SANT GUIM DE FREIXENET, 26 setembre 2026

Amb la puntualitat acostumada i sense el Ramon, que ha perdut el liderat de la regularitat que de forma sostinguda havia mantingut durant anys en favor de l'Anna. Però amb la companyia de l'Aleix, el company que vola d'aquí a allà i més enllà. Així vam sortir els Tossuts direcció Sant Guim.

Per l'Espelt cap a Copons, pujant pel Tot Circ i fent marrada a l'esquerra per no afrontar la pujada directa al pla de St Guim, amb ampliació forçada per batuda de caçadors. Quin destí el dels porcs, viure tranquil a la granja per acabar cap per avall a l'escorxador o viure lliure però pendent de que t'aixequin els gossos.

Esmorzar a St Guim, a Cala Maria era tancat i vam provar el bar veí. Bon menjar, amable servei però un xic car... aquesta inflació!! Sort que l'Aleix celebrava els seus 29, es fa gran! i el seu convit va alleugerir la factura.

Tornada més racional, amb alguna petita variació per donar nivell. Cervesa al Caprabo ben merescuda pels que van arribar-hi.

Ja fa 5 anys. 

LA LLACUNA, 19 setembre 2026

Sortida puntual a les 8 hores i sense destí previst. Ràpid debat i cap a La Llacuna (vam descartar Sta Maria del Camí, quedava massa aprop). En Ramon indicava ruta i vam anar-hi passant pel Castell de Sta Maria de Miralles, on vam pujar a la torre i vam poder gaudir dels festejadors (finestres a la torre) i unes precioses vistes. El paisatge ja tira més a verd. Després de retratrar-nos vam seguir fins destí, suant la cansalada en especial els que estan passats de quilos.

A la Llacuna esmorzar a La Pansa. Divertida anécdota respecte l'idioma, en demanar "ous amb cansalada"· el cambrer repeteix "huevos con ensalada" i va caldre usar l'idioma del regnat veí... és el que te no ser independents!!. El menjar bo i el veure generòs, el compte a tocar dels 20, és la inflació?

De tornada vam decidir travessar valls, primer amunt cap a la Font del Pla Novell i seguir fins la masia de la serra de Feixes. Baixada cap a Carme i el darrer tram per saltar la zona dels dipòsits de VdC. Aquí ja no tothom hi era, uns per que tenien tard (i vant tornar corrent) altres per que no teniem força (i va fer la volta fins La Pobla per no fer més pujades). I cap Igualada. Tips d'estómac , alegres d'esperit i cansats de cames.

SANT PERE DE RIUDEBITLLES, 12 setembre 2026

 

No hi ha crónica, son uns ganduls.....

Fa 11 anys......

CASTELL DE RUBIÓ, 05 setembre 2026

Dia important, avui tanquem la temporada 2025/26 i tots esperem impacients el resum, sabem que coronarà a en Ramon com a líder indiscutible del sector masculí i l'Anna líder eterna del sector femení. Una reverència per tots dos i que per molts anys puguem seguir liderant la classificació de la constància.

Avui s'anunciava onada de calor, al Setembre!! i es preveien temperatures per sobre els 40º. S'ha complert. Hem decidit doncs fer una etapa suau, esmorzar al Castell de Rubió ha sigut la proposta consensuada.

El pilot avui ja era de 8 ciclistes (en Xavi ha acabat les vacances!) i ens hem encaminat cap a les Maioles, varis puja i baixa després ens han situat als peus del Castell de Rubió (a nivell de carretera), però en Ramon ha suggerit pujar un bonic corriol. Alguns hem agraït molt les soles Vibram que tan bon grimpatge donen, altres han gaudit filmant els patiments aliens. Finalment tots entaulats i refent energia.

La tornada volia ampliar l'esforç, per fer-ho hem baixat fins el local de Rubió per encarar la pujada a l'ermita de St Pere. Dos components del grup ja havien dimitit desprès d'esmorzar, afers urgents a la vila. Un tercer ha caigut a falta d'un km per l'ermita, la calor l'ha aixafat.

I d'aquí cap a casa, crec?, el redactor és el del cop de calor que va baixar fletxat cap a Jorba on va dutxar-se sota la font de la plaça.

by Josep Mª 👤

STA COLOMA DE QUERALT, 29 agost 2026

Tornem a la normalitat, recuperant a gent que fa vacances. Avui ja erem set a la sortida i dos més que s'afegeixen a l'esmorzar, en Joan en cotxe i el Toni dalt d'una Montesa històrica que fa delir a més d'un.

Hem fet 55km i 1007 m de desnivell, seguim en "forma". Avui la temperatura ens ha tractat be (entre 12 i 35, amb mitjana de 22º)

Volíem cremar excessos d'estiu, doncs ruta de castells. Hem passat prop del de Miralles per coronar al de Sta Coloma després dels puja i puja -poc baixa- al llarg de la serra de Miralles , per baixar per un bonic corriol i cap a esmorzar.

De tornada per St Martí de Tous, bon ritme i baixada.

Avui fa 6 anys....

EL BRUC, 22agost 2026

Ras i curt: hem anat d’Igualada al Bruc seguint TOTS aquells camins que en JORDI no seguiria mai. 😜

by Màrius 👤

SANT JOAN DE MEDIONA, 15 agost 2026

Segon dissabte de vacances, els "Tossuts" es recuperen. De dos passem a tres!, ja comença a ser una colla. I a les vuit del matí disposats a celebrar l'Assumpció de la Verge, que per cert, si va pujar al cel te "trago" fer-ho en un dia tant calorós, n'hi ha per fondre les ales -o la van pujar els àngels?.

Dia sense xerpes, com els trobem a faltar! però avui no ens hem perdut. Hem anat cap a St Joan de Mediona i ja se sap que la zona és com el palmell de la ma pels residents poblatans, que avui eren majoria. Sortim cap els dipòsits de Vilanova per baixar a Carme, pujar les Esplugues i tirant tirant fins esmorzar. Hem travessat bonics camps de girasols, que per cert miraven guerxos de com picava el sol.

Esmorzar al bar de la piscina, molt simpàtics. Esmorzem cinc, han arribat dos Tossuts en cotxe (el coix i el mandrós, tota excusa és bona) i acabem xerrant amb dues noies que gestionen la piscina, una companya de fútbol de l'Anna, l'altre filla d'una altre jugadora, ves com passa el temps.

De tornada, via ràpida. Carretera i calor. Ja vindrà la tardor (...i el Jordi) per fer tornades més treballades. 

LA LLACUNA, 08 agost 2026

Dissabte de primera quinzena d'agost, sortida puntual dels Tossuts. De mínims, eram dos, però dels bons i ben avinguts. 

Sense "gent de nit de dijous" no hi havia ruta programada, sense "sherpes" feina a trobar el camí. Primer decidir. On anem? A La Llacuna!! i passem pel Poblat Ibèric i fins i tot pujem al Castellar, avui ningú es queixarà. 

Entran a Montbui ens equivoquem de camí... i pujem fins La Tossa!, rectifiquem i trobem el camí vell de La Llacuna. 

Pel camí un noi fent pipí, ens apropem i... no és un nen, és el Ròmul! i la Cristina i el Balcells i el Riba. Junts pedalem un tram i la fem petar, a ritme tranquil, ells esmorçen a ca l'Escolà. Ens conviden (a anar-hi) però tenim compromís a La Llacuna. 

Tirem fins el pla del Convent i pujem cap al Poblat Ìber. Quan ja som dalt sona el telèfon, en Joan ja ens espera a La Pansa, s'ens ha fet tard o pedalem lents?. Renunciem a pujar a Castellar (faltava el tros a peu) i baixem volant a esmorzar. 

I la tornada? Feia prou calor per buscar la via més senzilla. Baixada fins La Pobla, despedim a la pubilla (i la colla és queda en 1) fins a Igualada per la via fluvial. 

I dissabte que be hi tornem i si tot va be amb més socis de la penya.  

MIRALLES, 01 agost 2026

Resum de la ruta:

— "És una pujada suau", deien...
— "En deu minuts som a dalt", deien...

La realitat és que avui hem descobert noves maneres d'empenyer una bicicleta i nous músculs que ni sabíem que existien. Alguns pujaven pedalant, altres caminant, i algun ja anava fent testament mental.

El millor de tot és que ningú ha deixat cap company enrere... perquè tots anàvem igual de fosos, fins l'hora d'esmorzar és clar. Després ja hi ha hagut la "trencadissa" i han acabat quatre gats.

La pròxima vegada que algú digui "és una ruta fàcil", que vagi primer i, si sobreviu, ja el seguirem.

by IA 👽

CALAF, 25 juliol 2026

 

No tenim crónica avui.

Només dues "fotitos".

SANT MARTI DE TOUS, 18 juliol 2026

Diuen que anar en bicicleta és saludable. El que no expliquen és que també és una magnífica excusa per aixecar-se d'hora un dissabte... La ruta comença a Igualada amb la convicció que "avui serà una sortida tranquil·la". Una frase que, com sempre, dura exactament fins a la primera pujada. El recorregut ofereix una mica de tot: pujades que semblen no acabar mai, baixades que dibuixen un somriure sota el casc i algun tram pedregós que posa a prova tant les suspensions de la bicicleta com les de l'esquena. Entre pedalada i pedalada no hi falten les converses de rigor:

—"Ja queda poc?"

—"Sí, només queda mitja hora..."

Una resposta que, curiosament, serveix tant al primer quilòmetre com als últims. L'arribada a Sant Martí de Tous és el premi a l'esforç. Moment ideal per recuperar l'alè amb un bon esmorzar i assegurar que "això no ha estat res". Evidentment, aquesta mateixa frase desapareixerà en tornar agafar la bicicleta. La tornada manté aquell punt de cansament que fa que qualsevol baixada sembli espectacular i qualsevol ombra sigui digna d'una aturada estratègica... per motius estrictament tècnics, és clar. Al final, el comptaquilòmetres marcarà una distància. Però el que realment ens endurem són les rialles, les bromes, els petits reptes superats i la satisfacció d'haver compartit una altra gran jornada sobre dues rodes.

