Un dissabte molt adequat per fer rutes cap al sud-est per intentar trobar cel aclarit i així gaudir del sol. Però no, de totes les possibles ens hem encapritxat per anar a Calaf, municipi que té la virtut de no caure-hi calamarsades i també la pega de tindre boires baixes, en especial la coneguda com a boira gebradora. Però que collons, el WikiJordi tenia la ruta pensada i no hi ha hagut Parlament on debatre el tema. Unes quantes voltes per arribar al Pla de Rubió per començar la pujada, llarga pujada, que ens ha portat a l'inici de la cortina de boira gebradora, altrament dita “segarreta”. L’hora ja avançada, el fred que es preveia per arribar a Calaf, la gana i tota mena d’entrebancs, inclòs un canvi que no volia rodar com deu mana, ens ha fet recapacitar i tornar cap al Pla de Rubió per esmorzar i engegar la boira a prendre pel sac. Ja hi anirem un altre dia a Calaf. Sortint d’esmorzar la part jove dels Tossuts han agafat el domini de la situació, i per un munt de corriols, amb visita inclosa per dues vegades al mirador de l’Elia, ens han portat fins a casa. I la setmana que ve MÉS FRED.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada