La temperatura és un índex que el nostre estadista i controlador del full de les dades no té en compte, perquè si no segur que algú sortiria “retratat”. El poble de Calaf no és que tingui res d’especial, traient allò de la campa de cotxes i el seu mercat dels dissabtes, però estava entre seia i seia del nostre wikiloquero 🤪 fer una ruta per arribans-hi. I a sobre ha comptat amb una ajuda extra del nostre sommelier per acabar “d’adornar” la ruta. L’altra alternativa que hi havia, que era la d'anar a Sant Pere Sallavinera s’ha esfumat quan, tot i passar-hi a prop, l’hem deixat enrere sense ni tan sols sospesar anar a saludar a l'Antònia. L’esmorzar anàvem a “tiro segur”, ja que el lloc era conegut pel nostre “frutero” i a més ens ha sortit molt bé de preu, ja que en Jordi ens ha convidat per les efusives mostres de “carinyo” que l’hi vàrem fer arribar en el dia del seu sant. La tornada ha tornat a ser de trencadissa, uns per un cantó i altres per un altre, tot i que s’ha de dir que la ruta bona era la segona, la dels Tossuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada