Avui hem aparcat les bicis i hem anat a tocar neu al Cogolló.
Ja tindrem temps de sortir demà.
INFO
26 de març 2017
12 de març 2017
ALTAFULLA - EL CATLLAR 13/03
Exactament
un mes després de la última sortida especial n’hem fet un altre, la del Catllar. Terreny pedregós, trenca-cames, amb pistes amples i infinitat de
corriols que es creuen entre ells tal ment com si fos una xarxa, això una xarxa
de corriols és el que hi ha en aquell indret. Algun turonet amb rampes curtes
però dures et deleiten amb unes vistes espectaculars.
Un curt
relat de la sortida podria ser: Arribada a l’hora prevista i sense problemes
per aparcar ja que a l’hivern a la platja només hi ha sorra. En Jordi Lamolla,
el xerpa de la sortida, ens ha sorprès amb un petit esmorzar a base de croissants,
xuixos de crema i cafè que ens hem pogut menjar al costat mateix de la platja.
Després hem començat la “visita” a Altafulla, castell inclòs, per començar a fer
corriols per la zona del Catllar, no sense que se’ns a travessés algun arbre i
algú anés per terra. Mentre fèiem els kms, lògicament, ens hem aturat a veure
el paisatge de la zona i també el pantà que per cert, com que no s'utilitza,
està molt vuit, una pedrera romana, la AP-2 que ara si, ara no, travessàvem i
la teníem a la dreta o a l’esquerra, la planta de reciclatge, i l’arribada per
la platja on més d’un a aprofitat per banyar-se. Traca final amb paella per dinar.
I ja fa un any....
05 de març 2017
LA LLACUNA 04/03
Avui la
climatologia ens ha fet variar el plantejament de sortides que tenim establert,
com que a les 8 plovia, hem esperat a les 9, que no plovia, per fer la sortida
setmanal. De ben segur que trobaríem aigua i fang, es tenia que triar un lloc
no molt llunyà. El més adient era La Llacuna, perquè a més de poder-hi arribar amb
menys de dues hores, aquest matí ens han dit que hi havia caigut una mica de
neu. I es veritat, tant Montserrat com Les Agulles de Miralles i el Cim del
Castellar estaven ben blanquets de neu. De sortida ja hem perdut un membre, en
Josep Maria, per problemes amb el canvi, doncs de tant fang la trencat. Sort
que ha sigut només sortir, d’aquesta manera a pogut tornar a casa i vindre a
esmorzar en cotxe junt amb en Ferran. No cal a dir que els que hem anat en bici
ens hem trobat aigua i fang a dojo. Fins i tot en el pas del riu després de la
carretera de Carme ens hem hagut d’entornar i buscar una ruta alternativa dons
no era possible passar de l’aigua que baixava. La tornada per Rofes, Carme i
Collbàs l’hem fet sense tant de fang doncs el vent ho havia eixugat quasi tot. Hem
anat perdent membres en la tornada i els 4 que quedàvem al arribar a Vilanova
hem hagut de travessar altre cop el riu, però aquest cop amb bany inclòs, de
cap a peus. Ja us explicaran.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)