CASTELLOLI, 16 juliol 2022

Aquesta setmana encara s’ha complicat una mica més la sortida degut a les mesures i plans alfa que s’han decretat degut a l’onada de calor. Ara resulta que els països que estan per sota de la línia de l’ecuador no podran fer esport en prevenció de que els hi agafi sobtadament un cop de calor. Potser que els hi preguntem com s’ho han fet fins ara i de ben segur que aprendrem alguna cosa més que no sigui prohibir-ho tot. La qüestió és que la ruta ha sigut prou divertida seguint camins sense restriccions per arribar a esmorzar a Castellolí a través de pistes i corriols. A la tornada hem mantingut el grupet fins a l’alçada de La Pobla, a partir d’allà ja ha sigut un jo tiro per aquí, nosaltres tirem per allà, jo m’en vaig cap a casa que la tinc a prop i uns altres per carretera per no perdre els hàbits.

TOSSA DE MAR, 09 juliol 2022

Sortida especial a Tossa de Mar, que no vol dir que anéssim a la platja, o potser si. Lo especial de la sortida era que la ruta estava orientada cap a muntanya, direcció Vidreres. Hem sortit puntuals a les 06:40 de l’Esclat per arribar a Tossa sobre les 08:00 on ja ens hi esperava el barceloní que ens ha organitzat el lloc per aparcar. Tot seguit hem començat a pedalar per iniciar la pujada cap a Can Mundet (Casa de colònies) i Caulès (lloc molt tranquil on hi ha cartells que t’avisen que volen estar tranquils, que no els emprenyis vaja). La major part de la ruta i sobretot els corriols es fan sobre un terreny de sauló. Per als qui no ho sàpiguen el sauló és l’arena que resulta de la descomposició dels granits i té la millor textura possible, és a dir franco-arenosa, molt apreciada ja que si elaboren vins blancs de bona qualitat. La ruta demanaba esmorzar a la natura, sense taula ni cadira, o sigui que quan en Màrius ha cridat TINC GANA, s’ha esmorzat. Un bon grapat de corriols si menys no diferents l'un de l’altra en quan a la seva tipología, ens han fet gaudir i oblidar-nos de la calor. Calor que hem patit abans d’agafar la baixada fins a Tossa peró que l’hem superada tot somiant el fi de festa que ens esperava amb la cerveseta fresca, el bany a la platja i el dinar al restaurant.

I per acabar la crónica una frase trobada en el cartell d’un bar:

VAL MÉS MORIR D’UN ROT QUE D’UN BADALL.

SANT JOAN DE MEDIONA, 02 juliol 2022

Vet aquí una colla de dotze ciclistes que surten dissabte matí d’Igualada destí Sant Joan de Mediona. Qui pot imaginar la fracció exacta que tornarà amb la ruta completa? El resultat, al final de la crònica.

L’anada es va complicar en la mínima mesura necessària, que últimament és notable en la humil opinió d’aquest cronista; massa gana hi ha sempre, i set ja no us dic. Una patètica caiguda en parat (el cronista, ja veus tu) i una de més respectable en baixada trialera (per culpa del cronista de la caiguda patètica, ja té nassos) van buidar la farmaciola i van posar les coses al seu lloc, però no ens van treure la gana, i la set ja no us dic. Al final vàrem empalmar amb el camí tradicional a Sant Joan de Mediona i allà ens vàrem deixar guiar per l’olor de clor fins a la piscina municipal. Tot fent petar la xerrada amb la Ruth i la Vane, es va encarregar de nosaltres el nou cambrer (en fase de formació de què necessita una banda de ciclistes de dissabte matí). Vàrem sadollar la gana. I la set? La set ja no us dic! El poble estava molt animat. Tot Déu a la piscina, que feia una caloreta de les de no tenir ganes de tornar a agafar la bici. Que li diguin al nostre membre (zero punts aquest, eh!), que es va muntar una excusa peregrina per poder venir amb una 1.200 que no necessita ni cadena...

Dos membres van guillar abans d’esmorzar, dos més a les postres, dos més havent esmorzat, a una membre la vàrem dur fins a la porta de casa, no fos que es perdés i un altre va dir que aprofitava per anar a comprar al Mercadona de Vilanova. Total, a la rotonda de La Masia només quatre membres hi donàvem voltes a l’hora dels adeus...

En síntesi: un dissabte més de pau, gaudi, llibertat i... tossuderia

👤By Màrius

LA LLACUNA, 25 JUNY 2022

Aquest any el Dia de Sant Joan ha caigut en divendres, això ha fet que la majoría de gent i entre ells els Tossuts hagin allargat el cap de setmana en el que col.loquialment es diu “fer un pont” i esgarrapar 3 dies de festa a la setmana. Total que la sortida ha sigut en família i a La Llacuna. Ha sortit barata la festa. Anada per la font del Pla de Novell i tornada per darrera La Tossa.

Avui de regal, una frase del Johann Wolfgang von Goethe

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

SANT MARTÍ SESGAIOLES, 18 juny 2022

Dissabte de calorada !!

Per avui teniem prevista una sortida d'aquelles de nivell top, quelcom més de 100 km i quelcom més de 2000 de desnivell, ens hem resistit i esperat a darrer moment, però sóm TOSSUTS, no tontos!!!. La sortida l'hem posposat, ja que si no ens hauria agafat unes sofocacions d'aquelles que ja no tenim, o potser si !!!.

L'alternativa, una sortida amb el desnivell a l'anada i la tornada amb baixada. A Cal Llanegues de Sant Martí Sesgaioles, bon esmorzar i tornada ràpida. Anada un pèl recargolada i de baixada, ens agrada passar per la vall del silenci amb una breu parada a la cova de Lourdes del Casal la Salle.

Siguis creient o no, és un paratge encantador i a nosaltres, tot i que potser sóm força incrèduls, avui ens ha vingut de cara fer-hi parada, per les bones notícies que hem tingut a la sortida!!!.

👤By Jordi

MAS DEL TRONC, 11 juny 2022

Decidit estaba, a Mas del Tronc s’anava.

Abans d’iniciar la sortida, algú ja s'havia fet una ferida.

Amb aquesta calor, avui anava de suor. 

A la ruta hi havien moltes pujades, semblem tontos a vegades.

I a la que hem trobat baixada, apa una bici espatllada.

De tant menjar que hi havia al plat, molt d’hora no hem acabat.

La tornada de Mas del Tronc, semblava que estiguéssim dins un forn.

Tot i no tornar de pressa, no ha faltat la cervesa. 

Però no patiu, “A l’estiu tota cuca viu”

HOSTALETS DE PIEROLA, 04 juny 2022

Anar a Hostalets de Pierola no es que sigui una matada, però tornar si ja que la pujada i la calor no la fan gaire atractiva. No obstant això ens hem decidit anar-hi, a l’anada per el camp de tir, serra de Miramar i el corriol avall, que per cert ja feia massa temps que no hi anàvem. El que te de maco esmorzar al Casal es poder-ho fer al pati, ja que el menjar normalet i la ”simpatía” de la mestressa no es que i ajudin, en fi pense-ho a trucar-hi abans d’anar-hi. No us asseguro que millori la cosa. La tornada i per esquivar la pujada que us deia, l’hem fet per la riera de Piera tot arribant a Vallbona no sense alguna sifonada. Al menys és més distreta i de ben segur que menys calurosa. Després la pujada dels dipòsits, que l’hem fet “normal” ja que no venia ni la canalla ni el Xavi, ens ha portat fins a casa. La setmana que be en Màrius ens ha dit que parlarem de la fórmula del ìndex, o sigui que aplicarem alló de;

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–.