de l’arrebolcada de la nocturna, i no ha pogut celebrar que el barAnna feia 15 anys i en Ramón en va fer 52. Això si, lo de la tornada no ha sigut ven be com haguérem volgut i a la tronada en prou feines s’ha pogut arribar a fer la cervesa, hem hagut de “cremar” els últims cartutxos.

31 de juliol 2020

NOCTURNA - MAS DEL TRONC, 24 juliol 2020

Temps de calor, toca nocturna. Com ja venim fent d’altres anys, per la nocturna hem anat a Mas del Tronc. Amb una diferència d’altres vegades, ens ha acompanyat en Xavi (el xicot de Mas del Tronc), tot i que crec que no s’esperava que per anar a Mas del Tronc fes falta passar per La Pobla de Claramunt, els Moions, Castellolí, Sant Feliu, Maians, l’estaca dels molins que bufa el vent i Mas del Tronc. Bona volta, amb bones pujades i caiguda inclosa d’en Màrius, que el farà estar uns quants dies amb fraguetes i mimitos. Ha costat tant arribar al destí que se’ns ha fet fosc i en Moisés que ens esperava allà, doncs ha anat en cotxe per la seva convalescència, ja perdia la paciència. Un bon sopar i una bona celebració de cumples d’en Joan, Jaume i Ramón, se’ns han fet mes de la 01:00 de la matinada. La tornada escalonada, uns mes directe que d’altres, ha resultat posar-se al llit cap a les 03:00. Sort de l’endemà s’ha pogut dormir fins que el cos ha dit prou.

Vosaltres dirieu que ja fa 7 anys?

19 de juliol 2020

PLA DE RUBIÓ, 18 juliol 2020

Avui si, aquest dissabte gaire be hi érem tots, no com dissabte passat que érem 4 gats. Aquella dita de que com mes serem mes riurem es certa però, en el nostre cas, també compte el qui ja que, com tots sabem, l’Anna trenca les estadístiques en aquest tema. Els especialistes (Jordi & Ramon) han decidit portar-nos al Pla de Rubio i entre un i l’altre hem acabat donant una volta qui ni els rastrejadors del Covid-19 la sabrien trobar. Després del esmorzar la calor apretaba de valent, però sempre es troba algun punt d’aigua que et permet remullar-te o que et remullin, lo que es d’agrair.

Ho tornarem a fer..........


13 de juliol 2020

STA COLOMA QUERALT, 11 juliol 2020


Als ACA Tossuts no ens deixarà mai de sorprendre la manera tan fàcil que tenim de posar-nos d’acord en el destí de cada dissabte. Sembla d’un altre planeta com, de manera inconscient, convergim en els nostres desitjos d’anar aquí o allà i com no ens barallem mai a l’hora de triar. En aquesta ocasió, doncs, la telepatia que ens caracteritza ens va fer exclamar a l’uníson “Santa Coloma, despertaferro!”. Cap allà que hi falta gent, el mateix dia que hi anava de visita el President Torra i tot un munt de barrufets del Conseller Buch, aquell que jo no puc veure ni en fotografies perquè juga, com tots, a les ordres del país veí... Espero que entre tots fessin bona feina i elevessin el nivell de la Conca de Barberà al punt que mereix l’ovípar esmorzar que allà ena vàrem cruspir convenientment i puntual servit per la Carol (sota la mirada severa del gran Ton, no cal dir-ho).
El recorregut de tan plàcida sortida va transcórrer entre camps segats i camps a punt de segar; aquests dies no hi ha més. També alguna obaga perquè els nostres pastors (en Ramon i en Jordi) se la saben llarga i oloren les rieres talment l’Orzowei i el Dr. Livingstone junts, quina cracs (i des del dia que els van posar un GPS a les mans el seu poder és ja infinit). Una aturadeta a la Font dels Corrons i a la Font de Requesens (no hi sabria tornar ni que em perdés un any per aquella contrada).
Per la tornada, una vegada més aquesta convergència d’interessos que abans he ressaltat (jo és que em meravella): tots d’acord a tornar roda que te roda per les pistes que millor senyalen Igualada a l’horitzó amb l’Eucaria i La Sala els nostres pinpoints del trajecte.

PS: D’acord, només érem cinc aquesta vegada, però això no treu interès a la bonhomia que es va respirar dissabte, eh!

05 de juliol 2020

SANT JOAN DE MEDIONA, 04 juliol 2020


Ja era hora d’anar a Sant Joan de Mediona, que al ser d’un altre zona sanitària no hi havíem pogut anar. Per tal de fer un recorregut nou hem cregut convenient anar fins a Orpí, passant per Carme, i fent un bon tros de carretera que ens haguérem pogut estalviar si quan hem sigut als dipòsits de Vilanova haguéssim anat direcció esquerra en vers de la dreta direcció la Pobla, però això es el que passa quan deixes improvisar. De totes maneres un cop arribat a Orpí i pujat Can Feixes, entre pistes i corriols fora dels que estem acostumats a fer, s’ha arribat a Sant Joan de Mediona per esmorzar al bar de la piscina que per cert estava bastant concorreguda per nens i “nenes”. En Moisés ha vingut en cotxe per compartir l’estona d’esmorzar amb nosaltres, doncs el seu canell encara no l’hi permet anar en bici. Nosaltres, per no ser menys, l’hi hem tornat la visita al passar per casa seva a la tornada tot aprofitant per acompanyar a l’Anna.

28 de juny 2020

SANTUARI DE PINÓS, 27 juny 2020


Ja era hora de fer una especial, si, i a més feta per els voltants de la nostra comarca. El lloc triat per en Jordi, a qui se l’hi pot adjudicar l’organització d’aquesta sortida, ha sigut Pinós, amb el seu Santuari, Ajuntament, restaurant i fita de ser el centre de Catalunya. De tot això nom és hem visitat la fita del centre de Catalunya i el restaurant, la fita per catalanisme i el restaurant per menjar. S’ha sortit mitja hora més d’hora per allò de la calor, que a algú ja l’hi ha passat factura només pujar els molins. La ruta ha sigut sortir de Igualada, direcció molins, Prats de Rei, Calaf, Cellers i Pinós per tornar una mica més ràpid (menys kms) per Prats de Rei, Copons i Igualada. Avui també ha provat “la colla” un amic del Àlex, en Victor, que ves a saber si tornarà per rejovenir “la banda” dels Aca Tossuts. De la sortida cal esmentar que hem tingut una sorpresa quan hem arribat al Monestirde Cellers, i no per la pujada d’uns 10kms que s’ha de fer després per pujar fins a Pinós, si no per que apurats d’aigua com anàvem, ens hem ficat al pati de la “dubtosa rectoria”, doncs la porta estava oberta, i després de fer uns quants crits, ens ha aparegut el Jordi, metja i rector. Després de les primeres reticències per trobar-se gent dins a casa, ens ha obert l’església i explicat l’historia d’en Sant Celdoni i Sant Armenter, màrtirs representats en sendes estatuetes als costats del altar, a més de l’historia del monestir i les últimes restauracions tant de l’església com de la rectoria, on ell hi té la casa, bes per on. Un bon punt hem carregat aigua tot ha sigut pujada, costeruda i calorosa, fins arribar a Pinós. Unes bones cerveses abans de dinar tot esperant el taxi d’en Màrius, el qual degut a la seva poca preparació degut a la comminació, ja s’havia preparat per no fer la sortida completa. La tornada amb una temperatura prou elevada encara i el mal de cames que començava a apareixa en alguns de nosaltres, s’ha fet una mica llarga i sort que la major part era baixadaaaaaaaa.


21 de juny 2020

EL BRUC i LA COVA DEL PONS, 20 juny 2020


En un dia com avui en que han aixecat totes les restriccions de mobilitat, en Màrius s’ha decidit, per fi, sortir altre vegada amb la colla.Avui era un dia de retrobament i es per això que ell ens ha triat anar a esmorzar al Bruc, lloc que sembla que hi te estima. Com que sabíem on anàvem, en Jordi ja s’ha cuidat de portar un track diferent per la tornada, ja que l’anada havia de ser ràpida doncs havíem reservat a les 10:00h. Tot i així, a l’anada, en Jaume ens ha canviat una mica el recorregut per fer un corriol de pujada que ell ja havia provat amb l’elèctrica, vaja que amb les atmosfèriques la pujada ha sigut encara més pujada. Després d’un bon esmorzar i de fer petar la xerrada ja hi ha hagut dues desercions. L’Anna i en Màrius, amb excuses variades i poc creïbles, han tornat el més directe possible. Aquest fet ens ha fet pensar, els que ens hem quedat, que potser caldrà convocar assemblea per tal de aprovar un canvi en la forma de puntuació de les sortides. Aquí queda dit.

Be, els que hem quedat si que hem complert amb tota la volta i gaudit del indret on ens ha portat el track d’en Jordi, tot i que després en Ramón ens ha n’ha fet una de les seves i ha tocat anar a peu una estona.

I ja fa 2 anys....

14 de juny 2020

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 13 juny 2020


Que diferent es retrobar-se allà al 092, amb el seu banc de làmines de fusta on seure i fer petar una miqueta la xerrada abans de pedalar, en comptes de reunir-nos a l’esplanada de terra i gespa on no hi ha cap element arquitectònic, funcional o emocional que ens uneixi. Si, nosaltres ja ho teníem decidit. Avui tornàvem a les nostres arrels, en quan al lloc de trobada per les sortides, i prou de “mariconades”. El turno de sortides programades i reserva per esmorzar avui l’hi ha tocat al Ramón, i apanyat que es ell no l’hi ha costat gaire trucar als seus veïns de Cal Andorrà per l’esmorzar i el seu fill en Martí (que ja te unes ganes de veniiiiiiiir) perquè l’ajudés en l’excursió en btt. Tot a anat be, ja que en Ramón es com un gos d’atura, vigila el grup, no deixa que ningú es perdi, i fins i tot te les claus de tots els camins. Tots aquests elements, ben combinats i ajudats per el bon temps, ens han fet passar un matí perfecte per anar en bici. A la tornada, el més jove encara tenia ganes de més canya, i mentre s’han anava per allargar la sortida i fer més kms. els que quedàvem anàvem a fer la cervesa.

I ja fa temps.....


12 de juny 2020

LA LLACUNA i L'AGULLA GROSSA, 06 juny 2020

Un dissabte més de sortida programada i reserva per lloc d’esmorzar. Últimament no podem badar perquè si no ens quedem tirats sense menjar, això es el que diu la gent assenyada. Al menys aquest dissabte hem tornat junts, sense cap deserció ni canvi de direcció, un altre cosa ha sigut la anada ja que avui l’hem liada a la primera meitat de la sortida abans d’esmorzar. Però no passa res, de mica en mica anem minvant les possibilitats de perdre part dels membres ja que de les experiències sempre se’n treu quelcom de positiu, al menys ens serveix per corregir. I tots tant amics. Avui doncs a La Llacuna per Rofes i esmorzar a la terrassa, al costat de la carretera per anar criticant i escridassant a qualsevol que passés ja sigui en bici o en moto. Després de esmorzar per un preu de forquilla i ganivet ens hem fet el propòsit de pujar l’Agulla Grossa i tornar per Sant Marti de Tous. Allà ja era molt tard i per poder arribar a fer la cervesa em agafat carretera i avall que fa baixada fins Igualada.
Apa, fins la setmana que be. A veure si en Màrius es decideix a vindre i deixem de fer vídeo trucades des de el lloc d’esmorzar, que ja semblem uns “friquis”, tanta vídeo conferencia, vídeo conferencia, vídeo conferencia, vídeo conferencia....
I la setmana que be, quasi, quasi estarem en la normalitat.

31 de maig 2020

CASTELL DE RUBIÓ, 30 maig 2020


Quant arriba el divendres, el WhatsApp s’omple de missatges que van a tota pastilla, amb comentaris de tota mena. Es nota que hi ha nervis de cara al dissabte, un dissabte de “reserva” ja que calia assegurar el lloc d’esmorzar i el Castell de Rubió es un lloc apropiat. Trucada d’en Jaume i reserva feta. Planificació d’en Jordi i ruta feta, quin domini del Garmin i Wikiloc. Aixó si el que no acabem de millorar es arribar tots junts altre cop a Igualada. Últimament, la tornada, ja sigui per un motiu o un altre, sempre es complica i tots els galls del galliner cloquejan sense escoltar les gallines. El resultat es que tornem per separat sense necessitat, ja que acabem al mateix lloc, Igualada. Crec que es un aspecte a millorar “bandidos”. Tot i això avui s’ha aconseguit anar al famós Llac de les Maioles, indret que ens va quedar pendent de visitar la setmana passada. El que es positiu es que ja ens retrobem pràcticament tots, a excepció del tresorer que es queda a Bcn, esperem que no dilapidi el pot.
Apa, fins la setmana que be.....

24 de maig 2020

MAS DEL TRONC, per Rubió - 23 maig 2020

Avui era un dia una mica especial, avui tornàvem a fer la “nostra” sortida del dissabte, després de 64 dies de confinament. Les normes aplicades costen d’entendre i llavors cal fer cas a la lògica i saber fer dels tossuts. Per facilitar les coses, la nova normalitat ha fet que ens retrobéssim al parc central, lloc escollit per els qui dicten les normes, sense provar abans si funcionen, com a un dels llocs per “practicar” el passeig i l’esport. Només falta que hi posin chiringuitos (separats per 2m) i uns quants “tiradors” de cervesa.

Bona sortida, que no hem pogut fer tota sencera, ja que els dies de tenir aturada la bici es paguen. No obstant en Jordi ens ha sorprès, tot fent-nos passar per camins i corriols nous per la majoria. Esmorzar amb distàncies i al aire lliure, que encara cal que ens cuidem. No com d’altres que al primer dia que ens deixen “sueltos” per anar als bars, ja munten l’espectacle com si això no anés amb ells. Que en son de burrus!!.

Fins la setmana que be.....


07 de maig 2020

DESCONFINAMENT, 02 maig 2020


Per fi comença l'esperat desconfinament, però ho fa d'una manera que de moment als que vivin a una ciutat amb poc territori, ens deixa molt limitats en la pràctica del nostre esport favorit. Això, afegit a que la banda la formem gent de diferens municipis i que l'esport s'ha de fer de forma individual, cadascú roda per on li va millor.
Els que ho hem anat fent per Igualada, ens ha permès redescobrir algun indret que feia temps que no passavem i, tot i que cal fer varies voltes per completar els km i desnivell d'una sortida habitual, pràcticament ni ens hem vist; per que algúns han optat per sortir a peu, per seguir fent rodillos a casa, o per fer altres coses....En fi, sembla que ja es va veient el final, però es fa pregar.Salut per tots!!!


12 d’abril 2020

TELESMORZAR, 11 abril 2020


Un dissabte mes de quedar-se a casa per ordre del Covid-19. I n’hem fet una d’especial que l’hi hem posat per nom “Telesmorzar dels Tossuts”. El tema ha consistit en que cadascú es preparés l’esmorzar a casa seva i a les 10:00 en punt del matí ens connectàvem via telemàtica per, en primer lloc, explicar com havíem elaborat l’àpat i, en segon lloc, fer una votació per veure quin era el que podia guanyar “la competició”. Cal dir que abans en Josep Mª ja ens havia preparat unes pautes/instruccions i una taula de votació per que el procés estigués organitzat, en aquest punt cal a dir que també n’hi ha uns quants que, per mandra, oblit o anarquia no n’han fotut ni puto cas, aquests Tossuts!!!. Be, el que es pot dir es que, després de veure “el curro” que tothom hi ha ficat en el “Telesmorzar dels Tossuts” declaro el següent:
  •          Es considera com a “Especial” l’activitat del dissabte 11/04/2020.
  •          S’otorgi 3 punts a cadascun dels participants.
  •         I perque consti, o poso al blog, tot i que no es farà efectiu fins que la votació,   mitjançant el grup de Whatsapp, sigui favorable per majoría simple.

Ah!. Felicitats al guanyador, en Jaume, que en el seu moment oportú se l’hi farà entrega del seu premi.
Salut a tots, i a cuidar-se que això encara no s’acabat!!!

04 d’abril 2020

MES CONFINAMENT, 28 març, 04 abril.........

Si, encara no podem fer rodar la bici per camins, corriols i boscos. Aquest maleit Coronavirus ens està tocant els collons i intenta acabar-nos la paciència, però som forts i crec que no ho aconseguirà. I ja que no podem trobar-nos i anar en bici, només ens queda el contacte virtual que possibilita les tècniques actuals de video conferencies que nosaltres fem servir per a video trobades. D'alguna manera s'ha de conservar l'esperit tossut, no?
Cuideu-vos molt tots plegats, vosaltres i les vostres families, i penseu que qui dia passa, any empeny.
#Ja queda un dia menys!!.

25 de març 2020

CONFINAMENT, 14 i 21 març 2020


Ja fa 2 dissabtes, i anem per el 3er, que no podem fer sortida degut al confinament de la Conca d’Òdena. Aquest cony de Covid-19 ens està donant més pel sac del que en un primer moment tothom pensava. Fa un parell de mesos estava a la Xina i ho veiem de lluny, però en un no res com una xarxa ha anat  “pescant” a tot quisqui, blanc, negre, ros, moreno, petit, gran. Ningú l’ha vist venir. Ara toca paciència, teletreball i cuidar-nos tots, a nosaltres mateixos i a la família, amics i companys. I com que no podem anar en bicicleta, una de les coses que podem fer es aprendre a arreglar averies senzilles. Per això us animo a veure aquest vídeo,ah i poseu paciència eh! que dura uns 9 minutets, però crec que val la pena passar un ratet distret i de passada igual algú aprèn algo.
Fins aviat, en que puguem tornar a pedalar.

14 de març 2020

MONTMANEU, 07 març 2020


No teníem tard i la meitat de les bicis necessitaven un arreglo, total que abans de començar la sortida habitual dels dissabtes, (aquest a Montmaneu) hem anat al taller 24/7 d’en Xavi. Al Moisés l’hi calia un apanyo als frens ja que s’havia quedat sense líquid i en Joan el canvi l’hi fotia salts. Els frens del Moisés encara s’arreglat be però el canvi del Joan a anat a pitjor o sigui que aquesta setmana haurem de passar per el taller oficial. Així doncs, una mica mes tard de lo habitual, em sortit cap a Montmaneu per La Sala, Clariana i amunt que fa pujada. Com que la ruta la portava en Jordi, no podia faltar el tros d’enbitllada, que avui ha sigut dels de nivell mitjà-alt. De totes maneres ens en hem sortit, mes a peu que en bicicleta, i una miqueta més tard de lo habitual ens em plantat a Montmaneu per esmorzar. Com passa sempre que anem justets de temps, a la tornada hi ha hagut escissió de grup i s’han fet grupets tornant per llocs diferents. Ah!! Avui ha tornat l’elèctric i lasetmana que be..............?

06 de març 2020

EL COGULLÓ DE CAN TORRA, 29 febrer 2020


Últim dia de un febrer d’aquells que cada 4 anys tenen un dia mes. Un dia especial ja que ens ha tornat l’Anna amb les seves rialles característiques i un bon humor a prova de qualsevol entrebanc. Un dissabte també per traçar una nova ruta “ideada” per en Ramón, a veure si ens fa el pes per repetir-la amb els d’Olot. Ara ja en tenim dues, la del Jordi i la del Ramón. Nois, hem de decidir quina farem amb la bona gent d’Olot el proper dia 4 d’abril. La ruta ens ha portat per la zona de sota els molins fins arribar a Castellfollit per esmorzar. Després, com no podia ser de un altra manera, força pujada fins a dalt del Cogulló de Can Torra on en Ramón ens tenia preparada una sorpresa en forma de cervesa. Us explico, quan hem arribat, en Ramón “s’ha perdut”, com aquell que va a pixar, per tornar al cap d’un minut amb una bossa d’aquelles que aguanten el fred plena de cerveses fresques. I, es clar, no estaven allà per art de màgia , mes aviat en Ramón s’havia llevat ben d’hora, ben d’hora, per pujar al Cogulló i deixar-les preparades, una experiència que recordarem dies com aquella del Moisés que va pujar també cerveses d’amagat a la motxilla.
Bravo Ramón.

23 de febrer 2020

VALLFOGONA DE RIUCORB, 22 febrer 2020


Ni fet expressament, aquesta sortida dels corriols per Vallfogona de Riucorb resulta que la vàrem fer per primer cop l’any 2011, la segona vegada l’any 2015 i hi hem tornat al 2020, o sigui que cal tornar al 2025, això si cada any amb gent nova doncs hem anat renovant una mica els membres. Ens hem trobat els corriols de sempre però el primer i segon, sobretot, l’aigua havia esllavissat la terra i hi havia trossos que eren mes trialeres que corriols. Tot i les dificultats, ja que no tots els membres els hi va això de baixar trialeres, l’hem acabat gaudint encara que cal remarcar que entre corriol i corriol hi han unes pujades que ens han fotut suar de valent. Al matí a la sortida feia un fred que pelava però quan ha sortit el sol la temperatura ha millorat fins a fer un dia primaveral i es per això que avui ja teníem previst esmorzar a la natura amb entrepans que portàvem de casa i alguna que altra beguda. Com que a la meitat de la ruta em passat per Conesa i ens apretaba la sed, ens hi hem quedat a fer la cervesa al casal del poble. Després de Conesa hi ha una bona pujada fins a dalt dels molins per acabar de fer un parell de corriols i arribar a Vallfogona de Riucorb on ens hi hem quedat a dinar al bar de les piscines, i fons i tot em pogut veure el Barça 5-Eibar 0, ja que avui el partit era a les 16:00. Ah!, una data important; a Vilanova de Riucorb hi ha uns 37 habitants i al bar hi em conegut la meitat del població, el que fa el futbol.

19 de febrer 2020

PLA DE RUBIO, 15 febrer 2020


Avui no era un dissabte com un altre, avui em anat a provar la ruta que fotarem suar als d’Olot. Havíem d’anar a petar a Rubió per lo que ens em dirigit cap a Vilanova i després de una quantitat exagerada de corriols em anat a petar a La Tossa. Es impossible explicar per on hem passat, jo crec que fins i tot el GPS se’ns ha marejat. Amb uns quants retocs, segur que millorarem la ruta però també es segur que la gent d’Olot se’n recordaran dels Tossuts la resta de la seva vida. La que els hi esperaaaaaaaaaaa !!!!!!!!

10 de febrer 2020

SANT PERE RIUDEBITLLES, 08 febrer 2020

Un altre dissabte d’alegria, i com no podem estar alegres si després de tant temps ens trobem el nostre bon company Ambrós, si, si, en Jordi Ambrós, en bicicleta de carretera tot fent la volta a Carme. Be ho explico una mica més a poc a poc, avui sense el pernils ni el gremlin wikilock em anat a parar a Sant Pere de Riudebitlles donant una volta per Vilanova, Carme, corriols de La Torre de Claramunt, Cabrera d’Anoia, Canaletes i esmorzar a la Brasa de Sant Pere de Riudebitlles, res uns 1500m de desnivell només. Be doncs tot fent kilòmetres i quan passàvem per Carme, allà a la carretera hem vist vindre un ciclista sol que al creuar-nos i escridassar-nos ens em adonat que era en Jordi Ambrós. I clar, em parat, xerrat, rigut, fet una foto i intentat que un dia vingui amb nosaltres i així anar recuperant sensacions. Jordi, el que em  dit, esperem que un dia et presentis al 092 i fer una sortida pistera amb nosaltres. A part d’això estigue-ho alertes que venen unes setmanes “mogudes”. S’anirà informant.

05 de febrer 2020

HOSTALETS DE PIEROLA, 01 febrer 2020


Quina alegria, de bon matí avui ens em trobat a l’Anna (sense bicicleta) al 092, com que era el seu aniversari i no pot vindre, doncs encara està amb aquell màster de monitora de lleure, ens ha portat uns carquinyolis i xocolata per celebrar-ho (lo del seu aniversari). Quina joia començar el dia amb unes rialles que feia temps que no sentíem. Be, després de petons i abraçades ens em decidit anar a Hostalets de Pierola passant per Vallbona, o sigui que era qüestió de pujar per el camí empinat al 18% que hi ha des de Vallbona fins pràcticament les antenes de Miramar. Quan em sigut a dalt em gaudit molt també baixant per el corriol que va des de d’alt de la serra fins a baix Canaletes, ja que feia bastant de temps també que no hi passàvem. El esmorzar al Casal de Hostalets i per postres els carquinyolis i la xocolata que ens havia portat l’Anna.

26 de gener 2020

VOLTANTS DE TOUS i CAL MAGINET, 25 gener 2020


Setmana d’aiguats, amb un bon pilot de desgràcies per la poca disciplina de la gent davant d’aquest fets climàtics. Superat el cop, el que calia fer ara era gaudir de tot allò que ens aporta la natura, inclòs en aquests moments en que ens fot unes sacsejades per a veure si entenem que l’estem “ens estem” fent mal bé. Cap al cantó de Tous hi ha La Fou, saltant d’aigua i un petit toll que avui gaire be semblava una gran cataracta i un gran llac. Per els corriols i trialeres dels voltants de Tous hem pogut descarregar una bona dosis d’adrenalina i a “la Fou” ens hi hem pogut relaxar.

