Als ACA Tossuts no ens deixarà mai de sorprendre la manera tan fàcil que tenim de posar-nos d’acord en el destí de cada dissabte. Sembla d’un altre planeta com, de manera inconscient, convergim en els nostres desitjos d’anar aquí o allà i com no ens barallem mai a l’hora de triar. En aquesta ocasió, doncs, la telepatia que ens caracteritza ens va fer exclamar a l’uníson “Santa Coloma, despertaferro!”. Cap allà que hi falta gent, el mateix dia que hi anava de visita el President Torra i tot un munt de barrufets del Conseller Buch, aquell que jo no puc veure ni en fotografies perquè juga, com tots, a les ordres del país veí... Espero que entre tots fessin bona feina i elevessin el nivell de la Conca de Barberà al punt que mereix l’ovípar esmorzar que allà ena vàrem cruspir convenientment i puntual servit per la Carol (sota la mirada severa del gran Ton, no cal dir-ho).
El recorregut de tan plàcida sortida va transcórrer entre camps segats i camps a punt de segar; aquests dies no hi ha més. També alguna obaga perquè els nostres pastors (en Ramon i en Jordi) se la saben llarga i oloren les rieres talment l’Orzowei i el Dr. Livingstone junts, quina cracs (i des del dia que els van posar un GPS a les mans el seu poder és ja infinit). Una aturadeta a la Font dels Corrons i a la Font de Requesens (no hi sabria tornar ni que em perdés un any per aquella contrada).
Per la tornada, una vegada més aquesta convergència d’interessos que abans he ressaltat (jo és que em meravella): tots d’acord a tornar roda que te roda per les pistes que millor senyalen Igualada a l’horitzó amb l’Eucaria i La Sala els nostres pinpoints del trajecte.
PS: D’acord, només érem cinc aquesta vegada, però això no treu interès a la bonhomia que es va respirar dissabte, eh!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada