INFO

..

23 de desembre 2018

MAS DEL TRONC, NADAL 2018, 22 desembre 2018


Avui ha sigut el dia triat per fer la sortida de Nadal i com no podia ser d’altra manera hem anat al entranyable refugi de Mas del Tronc. Com que no hi volíem arribar massa tard i així tindre temps de fer una celebració sense presses, en Jordi se’n ha cuidat de trobar una ruta amb desnivells, corriols, pista, pujades i baixades per ser-hi a una hora en que el Tió tingués ganes de “cagar” forces regals i a la vegada poder fer un bon esmorzar. I bet aquí que entre corriol i corriol ens hem trobat un cartell, que encara no sabem qui l’hi va posar, oi Jordi?, amb un bonic missatge desitjant-nos un Bon Nadal. Ens hem fet unes quantes fotos i tot trempats, ja hem encarat el camí per arribar al refugi, no sense saludar abans al Toni que com que es veu que te molt de temps, havia sortit a donar una volta a veure si ens trobava, i  ara ja anava de tornada. Així doncs una vegada al refugi hem pogut celebrar, juntament amb en Xavi i la Cristina (quina bona cuinera que n’està feta la Cristina), les festes de Nadal, esmorzar de ganivet, forquilla i pitet, hem fet cagar el Tió, hem fet fotos, begut cava i ratafia. Vaja que al final fins i tot el Tió ha volgut vindre amb nosaltres ja que en Xavi i la Cristina ens han dit que com que aquests dies no el veien riure (potser esta gelós de les guineus) havien pensat de presentar-li a l’Anna, o sigui que l’any que be de ben segur que aquest Tió es partirà el cul de tant riure després d’un any amb la “Sonri”. Moltes gràcies a tots!!! I Molt bones festes.

16 de desembre 2018

SANT JOAN DE MEDIONA, 15 desembre 2018


Dia de reflexions i esquitxades per el bon ambient de colla i per la quantitat de tolls que hi havia. El lloc escollit ha sigut Sant Joan de Mediona, un lloc difícil de trobar un bon bar on esmorzar tot i que ens en havien indicat un, i va hi ens equivoquem. També ha sigut un dia de prova per a un nou membre que ja veurem si te continuïtat, la culpa d’aquesta incorporació se l’hi pot assignar directament al Josep Mª, a veure si ara tindrem dos Ramonjuan a la banda.

09 de desembre 2018

STA. COLOMA QUERALT, 08 desembre 2018


Dissabte de fred insospitat. Però ja se sap, després de l’època dels Black Fridays venen els Frozen Saturdays. 😉
Ens hem decidit a anar a Santa Coloma de Queralt perquè avui és festiu i ens ha vingut per fer que surtin km. Santa Coloma sempre resulta; es pot rodar una bona estona i cal pujar i baixar per nassos. De fet, si mirem l’estadística, es veu com puja el nivell de dificultat a la que passem dels 50 km, superem els 1000 m de desnivell i li fotem canya per a passar dels 15 km/h... Apareix en gris fort la cel·la del valor de dificultat sempre que anem per sobre del valor 150 (vol dir que ha estat un dissabte exigent). El valor de dificultat és contrastat l’endemà amb la sensació que donen les nostres humils cametes...
Com que mig hem confiat l’anada a en “Jordielgremlin”, hem seguit una ruta d’aquelles gairebé inèdites: hem anat via Argençola tot passant fred al costat del riu. Una vegada a Argençola hem anat a buscar la carena on hi ha els molins d’aquella zona i val a dir que poques vegades hem vist tant de vent i tanta estona (i mai de cua, càsumdena). Ens ha servit per a sentir els molins a ple rendiment (de bo de bo), amb les pales ben deformades i amb un soroll de cotxes passant a 200 km/h que feia feredat. Si ho imagina una pala d’aquestes trencant-se a aquesta velocitat, a saber on pot anar a parar i a qui pot tallar pel mig (Santa Enginyeria!).
Esmorzar a Cal Ton amb un interessantíssim debat sobre si l’últimament tan venerat ex-president Mújica ha estat positiu o negatiu per a l’esdevenidor de l’Uruguai... De veritat que a la vida val la pena observar alguns contrastos de parers... Hom es sorprèn d’allò més.
Abans de tornar (per pistes més o menys conegudes fins al Pantà de Tous, l’Eucaria, Tous i Sentfores) hem assistit a una de les altres grans frikades dels barcelonins (qui ens va parir!): en aquesta ocasió la gosseta Laika (ai no, que aquesta es diu Fox), una gossa motera que va en CBR... Si no veieu les imatge no us ho creuríeu. De fet, jo, el cronista de pega, us garanteixo que si em pregunten si alguna firma es dedica a fer bosses sobredipòsit per a portar gossos sobre la moto darrera del carenat us hauria dit que tanta tonteria no podia existir en aquest món de bojos... I M’HAURIA BEN EQUIVOCAT!!! 😊


02 de desembre 2018

CASTELLOLI, 01desembre 2018


Un dissabte més, una temporada nova més. Havíem de tornar d’hora, alguns, i per això s’ha decidit anar a Castelloli. Però hi han molts camins que van a para a Castellolí i hem triat el que passa per Òdena i Maians. Això si, per arribar-hi hem trepitjat una quantitat de tolls incomptable amb les conseqüents remullades per alguns i rebolcades per uns altres. Enfangats fins el coll hem esmorzat a Cal Betes de Castellolí on hem tingut un debat sobre la revista Hola, que encara te una bona tirada de lectors. Després, al acabar, ens hem separat els que tenien que tornar d’hora a casa, per obligacions familiars o no, i els que tenien més temps.

25 de novembre 2018

SANT MARTI SESGUEIOLES, 24 novembre 2018


En un dissabte amb una mica més de fred, ja s’apropa nadal, s’ha decidit fer una Ramonada fins a Sant Martí de Sesgueioles, i tot només per recuperar el bidó d’aigua que va perdre en Ramón quan va fer la ruta. Qui ho havia de dir que després de un mes el bidó encara estaria allà?, doncs si allà estava. Això us pot donar una idea de com ha sigut la ruta ja que per aquells indrets no hi passa ni Deu. Al matí ja hem començat malament, i no per els collons de pedals de la bici d’en Màrius que en teoria s’havien de canviar, si no per l’esberlada de la càmera del darrera. Sort d’en Jordi, que te de tot, i n’hi ha deixat/venut una. Com que hem sortit tard doncs hem arribat tard, encara que això no ha sigut un impediment per fer un bon esmorzar a La Llanega. De tornada s’ha aprofitat per passar per Mas del Tronc i, a part de portar el calendari del 2019, ja hem encarregat l’esmorzar de Nadal per el dia 22. I Tornarem a fer cagar el tió, si es que algú li dona menjar.

21 de novembre 2018

SANTPEDOR I ELS SEUS CORRIOLS, 17 novembre 2018


Avui hem fet l’ultima sortida de la temporada amb especial inclosa i per acabar-ho de rematar també hem fet el sopar. Així doncs el proper dissabte ja encetarem un nou full de classificació que amb tant de “mimos” i “reflexions” ens fa arribar setmanalment el nostre company Màrius.  El fet es que buscant, vaig trobar gràcies en “totof”, una sortida de corriols per allà a Santpedor i bet aquí que l’hem encertat. Pràcticament des de la sortida de Santpedor que es van enllaçant corriol darrera corriol, tant de pujada com de baixada. Cap a la meitat, mes o menys, de la sortida hem arribat a Calders on hi hem fet parada per esmorzar al seu “mirador”. Els últims 10km els hem fet amb pluja, averia i caiguda, però això no ens ha espatllat la sortida ja que a l’hora prevista ens hem presentat al restaurant l’Olivera per fer un bon dinar.

13 de novembre 2018

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 10 novembre 2018


Amb una banda reduïda de 6,5 membres decidim anar a Castellfollit del Boix a vogir d’aquella manera que només dos interfectes del grup ens saben organitzar...
A l’anada és el torn d’en Ramon, un nadiu de la terra Castellfollitdelboixense que arrenca pel Pont de l’O i ens porta fins el peu de Castellfollit passant per Cal Pessetero, la Font de Can Prat i Formentera tot mirant si trobem alguna llenega (els seus amagatalls no ens els revela, però, el molt trapella!).
L’esmorzar de traca i mocador, amb la calma de la feina feta, ens obsequia amb la presència de dos bons amics, en Joan i en Ròmul, que ens expliquen que no venen amb nosaltres perquè anem massa lents i ens entretenim sempre mirant els paisatges de la contrada, que ells això no ho fan... Segur que els retrobarem algun dissabte d’aquests i farem colla bona, com sempre vàrem fer. 😉
I la tornada... la tornada la deixem en mans del nostre pitjor gremlin tot just li ha tocat l’aigua i passa de mitjanit... Recuperem la idea de donar alguna volteta abans no arribem al fons de la Conca d’Òdena. Culebregem i culebregem per caminois que no consten a cap GPS del món i acabem retrobant el Pont de l’O! Per fi.
Unes estadístiques que fan feredat de pobres que són, però acompanyades d’un somriure de bon ciclatge, el que tots els dissabtes ens dibuixem a la cara a pesar de la companyia, però gràcies al dolç cansament!!! 😊
I la setmana vinent: ESPECIAL SANTPEDOR!

04 de novembre 2018

EL BRUC, 03 novembre 2018


La setmana passada no barem poder anar al Bruc, ni tant sols a esmorzar en cotxe, per culpa de un accident que va fer intransitable l’autovia, per això avui no hi ha hagut gaire discussió per anar-hi en btt. Hi hem anat per Sant Pau de la Guàrdia, Massana i Camí de les Batalles. Normalment ens hi recreem una mica a l’hora d’esmorzar i avui no ha sigut diferent, ja hem acabat una mica més tard del normal, però això no ha sigut excusa per que al final caiguessin els 50km. Del Bruc cap a Castellolí per el paller i de Cal Brugués a La Pobla on ens hem separat d’els que tenien una mica de pressa per tornar a casa. La resta (3 gats) hem acabat la sortida pujant als dipòsits de Vilanova i cap a Igualada.

27 d’octubre 2018

CASTELLOLI AMB PLUJA, 27 octubre 2018


Dissabte de pluja que només ha sortit el sonat d’en Jordi.


i que a més no l’hi donarem punts perquè no ha anat al 092, 


tot i que després ens ha vingut a trobar a Castellolí i hem esmorzat junts, es veu que tenia ganes d’entrenar per la setmana que be.
Jajajajajajajajajaja.......

SEALIGTH, 20 i 21 octubre 2018


Molt de temps en parlàvem que s’havia de fer una sortida especial de varis dies i al final ens en hem sortit, hem anat al Sealight Camí de Llum amb sortida a Cotlliure i arribada a Cadaqués el primer dia, i sortida de Cadaqués i arribada a Cotlliure el segon dia, això al menys comportava que no ens perdríem encara que s’havien de fer 134 km i 3500m de desnivell. La veritat es que es un espectacle per la gent que hi va i amb el tarannà que hi va. Avituallaments al lloc adequat i a les arribades un “tapeo” amb productes de la zona que ens ha deixat migs marejats (per el vi, es clar). El fet es que hem compartit dos dies de btt amb bona gent, tot i que el començament no podia ser pitjor amb les averies, que ens van portar a lluitar amb la bicicleta escombra per no arribar els últims i sort que ens acompanyava l’Albert, el Balcells bo, i gràcies a ell ens varen guardar “manduca” al arribar a Cadaqués. El primer dia el vàrem passar tot núvol, però el segon ens ha fet una calor de primers de setembre. I sabeu lo millor de tot, en Jordi ha aprofitat aquesta “super especial” per fer-nos un mallot dels TOSSUTS, i estem de guapoooooooos!!!!.

14 d’octubre 2018

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA, 13 octubre 2018


Ja se sap, quan hi ha tres dies de festa, encara que sigui alguna d'aquelles festes de "res a celebrar", son pocs els ciclistes que surten a pedalar. Avui, però es que hem estat 4 gats comptats, sort que ha vingut el campió d'Enduro Toni a reforçar la sortida. La resta a complir amb la família en previsió de la sortida del proper cap de setmana. El lloc escollit, Sant Salvador de Guardiola. Sortida cap a Sant Pau de la Guàrdia i baixada per la carena fins a Sant Salvador, 30 km. que hem fet tant ràpid que en Màrius no ha tingut temps de dir "Tinc gana!!!". 
Un bon esmorzar al Racó de Can Paco i tornada per Castellfollit del Boix, abans però, hem acabat d'arribar a Salelles i un bon corriol de pujada per Vallformosa, visita a l'ermita de Fontanelles i baixada per Permanyer, Bosc gran i Òdena. Amb 65 km. i prop de 1500+ a les cames, avui ja sabem que estem apunt per poder resistir 2 dies intensos, així com també sabem que la cigonya tornarà al Tossuts, i és que encara queda qui està en edat de ser pare.



07 d’octubre 2018

RUBIÓ, 06 octubre 2018


Un altre sortida a Rubió, però ara a Rubió de baix. Es veu que avui la cosa anava de pujades i baixades o sigui que de sortida i donant volta per l’Espelt i Jorba hem anat de patac a pujar el Pla del Magre i després anar a buscar la pista de Veciana i intentar esmorzar “al burru” però, com que estava tancat, hem acabat anant a Rubió, aquesta vegada a baix. A partir d’aquí ja no us puc explicar res més doncs el cronista no ha arribat ni a Rubió, tenia d’altres feines a primera hora de la tarda.

SANT PERE D'ARDESA i RUBIÓ, 29 setembre 2018


Ja s’apropa la sortida especial de 2 dies i els nervis per estar a punt i no fer figa ens estan acumulant adrenalina que de ben segur ens mantindrà exaltats. Sortir entre setmana i acumular desnivell a les cames ja es una prioritat, motiu per el qual hem decidit fer un parell de pujades per treure’ns la son de les orelles. Direcció cap als molins i Sant Pere d’Ardesa, baixar fins la fondalada de Rubió i pujar cap a dalt el Castell, tot trencant una cadena, (la nena està molt forta). Aquí ja era hora de esmorzar i veure i veure i veure. Ben tipets un altra pujada fins a dalt de les Maioles i aquí ja ens hem bifurcat doncs algú tenia pressa per arribar. I la setmana que be més.

23 de setembre 2018

CASTELLAR i RAJADELL, 22 setembre 2018


Avui ja s’ha vist que seria una sortida complicada, i no precisament perquè s’estrenés a la colla la neboda d’en Xavi, la Jana. D’inici ja hem sortit tard per culpa de una averia d’en Ferran, una mica més endavant ens hem separat doncs un altra averia d’en Moisès ha fet que uns quants fessin volta enrere per solucionar el problema. Vaja que aviat tindrem que demanar la ITV. Tot i això el grup més nombrós ha continuat amb l’objectiu inicial d’esmorzar a Rajadell passant per els Molins i el Castell de Castellar. Com que degut als imprevistos ja anàvem tard, hem decidit trobar-nos altre vegada tots a Castellar i esmorzar, però es veu que avui no era al dia doncs estava tancat!!. O sigui que si o si, cap a Rajadell on hem esmooooorzat de forquilla i ganivet. La tornada, amb dilema de si “Z” o alternativa, ens en hem sortit amb l’alternativa, que caldrà recordar molt be doncs es moooolt possible que no hi tornem (Ramonada de les bones). Justos de temps hem recuperat forces fent la cervesa a Castellfollit i avall que fa baixada per la carretera (quina merda).

19 de setembre 2018

SANTUARI BELLMUNT i PUIGSACALM, 15 setembre 2018


Sortida super!!!. Ara si que podem dir que, gràcies a l’Anna i en Moisés, hem fet una sortida de nivell, que dic de nivell? d’alt nivell !!. L’hora de sortida era molt matinera i al arribar al punt de començar la ruta ja hem vist el perquè. La parella ens ha ofert uns xuxos de crema, croisants, cacaolat, cafè en llet, i més, allà dalt de la muntanya, o sigui al Santuari de Bellmunt, punt des de on hem començat a pedalar. Quina grata sorpresa !!!. D’inici s’havia de fer uns 600 metres de baixada i a peu, doncs el terreny entre pedregós (pedres grosses, eh!) i moll, no deixava altre alternativa. Però després la cosa ja canviava doncs tota la ruta ha sigut ciclable, menys els últims metres de la pujada al Puigsacalm que ni les cabres la pujen en bicicleta. Ah! i a dalt del Puigsacalm encara ens esperava un altre agradable sorpresa dons en Moisés ha carregat durant tota l’estona amb una nevereta per tal de poder gaudir de unes cerveses ben fresques al punt més alt, que callat que s’ho portava!. Els kilòmetres han costat de passar ja que tot era tant espectacular que ha calgut gaudir de cada moment. Que si un corriol, que si un prat (de la Heidi), que si una fageda, que si, que si.... i això que la boira i els núvols no ens ha deixat veure tot el paisatge en la seva plenitud. Al arribar i per acabar de tocar la pera, el que havia sigut una baixada a peu al començament, ara s’ha transformat en una pujada a peu al acabament. Això si, el dinar que ens hem trobat a dalt, al restaurant del Santuari de Bellmunt, ens ha deixat ben tipets. En definitiva, una sortida molt ben preparada.
Anna, Moisés, sou moooooolt bona gent!!.

16 de setembre 2018

MAS DEL TRONC, 08 setembre 2018

Avui en absència dels sherpes més experts m’ha tocat fer de guia. El lloc escollit El Mas del Tronc, una vegada descartada la primera opció d’anar-hi per el Pla del Magre, he optat per portar als quatre companys d’avui per la zona que més conec, Òdena. Ha estat una ruta variada, tot passant per camins i corriols que la majoria desconeixia, ens hem anat aproximant a la pujada definitiva de Can Prat, que hem encarat desprès d’un petit avituallament. Amb 25 km. i 800 de desnivell acumulat, arribada al refugi on ens esperaven la Cristina i el Xavi, amb beguda fresca i el primer trinxat de la temporada. Quina ha estat la nostra cara de sorpresa!!!, ens esperàvem quelcom més refrescant, potser una amanida, un empedrat, no sé.... de totes maneres ens ho hem menjat de bon gust i ens hem quedat súper relaxats al chill-out tot fent el cafetonet.
Calia tornar!!!, i ho hem fet per Massana, Rubió, ànecs i desprès d’un caminet de Sant Genís a la Sala, cap a casa.
Una sortida 100% ciclable, fins i tot jo m’he quedat sorprès...

Crònica d'en Jordi

02 de setembre 2018

LA LLACUNA (PER LES 4 CARRETERES, 01setembre 2018


Avui ens hem decidit per anar a provar un lloc nou per esmorzar, però abans hem passat per la nova factoria de crancs que s’ha fet al riu Anoia. No sabem com collons han arribat aquí, però ni ha molts, moltíssims. Hem començat tot anat cap a Montbui i la Censada, ja a dalt agafem un corriol, abans de travessar la carretera, i anem a parar al camí que sempre fem per anar a La Llacuna, tot i que després ens hem desviat per las vinyes d’en Torres per anar agafar la pista que ens portarà prop del lloc buscat “les 4 carreteres” i, sorpresa, esta tancat per vacances. No ens ha quedat altre remei que arribar-nos a La Llacuna, lloc més a prop que teníem. La tornada per el lloc habitual, no sense abans arribar-nos al peu del cim del Castellar. Si, ens hem quedat al peu del cim perquè l’hora aconsellava iniciar la tornada. A la tarda m’he assabentat que el Jordi Ambros ja està a casa seva! Això si que és una molt bona notícia.

EL COGULLÓ I CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 25 agost 2018


Sortida de Festa Major i mai més ben dit doncs ha sigut de traca i mocador, que dic de traca i mocador, de gama extra com els castells dels moixigangues. Ara us explico: No es podia arribar tard a dinar ja que una bona part teníem dinar de festa major! Per això s’ha decidit fer el Cogulló o Cogulló de Can Torre. Ruta per Can Roca, Cal Enrich, Can Prats, Ermita de Sant Marc, el Cogulló i a partir d’aquí fins a baix a Castellfollit en Ramón ens ha portat per un camí no gaire ciclable que l’hi ha valgut sentir-se alguns macagums!!! doncs s’anava més temps a peu i bici al coll que a sobre la bici. Al final i després d’esmorzar baixada per corriols i pistes fins Igualada, per anar a dinar de Festa Major.

19 d’agost 2018

MOIONS - MONTSERRAT PARC, 18 agost 2018


Tot i que encara hi ha algun membre de la colla que encara està de vacances, uns quants ja hem tornat i avui ha sigut un bon dia per explicar, entre pedalades, les sensacions d’aquells dies. Uns a zones fredes i d’altres a zones més calentes, tots teníem anècdotes dels llocs visitats. I avui, com sempre, hi havia algú que havia de tornar d’hora o sigui que tocava sortida prop d’Igualada. Pujada al dipòsits de Vilanova i els Moions per deixar-nos caure fins Castellolí i anar esmorzar a la urbanització Montserrat Parc, si la mateixa que varen anar en Josep Mª i l’Anna el dissabte passat. I com que en Josep Mª ens fa anys la setmana que be, ens ha pagat l’esmorzar. Aquest mes, entre la categoria d’avi que ha obtingut i l’aniversari que també l’hi toca, s’ha tingut que rascar la butxaca fins al fondo!. I la setmana que be, sortida de Festa Major. Ah! Anem preparant la sortida súper especial del mes d’octubre.

17 d’agost 2018

STA COLOMA QUERALT, 04 agost 2018


Primera sortida d'agost... Primera sortida amb l'avi... Quina il·lusió, tenir al Jordi!!!... ha estat un bon tossut, com el seu avi!!!... fins el dia que tocava no ha tret el nas. On anirem avui?, cap a terres tarragonines, en homenatge al nou nat, com que Cambrils ens queda apartat, hem anat a Santa Coloma... i quina calor!!!, qualsevol rierol era una bona excusa per a la refrescada, i entre pujades, refrescades i parades, hem arribat a destí, cervesseta, esmorzar i celebració. Avui, esmorzar d'ous, avui la cosa, amb la calor que feia, era una cosa de pit i collons, i no era qüestió pas d'afluixar pas, així que 3 d'ous estrellats amb diferents variants, beicon, buti o cansalada i una truita amb el seu corresponent formatge. Convidada del abuelu, es clar, amb felicitació per la benvinguda del nou aca tossut Jordi. I de tornada, sense el xerpa Ramonadas, ni el xerpa Lamollades, hem tirat de la principiant veterania de la xerpa Comino per arribar a bon port, aviat tindrem que graduar-la, hem arribat de primeres, bones vacances a tothom!!!!

Jordi i Jaume

29 de juliol 2018

PIERA, 28 juliol 2018


A punt de fer vacances, dia per fer una sortideta sense gaires complicacions ni “Ramonades”. El lloc escollit de Piera hi hem arribat per Can Macià,  pujada del camp de tir, els cirerers i avall cap a trobar la riera per anar a esmorzar al bar que ens hem plantejat no tornar-hi, ja en buscarem un altre. En Ramon ja sospitava, per el fet de que ningú el va felicitar en el seu 50 aniversari, que quelcom tramàvem i totes les excuses i acudits que hem dit ja es notava que els hi faltava credibilitat. Això si, no s’esperava la “super festa” del vespre al sopar. La tornada de Piera l’hem fet per el Badorc passant per toooooota la riera. Després de la calor que hem patit avui, no podíem perdonar la cervesa de l’arribada i recuperar sensacions per el sopar de la banda al vespre.

28 de juliol 2018

MOLI DE LA RODA i LA VALL DEL SILENCI, 21 juliol 2018


Un mes de juliol com aquest fa temps que no el gaudíem tant. Amb bona temperatura i aigua a dojo el paisatge s’ha sembla més a una zona pirenaica que a una comarca prop de la Segarra. Tot i que la època estival fa que alguns membres instal·lin el seu despatx a la platja, encara en queden d’altres per anar fent la sortida habitual dels dissabtes. Mira per on!, avui hem anat per els indrets de la zona de Calaf, Moli de la Roda i el Casal de la Salle que a internet el descriu així: El Casal La Salle Sant Martí és un espai ideal per a grups de 15 a 100 persones que necessiten d'un espai aïllat de nuclis urbans per tal de realitzar les seves activitats d'una manera còmode i espaiosa. Hi viu una comunitat de Germans de La Salle que entre tots fan moltes de les tasques requerides com la cura de l'hort, la bugaderia o el manteniment de la casa amb l'ajuda d'un equip de persones que fa possible que la vostra estada sigui possible i adaptada a les vostres necessitats.” El mes destacable d’avui ha sigut la passejada per la vall del silenci, la qual hem pogut gaudir gràcies a que avui no ha vingut el Xavi. I la setmana que be, més.

22 de juliol 2018

NOCTURNA i CASTELL DE BOIXADORS, 14 juliol 2018


Aquest any, per la nocturna, era qüestió de fer-la grossa. No ni ha prou amb sortir amb llum i pedalar per anar a sopar i tornar de nit quan ja es fosc, aquesta vegada ho hem allargat i fins i tot ens hem quedat a dormir. El lloc triat com a 3 estrelles es Mas del Tronc, on hi hem trobat un bon sopar i uns bons llits de 2 metres per a cadascun, ah! I també hem pogut gaudir de la petita zona chill-out que han estrenat. Una vegada s’ha fet de dia, i la llum ens ha despertat, hem pogut tastar un esmorzar lleuger que ens ha preparat la Cristina, doncs no era el cas de continuar la sortida cap al Castell de Boixadors amb la panxa buida. També hem pogut gaudir de la companyia d’una petita guineu, es veu que els ha agafat “carinyu” i cada dos per tres la tenen allà, jo crec que perquè allà troba de menjar. Abans de sortir però hem esperat al Ramon i el Josep M. que s’han incorporat a la sortida, amb menys punts es clar,  i tots juntets direcció cap a Boixadors no sense la” enbitllada” de carregar la bici al coll, ja que per uns moments hem deixat portar la batuta al Ramón, i ja se sap!!!. Boixadors, fotos i cap a la Pala de Sant Pere Sallavinera a recuperar forces amb un esmorzar de traca i mocador. La tornada amb molta carretera per acompanyar al Ramón a ca sa seva, a Castellfollit, i per l’hora que era, encara ens hem parat a fer la cervesa a l’Andorrà. Hem hagut de baixar per carretera fins Igualada i justet, justet, hem arribat a la mateixa hora de cada dissabte, però aquesta vegada havent sortit el dia abans. Ja hem estat de sort que no ens han canviat el pany de la porta.

SANT PERE DE RIUDEBITLLES, 07 juliol 2018


De Sant Pere de Riudebitlles només recordo que l’esmorzar a La Braseria ja no és el que era. Serà que van massa tips.

09 de juliol 2018

22 de juny 2018

TOUS i LAFOU, 16 juny 2018

Avui si que en Jordi ens ha preparat una sortida d’aquelles que amb ell l’hi agraden. Rebuscant, retallant i enganxant rutes del wikiloc ha aconseguit preparar-ne una que, per arribar a Tous,  hem fet més desnivell que pujar 3 vegades seguides les antenes. Els corriols han esta ben trobats, excepció feta de l’últim, el d’arribada a Tous, ja que feia molt de temps que no hi passava ningú i en alguns llocs estava totalment tapat, ah!!! i el arribar per la riera no ho ha arreglat gaire. Però dins de tot ha estat força be i si no, que l’hi preguntin al Josep Mª que fins i tot s’ha fotut una remullada a La Fou. La tornada sense complicacions, pujant al castell de Jorba per acabar de arrodonir el desnivell acumulat.
I ja fa temps.....

21 de juny 2018

EL BRUC, 09 juny 2018


Mira que feia temps que ja es diu que quan som poquets el lloc triat per esmorzar es el Bruc i avui, per portar la contraria doncs poquets, poquets, no hem sigut, a esmorzar al Bruc s’ha dit. Com que en Jordi ja torna a estar en forma (creiem que a la feina es desplaça en bicicleta i fins i tot i te uns “rodillos”), ens ha fet pujar les antenes de Miramar i seguir el camí de dalt la serra que esta ple de sifons, o sigui pujar i baixar, pujar i baixar, fins passar per la febra morta (collons quina pujada de pedres) per fer un corriol que ens ha portat ja prop de el Bruc. Després d’esmorzar, en que ens ha acompanyat en Xavi que ha vingut en cotxe, hi havia el dilema de Camí de les Batalles o Bauma de Can Solà i com que no estàvem per batalles hem triat la bauma.

17 de juny 2018

RUBIÓ, 02 juny 2018


Donant voltes per els camins de la comarca, sempre ets vas trobant alguns fets no gaire habituals, tot i que trobar gent rodant un spot de cotxes, amb càmeres, drons i controladors de camins ja es una mica més difícil. Avui, encara que no ens hem allunyat molt de Igualada, si que no s’ha parat de pujar i pujar. Des de el camp de vol, per equips sense motor, que hi ha allà dalt als molins de les maioles fins al castell de Rubió, sempre ha sigut un no parar de pujar i baixar.

28 de maig 2018

SANT JOAN DE MEDIONA, 26 maig 2018

Tres eran tres las hijas de Elena
Tres eran tres y ninguna era buena
Julia, Paloma y Elena
Tres eran tres las hijas de Elena
Tres eran tres y ninguna era buena

21 de maig 2018

ARGENÇOLA, 19 maig 2018


Els estudis i la teoria d’en Màrius diu que, quan som pocs a la sortida, el lloc escollit es gairebé sempre El Bruc. I aquest dissabte s’ha complert lo primer, lo de se pocs, però no el segon, lo d’anar a El Bruc. Per poquet però ha fallat, doncs hem anat a Argensola, i tot perquè en Jaume se l’hi ha ocorregut anomenar que l’hi havien dit que havien tornat a obrir el casal. Ja sabem que en un lloc amb tanta freqüència de gent, qui vols que hi vagi a parar, un deixeble d’en Ferran Adrià segur que no. Al final la sortida ha sortit prou be passant per Clariana, seguint la seva riera, Contrast i Argençola. A partir de la setmana que be ja començaran las ITV, per alguns.

DELTA DE L'EBRE, 12 maig 2018


La sortida del Delta de l’Ebre sempre ha sigut especial, ja sigui per la calor, els mosquits, la sorra, els banyistes, etc.. I aquesta vegada no podia ser menys. Per començar es va triar una època diferent a la que si havia anat, i el que no preveiem es que en tot el dia no veuríem el sol. El temps plujós, emboirat, ventós ens ha posat a prova per no engegar-ho tot a rodar i anar a gaudir només de la paella, que tampoc es que l’hàgim endevinat. Hem començat la ruta del Poble Nou del Delta cap a la platja del trabucador, que estava més buida que la cartera a final de mes, ja ens en vàrem adonar que allò era diferent i que si algú ens veia ens diria, on van aquesta colla de xalats!!. Però nosaltres, endavant. La veritat es que tot i que ja ens ho coneixem una mica, el fet de que el dia estigues gris i que per primera vegada veníem quan els camps estan a negats d’aigua amb la planta del arròs tot just traient el cap per sobre de l’aigua, feia que tot sigues diferent. Deltebre, la ruta per el costat del riu fins a la desembocadura, la passarel·la de fusta a la platja de la urbanització de Riumar, per que les dunes no es facin malbé, els camins entre els camps i la volta a l’encanyissada per arribar altre vegada al Poble Nou del Delta, lloc del que havíem sortit al matí. No ha sigut una de les millors sortides que s’ha fet al Delta, però si que ha sigut diferent i per això la recordarem.

08 de maig 2018

URB MONTSERRAT PARC, 05 maig 2018


Avui s’havia de fer alguna cosa diferent i esmorzar en un lloc on no es habitual, vaja que hem anat a la urbanització de Montserrat Parc, al bar quasi be familiar de la urbanització. Això si, per arribar-hi, voltes i més voltes per els indrets de la comarca. Podem dir que ha sigut un dia de molta energia i amb ganes de fer amics. I entre fet i fotut han caigut els 45km i uns 1200m de desnivell, per anar mantenint la línia. I la setmana que be, una mica més amb la sortida especial.

29 d’abril 2018

STA COLOMA QUERALT per el castell, 28 abril 2018


Ens venia de gust fer una sortida una mica llarga i a un lloc on fa temps que no ens hi arribem, vaja que hem anat a Sta Coloma. La ruta l’hem fet per la Censada, vinyes del Torres, visita al balç de Fontanilles amb la seva font, el castell de Queralt, esmorzar a Sta Coloma i tornar per Aguiló, Clariana, la pista del “burru” i avall que fa baixada. Tot i que no ha fet molt de sol, la temperatura era agradable i la cervesa de l’esmorzar se’ns ha posat molt be. Incidents: a la pujada de la Censada en Ramón ha trencat la cadena (de la bici, no del wàter) i al corriol de baixada del castell de Queralt en Jaume ha anat per terra i ha trencat una maneta del canvi.

26 d’abril 2018

MAS DEL TRONC, LLAC DE LES MAIOLES, 21 abril 2018


Avui era un dia per fer sortida diferent, per allò de que “segur que ens recordarem”, dia de final de futbol amb xiulets inclòs. Hi havia dues coses que s’havien de fer “si o si”, i que eren anar al nou Mirador de la ciutat d’Igualada i passar a veure les oques al estany de Jorba. I esmorzar?, doncs a Mas del Tronc que fa molt de temps que no hi anem. Sortim cap al mirador i després ens dirigim cap al molins i fem la pujada habitual. Ja a dalt hem agafat un corriol força bonic, per allò de no cal fer pista si hi ha un corriol que va al mateix lloc. Després de un bon esmorzar, on el Xavi i la Cristina han estat tant atents com sempre, hem anat direcció el Pla de Rubió per anar a trobar el llac de les Maioles, llac que per cert només es pot trobar quan hi ha hagut pluges copioses com les d’aquests dies si no, només hi trobes un forat. De fet hi havia llocs que semblava ben be que estàvem en una zona dels pirineus, amb  aigua a dojo.

14 d’abril 2018

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 14 abril 2018


Em passat un dissabte remullats ja que avui la pluja, encara que fina, no ens ha deixat en tot el matí. Així doncs, era qüestió de no allargar molt la sortida i ens em decidit per anar a Castellfollit del Boix, terreny d’en Ramón, i es clar que ell mateix ens ha preparat la volta no molt llarga, però intensa. Com que els kilòmetres s’havien de fer abans d’esmorzar ens hem dirigit el més recta possible cap a la granja dels cargols, i des de allí una gran volta per corriols plens de tolls i pistes no gaire enfangades, això si amb unes rampes que t’hi cages. Així doncs primer veiem l’Ermita de Sant Pere a l’esquerra i després l’hem vist a la dreta, tot a punt d’arribar. El Ramón sempre ens en té alguna de preparada ja que la volta a sigut maca però una mica “Ramonada”.

08 d’abril 2018

MONTMANEU, 07 abril 2018


“Hi havia una vegada un barrufet que li deien el barrufet Wikilocgremlin”. Així es com començava la crònica de fa unes tres setmanes i així es com podria començar també la d’avui, tot i que cal dir, en benefici del Wikilocgremlin”, que la ruta estava molt més controlada. La cosa es va encetar quan un bon dia, ja fa temps, ens vàrem arribar a Montmaneu fent una bona quantitat de kilòmetres per carretera, i es va comentar que tindríem que millorar la sortida tot arribant a Montmaneu per camins. Ah nois!!!, mala cosa se l’hi va dir al barrufet Wikilocgremlin, després de fer una primera temptativa (ell i el pernils en un dia de pluja), avui si que, seguint les seves indicacions, hem millorat la sortida a Montmaneu complint les expectatives d’arribar-hi per camins. Això si, camins amunt, camins avall, corriols amunt, corriols avall, tolls per fora, tolls per dintre....

03 d’abril 2018

SANT PAU DE LA GUARDIA, 31 març 2018

Cronica: sortida direccio sant pau i compartin trams amb la volcat, esmorzar a st pau i despres pujada a la torre sobre can masana per gaudir del paisatge en un dia de vent, on la contaminacio no existen, permetia veure el port de barna, les grues i vaixells, i cap el pirineu, montanyes nevades, despres baixada a can Tarda per conectar amb un corriol de la volcat i amb el raiders competin, ja eren dels ultims, pero no hem pogut pasarne cap, ni a les noies, jiji, despres hem arribat a la vall de st Feliu i tomb a la dreta fins pujar a puig Aguilera, baixada per corriol de telefonica, bosc grand, can Macía i cap a casa. Molt de vent de cara tornant

PINOS (en cotxe) 24 març 2018

Avui, amb pluja assegurada per tot el dia, hem agafat de cotxe i cap esmorzar al Santuari de Pinós, on fins i tot hem tocat neu.
I tant mateix fa un any......



LA LLACUNA 17 març 2018


Hi havia una vegada un barrufet que li deien el barrufet Wikilocgremlin. El barrufet Wikilocgremlin barrufava una característica especial: barrufades les 12h del migdia ell barrufava la ruta en quelcom incert, dur, exigent i entortolligat. I els seus amics barrufets el barrufaven on fos, a la Llacuna barrufant per Andorra o a Tous barrufant per La Llacuna, tan els barrufava, quin remei!
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos, ai las!