A la tercera va la vençuda. Ja feia dos dissabtes que no pedalàvem per culpa de pluja i neu, i ja tocava. Això si avui tocava vent, vent de debò, d’aquell que si et ve de cara encara que sigui pla et sembla que és pujada. I per pujada la que hi ha per anar a Castellfollit on hem esmorzat lentament i amb pastissets per postres. En tornar a pedalar per anar a pujar el Cogulló ja ens hem trobat altres colles que en baixaven, i és clar que no havien esmorzat a l’Andorrà, per això han pogut anar per feina abans que nosaltres. Tots pensàvem que a dalt ens hauríem d’agafar al pal de la bandera per tal que no se'ns emportés el vent, però, al cap i a la fi, no sé per què, però allà dalt no bufava amb tanta ràbia i hi hem pogut passar una bona estona contemplant el paisatge i explicant “batalletes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada