Ja som a l’agost, mes de canvis. Uns quants, que encara estem esperant l'arribada de uns dies de vacances, hem anat pedalant fins a La Llacuna repetin ruta que varem fer no fa poc quatre despenjats. Com que no hi ha més a comentar, us explicaré el que va passar tal dia com avui de l’any 1835 en que una bullanga la va fe grossa i algun que altre canvi hi va haver.
Per aclarir-ho cal explicar que les bullangues són els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843. Dins d'aquest cicle de bullangues cal distingir dos períodes. El primer comença amb la crisi final del sistema absolutista, desencadenada per la mort de Ferran VII el 1833, i conclou amb la consolidació del règim liberal al final de 1837.
La primera onada de bullangues s'inicià quan, arran de les cremes de convents, al juliol de 1835, alguns sectors del liberalisme barceloní decidiren aprofitar el malestar popular per forçar el govern de l'Estatut reial a entrar en el camí de les transformacions liberals. La por que es produís una repressió generalitzada va desencadenar la primera gran bullanga en el moment de l'entrada a la ciutat del general Bassa, el 5 d'agost. El general fou assassinat, van ser abatuts monuments en homenatge a Ferran VII, símbol de l'absolutisme, i foren incendiades fàbriques propietat de la burgesia.
Així doncs, ull amb les bullangues i l’absolutisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada