EL BRUC, 22agost 2026

Ras i curt: hem anat d’Igualada al Bruc seguint TOTS aquells camins que en JORDI no seguiria mai. 😜

by Màrius 👤

SANT JOAN DE MEDIONA, 15 agost 2026

Segon dissabte de vacances, els "Tossuts" es recuperen. De dos passem a tres!, ja comença a ser una colla. I a les vuit del matí disposats a celebrar l'Assumpció de la Verge, que per cert, si va pujar al cel te "trago" fer-ho en un dia tant calorós, n'hi ha per fondre les ales -o la van pujar els àngels?.

Dia sense xerpes, com els trobem a faltar! però avui no ens hem perdut. Hem anat cap a St Joan de Mediona i ja se sap que la zona és com el palmell de la ma pels residents poblatans, que avui eren majoria. Sortim cap els dipòsits de Vilanova per baixar a Carme, pujar les Esplugues i tirant tirant fins esmorzar. Hem travessat bonics camps de girasols, que per cert miraven guerxos de com picava el sol.

Esmorzar al bar de la piscina, molt simpàtics. Esmorzem cinc, han arribat dos Tossuts en cotxe (el coix i el mandrós, tota excusa és bona) i acabem xerrant amb dues noies que gestionen la piscina, una companya de fútbol de l'Anna, l'altre filla d'una altre jugadora, ves com passa el temps.

De tornada, via ràpida. Carretera i calor. Ja vindrà la tardor (...i el Jordi) per fer tornades més treballades. 

LA LLACUNA, 08 agost 2026

Dissabte de primera quinzena d'agost, sortida puntual dels Tossuts. De mínims, eram dos, però dels bons i ben avinguts. 

Sense "gent de nit de dijous" no hi havia ruta programada, sense "sherpes" feina a trobar el camí. Primer decidir. On anem? A La Llacuna!! i passem pel Poblat Ibèric i fins i tot pujem al Castellar, avui ningú es queixarà. 

Entran a Montbui ens equivoquem de camí... i pujem fins La Tossa!, rectifiquem i trobem el camí vell de La Llacuna. 

Pel camí un noi fent pipí, ens apropem i... no és un nen, és el Ròmul! i la Cristina i el Balcells i el Riba. Junts pedalem un tram i la fem petar, a ritme tranquil, ells esmorçen a ca l'Escolà. Ens conviden (a anar-hi) però tenim compromís a La Llacuna. 

Tirem fins el pla del Convent i pujem cap al Poblat Ìber. Quan ja som dalt sona el telèfon, en Joan ja ens espera a La Pansa, s'ens ha fet tard o pedalem lents?. Renunciem a pujar a Castellar (faltava el tros a peu) i baixem volant a esmorzar. 

I la tornada? Feia prou calor per buscar la via més senzilla. Baixada fins La Pobla, despedim a la pubilla (i la colla és queda en 1) fins a Igualada per la via fluvial. 

I dissabte que be hi tornem i si tot va be amb més socis de la penya.  

MIRALLES, 01 agost 2026

Resum de la ruta:

— "És una pujada suau", deien...
— "En deu minuts som a dalt", deien...

La realitat és que avui hem descobert noves maneres d'empenyer una bicicleta i nous músculs que ni sabíem que existien. Alguns pujaven pedalant, altres caminant, i algun ja anava fent testament mental.

El millor de tot és que ningú ha deixat cap company enrere... perquè tots anàvem igual de fosos, fins l'hora d'esmorzar és clar. Després ja hi ha hagut la "trencadissa" i han acabat quatre gats.

La pròxima vegada que algú digui "és una ruta fàcil", que vagi primer i, si sobreviu, ja el seguirem.

by IA 👽