CASTELL DE RUBIÓ, 14 març 2026

Aquest dissabte tornàvem a tenir tots els números per mullar-nos. Previsió de pluja, cel insegur… però ja ens coneixem: si hi ha BTT, els Tossuts hi som. Sortida des d’Igualada amb direcció cap al Castell de Rubió, seguint una ruta que, tal com marcava el track, no donava treva: pujada constant abans d’esmorzar, d’aquelles que et fan guanyar la gana sí o sí. Pistes que s’enfilen, algun tram més exigent i el grup estirant-se i reagrupant-se amb el ritme habitual. I quan arribem a dalt, al Castell de Rubió… pam! Comença a ploure. Però clar, amb l’esmorzar a taula, poc ens ha importat. De fet, podríem dir que ha estat perfectament sincronitzat. Un cop feta la parada i amb la pluja ja de retirada, hem encarat la tornada cap a Igualada, aquesta vegada molt més agraïda. El track ens guardava el premi: baixada progressiva, trams ràpids i aquells camins que fan gaudir de veritat després de la feina feta a la pujada. En resum: bona ruta, bona suor abans d’esmorzar, pluja en el moment “menys molest” i una tornada per xalar.

I el més important… això ja fa olor de sortida grossa. Els Tossuts estem més que preparats per la propera aventura a Benissanet. Cames a punt, ganes a dalt de tot i el nivell de tossuderia intacte.

Qui vingui, gaudirà. I qui no… ell s’ho perdrà.

Fa 5 anys...

CASTELLOLI, 07 març 2026

 

Aquest dissabte els 9 Tossuts hem tornat a demostrar que el nom no és casualitat. Amb el cel gris i les aplicacions meteorològiques dient que potser ens mullaríem… hem fet el que fem sempre: quedar igualment i ja veurem què passa. Sortida des d’Igualada amb les primeres pedalades i les típiques converses de “segur que avui no plou”. I si, el cel ens ha respectat tota la ruta. Això sí, si no ens hem mullat per dalt, ho hem fet gairebé per baix, perquè els camins estaven ben carregats d’aigua, bassals i alguna sorpresa relliscosa que ens ha fet afinar l’equilibri. Entre pujades, algun esbufec dissimulat i el ritme tossut de sempre, hem anat avançant cap a Castellolí. Cames treballant, rodes esquitxant i el grup fent broma constant, que al final és la millor gasolina. Com mana la tradició, parada obligatòria d’esmorzar a Castellolí. Taula rodona, gana de veritat i el moment de demanar el nom a la cambrera “Encarna” i demanar a la Verónica (mestressa de Cal Betes) que expliques la relacióla entre Cal Betes i Cal Anna del Bruc. Amb l’estómac ple i la moral alta, hem encarat la tornada cap a Igualada, esquivant bassals (o entrant-hi de ple, segons l’estil de cadascú). Al final, una bona matinal de BTT, camins humits, riures assegurats i la confirmació que, si es tracta de pedalar, els Tossuts no ens arronssem ni davant del radar de pluja.

LA LLACUNA, 28 febrer 2026

Aquesta setmana ha tocat anar a La Llacuna. És un poble rural situat a la comarca de l’Anoia que està ubicat en una zona muntanyosa a uns ~600 m d’altitud, envoltat de boscos de pins, roures i alzinars, amb extenses vinyes i camps agrícoles, fet que li atorga un paisatge natural molt atractiu per als amants de la natura i l’excursionisme. És un municipi petit, amb menys d’un miler d’habitants empadronats, però la població augmenta en caps de setmana i estiu perquè també és una zona d’estiueig i turisme rural. La Llacuna és ideal per fer senderisme i rutes amb BTT. El seu entorn natural, amb boscos, fonts i camins, és perfecte per qui busca tranquil·litat i aire lliure. Diu que hi han Fonts tradicionals repartides per tot el terme (més de 30!) però nosaltres només hem anat a veure'n una. L’anada l’hem fet bastant directe perquè no sabíem si ens quedaríem a esmorzar a la Llacuna o ens arribaríem a les quatre carreteres. Ens hi hem quedat i de tornada és quan hem anat a la font del Pla Novell.

CALAF / LLAC MAIOLES, 21 febrer 2026

El dissabte és dia de mercat i segur que heu sentit a dir alló del “mercat de Calaf”, doncs si a Calaf hem anat, no al mercat  peró si al Hostal a esmorzar. Abans però ens hem aturat al Salt del Nafre a Copons per fer la foto anual del lloc on sempre ens té amagada alguna sorpresa, de vegades amb poca aigua, de vegades amb moooolta aigua i de vegades amb gent banyant-se. La tornada desde Calaf tenía un objectiu a cumplir de ja fa díes, que no era un altre que passar a contemplar el “Llac de les Maioles”. Aquest és un fet que, lógicament, només passa quan plou en quantitat i durant uns quants díes, el que fa que la terra quedi xopa, els acuífers plens i l’aigua brolla per tots els indrets de la muntanya. Si no l’heu vist, feu un esforç que val la pena.

CANALETES, 14 febrer 2026

Canaletes és un petit nucli de població situat al municipi de Cabrera d'Anoia, prop de la comarca de l'Alt Penedès, on aquest cap de setmana hem decidit anar-hi per fer la sortida setmanal amb btt, tot afegint-hi una petita caminada a peu per arribar a tres dels quatre salts d’aigua que hi ha en el circuit que tenen marcat. El salt de la Mala Dona, el Salt del Cargol i el Salt dels Cucs ens han fet gaudir de la quantitat d’aigua que tenim en aquesta època de l’any, després de les pluges que hem sofert en aquest mes de febrer. Per això el primer que hem fet ha sigut anar a esmorzar al bar-local social-teatre-biblioteca que tenen a Canaletes per a després, ja de tornada, anar a veure tots aquests saltants d’aigua.

LA TORRE DE CLARAMUNT, 07 febrer 2026

Dissabte especial i no per la ruta sinó perquè ens hem trobat amb els Sense Presses de Terrassa i els hem acompanyat, ja que estan preparant  una ruta de Sant Martí Sesgueioles fins a Vilafranca passant per Sant Sadurní d’Anoia. El tema és que hem sortit més tard, perquè ells són d’esmorzar abans, i hem anat junts fins a Capellades, tot ensenyant-los la ruta per la via blava i no per carretera tal com la tenien ells. Ja a Capellades, a dalt de tot del cementeri, els hem deixat perquè per nosaltres era l’hora d’esmorzar i ells ja anaven tips. Així doncs, hem avortat anar a esmorzar a Canaletes (ho hem deixat per un altre dia) i hem tirat cap a La Torre on el Moisès (coneixedor de la zona) ha triat un bar amb una cambrera de nom Letícia. Acabat l’esmorzar hem pujat a Collbàs i després cap a Vilanova tot fent un corriol prop dels Esgavellats. Amb tot això avui han sortit poquets quilòmetres i no gaire desnivell, però ja n’érem conscients que això podria passar. Com a nota positiva cal dir que en Màrius ha fet quasi tota la ruta amb nosaltres, poc habitual en ell, ja que normalment es “raja” després de l’esmorzar.

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 31 gener 2026

A la tercera va la vençuda. Ja feia dos dissabtes que no pedalàvem per culpa de pluja i neu, i ja tocava. Això si avui tocava vent, vent de debò, d’aquell que si et ve de cara encara que sigui pla et sembla que és pujada. I per pujada la que hi ha per anar a Castellfollit on hem esmorzat lentament i amb pastissets per postres. En tornar a pedalar per anar a pujar el Cogulló ja ens hem trobat altres colles que en baixaven, i és clar que no havien esmorzat a l’Andorrà, per això han pogut anar per feina abans que nosaltres. Tots pensàvem que a dalt ens hauríem d’agafar al pal de la bandera per tal que no se'ns emportés el vent, però, al cap i a la fi, no sé per què, però allà dalt no bufava amb tanta ràbia i hi hem pogut passar una bona estona contemplant el paisatge i explicant “batalletes”.