SANT PERE DE RIUDEBITLLES, 12 setembre 2026

 

No hi ha crónica, son uns ganduls.....

Fa 11 anys......

CASTELL DE RUBIÓ, 05 setembre 2026

Dia important, avui tanquem la temporada 2025/26 i tots esperem impacients el resum, sabem que coronarà a en Ramon com a líder indiscutible del sector masculí i l'Anna líder eterna del sector femení. Una reverència per tots dos i que per molts anys puguem seguir liderant la classificació de la constància.

Avui s'anunciava onada de calor, al Setembre!! i es preveien temperatures per sobre els 40º. S'ha complert. Hem decidit doncs fer una etapa suau, esmorzar al Castell de Rubió ha sigut la proposta consensuada.

El pilot avui ja era de 8 ciclistes (en Xavi ha acabat les vacances!) i ens hem encaminat cap a les Maioles, varis puja i baixa després ens han situat als peus del Castell de Rubió (a nivell de carretera), però en Ramon ha suggerit pujar un bonic corriol. Alguns hem agraït molt les soles Vibram que tan bon grimpatge donen, altres han gaudit filmant els patiments aliens. Finalment tots entaulats i refent energia.

La tornada volia ampliar l'esforç, per fer-ho hem baixat fins el local de Rubió per encarar la pujada a l'ermita de St Pere. Dos components del grup ja havien dimitit desprès d'esmorzar, afers urgents a la vila. Un tercer ha caigut a falta d'un km per l'ermita, la calor l'ha aixafat.

I d'aquí cap a casa, crec?, el redactor és el del cop de calor que va baixar fletxat cap a Jorba on va dutxar-se sota la font de la plaça.

by Josep Mª 👤

STA COLOMA DE QUERALT, 29 agost 2026

Tornem a la normalitat, recuperant a gent que fa vacances. Avui ja erem set a la sortida i dos més que s'afegeixen a l'esmorzar, en Joan en cotxe i el Toni dalt d'una Montesa històrica que fa delir a més d'un.

Hem fet 55km i 1007 m de desnivell, seguim en "forma". Avui la temperatura ens ha tractat be (entre 12 i 35, amb mitjana de 22º)

Volíem cremar excessos d'estiu, doncs ruta de castells. Hem passat prop del de Miralles per coronar al de Sta Coloma després dels puja i puja -poc baixa- al llarg de la serra de Miralles , per baixar per un bonic corriol i cap a esmorzar.

De tornada per St Martí de Tous, bon ritme i baixada.

Avui fa 6 anys....

EL BRUC, 22agost 2026

Ras i curt: hem anat d’Igualada al Bruc seguint TOTS aquells camins que en JORDI no seguiria mai. 😜

by Màrius 👤

SANT JOAN DE MEDIONA, 15 agost 2026

Segon dissabte de vacances, els "Tossuts" es recuperen. De dos passem a tres!, ja comença a ser una colla. I a les vuit del matí disposats a celebrar l'Assumpció de la Verge, que per cert, si va pujar al cel te "trago" fer-ho en un dia tant calorós, n'hi ha per fondre les ales -o la van pujar els àngels?.

Dia sense xerpes, com els trobem a faltar! però avui no ens hem perdut. Hem anat cap a St Joan de Mediona i ja se sap que la zona és com el palmell de la ma pels residents poblatans, que avui eren majoria. Sortim cap els dipòsits de Vilanova per baixar a Carme, pujar les Esplugues i tirant tirant fins esmorzar. Hem travessat bonics camps de girasols, que per cert miraven guerxos de com picava el sol.

Esmorzar al bar de la piscina, molt simpàtics. Esmorzem cinc, han arribat dos Tossuts en cotxe (el coix i el mandrós, tota excusa és bona) i acabem xerrant amb dues noies que gestionen la piscina, una companya de fútbol de l'Anna, l'altre filla d'una altre jugadora, ves com passa el temps.

De tornada, via ràpida. Carretera i calor. Ja vindrà la tardor (...i el Jordi) per fer tornades més treballades. 

LA LLACUNA, 08 agost 2026

Dissabte de primera quinzena d'agost, sortida puntual dels Tossuts. De mínims, eram dos, però dels bons i ben avinguts. 

Sense "gent de nit de dijous" no hi havia ruta programada, sense "sherpes" feina a trobar el camí. Primer decidir. On anem? A La Llacuna!! i passem pel Poblat Ibèric i fins i tot pujem al Castellar, avui ningú es queixarà. 

Entran a Montbui ens equivoquem de camí... i pujem fins La Tossa!, rectifiquem i trobem el camí vell de La Llacuna. 

Pel camí un noi fent pipí, ens apropem i... no és un nen, és el Ròmul! i la Cristina i el Balcells i el Riba. Junts pedalem un tram i la fem petar, a ritme tranquil, ells esmorçen a ca l'Escolà. Ens conviden (a anar-hi) però tenim compromís a La Llacuna. 

Tirem fins el pla del Convent i pujem cap al Poblat Ìber. Quan ja som dalt sona el telèfon, en Joan ja ens espera a La Pansa, s'ens ha fet tard o pedalem lents?. Renunciem a pujar a Castellar (faltava el tros a peu) i baixem volant a esmorzar. 

I la tornada? Feia prou calor per buscar la via més senzilla. Baixada fins La Pobla, despedim a la pubilla (i la colla és queda en 1) fins a Igualada per la via fluvial. 

I dissabte que be hi tornem i si tot va be amb més socis de la penya.  

MIRALLES, 01 agost 2026

Resum de la ruta:

— "És una pujada suau", deien...
— "En deu minuts som a dalt", deien...

La realitat és que avui hem descobert noves maneres d'empenyer una bicicleta i nous músculs que ni sabíem que existien. Alguns pujaven pedalant, altres caminant, i algun ja anava fent testament mental.

El millor de tot és que ningú ha deixat cap company enrere... perquè tots anàvem igual de fosos, fins l'hora d'esmorzar és clar. Després ja hi ha hagut la "trencadissa" i han acabat quatre gats.

La pròxima vegada que algú digui "és una ruta fàcil", que vagi primer i, si sobreviu, ja el seguirem.

by IA 👽