INFO

. .

14 de novembre 2026

LES TERRES DE TORREDEMBARRA, 14-15 novembre 2026


Cap de setmana intens, d'aquells que deixen les cames tocades, els braços adolorits i els cervells una mica rebotats! Els Tossuts hem fet cap a les terres de Torredembarra els dies 14 i 15 per gaudir de la BTT, dels bons àpats i, sobretot, de la bona companyonia.

Divendres: arribada, retrobaments i primer àpat de germanor.
La trobada va ser a Casa del Xavi, on ens vam reunir vuit companys: set ciclistes disposats a donar guerra i el Moisès, que ja d'entrada va deixar clar que això de pedalar no anava amb ell, però que no es volia perdre la part més interessant de la trobada: el bon menjar!
Així doncs, vam començar el cap de setmana sopant al Casal de la Riera de Gaià, amb el Moisès incorporat a la colla. Perquè una cosa és no pedalar i una altra de ben diferent és perdre's una bona taula amb els amics!

Dissabte: pedres, corriols i el Pont del Diable.
Ens vam llevar a les 7 del matí per tenir les bicicletes a punt a les 8. Ens esperava una ruta per les terres tarragonines amb visita inclosa al Pont del Diable i parada per dinar a Salomó.
La ruta va ser de les que fan afició... o que te'n treuen les ganes! Molts corriols, un munt de pedres i més sotracs que una rentadora en plena centrifugació. Els set valents vam anar fent, esquivant pedres quan podíem i deixant que els cervells ens fessin botar dins del casc. Una autèntica sessió de massatge cranial gratuït!
Vam acabar la jornada cap a les 17.30 h, ben satisfets i amb ganes de recuperar forces. Després de passar per la dutxa i quedar ben nets i polits, tocava anar al supermercat a comprar els ingredients per preparar un sopar de peix de categoria, d'aquells que fan oblidar totes les pedres del camí.

Diumenge: de la platja a la muntanya, amb rovellons de premi.
Puntuals com sempre (o gairebé), a les 8 del matí tornàvem a ser sobre les bicicletes. Aquesta vegada ens esperava una ruta ben recargolada, començant per la platja i acabant a la muntanya.
Pel camí vam tornar a fer parada per esmorzar a la Riera de Gaià, en un altre bar, que cal anar variant els establiments per no perdre els bons costums.
La jornada també va tenir la seva anècdota boletaire: el Josep M. va trobar uns quants rovellons! Això sí, cal dir tota la veritat: la troballa va ser possible gràcies a les indicacions dels que realment en saben de bolets. Ja se sap, uns tenen el GPS de les rutes i altres el GPS dels rovellons!
Aquesta segona jornada, però, va tenir una baixa destacada: el Màrius es va arronsar i va decidir abandonar la partida al matí.
Finalment, després d'un bon cap de setmana de bicicletes, corriols, pedres, esmorzars, dinars, sopars i alguna troballa boletaire, vam enfilar els cotxes cap a Igualada, amb una tornada ràpida per arribar abans de dinar.

En definitiva, un altre cap de setmana marca de la casa dels Tossuts! Set ciclistes patint sobre les pedres, el Moisès fent pinya a taula, el Màrius que va plegar abans d'hora i el Josep M. que va tornar amb rovellons.
Perquè al final, tant se val si acabem amb les cames destrossades o el cul adolorit... el que compta és compartir quilòmetres, rialles i bons moments

17 d’octubre 2026

SANT PERE SALLAVINERA, 17 octubre 2026


Tot i l'anunci de DANA i altres averanys apocalíptics, a les 8 en punt els Tossuts es van reunir i en democràtica assemblea van decidir anar a veure l'Antonia, a La Pala. Així que rumb al nord i a travessar la serra de Rubió / Castellfollit.
Hi va haver qui se li van enganxar els llençols, però en ser jove i fort 20 minuts li foren suficients per atrapar-nos a l'alçada de Can Sabaté (o cal Godó de la Vanguardia).
Pujada alegre i superats els molins de vent, baixada ràpida i fresca cap a la Capella de la Mare de Déu del Grauet on vam trencar ja cap Sant Pere Sallavinera.
Bon esmorzar a La Pala, gran anfitriona que a més sap triar cambrers i cambreres, la darrera adquisició una calafina simpàtica i eficient. Bones cerveses, vi (amb doble ració de "muscat" ben maserat) i xarrups per treure el fred.
Tornada per Prats i Copons, on celebraven Fira i hi havia ambient agradable.


10 d’octubre 2026

SANT PAU DE LA GUÀRDIA, 10 octubre 2026


A les 08:00 i amb la puntualitat que ens caracteritza vam decidir fer una sortida que permetés tornada ràpida pels companys que abans de les 13:00 els calia estar dutxats, vestits i fent olor de colònia. Ja sigui per anar a un dinar o per rebre els néts.
Decidim doncs ST PAU DE LA GUÀRDIA on tenim garantida una bona brasa, pa amb tomàquet i all i per si fos poc all-i-oli.
I anem passant pel Bosc Gran, camí de Maians, fent corriols i corriolets. Tornem pel cantó de La Pobla de Claramunt per acompanyar al que viu al Xarò. i com que anem forts però molt forts, ho matem pujant al Castell de la Pobla camí del dipòsit de Vilanova del Camí, el paissatge ens entristeix, l'incendi va devastar la zona. Hi ha algun brot verd, el temps ho cura tot, però el temps no deixa de córrer..


03 d’octubre 2026

CASTELLOLI, 03 octobre 2026




S'augura pluja per tant la primera decisió és "no anar massa lluny" per si cal tornar ràpid i corrent. Per primer cop a la nova temporada gaudim de la companyia de l'Armand i a banda de les lliçons de pilotatge de BTT -que no acabem d'integrar per cert- ens ha explicat les seves experiències per l'oest del Canadà i la pinzellada als EEUU com a cirereta del viatge, enveja sana.
La ruta molt divertida, tot i que Castellolí està a poc més de 7 km i aproximadament a la mateixa alçada, n'hem fet 53 km i uns 1.000 m de desnivell. És el que te tenir uns guies simpàtics i de la broma. Segur que el dia que a Física explicàven que la "distància més curta entre dos punts és la línia recta" els nostres guies deurien estar al vàter, fent un pitillo -anaven a Escoles de capellans, altra cosa no feien-.
Bon esmorzar a Cal Betes, clàssic. Visita ràpida a "Cal Peret", la nova botiga de queviures de Castellolí i que per fer feliç al JosepM serà bon client de Singulars, productes de qualitat, proximitat i preu just, tant aviat com el projecte assoleix l'èxit.
Tornada per Maians i cap a la serra de Rubió, de baixada alguna gota però vam arribar contents i tiparrons. Vaja, objectiu complert.



26 de setembre 2026

SANT GUIM DE FREIXENET, 26 setembre 2026


Amb la puntualitat acostumada i sense el Ramon, que ha perdut el liderat de la regularitat que de forma sostinguda havia mantingut durant anys en favor de l'Anna. Però amb la companyia de l'Aleix, el company que vola d'aquí a allà i més enllà. Així vam sortir els Tossuts direcció Sant Guim.
Per l'Espelt cap a Copons, pujant pel Tot Circ i fent marrada a l'esquerra per no afrontar la pujada directa al pla de St Guim, amb ampliació forçada per batuda de caçadors. Quin destí el dels porcs, viure tranquil a la granja per acabar cap per avall a l'escorxador o viure lliure però pendent de que t'aixequin els gossos.
Esmorzar a St Guim, a Cala Maria era tancat i vam provar el bar veí. Bon menjar, amable servei però un xic car... aquesta inflació!! Sort que l'Aleix celebrava els seus 29, es fa gran! i el seu convit va alleugerir la factura.
Tornada més racional, amb alguna petita variació per donar nivell. Cervesa al Caprabo ben merescuda pels que van arribar-hi.



19 de setembre 2026

LA LLACUNA, 19 setembre 2026


Sortida puntual a les 8 hores i sense destí previst. Ràpid debat i cap a La Llacuna (vam descartar Sta Maria del Camí, quedava massa aprop). En Ramon indicava ruta i vam anar-hi passant pel Castell de Sta Maria de Miralles, on vam pujar a la torre i vam poder gaudir dels festejadors (finestres a la torre) i unes precioses vistes. El paisatge ja tira més a verd. Després de retratrar-nos vam seguir fins destí, suant la cansalada en especial els que estan passats de quilos.
A la Llacuna esmorzar a La Pansa. Divertida anécdota respecte l'idioma, en demanar "ous amb cansalada"· el cambrer repeteix "huevos con ensalada" i va caldre usar l'idioma del regnat veí... és el que te no ser independents!!. El menjar bo i el veure generòs, el compte a tocar dels 20, és la inflació?
De tornada vam decidir travessar valls, primer amunt cap a la Font del Pla Novell i seguir fins la masia de la serra de Feixes. Baixada cap a Carme i el darrer tram per saltar la zona dels dipòsits de VdC. Aquí ja no tothom hi era, uns per que tenien tard (i vant tornar corrent) altres per que no teniem força (i va fer la volta fins La Pobla per no fer més pujades). I cap Igualada. Tips d'estómac , alegres d'esperit i cansats de cames.