CASTELLS DE L'ANOIA, 06 maig 2023

Aquest dissabte ens han tornat la visita que vàrem fer nosaltres a la colla “Sense Presses” fent la ruta Castells de la Segarra, per fer la ruta dels Castells de l’Anoia que tenen, entre altres coses, una diferència notable doncs mentre que els de la Segarra estan en zones planeres, els de l’Anoia tots estan al lloc més alt. Així doncs, la diferència notable entre una i l’altre és el desnivell que es triplica. Ens hem trobat a les 08:00am a Can Roca amb els “benvinguts” de la colla de Terrassa. En Xavi, en Ray, la Dolors i la Meritxell com a coneguts i un desconegut, en José Luis, que ha resultat ser un crack amb arrels igualadines (igual se'ns enganxa en alguna altra sortida setmanal). L’objectiu era esmorzar a La Torre de Claramunt, dinar al Pla de Rubió i arribar al Castell d’Òdena a les 07:00pm tot passant pel Castell de la Pobla de Claramunt, Castell de la Torre de Claramunt, Santuari de Collbàs, Castell de Tous, Castell de Jorba, Castell de Rubió i Castell d’Òdena per arribar al punt inicial de Can Roca de la Pedrisa. Hem començat prou bé, però a l’hora de dinar ja hem vist que els horaris serien difícils de complir, ja que no podíem aturar el temps en cada parada que fèiem perquè també volíem gaudir d’unes bones estones i esplaiar-nos amb vistes panoràmiques, fotografies de record, xerrades de colla i prendre una cervesa fresca a Sant Martí de Tous. Arribats al Pla de Rubió el dinar ens ha fet recuperar forces per fer l’última pujada “dura” de la ruta. Més amunt ens esperava el Castell de Rubió, a 601m d’alçada, i el parc eòlic de l’Anoia com a punt més alt de la ruta amb 801m, abans de baixar cap al Castell d’Òdena. Amb una bona sintonia i el retard d’una hora hem complert l’objectiu d’acabar la sortida conjunta, els “Sense Presses” i “Tossuts”, dels Castells de l’Anoia. Però aquí no ha acabat tot, la sorpresa ha sigut que en arribar al final la Meritxell ha comentat que el seu GPS l’hi donava uns 1873m de desnivell acumulat i, ja que era la primera vegada que feia una ruta d’aquest desnivell, perquè no arribar als 1900m. Dit i fet, com que encara no era de nit i podíem allargar més el temps, hem pujat al mirador anomenat de Montserrat, situat a sobre el polígon d’Igualada, per aconseguit la fita de la Meritxell.