La nocturna d’aquest any hem anat a Castellfollit del Boix tot esquivant els camins prohibits. Vorejant Òdena i Maians per pujar Can Prat i un últim petit corriol ens ha portat a la carretera prop del poble. El sopar a la fresca i entre la fauna se'ns ha posat d'allò més bé. Hi ha qui, fins i tot, ha fet una becaina. Uns primers plats vegetarians, uns segons carnívors i un menú infantil ens ha deixat “tiparrons” per afrontar la segona part de la ruta. Quan hem acabat de sopar, la sortida (física) del poble ens ha encarat cap al premi de muntanya de la nit, la pujada al Cogulló de Can Torra. Desde allà dalt hem pogut contemplar, o si més no imaginar, un munt de coses que de día no es veuen, pot ser hi tenia algo que beure el veure. Després d’una visita a l’ermita de Sant Marc ja ha sigut hora de buscar camins que ens anessin apropant a casa per anar a dormir, ja que a aquella hora tot estava tancat.
Ah!!! Sabeu quina frase sentien a cau d'orella els emperadors romans, mentre desfilaven triomfalment per la ciutat?:
“Memento homo esse” (Recorda que només ets un home)
Tossuts il·luminatis
ResponElimina