EL BRUC, 13 agost 2022

Agost, mes on majoritàriament la gent treballadora fa vacances, “Dret irrenunciable de tot treballador per compte d’altri a un quant temps de descans anual retribuït, no inferior a vint-i-tres dies naturals”. I això es nota en les sortides setmanals dels Tossuts on l’assistència es redueix, en el millor dels casos,  a 4 o 5 membres. De fet el mes d’agost també es pot observar que molts llocs d’esbarjo estan tancats. I precisament aquest dissabte ens hem trobat amb carrers tancats, parcs naturals tancats, bars i restaurants tancats, i d’altres llocs que no hi hem arribat però que de ben segur també estaven tancats. Per aquest motiu hem fet més carretera que mai per anar esmorzar al Bruc, on s'acostuma anar quan som poquets, davant la insistència crónica d’en Màrius.

Avui un altre frase escrita en una pared de un restaurant: Quien al mundo vino, y no toma vino…..  A qué vino?

LA LLACUNA, 06 agost 2022

Ja som a l’agost, mes de canvis. Uns quants, que encara estem esperant l'arribada de uns dies de vacances, hem anat pedalant fins a La Llacuna repetin ruta que varem fer no fa poc quatre despenjats. Com que no hi ha més a comentar, us explicaré el que va passar tal dia com avui de l’any 1835 en que una bullanga la va fe grossa i algun que altre canvi hi va haver.

Per aclarir-ho cal explicar que les bullangues són els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843. Dins d'aquest cicle de bullangues cal distingir dos períodes. El primer comença amb la crisi final del sistema absolutista, desencadenada per la mort de Ferran VII el 1833, i conclou amb la consolidació del règim liberal al final de 1837.

La primera onada de bullangues s'inicià quan, arran de les cremes de convents, al juliol de 1835, alguns sectors del liberalisme barceloní decidiren aprofitar el malestar popular per forçar el govern de l'Estatut reial a entrar en el camí de les transformacions liberals. La por que es produís una repressió generalitzada va desencadenar la primera gran bullanga en el moment de l'entrada a la ciutat del general Bassa, el 5 d'agost. El general fou assassinat, van ser abatuts monuments en homenatge a Ferran VII, símbol de l'absolutisme, i foren incendiades fàbriques propietat de la burgesia.

Així doncs, ull amb les bullangues i l’absolutisme.

CAL MAGINET (TOUS), 30 juliol 2022

Final de juliol i amb ganes de fer vacances. Ja sigui per una cosa o per un altre ens hem decidit anar a Cal Maginet, tot passant per l'alzina mil.lenaria (cremada) i la Ermita de Sta Maria de Roqueta. Després d’esmorzar uns quans corriols, de pujada i de baixada, i cap a casa que fa calor.

NOCTURNA CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 23 juliol 2022

La nocturna d’aquest any hem anat a Castellfollit del Boix tot esquivant els camins prohibits. Vorejant Òdena i Maians per pujar Can Prat i un últim petit corriol ens ha portat a la carretera prop del poble. El sopar a la fresca i entre la fauna se'ns ha posat d'allò més bé. Hi ha qui, fins i tot, ha fet una becaina. Uns primers plats vegetarians, uns segons carnívors i un menú infantil ens ha deixat “tiparrons” per afrontar la segona part de la ruta. Quan hem acabat de sopar, la sortida (física) del poble ens ha encarat cap al premi de muntanya de la nit, la pujada al Cogulló de Can Torra. Desde allà dalt hem pogut contemplar, o si més no imaginar, un munt de coses que de día no es veuen, pot ser hi tenia algo que beure el veure. Després d’una visita a l’ermita de Sant Marc ja ha sigut hora de buscar camins que ens anessin apropant a casa per anar a dormir, ja que a aquella hora tot estava tancat.

 

Ah!!! Sabeu quina frase sentien a cau d'orella els emperadors romans, mentre desfilaven triomfalment per la ciutat?:

 

“Memento homo esse”  (Recorda que només ets un home)

 

CASTELLOLI, 16 juliol 2022

Aquesta setmana encara s’ha complicat una mica més la sortida degut a les mesures i plans alfa que s’han decretat degut a l’onada de calor. Ara resulta que els països que estan per sota de la línia de l’ecuador no podran fer esport en prevenció de que els hi agafi sobtadament un cop de calor. Potser que els hi preguntem com s’ho han fet fins ara i de ben segur que aprendrem alguna cosa més que no sigui prohibir-ho tot. La qüestió és que la ruta ha sigut prou divertida seguint camins sense restriccions per arribar a esmorzar a Castellolí a través de pistes i corriols. A la tornada hem mantingut el grupet fins a l’alçada de La Pobla, a partir d’allà ja ha sigut un jo tiro per aquí, nosaltres tirem per allà, jo m’en vaig cap a casa que la tinc a prop i uns altres per carretera per no perdre els hàbits.

TOSSA DE MAR, 09 juliol 2022

Sortida especial a Tossa de Mar, que no vol dir que anéssim a la platja, o potser si. Lo especial de la sortida era que la ruta estava orientada cap a muntanya, direcció Vidreres. Hem sortit puntuals a les 06:40 de l’Esclat per arribar a Tossa sobre les 08:00 on ja ens hi esperava el barceloní que ens ha organitzat el lloc per aparcar. Tot seguit hem començat a pedalar per iniciar la pujada cap a Can Mundet (Casa de colònies) i Caulès (lloc molt tranquil on hi ha cartells que t’avisen que volen estar tranquils, que no els emprenyis vaja). La major part de la ruta i sobretot els corriols es fan sobre un terreny de sauló. Per als qui no ho sàpiguen el sauló és l’arena que resulta de la descomposició dels granits i té la millor textura possible, és a dir franco-arenosa, molt apreciada ja que si elaboren vins blancs de bona qualitat. La ruta demanaba esmorzar a la natura, sense taula ni cadira, o sigui que quan en Màrius ha cridat TINC GANA, s’ha esmorzat. Un bon grapat de corriols si menys no diferents l'un de l’altra en quan a la seva tipología, ens han fet gaudir i oblidar-nos de la calor. Calor que hem patit abans d’agafar la baixada fins a Tossa peró que l’hem superada tot somiant el fi de festa que ens esperava amb la cerveseta fresca, el bany a la platja i el dinar al restaurant.

I per acabar la crónica una frase trobada en el cartell d’un bar:

VAL MÉS MORIR D’UN ROT QUE D’UN BADALL.

SANT JOAN DE MEDIONA, 02 juliol 2022

Vet aquí una colla de dotze ciclistes que surten dissabte matí d’Igualada destí Sant Joan de Mediona. Qui pot imaginar la fracció exacta que tornarà amb la ruta completa? El resultat, al final de la crònica.

L’anada es va complicar en la mínima mesura necessària, que últimament és notable en la humil opinió d’aquest cronista; massa gana hi ha sempre, i set ja no us dic. Una patètica caiguda en parat (el cronista, ja veus tu) i una de més respectable en baixada trialera (per culpa del cronista de la caiguda patètica, ja té nassos) van buidar la farmaciola i van posar les coses al seu lloc, però no ens van treure la gana, i la set ja no us dic. Al final vàrem empalmar amb el camí tradicional a Sant Joan de Mediona i allà ens vàrem deixar guiar per l’olor de clor fins a la piscina municipal. Tot fent petar la xerrada amb la Ruth i la Vane, es va encarregar de nosaltres el nou cambrer (en fase de formació de què necessita una banda de ciclistes de dissabte matí). Vàrem sadollar la gana. I la set? La set ja no us dic! El poble estava molt animat. Tot Déu a la piscina, que feia una caloreta de les de no tenir ganes de tornar a agafar la bici. Que li diguin al nostre membre (zero punts aquest, eh!), que es va muntar una excusa peregrina per poder venir amb una 1.200 que no necessita ni cadena...

Dos membres van guillar abans d’esmorzar, dos més a les postres, dos més havent esmorzat, a una membre la vàrem dur fins a la porta de casa, no fos que es perdés i un altre va dir que aprofitava per anar a comprar al Mercadona de Vilanova. Total, a la rotonda de La Masia només quatre membres hi donàvem voltes a l’hora dels adeus...

En síntesi: un dissabte més de pau, gaudi, llibertat i... tossuderia

👤By Màrius