Avui si, amb la clavícula no del tot arreglada, però després de 7 setmanes, el “mono” de btt no podia aguantar més. Sort que la colla m’ha esperat de tant en tant, dons a la primera pujada de la Censada ja estava “apajarat”. La sortida, a Sant Joan de Mediona on he pogut provar el nou material, tot i que cal millorar l’enfoc. Avui en Màrius fa d'escriptor i col.labora en la crónica.*****************************
Nens i nenes, amb frase del dia inclosa (pura filosofia de la vida): "Les coses són així, van com van, hi ha el que hi ha i… et trobes el que et trobes".
Joan Ramis, ben tornat a l’activitat; una simple clavícula no pot pas amb ell.
Joan Balcells, això sense tu no és el mateix... que ho sàpigues.
Cris, tu nous manques...
En Quim i l’Anna ens han pagat el beure perquè ja són un any mes experimentats en tot allò que toquen! Per molts anys, company i companya!
Salut!
Màrius Mollà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada