SANT PAU DE LA GUÀRDIA, 13 juny 2026

RESUM SUPERRÀPID.

Molta pujada per anar a esmorzar i lloc especial per fer la cervesa en arribar.

FONOLLOSA, 06 juny 2026

Montanya, suor i sisos. Molts sisos.

Aquest dissabte tenia alguna cosa especial des del minut zero. 6/6/2026, una data que no passa desapercebuda… i que els TOSSUTS vam decidir marcar com cal, amb una bona ruta i millor companyia.

Sortida des d’Igualada amb 7 valents uniformats amb el blau inconfusible del grup. 12 °C de bona fresca matinal que convidava a pedalar amb alegria i sense excuses. Ritme viu des de bon començament, amb les cames responent i el grup compactat, direcció Fonollosa.

La ruta, exigent però agraïda: 70 km i 1.300 m de desnivell positiu, d’aquells que es guanyen metre a metre. Pujades constants, algun tram que feia apretar les dents i baixades per agafar aire… o perdre’l si t’hi confiaves massa.

I parlant de confiar-se… moment del dia per "la nena", que es va trobar amb un tronc caigut al camí. Lluny d’arronsar-se, el va encarar com una campiona… tot i que la física i el tronc van tenir l’última paraula. Rebolcada controlada, sense conseqüències, però amb riures assegurats i menció honorífica a la crònica.

Arribada a Fonollosa amb gana i moral alta. I aquí, punt clau de la jornada: esmorzar de categoria a Cal Calet. Taula parada i recompensa en forma de coca de cabell d’àngel amb ametlla i sucre, que va fer oblidar qualsevol patiment acumulat.

Amb els dipòsits plens, tocava la tornada. I si a l’anada ens acompanyava la fresca… a la tornada ens esperava l’estiu: 30 °C i el sol apretant. Canvi radical que va posar a prova la gestió de forces i l’aigua, però el grup no es va trencar. Ritme sòlid, cap defalliment i aquell esperit tossut que t’empeny quan les cames comencen a negociar.

Entrada a Igualada amb la sensació de feina feta i un altre dissabte que suma. I alguns que ho celebren amb la darrera birra.

Però si alguna cosa quedarà gravada del dia, més enllà dels quilòmetres i el desnivell, és el moment compartit al voltant d’una idea tan simple com potent:

retrobar-nos el 6/6/2066, d’aquí a 40 anys.

Potser amb menys pèl… i menys pell ! Però amb les mateixes ganes de riure, pedalar i ser TOSSUTS.

TOSSUTS: avui, demà… i d’aquí a 40 anys.

by Josep M.👤

CARME, 30 maig 2026

Ja tenim en Ramon “a tiru”... 

RAJADELL, 23 maig 2026

La colla de BTT ha posat rumb cap a Rajadell aprofitant que en Joan s'ha hagut de quedar  al "taller" per reparar vieles i alguna peça més. Els ciclistes han afrontat un terreny dur que els ha portat a superar xifres de rècord, per sobre 60km de ruta i per damunt de 1.200m de desnivell. Les cames han respost bé a les dures rampes de la zona i els pedregars de baixada, tot i que el tram final ha estat un autèntic repte a causa del termòmetre i una llarga i constant pujada. El sol castigava fort i els 34º han fet suar de valent el grup durant el camí de tornada.

Anècdotes? Quasi atropellem un parell de gats, però són àgils els "putes". Hem fet de pitonisos, veure foto del 4-0 on es demostra que, 6 hores abans ja sabíem que faria el Barça a la final de "Champions" d'avui. I videoconferència a l'hora d'esmorzar amb el "taller" de reparacions. 

L'esforç majúscul ha tingut la millor recompensa possible a taula amb un esmorzar de campionat a base de botifarres, patates emmascarades i mongetes, tot ben regat per brindar per la ruta i per la ràpida posada a punt d'en Joan. Cal Miliu segueix sent un bon lloc per repostar.

by Josep M. 👤

SANT JOAN DE MEDIONA, 16 maig 2026

 

SANT JOAN DE MEDIONA

Amb aixó ja està tot dit, segons en Màrius.

CASTELLOLI, 09 maig 2026

Aquest dissabte, segon de maig, la meteorologia ha intentat espantar-nos amb amenaces de pluja cap al migdia. Solució Tossuda: no anar gaire lluny… però complicar la ruta tant com fos humanament possible.

Destinació Castellolí, això sí, fent totes les marrades imaginables. Entre Òdena, Puig Aguilera i els camins i senders de la Vall de Sant Feliu, ens ha quedat un autèntic festival de puja-baixa d’aquells que no et deixen agafar ritme ni per respirar tranquil.

I com tota gran ruta mereix moments surrealistes, també hem fet visita cultural a un petit zoològic local. Allà hi havia de tot: estruços, porcs vietnamites i alguna mirada d’animal que semblava preguntar-se qui estava més grillat, si ells o nosaltres.

Després de molt voltar i acumular desnivell “sense voler”, arribada triomfal a la taula rodona de Cal Betes —versió medieval ciclista, com els cavallers però amb mallots suats i gana acumulada.

El menú ha estat a l’altura: truites, botifarres, bacallà… i tot això sota la banda sonora d’un Tossut que feia estona que repetia “tinc gana, tinc gana” com si fos un mantra espiritual. Per sort, el menjar ha arribat abans que comencés a mossegar els tovallons.

Després del llarg esmorzar, petita desbandada general. Alguns han decidit que la feina ja estava més que feta, però els Tossuts supervivents —pocs però ben avinguts— encara han tingut forces per fer visita al Castell de Castellolí i acabar de donar categoria històrica a la jornada.

Conclusió: ruta curta… teòricament. Però entre les pujades, els animals exòtics, la gana extrema i la sobretaula, ha acabat sent un altre dissabte marca de la casa.

I fa 11 anys.....

STA. MARIA DEL CAMI, 02 maig 2026

Nou dissabte, nova aventura… i nova reunió sota cobert, que la mica de pluja del matí feia més mandra que por. Les previsions deien que cap a ponent la cosa pintava millor, així que no ens hi hem pensat gaire. Objectiu del dia: Santa Maria del Camí. I no només perquè ens quedi de pas, sinó perquè allà tenen esmorzars de forquilla que fan que qualsevol ruta sembli una gran idea.Amb algun espetec de cadena que ha fet girar més d’un cap, hem anat tirant direcció Jorba pels camins del costat de l’autovia. Després, cap a Copons… i aquí és on la cosa s’ha animat. Canvi de plans sobre la marxa i amunt pel camí encimentat fins dalt la carena. D’aquelles pujades que et fan pensar que el que ve després hauria de ser premi. I ho ha estat: a partir d’allà, terreny amable fins a taula.A Santa Maria del Camí ha començat l’autèntica prova de resistència del dia: l’espera. Però els Tossuts no som gent de quedar-nos quiets. Entre converses, paciència infinita i algun “traspàs logístic” d’ampolles de vi d’altres taules (operació discreta, o això ens pensem), hem anat fent temps fins que han començat a desfilar els plats: peus de porc, botifarra, cansalada, truites… festival gastronòmic de nivell.La tornada, més civilitzada, pel carril bici i la Via Blava.I avui sí que ho podem dir ben alt: hem fet una pujada de veritat —la de Copons— i també hem recuperat una trialera que feia molt, molt de temps que no trepitjàvem: la del “burru”.

Conclusió inevitable: aquestes coses passen quan falta el Tossut Wikiloquero. Sense ell, resulta que encara sabem improvisar… i fins i tot encertar-la

I fa 9 anys...