Últim dia de un febrer d’aquells que cada 4 anys tenen un dia
mes. Un dia especial ja que ens ha tornat l’Anna amb les seves rialles característiques
i un bon humor a prova de qualsevol entrebanc. Un dissabte també per traçar una nova ruta “ideada” per en Ramón, a veure si ens fa el pes per repetir-la amb
els d’Olot. Ara ja en tenim dues, la del Jordi i la del Ramón. Nois, hem de
decidir quina farem amb la bona gent d’Olot el proper dia 4 d’abril. La ruta
ens ha portat per la zona de sota els molins fins arribar a Castellfollit per
esmorzar. Després, com no podia ser de un altra manera, força pujada fins a
dalt del Cogulló de Can Torra on en Ramón ens tenia preparada una sorpresa en
forma de cervesa. Us explico, quan hem arribat, en Ramón “s’ha perdut”, com
aquell que va a pixar, per tornar al cap d’un minut amb una bossa d’aquelles
que aguanten el fred plena de cerveses fresques. I, es clar, no estaven allà
per art de màgia , mes aviat en Ramón s’havia llevat ben d’hora, ben d’hora,
per pujar al Cogulló i deixar-les preparades, una experiència que recordarem dies
com aquella del Moisés que va pujar també cerveses d’amagat a la motxilla.
Bravo Ramón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada