ARGENÇOLA 26/03

La Setmana Santa ha vingut enguany de pressa de pressa i uns quants valents ens hem trobat en paral·lel a la caminada (també valenta) de Sant Llorens. Pocs i ben avinguts hem decidit que aniríem a Argençola passant per la Seu d’Urgell, Algeciras i Sant Andreu del Vaixell, tal ha estat la volta que hem donat per tot arreu!

 Bones pistes, bon desnivell i un ritme que ens ha permès vogir a pler per la contrada mentre el sol i la calor ja es comencen a fer un lloc en la nostra quotidianitat.

 A destacar la munió d’anècdotes que la Laura ens ha explicat de la seva estada en intercanvi a Stuttgart. Que bo que és que la canalla viatgi i s’espavili... Sabíeu que a l’aeroport, a una de les companyes de viatge de la Laura l’arc metàl·lic li va detectar a l’húmer un clau de titani que la noia ni sabia que portava? Alarmada ara ha iniciat amb els seus pares una perquisició de en quin moment li van intervenir el braç sense que ningú de la família ho sabés. Estan començant a sospitar fins i tot que part del braç no sigui biònic... Quina passada d’aventura!

SANT JOSEP A CASTELLOLI 19/03

El dia s’ha llevat cardat, però avui no ens hem deixat acoquinar i hem sortit com uns senyors... com uns senyors molls, però uns senyors!

 No és que hagem fet gran cosa, però es pot dir que mai no havíem donat tantes voltes per a anar a Cal Betes, no?

El més important del dia és el tip de riure que ens hem fet a l’hora d’esmorzar i la quantitat de líquids variats que hem tastat. Això ens ha permès superar el nostre enyor pels companys i companyes que avui no ens havien pogut acompanyar. I la festa ja ha estat rodona quan en Josep Ma, que avui celebrava de tot (és pare, és Josep, ha avançat el seu aniversari i, sobretot, té una bici nova que va com un tro), ens ha convidat. Gran! Moltes gràcies, company!!!

 La tornada... tres aventurers com Déu mana que han anat encara a vogir per la contrada sota l’aigua i la resta han retirat perquè ja estaven a punt de germinar-los les plantes dels peus... ;-)

 Força!

El Bruc 12/03

Avui ha tornat en Jaume, doncs s’han acabat les “batudes”, i ens ha portat una joguina, la bici amb motor, perquè la poguéssim tastar. Pobret ell, s’ha fet un fart de carretejar bicis de l’altre gent, doncs quan l’hi agafàvem, ell, bona persona, ens portava la nostra. Quasi ve tothom n’ha quedat enamorat de la motoritzada, sobre tot a les pujades. Això si, s’ha decidit que fins els 65 anys d’edat només ens la podem mirar, després serà cosa de cadascú.

Anant fent canvis de bici ens hem arribat al Bruc, arribant per la fabrica de bigues, i fent un nou corriol que ningú el coneixia i que l’hem qualificat de aventurer. S’agafa a un parell de kms per el camí del paller direcció cap a les fondalades que hi han sota la benzinera.

Tal dia com avui, fa un 1 any .....

SANT GUIM 13/02

Temps canviant, això és el que ha donat de sí la sortida d’avui a Sant Guim. Només començar ens hem trobat l’arc de Sant Martí, amb el que ens hem fet una foto ja que no hi ha moltes ocasions per fer-ho (sense photoshop). Després amb el plugim ens hem remullat una mica. A Copons el Jordi (avui si) ens he ensenyat un saltant d’aigua que no coneixíem. Més endavant i comença’n les pujades el temps a anat a pitjor, fins al extrem que abans d’arribar a Sant Guim ja feia un vent que si haguéssim portat un ala delta ens hagués fotut a Barcelona de pet. Amb el vent de cara, amb la boira que ens esperava prop de Sant Guim i la incertesa de si trobaríem a la mestressa del Bar de bon humor, hi ha hagut algun membre que fins i tot ha passat de llarg i s’ha arribat a la Panadella, tot dient que allà es menja millor, sense la companyia de la colla, però es veu que es menja millor. La tornada l’hem fet tota amb sol, quin temps !!!!!!

Tal dia com avui, fa un 1 any .....

STA COLOMA QUERALT 06/02

Com uns pollets.

Per fi ens hem mullat! I ben mullats, que la pluja no va ser res de l’altre món, però xim-xim ens va anar deixant ben xops i ben enfangats.

El camí cap a Santa Coloma va ser molt distret. Entre crits de desacord (cap novetat) i pujades i baixades, ens va arribar de sobte (feia temps que no se’n parlava) l’eterna discussió sobre si “boira ploranera”, si “boira pixanera” (que ordinari!) o si pluja ras i curt. No ens vàrem posar d’acord. Fos el que fos, la qüestió és que ho va notar va ser la primera capa de terra, que es va convertir en fang d’aquest que es desclava i se’n va contenta cap a les rodes. Allà fa giragonses i amistat amb el pont de la forquilla i del basculant i es queda per no marxar. Divertit tot plegat, ja ho sabem.

A Cal Ton ens vàrem refer amb un pa que, val a dir-ho, senyalar-ho i enaltir-ho, estava d’allò més bo. Pa amb oli i sucre, pa amb vi i sucre, pa amb Nutella, pa amb ketchup, pa amb pa, pa amb senglar... de tot vàrem menjar. Allò millor: la companyia que vàrem trobar; viatger solitari aquell dia, el gran Joan Balcells ens va obsequiar amb el seu riure i el seu somriure. Fins i tot, com que vàrem decidir tornar trepitjant molta carretera (en Joan Ramis no hi era i vàrem aprofitar) vem tornar tots juntets. Bé, juntets juntets no, que ja sabem que la carretera estira molt el “pelotón”.

Tal dia com avui, fa un 1 any .....