CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 04 abril 2026

Dissabte de Setmana Santa amb un “grup reduït d’elit”: 5 valents i prou 😄 Coincidint amb la Volcat (nosaltres també fèiem el nostre “espectacle”, però sense dorsal ni presses).

Sortim amb més curiositat que pressa i encarem direcció Castellfollit del Boix fent escala al camp de vol de les Maioles (sí, allà on la creu vigila que no ens relaxem massa). Objectiu del dia: trobar qualsevol excusa perquè el desnivell sigui protagonista… i aconseguit, vaja si ho hem aconseguit.

Entre bufades i riures, hem anat aturant-nos “obligatòriament” a fer fotos —perquè és evident que el paisatge s’ho val… i perquè així recuperàvem una mica l’alè.

Parada tècnica a Cal Andorra per repostar, i moment clàssic: escissió del grup. Dos tiren d’asfalt mode “flow”, i la resta optem per la versió més divertida: terra, pedres i algun que altre “ai!” dissimulat.

Missió complerta: el nivell continua ben alt (o almenys ho sembla quan ho expliquem).

Proper capítol: Castells de l’Anoia. Prepareu cames… i excuses!

STA COLOMA DE QUERALT, 28 març 2026

Ahir dissabte vam tornar a fer una d’aquelles sortides que fan colla i afició. Amb els Tossuts, després d’un petit debat inicial (i algun intent de “boicot”) vam descartar finalment l’opció d’anar cap a Rajadell i vam posar rumb a Santa Coloma de Queralt. L’anada va ser tranquil·la però amb aquell punt exigent que sempre té la ruta passant per Argençola, combinant pistes amb algun tram de carretera que ens va permetre rodar i agafar ritme. El grup va anar compacte fins gairebé arribar a Santa Coloma, en que que dos membres van optar per fer una variant més directa per carretera. Un cop a lloc, parada obligada per recuperar forces i, com no podia ser d’altra manera, per fer-la petar. Entre riures i anècdotes, va sortir el tema de les sortides amb el Xavi de Terrassa, que sempre donen joc, i també es va parlar de la ruta que tenim pendent a Navarcles, que ja comença a fer ganes de marcar al calendari. La tornada ja va ser més “marca de la casa”: corriols pels voltants de Tous, divertits, amb algun tram tècnic i aquell puntet de flow que tant ens agrada. Aquí el grup es va estirar una mica més, però sempre amb reagrupaments i bon rotllo. En resum, una gran sortida amb bona companyia, bones cames i millor ambient. D’aquelles que et deixen amb ganes de repetir… i de no fallar a la propera.

BENISSANET, 21 i 22 de març 2026

El cap de setmana del 21 i 22 de març, els Tossuts vam gaudir d’una escapada de BTT a la zona de Benissanet que, com ja és tradició, va combinar esport, bon menjar i, sobretot, moltes rialles. Vam sortir divendres amb dos cotxes carregats amb les bicicletes. En total érem sis, ja que el setè membre del grup, en Màrius, es va afegir dissabte perquè, com sempre, tenia l’agenda molt carregada… i la memòria una mica justa. Un cop arribats, vam fer parada a l’Esclat per proveir-nos de tot el necessari per passar el cap de setmana com cal. El dissabte el vam dedicar a una ruta més tranquil·la i turística, pedalant entre camps florits espectaculars i fent parada a Miravet. Va ser un dia per gaudir del paisatge i rodar sense presses. Al migdia vam dinar a Garcia, en un restaurant argentí on no hi va faltar la bona carn. La jornada es va arrodonir amb un sopar de germanor a la casa, amb bon ambient i converses que es van allargar fins ben entrada la nit. 

Diumenge tocava apretar una mica més. Vam fer una sortida intensa, amb pujades exigents, baixades divertides, corriols i una bona dosi de calor que ja anunciava la primavera. Després de l’esforç, res millor que tornar a la casa per recuperar forces amb un dinar ben merescut: fideuà negra i carn a la brasa. En total, durant els dos dies vam completar 97 km amb un desnivell positiu de +1470 metres. Però més enllà de les xifres, el que queda són dos dies de BTT, companyonia i molt, molt riure.

CASTELL DE RUBIÓ, 14 març 2026

Aquest dissabte tornàvem a tenir tots els números per mullar-nos. Previsió de pluja, cel insegur… però ja ens coneixem: si hi ha BTT, els Tossuts hi som. Sortida des d’Igualada amb direcció cap al Castell de Rubió, seguint una ruta que, tal com marcava el track, no donava treva: pujada constant abans d’esmorzar, d’aquelles que et fan guanyar la gana sí o sí. Pistes que s’enfilen, algun tram més exigent i el grup estirant-se i reagrupant-se amb el ritme habitual. I quan arribem a dalt, al Castell de Rubió… pam! Comença a ploure. Però clar, amb l’esmorzar a taula, poc ens ha importat. De fet, podríem dir que ha estat perfectament sincronitzat. Un cop feta la parada i amb la pluja ja de retirada, hem encarat la tornada cap a Igualada, aquesta vegada molt més agraïda. El track ens guardava el premi: baixada progressiva, trams ràpids i aquells camins que fan gaudir de veritat després de la feina feta a la pujada. En resum: bona ruta, bona suor abans d’esmorzar, pluja en el moment “menys molest” i una tornada per xalar.

I el més important… això ja fa olor de sortida grossa. Els Tossuts estem més que preparats per la propera aventura a Benissanet. Cames a punt, ganes a dalt de tot i el nivell de tossuderia intacte.

Qui vingui, gaudirà. I qui no… ell s’ho perdrà.

Fa 5 anys...

CASTELLOLI, 07 març 2026

 

Aquest dissabte els 9 Tossuts hem tornat a demostrar que el nom no és casualitat. Amb el cel gris i les aplicacions meteorològiques dient que potser ens mullaríem… hem fet el que fem sempre: quedar igualment i ja veurem què passa. Sortida des d’Igualada amb les primeres pedalades i les típiques converses de “segur que avui no plou”. I si, el cel ens ha respectat tota la ruta. Això sí, si no ens hem mullat per dalt, ho hem fet gairebé per baix, perquè els camins estaven ben carregats d’aigua, bassals i alguna sorpresa relliscosa que ens ha fet afinar l’equilibri. Entre pujades, algun esbufec dissimulat i el ritme tossut de sempre, hem anat avançant cap a Castellolí. Cames treballant, rodes esquitxant i el grup fent broma constant, que al final és la millor gasolina. Com mana la tradició, parada obligatòria d’esmorzar a Castellolí. Taula rodona, gana de veritat i el moment de demanar el nom a la cambrera “Encarna” i demanar a la Verónica (mestressa de Cal Betes) que expliques la relacióla entre Cal Betes i Cal Anna del Bruc. Amb l’estómac ple i la moral alta, hem encarat la tornada cap a Igualada, esquivant bassals (o entrant-hi de ple, segons l’estil de cadascú). Al final, una bona matinal de BTT, camins humits, riures assegurats i la confirmació que, si es tracta de pedalar, els Tossuts no ens arronssem ni davant del radar de pluja.

LA LLACUNA, 28 febrer 2026

Aquesta setmana ha tocat anar a La Llacuna. És un poble rural situat a la comarca de l’Anoia que està ubicat en una zona muntanyosa a uns ~600 m d’altitud, envoltat de boscos de pins, roures i alzinars, amb extenses vinyes i camps agrícoles, fet que li atorga un paisatge natural molt atractiu per als amants de la natura i l’excursionisme. És un municipi petit, amb menys d’un miler d’habitants empadronats, però la població augmenta en caps de setmana i estiu perquè també és una zona d’estiueig i turisme rural. La Llacuna és ideal per fer senderisme i rutes amb BTT. El seu entorn natural, amb boscos, fonts i camins, és perfecte per qui busca tranquil·litat i aire lliure. Diu que hi han Fonts tradicionals repartides per tot el terme (més de 30!) però nosaltres només hem anat a veure'n una. L’anada l’hem fet bastant directe perquè no sabíem si ens quedaríem a esmorzar a la Llacuna o ens arribaríem a les quatre carreteres. Ens hi hem quedat i de tornada és quan hem anat a la font del Pla Novell.

CALAF / LLAC MAIOLES, 21 febrer 2026

El dissabte és dia de mercat i segur que heu sentit a dir alló del “mercat de Calaf”, doncs si a Calaf hem anat, no al mercat  peró si al Hostal a esmorzar. Abans però ens hem aturat al Salt del Nafre a Copons per fer la foto anual del lloc on sempre ens té amagada alguna sorpresa, de vegades amb poca aigua, de vegades amb moooolta aigua i de vegades amb gent banyant-se. La tornada desde Calaf tenía un objectiu a cumplir de ja fa díes, que no era un altre que passar a contemplar el “Llac de les Maioles”. Aquest és un fet que, lógicament, només passa quan plou en quantitat i durant uns quants díes, el que fa que la terra quedi xopa, els acuífers plens i l’aigua brolla per tots els indrets de la muntanya. Si no l’heu vist, feu un esforç que val la pena.