19 de gener 2020

EL BRUC, 18 gener 2020


Avui si, avui tocava. Quasi be era impossible no anar al Bruc. Regal, si regal de cumple per en Màrius, que menys que això. Una vegada arreplegats al 092 i després de repassar l’agenda setmanal d’en Josep Mª, que ara és mes extensa, en activitats, que la que tenia abans, em anat directes cap al camp d’aviació, camp de tir i Can Brugués per anar direcció al Bruc i arribar-hi per la zona de l’empresa, abans de bigues, ara de fustes i palets. Per esmorzar hem tingut que esperar ben bé una hora ja que el bar estava atapeït de gent. El bo ha sigut la tornada, l’hem fet per sota la muntanya de Montserrat, prop del Camí de les Batalles amb algun tros ben empinat, de totes maneres ha valgut la pena per tal de veure el paisatge des de d’alt el mirador. Per un costat la muntanya de Montserrat i la roca foradada, per l’altre tota la vall del Bages, i al fons el Pre-Pirineu tot nevat. El gremlin ens ha preparat una tornada inèdita per tots nosaltres.

12 de gener 2020

SANT JOAN DE MEDIONA, 11 gener 2020

Com cada dissabte a les 8 del matí, minut mes, minut menys, ens hem tornat a ajuntar, en el bon sentit de la paraula, al 092 per fer la sortideta bttera, tot i que hi ha hagut algun membre que a les 7:45am encara no tenia bicicleta. El que si te bicicleta, i nova, es en Ramón que al final s’ha passat a les 29, amb un sol plat, i amb Trek, com els bons vaja. Per estrenar bicicleta hem anat a Sant Joan de Mediona per els dipòsits de Vilanova, La Torre de Claramunt, Can Paixano “a fer el burret”, Sant Quinti de Mediona i riera amunt arribar al bar de la piscina de Sant Joan de Mediona. Allà sentadets amb un solet que ens tocava i els xupitos d’herbes, ens ha costat bou i esquelles tornar a arrencar. La tornada altre vegada cap a la Torre de Claramunt a “deixar” el Moi, perquè no se’ns deprimeixi ja que ni la fosca l’hi fa cas, i tornar a pujar els dipòsits direcció Igualada.
Apa! fins la setmana que be, que amb una mica de sort igual anem al Bruc i fem content a algú.

06 de gener 2020

SANT MARTI SESGUEIOLES, 04 gener 2020


Es normal que en aquestes dades faci un fred que “pela”. El que ja no es tant normal es que l’objectiu de la sortida sigui el de anar a passar fred, però així som nosaltres i després de un petit “estira i arronsa” s’ha decidit anar a Sant Marti de Sesgueioles, direcció Tous, Molí de la Roda i arribar a esmorzar a La Llanega, on per cert si menga prou be. De totes maneres el plat fort venia després ja que com que a Sant Marti no hi havia prou boira ni feia prou de fred, era qüestió de endinsar-nos cap a la plana direcció La Guardia Pilosa. Això ha fet que un membre desertés i digués “bay-bay, froiland”, esta malt acostumat ja que aquest darrers dies els havia passat en banyador. Total que, fent el que comentava, ens hem envoltat de la boira i semblava que estiguéssim a un altre lloc del planeta, podríem dir que a Laponia, ja que de tot el paisatge només ens hi faltava els rens amb banyes i trineus. Al final s’ha de dir que ha sigut un gran encert el decidir-nos a fer la ruta, ja que no es gaire fàcil observar i gaudir de la natura com ho hem fet. I sabeu qui ha sigut el provocador? Escriviu comentaris, jo només us dono una pista (Gremlin).
Apa Bons Reis!!!

01 de gener 2020

SANTA COLOMA DE QUERALT, 28 desembre 2019


L'any 2019 se'ns acaba i avui que no venia en Marius, tots hem tingut clar que aniriem a Santa Coloma, a més el Joan, no podia dir que no, no hi era!!!
Sortida per La Sala cap a Argensola per la pista del pou de gel, això si previa parada a la casa del Tió, quin fred que feia avui, fins i tot els tions estaven glaçats. D'Argensola cap al parc eolic de Montargull i baixada a esmorzar, que ja apretava la gana...
Amb la panxa ben refeta, tornada cap a casa per la creu de ferro i alguns corriols fins l'Eucaria, pista cap al pla del magre, per evitar carretera, La Sala i punt i final amb 65 km a les cames.
Avui era el dia del innocents, però la ruta no ha estat cap innocentada...
Bona entrada d'any 2020!!!