Anar a Hostalets de Pierola no es que sigui una matada, però tornar si ja que la pujada i la calor no la fan gaire atractiva. No obstant això ens hem decidit anar-hi, a l’anada per el camp de tir, serra de Miramar i el corriol avall, que per cert ja feia massa temps que no hi anàvem. El que te de maco esmorzar al Casal es poder-ho fer al pati, ja que el menjar normalet i la ”simpatía” de la mestressa no es que i ajudin, en fi pense-ho a trucar-hi abans d’anar-hi. No us asseguro que millori la cosa. La tornada i per esquivar la pujada que us deia, l’hem fet per la riera de Piera tot arribant a Vallbona no sense alguna sifonada. Al menys és més distreta i de ben segur que menys calurosa. Després la pujada dels dipòsits, que l’hem fet “normal” ja que no venia ni la canalla ni el Xavi, ens ha portat fins a casa. La setmana que be en Màrius ens ha dit que parlarem de la fórmula del ìndex, o sigui que aplicarem alló de;
Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada