INFO

..

13 d’octubre 2012

STA COLOMA QUERALT 13/10





Avui hem estat de xerinola a Santa Coloma de Queralt on l’Armand ens ha convidat a esmorzar amb motiu del seus recents 18 anys.
L’Anna Comino s’ha cansat de nosaltres només d’arribar a Montbui; ha sucumbit a un singular marriment sobtat i se n’ha tornat cap a casa amb gran consternació del públic assistent, especialment d’en Ròmul que ja li havia ideat un camí de tornada a la Pobla de Claramunt tot passant per Almeria i Jaén.
A Santa Coloma les sorpreses han continuat quan hem vist que la nostra estimada Carol està afectada d’una estranyíssima malaltia que li infla la panxa de manera espectacular (atenent com és de primeta). El poble sencer està torbat per aquesta mutació inexplicable i nosaltres ens hem afegit a la sorpresa i aflicció de tots.
Menció especial per a la parada (sense fonda) que hem fet a Bellprat on avui i demà té lloc una fira de llibre tan nostrada com popular. Del tot recomanable anar-hi a treure el nas. A la primera parada de llibres en preparació que hem trobat, dos membres han mostrat una misteriosa reacció al·lèrgica i han fugit esperitats, altres no tan refractaris a la cultura de base en hem quedat a revisar a fons el material i hem gaudit de títols i continguts, amén de la càlida acollida de les noies i dones del poble. En un bany de multituds ens hem acomiadat de la munió de fèmines que amb llur cant de sirenes ens convidava a romandre  arraulits entre els seus braços.
I així ha anat aquesta matinal entranyable. Serveixi aquest text com a crònica del bloc, atès que el nostre estimat Joan Ramis tenia avui altra feina a fer que deixar-se convidar a un esmorzar de traca i mocador. La foto de la jornada serà una gentilesa del Ferran Bosque, que amb una màquina d’un milió de dòlars ha immortalitzat l’Armand a l’hora de bufar les espelmes.

Salut i per molts anys!

07 d’octubre 2012

PIERA 06/10



Un dissabte més amb un membre més, l’Aleix que ens ha trobat per Internet. A l’hora de la sortida la boira ens feia començar un dia que ni de bon tros ens pensàvem que suaríem tant. Hem anat a Piera per La Pobla i quan hem començat a pujar ja hem notat el sol que escalfava d’allò més com si sigues un dia de primavera tot i que quan hem arrivat a dalt la carena ens hem trobat amb el pí gros tallat, que ja fa bastant de temps que el varen tallar, peró alguns no s'en havien assabentat.
Després de la baixada per el camí estret  hem agafat la riera de Piera per anar a esmorzar allà on ja ens coneixen i a l’hora de sortir quasi ens equivoquem de montures.
Poseu-vos en forma que aviat vindran dues especials.