SANT JOAN DE MEDIONA, 15 agost 2026

Segon dissabte de vacances, els "Tossuts" es recuperen. De dos passem a tres!, ja comença a ser una colla. I a les vuit del matí disposats a celebrar l'Assumpció de la Verge, que per cert, si va pujar al cel te "trago" fer-ho en un dia tant calorós, n'hi ha per fondre les ales -o la van pujar els àngels?.

Dia sense xerpes, com els trobem a faltar! però avui no ens hem perdut. Hem anat cap a St Joan de Mediona i ja se sap que la zona és com el palmell de la ma pels residents poblatans, que avui eren majoria. Sortim cap els dipòsits de Vilanova per baixar a Carme, pujar les Esplugues i tirant tirant fins esmorzar. Hem travessat bonics camps de girasols, que per cert miraven guerxos de com picava el sol.

Esmorzar al bar de la piscina, molt simpàtics. Esmorzem cinc, han arribat dos Tossuts en cotxe (el coix i el mandrós, tota excusa és bona) i acabem xerrant amb dues noies que gestionen la piscina, una companya de fútbol de l'Anna, l'altre filla d'una altre jugadora, ves com passa el temps.

De tornada, via ràpida. Carretera i calor. Ja vindrà la tardor (...i el Jordi) per fer tornades més treballades. 

LA LLACUNA, 08 agost 2026

Dissabte de primera quinzena d'agost, sortida puntual dels Tossuts. De mínims, eram dos, però dels bons i ben avinguts. 

Sense "gent de nit de dijous" no hi havia ruta programada, sense "sherpes" feina a trobar el camí. Primer decidir. On anem? A La Llacuna!! i passem pel Poblat Ibèric i fins i tot pujem al Castellar, avui ningú es queixarà. 

Entran a Montbui ens equivoquem de camí... i pujem fins La Tossa!, rectifiquem i trobem el camí vell de La Llacuna. 

Pel camí un noi fent pipí, ens apropem i... no és un nen, és el Ròmul! i la Cristina i el Balcells i el Riba. Junts pedalem un tram i la fem petar, a ritme tranquil, ells esmorçen a ca l'Escolà. Ens conviden (a anar-hi) però tenim compromís a La Llacuna. 

Tirem fins el pla del Convent i pujem cap al Poblat Ìber. Quan ja som dalt sona el telèfon, en Joan ja ens espera a La Pansa, s'ens ha fet tard o pedalem lents?. Renunciem a pujar a Castellar (faltava el tros a peu) i baixem volant a esmorzar. 

I la tornada? Feia prou calor per buscar la via més senzilla. Baixada fins La Pobla, despedim a la pubilla (i la colla és queda en 1) fins a Igualada per la via fluvial. 

I dissabte que be hi tornem i si tot va be amb més socis de la penya.  

MIRALLES, 01 agost 2026

Resum de la ruta:

— "És una pujada suau", deien...
— "En deu minuts som a dalt", deien...

La realitat és que avui hem descobert noves maneres d'empenyer una bicicleta i nous músculs que ni sabíem que existien. Alguns pujaven pedalant, altres caminant, i algun ja anava fent testament mental.

El millor de tot és que ningú ha deixat cap company enrere... perquè tots anàvem igual de fosos, fins l'hora d'esmorzar és clar. Després ja hi ha hagut la "trencadissa" i han acabat quatre gats.

La pròxima vegada que algú digui "és una ruta fàcil", que vagi primer i, si sobreviu, ja el seguirem.

by IA 👽

CALAF, 25 juliol 2026

 

No tenim crónica avui.

Només dues "fotitos".

SANT MARTI DE TOUS, 18 juliol 2026

Diuen que anar en bicicleta és saludable. El que no expliquen és que també és una magnífica excusa per aixecar-se d'hora un dissabte... La ruta comença a Igualada amb la convicció que "avui serà una sortida tranquil·la". Una frase que, com sempre, dura exactament fins a la primera pujada. El recorregut ofereix una mica de tot: pujades que semblen no acabar mai, baixades que dibuixen un somriure sota el casc i algun tram pedregós que posa a prova tant les suspensions de la bicicleta com les de l'esquena. Entre pedalada i pedalada no hi falten les converses de rigor:

—"Ja queda poc?"

—"Sí, només queda mitja hora..."

Una resposta que, curiosament, serveix tant al primer quilòmetre com als últims. L'arribada a Sant Martí de Tous és el premi a l'esforç. Moment ideal per recuperar l'alè amb un bon esmorzar i assegurar que "això no ha estat res". Evidentment, aquesta mateixa frase desapareixerà en tornar agafar la bicicleta. La tornada manté aquell punt de cansament que fa que qualsevol baixada sembli espectacular i qualsevol ombra sigui digna d'una aturada estratègica... per motius estrictament tècnics, és clar. Al final, el comptaquilòmetres marcarà una distància. Però el que realment ens endurem són les rialles, les bromes, els petits reptes superats i la satisfacció d'haver compartit una altra gran jornada sobre dues rodes.

Fins a la propera ruta... i que les pujades siguin curtes. O, si més no, que algú ens continuï dient que "només queda mitja hora".

by IA

NOCTURA A JORBA, 10 juliol 2026

Diuen que les nocturnes es fan de nit. Doncs nosaltres, fidels a l'estil Tossut, la vam començar a ple sol. Perquè anar a contracorrent ja és marca de la casa.

El xerpa ens va portar cap als Molins de Rubió pel lloc més dret que va trobar al mapa. Un cop a dalt, quan tots ens imaginàvem una baixadeta ben merescuda, va tenir una d'aquelles inspiracions que només tenen els grans guies: "baixarem per aquí... per tornar a pujar". I així un parell de vegades, que les cames encara anaven massa fresques.

Malgrat els seus experiments topogràfics, va clavar l'horari i vam arribar puntuals al sopar de tapes de Jorba, on en Joan, lesionat però molt espavilat, ja ens esperava amb la taula parada. Alguns, curiosament, van descobrir després de sopar que tenien compromisos inajornables... ves quina casualitat.

I llavors sí, quan ja era negra nit, va començar la famosa nocturna: cap a la Bandera, una mica més amunt perquè sempre hi ha un "ja que hi som...", i finalment una baixada de luxe amb la fresca que tant havíem enyorat.

Cal felicitar el xerpa per la ruta: amb el Pla Alfa 4 ens va fer una volta espectacular, sense fer saltar cap alarma... excepte la dels nostres quadríceps.

Arribada a les dues i mitja de la matinada. Una vegada més, els Tossuts vam demostrar que els horaris són orientatius, les pujades mai són les últimes... i que del xerpa te'n pots refiar... si el que vols és arribar molt més tard del que t'imaginaves.

By 👤Jordi

LA LLACUNA, 04 juliol 2026

Avui a la crònica l'hi falta imaginació, però és el que hi ha.

 

"Avui La Llacuna bé", by 👤Màrius 

"Avui molts patiments pujant Can Feixes des de Carme", by 👤Jaume