INFO

..

27 d’octubre 2013

SANT PERE SALLAVINERA 26/10



Ja feia dies que en parlàvem i el divendres al sopar del “Coma” ho varem confirmar, demà anem a veure a l’Antonia de La Pala a Sant Pere Sallavinera. Així dons hem agafat ruta per Can Roca i cap a la pujada de les antenes, on per cert hem trobat a la incombustible Virginia entrenant, tot i que ella ens ha dit que havia sortit a passejar i que ja no és la que era. Després hem passat a saludar al Guillem, a Mas del Tronc, i ell ha aprofitat per presentar-nos a la Raquel, que és més maca que ell. Després de fer-la “petar” una mica i per el camí que tots ens coneixem hem arribat a La Pala per fer un bon esmorzar amb sobre taula, on la mateixa Antonia ens ha explicat diverses anècdotes del famós calendari. La tornada l’hem canviat una mica i tot i que hem tornat un bon tros per el mateix camí d’anada, quan hem sigut a Masana hem deixat el camí que va per Mas del Tronc i hem agafat el de la dreta que va cap a la carretera de les mayoles, per tal de anar a agafar una trialera que surt de dalt dels molins per la part de la Serra de Rubió i va a parar prop de l’Espelt concretament a la fàbrica de carnasses i des de allà per la font de Can Masarnau. El guia en aquest tros de trialeres ha sigut en Toni Riera, quin “mestre”.

20 d’octubre 2013

LA PANADELLA 19/10



Avui s’ha fet realitat una esperança que molts de nosaltres teníem, anar a un lloc nou que no hi havíem anat per una ruta nova que no havíem fet. Dons si, avui hem esmorzat a “La Panadella” lloc emblemàtic fa uns quans anys quan no teníem l’autovia Lleida-Barcelona, en una ruta per La Sala, Jorba, Argençola i Carbassí per arribar a La Panadella. Això si, aquest matí també ha sigut una disbauxa d’averies ja que al inici el Iván se l’hi ha trencat el eix del darrere (el de la bicicleta clar) i el seu pare en Moisés (que l’hi ha canviat la bici) i en Xavi que té solucions per tot, s’han entornat des de La Sala a Igualada per posar un eix nou a la roda i pujar per carretera però vet aquí que quan ja pujaven per la carretera de Jorba, un altre cop s’ha “clavat” el mateix eix, llavors ha entrat en acció el pare d’en Xavi que fen de RACC els hi ha portat una roda sencera per fer el canvi. Al final tot ha anat be i hem acabat esmorzant tots junts a la Panadella, inclós un antic “biker”. La tornada l’hem fet per grups dons uns tenien tard (les averies ens han retrasat molt), altres tenien obligacions familiars i el grup més complert ha tornat per Sant Guim, Copons, Jorba i Igualada.

13 d’octubre 2013

SANT GUIM 12/10



Amb un petit dilema de on anar, ja que algun membre havia de tornar d’hora per celebrar dinar familiar, hem decidit arribant-se a Sant Guim. Hem sortit direcció l’Espelt, cap a Jorba, Copons i m’entres uns pujaven per Veciana, uns altres anaven per el camí del “circ”. Aquesta separació be deguda a que alguns membres es fan més grans que d’altres i pateixen certs dolors d’articulacions que amb una mica més d’entreno ho arreglaran. El cert es que a l’hora de esmorzar ens hem retrobat a Sant Guim amb la sorpresa de que en Moisés continua donant classes de btt a la seva filla Laura, (han arribat des de Veciana) ja que amb el Ivan no pot ni atrapar-lo, tot i que de vegades fa alguna “parada de més”. Una vegada ben tips, tornada gairebé tot de baixada i un altre vagada els més tocats han optat per anar directes per Santa Maria del Camí que tot es més ampla i bona part del camí està senyalitzat amb ratlles blanques als costats. Quina pressa hi ha per tornar si la majoria ja no li cal dinar dons anem tips com uns porquets?, serà cosa de l’edat.

06 d’octubre 2013

CARME 05/10



Vatua quina quantitat de gent que som, dissabte rere dissabte ens trobem que la gent jove s’hi va trobant millor i, de veritat que alguna cosa està canviant.
De sortida direcció Montbui per el rec i anar donant voltes per la muntanya, al matí amb una mica de fang i tolls, fins arribar a Can Feixes per agafar de baixada la ruta que va cap al cementiri de Carme i continuar fins al poble per anar a esmorzar. Una vegada hem omplert la panxa hem pujat cap al Santuari de Collbàs, on i hem trobat una quantitat de quitxalla que portaven un fulard al coll per no perdre’s, amb els que hem xerrat una estoneta i ens han fet la foto de grup. Allà ja hi ha hagut divergències per tornar cap a Igualada dons alguns ja estaven cansats, no de kms perquè avui ha sigut una de les sortides més curtes, però si de pujades i ens hem separat. Els joves sembla que siguin cada dia més joves i els grans cada dia més grans, ves per on.

02 d’octubre 2013

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA 28/09



S’han incorporat els nous membres. Avui hem estat a punt de veure els veterans superats en nombre per la jovenalla, càsumdena. Ens deixen enrere!!! I el nombre de membres per sortida, continua pujant. Això xuta!

 A falta del nostre cronista habitual us he de dir que la sortida ha estat una concatenació de caminets que han demostrat una vegada més el mestratge del nostre company Ramon Torras. Costa de creure com ens pot portar tan lluny sense fallar ni un metre i enllaçar corriols i “senglaneres” fins a dur-nos a bon port. Bon port per als mariners, perquè en el nostre cas és més aviat un bon restaurant per a esmorzar. Igual que al mar els navegants s’enduien rom i no aigua dolça per beure (perquè aquesta es podreix al cap d’unes poques setmanes), nosaltres demanem clares i cerveses (i Cocacoles) per tal que als nostres estómacs tampoc es podreixi res, ans al contrari! En Paco ens ha atès bé a tots menys a un que ja tots sabem qui és. Allà ens han visitat en Moisès i la Laura; val a dir que el pare ha llançat la filla per una baixada i li ha ensenyat a frenar convenientment amb els genolls. El resultat ha estat excel·lent i la Laura ja sap frenar perfectament amb el genoll esquerra. Esperem que amb el dret tingui aviat l’aprenentatge fet també. En acabar d’esmorzar, l’amic Ròmul li ha fet a la Laura una classe particular de com s’ha de patir a la vida. Li ha ensenyat fins i tot la perdigonada que té al pit. “Ferides de guerru demostren que no ets un perru”, ha dit.

 De cara a la tornada, hem tornat a fer una de vies estanyes que tiraven d’esquena. A trossos, àdhuc, hi havia línies blanques pintades al terra. Estan bojos aquests romans