Fins a la propera ruta... i que les pujades siguin curtes. O, si més no, que algú ens continuï dient que "només queda mitja hora".

by IA

NOCTURA A JORBA, 10 juliol 2026

Diuen que les nocturnes es fan de nit. Doncs nosaltres, fidels a l'estil Tossut, la vam començar a ple sol. Perquè anar a contracorrent ja és marca de la casa.

El xerpa ens va portar cap als Molins de Rubió pel lloc més dret que va trobar al mapa. Un cop a dalt, quan tots ens imaginàvem una baixadeta ben merescuda, va tenir una d'aquelles inspiracions que només tenen els grans guies: "baixarem per aquí... per tornar a pujar". I així un parell de vegades, que les cames encara anaven massa fresques.

Malgrat els seus experiments topogràfics, va clavar l'horari i vam arribar puntuals al sopar de tapes de Jorba, on en Joan, lesionat però molt espavilat, ja ens esperava amb la taula parada. Alguns, curiosament, van descobrir després de sopar que tenien compromisos inajornables... ves quina casualitat.

I llavors sí, quan ja era negra nit, va començar la famosa nocturna: cap a la Bandera, una mica més amunt perquè sempre hi ha un "ja que hi som...", i finalment una baixada de luxe amb la fresca que tant havíem enyorat.

Cal felicitar el xerpa per la ruta: amb el Pla Alfa 4 ens va fer una volta espectacular, sense fer saltar cap alarma... excepte la dels nostres quadríceps.

Arribada a les dues i mitja de la matinada. Una vegada més, els Tossuts vam demostrar que els horaris són orientatius, les pujades mai són les últimes... i que del xerpa te'n pots refiar... si el que vols és arribar molt més tard del que t'imaginaves.

By 👤Jordi

LA LLACUNA, 04 juliol 2026

Avui a la crònica l'hi falta imaginació, però és el que hi ha.

 

"Avui La Llacuna bé", by 👤Màrius 

"Avui molts patiments pujant Can Feixes des de Carme", by 👤Jaume

STA COLOMA QUERALT, 27 juny 2026

Gran dia avui, després de 6 setmanes, ha tornat a esmorzar el Joan que va fent passes endavant a una recuperació cada vegada més propera, està clar que encara no esta ven refet i li fa mal, beu cervessa sense alcohol !!!. 

Per el que fa a la sortida betetera, poc a dir, una pujada ombrívola per Clariana, Contrast i La Pobla de Caribenys, ens ha dut a l'esperat esmorzar prou ràpidament i relativament frescos. Allà ja ens esperaven amb la taula preparada el Joan i el Toni, que l'ha acompanyat, i en un llarg esmorzar hem tingut temps de comentar de tot, omplir la panxa i degustar uns carquinyolis i encenalls de xocolata.

La tornada, després d'una bona refrescada a la font de les Canelles per encarar la pujada a la Creu, l'hem fet ràpida per pista, deixant enrere el calor que ens empaitava de valent, cerveseta d'arribada i cap a la merescuda dutxa, això sí, cadascú a casa seva, o de la germana.

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 20 juny 2026

Calor, calor i més calor... Però nosaltres Tossuts, Tossuts i més Tossuts. Ja divendres teníem ben decidit que aniríem a Castellfollit del Boix, per poder fer una tornada ràpida i esquivar el calor previst. El Ramón, ens reserva la taula rodona i dit i fet, ens trobem al lloc habitual i primers imprevistos... Una punxada i un dormilega. Solucionada prou ràpidament la punxada i compartida la ruta amb la marmota, iniciem una ruta de senderets fins al nostre desti, on hem arribat a una hora molt adient que ens ha permès estar relaxadament dues hores al restaurant, esmorzar, sobretaula, dolços, xarrups i videotrucada amb el Joan que ja es va recuperant...

Quan hem sortit la temperatura exterior ja era de febre i alguns per compromissos i altres per costum, ens hem quedat quatre valents per afrontar els darrers desnivells i senders del dia, que tot i força coneguts, els hem gaudit d'allò més. Al final tothom a casa seva sa i estalvi, encara que un xic torrats, tot esperant que torni a ser dissabte

SANT PAU DE LA GUÀRDIA, 13 juny 2026

RESUM SUPERRÀPID.

Molta pujada per anar a esmorzar i lloc especial per fer la cervesa en arribar.

FONOLLOSA, 06 juny 2026

Montanya, suor i sisos. Molts sisos.

Aquest dissabte tenia alguna cosa especial des del minut zero. 6/6/2026, una data que no passa desapercebuda… i que els TOSSUTS vam decidir marcar com cal, amb una bona ruta i millor companyia.

Sortida des d’Igualada amb 7 valents uniformats amb el blau inconfusible del grup. 12 °C de bona fresca matinal que convidava a pedalar amb alegria i sense excuses. Ritme viu des de bon començament, amb les cames responent i el grup compactat, direcció Fonollosa.

La ruta, exigent però agraïda: 70 km i 1.300 m de desnivell positiu, d’aquells que es guanyen metre a metre. Pujades constants, algun tram que feia apretar les dents i baixades per agafar aire… o perdre’l si t’hi confiaves massa.

I parlant de confiar-se… moment del dia per "la nena", que es va trobar amb un tronc caigut al camí. Lluny d’arronsar-se, el va encarar com una campiona… tot i que la física i el tronc van tenir l’última paraula. Rebolcada controlada, sense conseqüències, però amb riures assegurats i menció honorífica a la crònica.

Arribada a Fonollosa amb gana i moral alta. I aquí, punt clau de la jornada: esmorzar de categoria a Cal Calet. Taula parada i recompensa en forma de coca de cabell d’àngel amb ametlla i sucre, que va fer oblidar qualsevol patiment acumulat.

Amb els dipòsits plens, tocava la tornada. I si a l’anada ens acompanyava la fresca… a la tornada ens esperava l’estiu: 30 °C i el sol apretant. Canvi radical que va posar a prova la gestió de forces i l’aigua, però el grup no es va trencar. Ritme sòlid, cap defalliment i aquell esperit tossut que t’empeny quan les cames comencen a negociar.

Entrada a Igualada amb la sensació de feina feta i un altre dissabte que suma. I alguns que ho celebren amb la darrera birra.

Però si alguna cosa quedarà gravada del dia, més enllà dels quilòmetres i el desnivell, és el moment compartit al voltant d’una idea tan simple com potent:

retrobar-nos el 6/6/2066, d’aquí a 40 anys.

Potser amb menys pèl… i menys pell ! Però amb les mateixes ganes de riure, pedalar i ser TOSSUTS.

TOSSUTS: avui, demà… i d’aquí a 40 anys.

by Josep M.👤

CARME, 30 maig 2026

Ja tenim en Ramon “a tiru”... 

RAJADELL, 23 maig 2026

La colla de BTT ha posat rumb cap a Rajadell aprofitant que en Joan s'ha hagut de quedar  al "taller" per reparar vieles i alguna peça més. Els ciclistes han afrontat un terreny dur que els ha portat a superar xifres de rècord, per sobre 60km de ruta i per damunt de 1.200m de desnivell. Les cames han respost bé a les dures rampes de la zona i els pedregars de baixada, tot i que el tram final ha estat un autèntic repte a causa del termòmetre i una llarga i constant pujada. El sol castigava fort i els 34º han fet suar de valent el grup durant el camí de tornada.

Anècdotes? Quasi atropellem un parell de gats, però són àgils els "putes". Hem fet de pitonisos, veure foto del 4-0 on es demostra que, 6 hores abans ja sabíem que faria el Barça a la final de "Champions" d'avui. I videoconferència a l'hora d'esmorzar amb el "taller" de reparacions. 

L'esforç majúscul ha tingut la millor recompensa possible a taula amb un esmorzar de campionat a base de botifarres, patates emmascarades i mongetes, tot ben regat per brindar per la ruta i per la ràpida posada a punt d'en Joan. Cal Miliu segueix sent un bon lloc per repostar.

by Josep M. 👤

SANT JOAN DE MEDIONA, 16 maig 2026

 

SANT JOAN DE MEDIONA

Amb aixó ja està tot dit, segons en Màrius.

CASTELLOLI, 09 maig 2026

Aquest dissabte, segon de maig, la meteorologia ha intentat espantar-nos amb amenaces de pluja cap al migdia. Solució Tossuda: no anar gaire lluny… però complicar la ruta tant com fos humanament possible.

Destinació Castellolí, això sí, fent totes les marrades imaginables. Entre Òdena, Puig Aguilera i els camins i senders de la Vall de Sant Feliu, ens ha quedat un autèntic festival de puja-baixa d’aquells que no et deixen agafar ritme ni per respirar tranquil.

I com tota gran ruta mereix moments surrealistes, també hem fet visita cultural a un petit zoològic local. Allà hi havia de tot: estruços, porcs vietnamites i alguna mirada d’animal que semblava preguntar-se qui estava més grillat, si ells o nosaltres.

Després de molt voltar i acumular desnivell “sense voler”, arribada triomfal a la taula rodona de Cal Betes —versió medieval ciclista, com els cavallers però amb mallots suats i gana acumulada.

El menú ha estat a l’altura: truites, botifarres, bacallà… i tot això sota la banda sonora d’un Tossut que feia estona que repetia “tinc gana, tinc gana” com si fos un mantra espiritual. Per sort, el menjar ha arribat abans que comencés a mossegar els tovallons.

Després del llarg esmorzar, petita desbandada general. Alguns han decidit que la feina ja estava més que feta, però els Tossuts supervivents —pocs però ben avinguts— encara han tingut forces per fer visita al Castell de Castellolí i acabar de donar categoria històrica a la jornada.

Conclusió: ruta curta… teòricament. Però entre les pujades, els animals exòtics, la gana extrema i la sobretaula, ha acabat sent un altre dissabte marca de la casa.

I fa 11 anys.....

STA. MARIA DEL CAMI, 02 maig 2026

Nou dissabte, nova aventura… i nova reunió sota cobert, que la mica de pluja del matí feia més mandra que por. Les previsions deien que cap a ponent la cosa pintava millor, així que no ens hi hem pensat gaire. Objectiu del dia: Santa Maria del Camí. I no només perquè ens quedi de pas, sinó perquè allà tenen esmorzars de forquilla que fan que qualsevol ruta sembli una gran idea.Amb algun espetec de cadena que ha fet girar més d’un cap, hem anat tirant direcció Jorba pels camins del costat de l’autovia. Després, cap a Copons… i aquí és on la cosa s’ha animat. Canvi de plans sobre la marxa i amunt pel camí encimentat fins dalt la carena. D’aquelles pujades que et fan pensar que el que ve després hauria de ser premi. I ho ha estat: a partir d’allà, terreny amable fins a taula.A Santa Maria del Camí ha començat l’autèntica prova de resistència del dia: l’espera. Però els Tossuts no som gent de quedar-nos quiets. Entre converses, paciència infinita i algun “traspàs logístic” d’ampolles de vi d’altres taules (operació discreta, o això ens pensem), hem anat fent temps fins que han començat a desfilar els plats: peus de porc, botifarra, cansalada, truites… festival gastronòmic de nivell.La tornada, més civilitzada, pel carril bici i la Via Blava.I avui sí que ho podem dir ben alt: hem fet una pujada de veritat —la de Copons— i també hem recuperat una trialera que feia molt, molt de temps que no trepitjàvem: la del “burru”.

Conclusió inevitable: aquestes coses passen quan falta el Tossut Wikiloquero. Sense ell, resulta que encara sabem improvisar… i fins i tot encertar-la

I fa 9 anys...

EL BRUC, 25 abril 2026

Dissabte amb decisió tàctica clara: cap al Bruc pel camí de les batalles… bàsicament perquè hi ha alternatives que a en Màrius li fan més mandra que una pujada amb vent en contra. Ruta amb bona pinta des de l’inici, passant per Sant Pau de la Guàrdia i Can Maçana, amb aquell paisatge que et distreu… fins que el terreny et recorda que no has vingut a passejar. Un cop al Bruc, moment clau de logística: triar taula amb criteri. No per l’ombra, ni per la comoditat… no, no. Per tenir bona visió de la classificació de MotoGP, que hi ha Tossuts que ho viuen amb més intensitat que les mateixes pujades (i ja és dir).

I aquí arriba el moment premium: esmorzar d’aquells que creen afició, preparat per la Nuri, mestressa de Ca l’Anna —amb coca de músic i crema inclosa per rematar la jugada com cal. A més, celebració de Sant Jordi amb sorpresa inclosa: en Jordi ha demanat una ampolla de cava i ha intentat convertir l’esmorzar en una festa major. Amb el dipòsit ple i els ànims encara més, tornada clàssica passant per Castellolí i la Pobla de Claramunt, amb aquell ritme de “ara sí que anem fins al final”… o això ens diem. I com tota bona jornada, final feliç amb la cervesseta de rigor, que sempre entra millor que qualsevol isotònic. 

Resum: ruta, motor, esmorzar de luxe i tradicions que no es perdonen. Això sí que és un dissabte ben parit.

Ja fa 10 anys......

ESPECIAL NAVARCLES, 18 abril 2026

Especial Navarcles: dia d’aquells que comencen “tranquil·lament”… i acaben sent una petita odissea digna de recordar.
Primera part del recorregut: fins al km 31, col·lecció exclusiva de rampes. Però no qualsevol rampeta, no… cada una amb més mala intenció que l’anterior. Un “qui és qui” de pujades assassines que ens han anat deixant ben afinats des de bon matí.
Esmorzar diferent: res de bar i cadireta. Aquesta vegada, versió camp base —entrepà amb vistes, terra sota els peus i aquell punt d’aventura que et fa sentir explorador (o excursionista despistat, segons el moment).
La tornada… festival aquàtic. Diversos creuaments de riu amb remullada fins als genolls —alguns més elegants que d’altres, tot s’ha de dir. Sort de la calor, perquè si no, avui encara tremolaríem.
I per rematar la jugada: dinar complet a Navarcles, que després del tute ha entrat com si no hi hagués demà. Recuperació nivell professional abans de carregar bicis i tornar cap a casa amb aquell somriure de “hem patit, però bé”.
Menció especial per en Ramon, que s’ha tret la ruta de la màniga a estones perdudes, com qui no vol la cosa… però amb una punteria espectacular a l’hora d’encadenar desnivell i “alegries”.
Conclusió: pujades infinites, aigua fins a mitja cama i final feliç amb plat a taula. Què més es pot demanar?

CASTELLS DE L'ANOIA, 11 abril 2026

Castells de l’Anoia edition: combo guanyador amb 8 Tossuts i 5 BVici de Terrassa (en Xavi, la Montse, la Lole, el Jose Luis i l’Alberto… gent fina que encara no sap ben bé on s’ha ficat ).

Ruta tipus “qui els col·lecciona tots?”: Pobla de Claramunt, Torre de Claramunt, Tossa de Montbui, Collbàs, Sant Martí de Tous, Jorba, Rubió i Òdena. Sobre el paper molt maco… a la pràctica, un festival de rampes d’aquelles que et fan negociar amb tu mateix i prometre coses que no compliràs.

Ambient top: crits de “siiii, siiii” i “totaaaa, totaaa” que casualment sempre apareixen quan algú ja va amb el ganxo posat.

Parada ràpida a Cal Prim per fer veure que només era un refrigeri… però amb cares de “aquí m’hi quedava a viure”. I cap al Pla de Rubió per dinar com si no hi hagués una altra pujada esperant-nos després (spoiler: sí que hi era, i no era petita precisament).

Moment estrella: 5 Tossuts, amb una sincronització digna de coreografia, decideixen que la jornada ja estava “rodona” i executen una retirada tàctica impecable. Casualitat? Estratègia mil·limetrada? Por escènica? No ho sabrem mai.

Mentrestant, els 3 Tossuts restants accepten el repte i es queden a lluitar els últims quilòmetres amb BVici… guanyant-se l’honor, la glòria i unes cames que probablement encara estan demanant explicacions.

Resum oficial: ruta espectacular, companyia immillorable i patiment del bo.

Resum real: riures, piques, alguna “pàjara” ben dissimulada… i ja mirant quan és la propera

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 04 abril 2026

Dissabte de Setmana Santa amb un “grup reduït d’elit”: 5 valents i prou 😄 Coincidint amb la Volcat (nosaltres també fèiem el nostre “espectacle”, però sense dorsal ni presses).

Sortim amb més curiositat que pressa i encarem direcció Castellfollit del Boix fent escala al camp de vol de les Maioles (sí, allà on la creu vigila que no ens relaxem massa). Objectiu del dia: trobar qualsevol excusa perquè el desnivell sigui protagonista… i aconseguit, vaja si ho hem aconseguit.

Entre bufades i riures, hem anat aturant-nos “obligatòriament” a fer fotos —perquè és evident que el paisatge s’ho val… i perquè així recuperàvem una mica l’alè.

Parada tècnica a Cal Andorra per repostar, i moment clàssic: escissió del grup. Dos tiren d’asfalt mode “flow”, i la resta optem per la versió més divertida: terra, pedres i algun que altre “ai!” dissimulat.

Missió complerta: el nivell continua ben alt (o almenys ho sembla quan ho expliquem).

Proper capítol: Castells de l’Anoia. Prepareu cames… i excuses!

STA COLOMA DE QUERALT, 28 març 2026

Ahir dissabte vam tornar a fer una d’aquelles sortides que fan colla i afició. Amb els Tossuts, després d’un petit debat inicial (i algun intent de “boicot”) vam descartar finalment l’opció d’anar cap a Rajadell i vam posar rumb a Santa Coloma de Queralt. L’anada va ser tranquil·la però amb aquell punt exigent que sempre té la ruta passant per Argençola, combinant pistes amb algun tram de carretera que ens va permetre rodar i agafar ritme. El grup va anar compacte fins gairebé arribar a Santa Coloma, en que que dos membres van optar per fer una variant més directa per carretera. Un cop a lloc, parada obligada per recuperar forces i, com no podia ser d’altra manera, per fer-la petar. Entre riures i anècdotes, va sortir el tema de les sortides amb el Xavi de Terrassa, que sempre donen joc, i també es va parlar de la ruta que tenim pendent a Navarcles, que ja comença a fer ganes de marcar al calendari. La tornada ja va ser més “marca de la casa”: corriols pels voltants de Tous, divertits, amb algun tram tècnic i aquell puntet de flow que tant ens agrada. Aquí el grup es va estirar una mica més, però sempre amb reagrupaments i bon rotllo. En resum, una gran sortida amb bona companyia, bones cames i millor ambient. D’aquelles que et deixen amb ganes de repetir… i de no fallar a la propera.

BENISSANET, 21 i 22 de març 2026

El cap de setmana del 21 i 22 de març, els Tossuts vam gaudir d’una escapada de BTT a la zona de Benissanet que, com ja és tradició, va combinar esport, bon menjar i, sobretot, moltes rialles. Vam sortir divendres amb dos cotxes carregats amb les bicicletes. En total érem sis, ja que el setè membre del grup, en Màrius, es va afegir dissabte perquè, com sempre, tenia l’agenda molt carregada… i la memòria una mica justa. Un cop arribats, vam fer parada a l’Esclat per proveir-nos de tot el necessari per passar el cap de setmana com cal. El dissabte el vam dedicar a una ruta més tranquil·la i turística, pedalant entre camps florits espectaculars i fent parada a Miravet. Va ser un dia per gaudir del paisatge i rodar sense presses. Al migdia vam dinar a Garcia, en un restaurant argentí on no hi va faltar la bona carn. La jornada es va arrodonir amb un sopar de germanor a la casa, amb bon ambient i converses que es van allargar fins ben entrada la nit. 

Diumenge tocava apretar una mica més. Vam fer una sortida intensa, amb pujades exigents, baixades divertides, corriols i una bona dosi de calor que ja anunciava la primavera. Després de l’esforç, res millor que tornar a la casa per recuperar forces amb un dinar ben merescut: fideuà negra i carn a la brasa. En total, durant els dos dies vam completar 97 km amb un desnivell positiu de +1470 metres. Però més enllà de les xifres, el que queda són dos dies de BTT, companyonia i molt, molt riure.

CASTELL DE RUBIÓ, 14 març 2026

Aquest dissabte tornàvem a tenir tots els números per mullar-nos. Previsió de pluja, cel insegur… però ja ens coneixem: si hi ha BTT, els Tossuts hi som. Sortida des d’Igualada amb direcció cap al Castell de Rubió, seguint una ruta que, tal com marcava el track, no donava treva: pujada constant abans d’esmorzar, d’aquelles que et fan guanyar la gana sí o sí. Pistes que s’enfilen, algun tram més exigent i el grup estirant-se i reagrupant-se amb el ritme habitual. I quan arribem a dalt, al Castell de Rubió… pam! Comença a ploure. Però clar, amb l’esmorzar a taula, poc ens ha importat. De fet, podríem dir que ha estat perfectament sincronitzat. Un cop feta la parada i amb la pluja ja de retirada, hem encarat la tornada cap a Igualada, aquesta vegada molt més agraïda. El track ens guardava el premi: baixada progressiva, trams ràpids i aquells camins que fan gaudir de veritat després de la feina feta a la pujada. En resum: bona ruta, bona suor abans d’esmorzar, pluja en el moment “menys molest” i una tornada per xalar.

I el més important… això ja fa olor de sortida grossa. Els Tossuts estem més que preparats per la propera aventura a Benissanet. Cames a punt, ganes a dalt de tot i el nivell de tossuderia intacte.

Qui vingui, gaudirà. I qui no… ell s’ho perdrà.

Fa 5 anys...

CASTELLOLI, 07 març 2026

 

Aquest dissabte els 9 Tossuts hem tornat a demostrar que el nom no és casualitat. Amb el cel gris i les aplicacions meteorològiques dient que potser ens mullaríem… hem fet el que fem sempre: quedar igualment i ja veurem què passa. Sortida des d’Igualada amb les primeres pedalades i les típiques converses de “segur que avui no plou”. I si, el cel ens ha respectat tota la ruta. Això sí, si no ens hem mullat per dalt, ho hem fet gairebé per baix, perquè els camins estaven ben carregats d’aigua, bassals i alguna sorpresa relliscosa que ens ha fet afinar l’equilibri. Entre pujades, algun esbufec dissimulat i el ritme tossut de sempre, hem anat avançant cap a Castellolí. Cames treballant, rodes esquitxant i el grup fent broma constant, que al final és la millor gasolina. Com mana la tradició, parada obligatòria d’esmorzar a Castellolí. Taula rodona, gana de veritat i el moment de demanar el nom a la cambrera “Encarna” i demanar a la Verónica (mestressa de Cal Betes) que expliques la relacióla entre Cal Betes i Cal Anna del Bruc. Amb l’estómac ple i la moral alta, hem encarat la tornada cap a Igualada, esquivant bassals (o entrant-hi de ple, segons l’estil de cadascú). Al final, una bona matinal de BTT, camins humits, riures assegurats i la confirmació que, si es tracta de pedalar, els Tossuts no ens arronssem ni davant del radar de pluja.

LA LLACUNA, 28 febrer 2026

Aquesta setmana ha tocat anar a La Llacuna. És un poble rural situat a la comarca de l’Anoia que està ubicat en una zona muntanyosa a uns ~600 m d’altitud, envoltat de boscos de pins, roures i alzinars, amb extenses vinyes i camps agrícoles, fet que li atorga un paisatge natural molt atractiu per als amants de la natura i l’excursionisme. És un municipi petit, amb menys d’un miler d’habitants empadronats, però la població augmenta en caps de setmana i estiu perquè també és una zona d’estiueig i turisme rural. La Llacuna és ideal per fer senderisme i rutes amb BTT. El seu entorn natural, amb boscos, fonts i camins, és perfecte per qui busca tranquil·litat i aire lliure. Diu que hi han Fonts tradicionals repartides per tot el terme (més de 30!) però nosaltres només hem anat a veure'n una. L’anada l’hem fet bastant directe perquè no sabíem si ens quedaríem a esmorzar a la Llacuna o ens arribaríem a les quatre carreteres. Ens hi hem quedat i de tornada és quan hem anat a la font del Pla Novell.

CALAF / LLAC MAIOLES, 21 febrer 2026

El dissabte és dia de mercat i segur que heu sentit a dir alló del “mercat de Calaf”, doncs si a Calaf hem anat, no al mercat  peró si al Hostal a esmorzar. Abans però ens hem aturat al Salt del Nafre a Copons per fer la foto anual del lloc on sempre ens té amagada alguna sorpresa, de vegades amb poca aigua, de vegades amb moooolta aigua i de vegades amb gent banyant-se. La tornada desde Calaf tenía un objectiu a cumplir de ja fa díes, que no era un altre que passar a contemplar el “Llac de les Maioles”. Aquest és un fet que, lógicament, només passa quan plou en quantitat i durant uns quants díes, el que fa que la terra quedi xopa, els acuífers plens i l’aigua brolla per tots els indrets de la muntanya. Si no l’heu vist, feu un esforç que val la pena.

CANALETES, 14 febrer 2026

Canaletes és un petit nucli de població situat al municipi de Cabrera d'Anoia, prop de la comarca de l'Alt Penedès, on aquest cap de setmana hem decidit anar-hi per fer la sortida setmanal amb btt, tot afegint-hi una petita caminada a peu per arribar a tres dels quatre salts d’aigua que hi ha en el circuit que tenen marcat. El salt de la Mala Dona, el Salt del Cargol i el Salt dels Cucs ens han fet gaudir de la quantitat d’aigua que tenim en aquesta època de l’any, després de les pluges que hem sofert en aquest mes de febrer. Per això el primer que hem fet ha sigut anar a esmorzar al bar-local social-teatre-biblioteca que tenen a Canaletes per a després, ja de tornada, anar a veure tots aquests saltants d’aigua.

LA TORRE DE CLARAMUNT, 07 febrer 2026

Dissabte especial i no per la ruta sinó perquè ens hem trobat amb els Sense Presses de Terrassa i els hem acompanyat, ja que estan preparant  una ruta de Sant Martí Sesgueioles fins a Vilafranca passant per Sant Sadurní d’Anoia. El tema és que hem sortit més tard, perquè ells són d’esmorzar abans, i hem anat junts fins a Capellades, tot ensenyant-los la ruta per la via blava i no per carretera tal com la tenien ells. Ja a Capellades, a dalt de tot del cementeri, els hem deixat perquè per nosaltres era l’hora d’esmorzar i ells ja anaven tips. Així doncs, hem avortat anar a esmorzar a Canaletes (ho hem deixat per un altre dia) i hem tirat cap a La Torre on el Moisès (coneixedor de la zona) ha triat un bar amb una cambrera de nom Letícia. Acabat l’esmorzar hem pujat a Collbàs i després cap a Vilanova tot fent un corriol prop dels Esgavellats. Amb tot això avui han sortit poquets quilòmetres i no gaire desnivell, però ja n’érem conscients que això podria passar. Com a nota positiva cal dir que en Màrius ha fet quasi tota la ruta amb nosaltres, poc habitual en ell, ja que normalment es “raja” després de l’esmorzar.

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 31 gener 2026

A la tercera va la vençuda. Ja feia dos dissabtes que no pedalàvem per culpa de pluja i neu, i ja tocava. Això si avui tocava vent, vent de debò, d’aquell que si et ve de cara encara que sigui pla et sembla que és pujada. I per pujada la que hi ha per anar a Castellfollit on hem esmorzat lentament i amb pastissets per postres. En tornar a pedalar per anar a pujar el Cogulló ja ens hem trobat altres colles que en baixaven, i és clar que no havien esmorzat a l’Andorrà, per això han pogut anar per feina abans que nosaltres. Tots pensàvem que a dalt ens hauríem d’agafar al pal de la bandera per tal que no se'ns emportés el vent, però, al cap i a la fi, no sé per què, però allà dalt no bufava amb tanta ràbia i hi hem pogut passar una bona estona contemplant el paisatge i explicant “batalletes”.

SANT MARTI DE TOUS - DIA DE PLUJA, 24 gener 2026

 

Un altre dissabte de pluja. Bicicletes al garatge i nosaltres a esmorzar, no sigui que ens deixem de veure'ns. Avui sí que la majoria, per no dir quasi tots, de Tossuts ens hem trobat per xerrar i riure una mica mentre esmorzàvem i veiem caure volves de neu. Demà serà un altre dia per anar en bici perquè avui sí que ha sigut un dia de celebració. 

CASTELLOLI - DIA DE PLUJA, 17 gener 2026

Ja es veia a vindre que avui seria un dia de pluja, i dit i fet a les 08:00 ja teníem aigua per un tub. Solució, agafar el cotxe i anar a esmorzar, tot i que per alguns Tossuts no “mola“ tant només esmorzar entre amics que fer-ho amb sortida de bicicleta. Alguns tenien excusa, ja que havien triat aquest cap de setmana per anar amb família a gaudir de la muntanya. Esmorzar a Cal Betes a Castellolí és assegurança d’esmorzar bé, i això hem fet els 4 Tossuts que ens hem trobat. I ens hem assabentat que hi ha una relació bastant estreta entre Cal betes i Ca l’Anna del Bruc que no tothom la sap. I vosaltres? (la resta de Tossuts que no heu vingut), la sabeu?.