INFO

.PROPERA SORTIDA EL 17 DE NOVEMBRE, A SANTPEDOR.

diumenge, 4 de novembre de 2018

EL BRUC, 03 novembre 2018


La setmana passada no barem poder anar al Bruc, ni tant sols a esmorzar en cotxe, per culpa de un accident que va fer intransitable l’autovia, per això avui no hi ha hagut gaire discussió per anar-hi en btt. Hi hem anat per Sant Pau de la Guàrdia, Massana i Camí de les Batalles. Normalment ens hi recreem una mica a l’hora d’esmorzar i avui no ha sigut diferent, ja hem acabat una mica més tard del normal, però això no ha sigut excusa per que al final caiguessin els 50km. Del Bruc cap a Castellolí per el paller i de Cal Brugués a La Pobla on ens hem separat d’els que tenien una mica de pressa per tornar a casa. La resta (3 gats) hem acabat la sortida pujant als dipòsits de Vilanova i cap a Igualada.

dissabte, 27 d’octubre de 2018

CASTELLOLI AMB PLUJA, 27 octubre 2018


Dissabte de pluja que només ha sortit el sonat d’en Jordi.


i que a més no l’hi donarem punts perquè no ha anat al 092, 


tot i que després ens ha vingut a trobar a Castellolí i hem esmorzat junts, es veu que tenia ganes d’entrenar per la setmana que be.
Jajajajajajajajajaja.......

SEALIGTH, 20 i 21 octubre 2018


Molt de temps en parlàvem que s’havia de fer una sortida especial de varis dies i al final ens en hem sortit, hem anat al Sealight Camí de Llum amb sortida a Cotlliure i arribada a Cadaqués el primer dia, i sortida de Cadaqués i arribada a Cotlliure el segon dia, això al menys comportava que no ens perdríem encara que s’havien de fer 134 km i 3500m de desnivell. La veritat es que es un espectacle per la gent que hi va i amb el tarannà que hi va. Avituallaments al lloc adequat i a les arribades un “tapeo” amb productes de la zona que ens ha deixat migs marejats (per el vi, es clar). El fet es que hem compartit dos dies de btt amb bona gent, tot i que el començament no podia ser pitjor amb les averies, que ens van portar a lluitar amb la bicicleta escombra per no arribar els últims i sort que ens acompanyava l’Albert, el Balcells bo, i gràcies a ell ens varen guardar “manduca” al arribar a Cadaqués. El primer dia el vàrem passar tot núvol, però el segon ens ha fet una calor de primers de setembre. I sabeu lo millor de tot, en Jordi ha aprofitat aquesta “super especial” per fer-nos un mallot dels TOSSUTS, i estem de guapoooooooos!!!!.

diumenge, 14 d’octubre de 2018

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA, 13 octubre 2018


Ja se sap, quan hi ha tres dies de festa, encara que sigui alguna d'aquelles festes de "res a celebrar", son pocs els ciclistes que surten a pedalar. Avui, però es que hem estat 4 gats comptats, sort que ha vingut el campió d'Enduro Toni a reforçar la sortida. La resta a complir amb la família en previsió de la sortida del proper cap de setmana. El lloc escollit, Sant Salvador de Guardiola. Sortida cap a Sant Pau de la Guàrdia i baixada per la carena fins a Sant Salvador, 30 km. que hem fet tant ràpid que en Màrius no ha tingut temps de dir "Tinc gana!!!". 
Un bon esmorzar al Racó de Can Paco i tornada per Castellfollit del Boix, abans però, hem acabat d'arribar a Salelles i un bon corriol de pujada per Vallformosa, visita a l'ermita de Fontanelles i baixada per Permanyer, Bosc gran i Òdena. Amb 65 km. i prop de 1500+ a les cames, avui ja sabem que estem apunt per poder resistir 2 dies intensos, així com també sabem que la cigonya tornarà al Tossuts, i és que encara queda qui està en edat de ser pare.



diumenge, 7 d’octubre de 2018

RUBIÓ, 06 octubre 2018


Un altre sortida a Rubió, però ara a Rubió de baix. Es veu que avui la cosa anava de pujades i baixades o sigui que de sortida i donant volta per l’Espelt i Jorba hem anat de patac a pujar el Pla del Magre i després anar a buscar la pista de Veciana i intentar esmorzar “al burru” però, com que estava tancat, hem acabat anant a Rubió, aquesta vegada a baix. A partir d’aquí ja no us puc explicar res més doncs el cronista no ha arribat ni a Rubió, tenia d’altres feines a primera hora de la tarda.

SANT PERE D'ARDESA i RUBIÓ, 29 setembre 2018


Ja s’apropa la sortida especial de 2 dies i els nervis per estar a punt i no fer figa ens estan acumulant adrenalina que de ben segur ens mantindrà exaltats. Sortir entre setmana i acumular desnivell a les cames ja es una prioritat, motiu per el qual hem decidit fer un parell de pujades per treure’ns la son de les orelles. Direcció cap als molins i Sant Pere d’Ardesa, baixar fins la fondalada de Rubió i pujar cap a dalt el Castell, tot trencant una cadena, (la nena està molt forta). Aquí ja era hora de esmorzar i veure i veure i veure. Ben tipets un altra pujada fins a dalt de les Maioles i aquí ja ens hem bifurcat doncs algú tenia pressa per arribar. I la setmana que be més.

diumenge, 23 de setembre de 2018

CASTELLAR i RAJADELL, 22 setembre 2018


Avui ja s’ha vist que seria una sortida complicada, i no precisament perquè s’estrenés a la colla la neboda d’en Xavi, la Jana. D’inici ja hem sortit tard per culpa de una averia d’en Ferran, una mica més endavant ens hem separat doncs un altra averia d’en Moisès ha fet que uns quants fessin volta enrere per solucionar el problema. Vaja que aviat tindrem que demanar la ITV. Tot i això el grup més nombrós ha continuat amb l’objectiu inicial d’esmorzar a Rajadell passant per els Molins i el Castell de Castellar. Com que degut als imprevistos ja anàvem tard, hem decidit trobar-nos altre vegada tots a Castellar i esmorzar, però es veu que avui no era al dia doncs estava tancat!!. O sigui que si o si, cap a Rajadell on hem esmooooorzat de forquilla i ganivet. La tornada, amb dilema de si “Z” o alternativa, ens en hem sortit amb l’alternativa, que caldrà recordar molt be doncs es moooolt possible que no hi tornem (Ramonada de les bones). Justos de temps hem recuperat forces fent la cervesa a Castellfollit i avall que fa baixada per la carretera (quina merda).

dimecres, 19 de setembre de 2018

SANTUARI BELLMUNT i PUIGSACALM, 15 setembre 2018


Sortida super!!!. Ara si que podem dir que, gràcies a l’Anna i en Moisés, hem fet una sortida de nivell, que dic de nivell? d’alt nivell !!. L’hora de sortida era molt matinera i al arribar al punt de començar la ruta ja hem vist el perquè. La parella ens ha ofert uns xuxos de crema, croisants, cacaolat, cafè en llet, i més, allà dalt de la muntanya, o sigui al Santuari de Bellmunt, punt des de on hem començat a pedalar. Quina grata sorpresa !!!. D’inici s’havia de fer uns 600 metres de baixada i a peu, doncs el terreny entre pedregós (pedres grosses, eh!) i moll, no deixava altre alternativa. Però després la cosa ja canviava doncs tota la ruta ha sigut ciclable, menys els últims metres de la pujada al Puigsacalm que ni les cabres la pujen en bicicleta. Ah! i a dalt del Puigsacalm encara ens esperava un altre agradable sorpresa dons en Moisés ha carregat durant tota l’estona amb una nevereta per tal de poder gaudir de unes cerveses ben fresques al punt més alt, que callat que s’ho portava!. Els kilòmetres han costat de passar ja que tot era tant espectacular que ha calgut gaudir de cada moment. Que si un corriol, que si un prat (de la Heidi), que si una fageda, que si, que si.... i això que la boira i els núvols no ens ha deixat veure tot el paisatge en la seva plenitud. Al arribar i per acabar de tocar la pera, el que havia sigut una baixada a peu al començament, ara s’ha transformat en una pujada a peu al acabament. Això si, el dinar que ens hem trobat a dalt, al restaurant del Santuari de Bellmunt, ens ha deixat ben tipets. En definitiva, una sortida molt ben preparada.
Anna, Moisés, sou moooooolt bona gent!!.

diumenge, 16 de setembre de 2018

MAS DEL TRONC, 08 setembre 2018

Avui en absència dels sherpes més experts m’ha tocat fer de guia. El lloc escollit El Mas del Tronc, una vegada descartada la primera opció d’anar-hi per el Pla del Magre, he optat per portar als quatre companys d’avui per la zona que més conec, Òdena. Ha estat una ruta variada, tot passant per camins i corriols que la majoria desconeixia, ens hem anat aproximant a la pujada definitiva de Can Prat, que hem encarat desprès d’un petit avituallament. Amb 25 km. i 800 de desnivell acumulat, arribada al refugi on ens esperaven la Cristina i el Xavi, amb beguda fresca i el primer trinxat de la temporada. Quina ha estat la nostra cara de sorpresa!!!, ens esperàvem quelcom més refrescant, potser una amanida, un empedrat, no sé.... de totes maneres ens ho hem menjat de bon gust i ens hem quedat súper relaxats al chill-out tot fent el cafetonet.
Calia tornar!!!, i ho hem fet per Massana, Rubió, ànecs i desprès d’un caminet de Sant Genís a la Sala, cap a casa.
Una sortida 100% ciclable, fins i tot jo m’he quedat sorprès...

Crònica d'en Jordi

diumenge, 2 de setembre de 2018

LA LLACUNA (PER LES 4 CARRETERES, 01setembre 2018


Avui ens hem decidit per anar a provar un lloc nou per esmorzar, però abans hem passat per la nova factoria de crancs que s’ha fet al riu Anoia. No sabem com collons han arribat aquí, però ni ha molts, moltíssims. Hem començat tot anat cap a Montbui i la Censada, ja a dalt agafem un corriol, abans de travessar la carretera, i anem a parar al camí que sempre fem per anar a La Llacuna, tot i que després ens hem desviat per las vinyes d’en Torres per anar agafar la pista que ens portarà prop del lloc buscat “les 4 carreteres” i, sorpresa, esta tancat per vacances. No ens ha quedat altre remei que arribar-nos a La Llacuna, lloc més a prop que teníem. La tornada per el lloc habitual, no sense abans arribar-nos al peu del cim del Castellar. Si, ens hem quedat al peu del cim perquè l’hora aconsellava iniciar la tornada. A la tarda m’he assabentat que el Jordi Ambros ja està a casa seva! Això si que és una molt bona notícia.

EL COGULLÓ I CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 25 agost 2018


Sortida de Festa Major i mai més ben dit doncs ha sigut de traca i mocador, que dic de traca i mocador, de gama extra com els castells dels moixigangues. Ara us explico: No es podia arribar tard a dinar ja que una bona part teníem dinar de festa major! Per això s’ha decidit fer el Cogulló o Cogulló de Can Torre. Ruta per Can Roca, Cal Enrich, Can Prats, Ermita de Sant Marc, el Cogulló i a partir d’aquí fins a baix a Castellfollit en Ramón ens ha portat per un camí no gaire ciclable que l’hi ha valgut sentir-se alguns macagums!!! doncs s’anava més temps a peu i bici al coll que a sobre la bici. Al final i després d’esmorzar baixada per corriols i pistes fins Igualada, per anar a dinar de Festa Major.

diumenge, 19 d’agost de 2018

MOIONS - MONTSERRAT PARC, 18 agost 2018


Tot i que encara hi ha algun membre de la colla que encara està de vacances, uns quants ja hem tornat i avui ha sigut un bon dia per explicar, entre pedalades, les sensacions d’aquells dies. Uns a zones fredes i d’altres a zones més calentes, tots teníem anècdotes dels llocs visitats. I avui, com sempre, hi havia algú que havia de tornar d’hora o sigui que tocava sortida prop d’Igualada. Pujada al dipòsits de Vilanova i els Moions per deixar-nos caure fins Castellolí i anar esmorzar a la urbanització Montserrat Parc, si la mateixa que varen anar en Josep Mª i l’Anna el dissabte passat. I com que en Josep Mª ens fa anys la setmana que be, ens ha pagat l’esmorzar. Aquest mes, entre la categoria d’avi que ha obtingut i l’aniversari que també l’hi toca, s’ha tingut que rascar la butxaca fins al fondo!. I la setmana que be, sortida de Festa Major. Ah! Anem preparant la sortida súper especial del mes d’octubre.

divendres, 17 d’agost de 2018

STA COLOMA QUERALT, 04 agost 2018


Primera sortida d'agost... Primera sortida amb l'avi... Quina il·lusió, tenir al Jordi!!!... ha estat un bon tossut, com el seu avi!!!... fins el dia que tocava no ha tret el nas. On anirem avui?, cap a terres tarragonines, en homenatge al nou nat, com que Cambrils ens queda apartat, hem anat a Santa Coloma... i quina calor!!!, qualsevol rierol era una bona excusa per a la refrescada, i entre pujades, refrescades i parades, hem arribat a destí, cervesseta, esmorzar i celebració. Avui, esmorzar d'ous, avui la cosa, amb la calor que feia, era una cosa de pit i collons, i no era qüestió pas d'afluixar pas, així que 3 d'ous estrellats amb diferents variants, beicon, buti o cansalada i una truita amb el seu corresponent formatge. Convidada del abuelu, es clar, amb felicitació per la benvinguda del nou aca tossut Jordi. I de tornada, sense el xerpa Ramonadas, ni el xerpa Lamollades, hem tirat de la principiant veterania de la xerpa Comino per arribar a bon port, aviat tindrem que graduar-la, hem arribat de primeres, bones vacances a tothom!!!!

Jordi i Jaume

diumenge, 29 de juliol de 2018

PIERA, 28 juliol 2018


A punt de fer vacances, dia per fer una sortideta sense gaires complicacions ni “Ramonades”. El lloc escollit de Piera hi hem arribat per Can Macià,  pujada del camp de tir, els cirerers i avall cap a trobar la riera per anar a esmorzar al bar que ens hem plantejat no tornar-hi, ja en buscarem un altre. En Ramon ja sospitava, per el fet de que ningú el va felicitar en el seu 50 aniversari, que quelcom tramàvem i totes les excuses i acudits que hem dit ja es notava que els hi faltava credibilitat. Això si, no s’esperava la “super festa” del vespre al sopar. La tornada de Piera l’hem fet per el Badorc passant per toooooota la riera. Després de la calor que hem patit avui, no podíem perdonar la cervesa de l’arribada i recuperar sensacions per el sopar de la banda al vespre.

dissabte, 28 de juliol de 2018

MOLI DE LA RODA i LA VALL DEL SILENCI, 21 juliol 2018


Un mes de juliol com aquest fa temps que no el gaudíem tant. Amb bona temperatura i aigua a dojo el paisatge s’ha sembla més a una zona pirenaica que a una comarca prop de la Segarra. Tot i que la època estival fa que alguns membres instal·lin el seu despatx a la platja, encara en queden d’altres per anar fent la sortida habitual dels dissabtes. Mira per on!, avui hem anat per els indrets de la zona de Calaf, Moli de la Roda i el Casal de la Salle que a internet el descriu així: El Casal La Salle Sant Martí és un espai ideal per a grups de 15 a 100 persones que necessiten d'un espai aïllat de nuclis urbans per tal de realitzar les seves activitats d'una manera còmode i espaiosa. Hi viu una comunitat de Germans de La Salle que entre tots fan moltes de les tasques requerides com la cura de l'hort, la bugaderia o el manteniment de la casa amb l'ajuda d'un equip de persones que fa possible que la vostra estada sigui possible i adaptada a les vostres necessitats.” El mes destacable d’avui ha sigut la passejada per la vall del silenci, la qual hem pogut gaudir gràcies a que avui no ha vingut el Xavi. I la setmana que be, més.

diumenge, 22 de juliol de 2018

NOCTURNA i CASTELL DE BOIXADORS, 14 juliol 2018


Aquest any, per la nocturna, era qüestió de fer-la grossa. No ni ha prou amb sortir amb llum i pedalar per anar a sopar i tornar de nit quan ja es fosc, aquesta vegada ho hem allargat i fins i tot ens hem quedat a dormir. El lloc triat com a 3 estrelles es Mas del Tronc, on hi hem trobat un bon sopar i uns bons llits de 2 metres per a cadascun, ah! I també hem pogut gaudir de la petita zona chill-out que han estrenat. Una vegada s’ha fet de dia, i la llum ens ha despertat, hem pogut tastar un esmorzar lleuger que ens ha preparat la Cristina, doncs no era el cas de continuar la sortida cap al Castell de Boixadors amb la panxa buida. També hem pogut gaudir de la companyia d’una petita guineu, es veu que els ha agafat “carinyu” i cada dos per tres la tenen allà, jo crec que perquè allà troba de menjar. Abans de sortir però hem esperat al Ramon i el Josep M. que s’han incorporat a la sortida, amb menys punts es clar,  i tots juntets direcció cap a Boixadors no sense la” enbitllada” de carregar la bici al coll, ja que per uns moments hem deixat portar la batuta al Ramón, i ja se sap!!!. Boixadors, fotos i cap a la Pala de Sant Pere Sallavinera a recuperar forces amb un esmorzar de traca i mocador. La tornada amb molta carretera per acompanyar al Ramón a ca sa seva, a Castellfollit, i per l’hora que era, encara ens hem parat a fer la cervesa a l’Andorrà. Hem hagut de baixar per carretera fins Igualada i justet, justet, hem arribat a la mateixa hora de cada dissabte, però aquesta vegada havent sortit el dia abans. Ja hem estat de sort que no ens han canviat el pany de la porta.

SANT PERE DE RIUDEBITLLES, 07 juliol 2018


De Sant Pere de Riudebitlles només recordo que l’esmorzar a La Braseria ja no és el que era. Serà que van massa tips.

dilluns, 9 de juliol de 2018

diumenge, 8 de juliol de 2018

divendres, 22 de juny de 2018

TOUS i LAFOU, 16 juny 2018

Avui si que en Jordi ens ha preparat una sortida d’aquelles que amb ell l’hi agraden. Rebuscant, retallant i enganxant rutes del wikiloc ha aconseguit preparar-ne una que, per arribar a Tous,  hem fet més desnivell que pujar 3 vegades seguides les antenes. Els corriols han esta ben trobats, excepció feta de l’últim, el d’arribada a Tous, ja que feia molt de temps que no hi passava ningú i en alguns llocs estava totalment tapat, ah!!! i el arribar per la riera no ho ha arreglat gaire. Però dins de tot ha estat força be i si no, que l’hi preguntin al Josep Mª que fins i tot s’ha fotut una remullada a La Fou. La tornada sense complicacions, pujant al castell de Jorba per acabar de arrodonir el desnivell acumulat.
I ja fa temps.....

dijous, 21 de juny de 2018

EL BRUC, 09 juny 2018


Mira que feia temps que ja es diu que quan som poquets el lloc triat per esmorzar es el Bruc i avui, per portar la contraria doncs poquets, poquets, no hem sigut, a esmorzar al Bruc s’ha dit. Com que en Jordi ja torna a estar en forma (creiem que a la feina es desplaça en bicicleta i fins i tot i te uns “rodillos”), ens ha fet pujar les antenes de Miramar i seguir el camí de dalt la serra que esta ple de sifons, o sigui pujar i baixar, pujar i baixar, fins passar per la febra morta (collons quina pujada de pedres) per fer un corriol que ens ha portat ja prop de el Bruc. Després d’esmorzar, en que ens ha acompanyat en Xavi que ha vingut en cotxe, hi havia el dilema de Camí de les Batalles o Bauma de Can Solà i com que no estàvem per batalles hem triat la bauma.

diumenge, 17 de juny de 2018

RUBIÓ, 02 juny 2018


Donant voltes per els camins de la comarca, sempre ets vas trobant alguns fets no gaire habituals, tot i que trobar gent rodant un spot de cotxes, amb càmeres, drons i controladors de camins ja es una mica més difícil. Avui, encara que no ens hem allunyat molt de Igualada, si que no s’ha parat de pujar i pujar. Des de el camp de vol, per equips sense motor, que hi ha allà dalt als molins de les maioles fins al castell de Rubió, sempre ha sigut un no parar de pujar i baixar.

dilluns, 28 de maig de 2018

SANT JOAN DE MEDIONA, 26 maig 2018

Tres eran tres las hijas de Elena
Tres eran tres y ninguna era buena
Julia, Paloma y Elena
Tres eran tres las hijas de Elena
Tres eran tres y ninguna era buena

dilluns, 21 de maig de 2018

ARGENÇOLA, 19 maig 2018


Els estudis i la teoria d’en Màrius diu que, quan som pocs a la sortida, el lloc escollit es gairebé sempre El Bruc. I aquest dissabte s’ha complert lo primer, lo de se pocs, però no el segon, lo d’anar a El Bruc. Per poquet però ha fallat, doncs hem anat a Argensola, i tot perquè en Jaume se l’hi ha ocorregut anomenar que l’hi havien dit que havien tornat a obrir el casal. Ja sabem que en un lloc amb tanta freqüència de gent, qui vols que hi vagi a parar, un deixeble d’en Ferran Adrià segur que no. Al final la sortida ha sortit prou be passant per Clariana, seguint la seva riera, Contrast i Argençola. A partir de la setmana que be ja començaran las ITV, per alguns.

DELTA DE L'EBRE, 12 maig 2018


La sortida del Delta de l’Ebre sempre ha sigut especial, ja sigui per la calor, els mosquits, la sorra, els banyistes, etc.. I aquesta vegada no podia ser menys. Per començar es va triar una època diferent a la que si havia anat, i el que no preveiem es que en tot el dia no veuríem el sol. El temps plujós, emboirat, ventós ens ha posat a prova per no engegar-ho tot a rodar i anar a gaudir només de la paella, que tampoc es que l’hàgim endevinat. Hem començat la ruta del Poble Nou del Delta cap a la platja del trabucador, que estava més buida que la cartera a final de mes, ja ens en vàrem adonar que allò era diferent i que si algú ens veia ens diria, on van aquesta colla de xalats!!. Però nosaltres, endavant. La veritat es que tot i que ja ens ho coneixem una mica, el fet de que el dia estigues gris i que per primera vegada veníem quan els camps estan a negats d’aigua amb la planta del arròs tot just traient el cap per sobre de l’aigua, feia que tot sigues diferent. Deltebre, la ruta per el costat del riu fins a la desembocadura, la passarel·la de fusta a la platja de la urbanització de Riumar, per que les dunes no es facin malbé, els camins entre els camps i la volta a l’encanyissada per arribar altre vegada al Poble Nou del Delta, lloc del que havíem sortit al matí. No ha sigut una de les millors sortides que s’ha fet al Delta, però si que ha sigut diferent i per això la recordarem.

dimarts, 8 de maig de 2018

URB MONTSERRAT PARC, 05 maig 2018


Avui s’havia de fer alguna cosa diferent i esmorzar en un lloc on no es habitual, vaja que hem anat a la urbanització de Montserrat Parc, al bar quasi be familiar de la urbanització. Això si, per arribar-hi, voltes i més voltes per els indrets de la comarca. Podem dir que ha sigut un dia de molta energia i amb ganes de fer amics. I entre fet i fotut han caigut els 45km i uns 1200m de desnivell, per anar mantenint la línia. I la setmana que be, una mica més amb la sortida especial.

diumenge, 29 d’abril de 2018

STA COLOMA QUERALT per el castell, 28 abril 2018


Ens venia de gust fer una sortida una mica llarga i a un lloc on fa temps que no ens hi arribem, vaja que hem anat a Sta Coloma. La ruta l’hem fet per la Censada, vinyes del Torres, visita al balç de Fontanilles amb la seva font, el castell de Queralt, esmorzar a Sta Coloma i tornar per Aguiló, Clariana, la pista del “burru” i avall que fa baixada. Tot i que no ha fet molt de sol, la temperatura era agradable i la cervesa de l’esmorzar se’ns ha posat molt be. Incidents: a la pujada de la Censada en Ramón ha trencat la cadena (de la bici, no del wàter) i al corriol de baixada del castell de Queralt en Jaume ha anat per terra i ha trencat una maneta del canvi.

dijous, 26 d’abril de 2018

MAS DEL TRONC, LLAC DE LES MAIOLES, 21 abril 2018


Avui era un dia per fer sortida diferent, per allò de que “segur que ens recordarem”, dia de final de futbol amb xiulets inclòs. Hi havia dues coses que s’havien de fer “si o si”, i que eren anar al nou Mirador de la ciutat d’Igualada i passar a veure les oques al estany de Jorba. I esmorzar?, doncs a Mas del Tronc que fa molt de temps que no hi anem. Sortim cap al mirador i després ens dirigim cap al molins i fem la pujada habitual. Ja a dalt hem agafat un corriol força bonic, per allò de no cal fer pista si hi ha un corriol que va al mateix lloc. Després de un bon esmorzar, on el Xavi i la Cristina han estat tant atents com sempre, hem anat direcció el Pla de Rubió per anar a trobar el llac de les Maioles, llac que per cert només es pot trobar quan hi ha hagut pluges copioses com les d’aquests dies si no, només hi trobes un forat. De fet hi havia llocs que semblava ben be que estàvem en una zona dels pirineus, amb  aigua a dojo.

dissabte, 14 d’abril de 2018

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 14 abril 2018


Em passat un dissabte remullats ja que avui la pluja, encara que fina, no ens ha deixat en tot el matí. Així doncs, era qüestió de no allargar molt la sortida i ens em decidit per anar a Castellfollit del Boix, terreny d’en Ramón, i es clar que ell mateix ens ha preparat la volta no molt llarga, però intensa. Com que els kilòmetres s’havien de fer abans d’esmorzar ens hem dirigit el més recta possible cap a la granja dels cargols, i des de allí una gran volta per corriols plens de tolls i pistes no gaire enfangades, això si amb unes rampes que t’hi cages. Així doncs primer veiem l’Ermita de Sant Pere a l’esquerra i després l’hem vist a la dreta, tot a punt d’arribar. El Ramón sempre ens en té alguna de preparada ja que la volta a sigut maca però una mica “Ramonada”.

diumenge, 8 d’abril de 2018

MONTMANEU, 07 abril 2018


“Hi havia una vegada un barrufet que li deien el barrufet Wikilocgremlin”. Així es com començava la crònica de fa unes tres setmanes i així es com podria començar també la d’avui, tot i que cal dir, en benefici del Wikilocgremlin”, que la ruta estava molt més controlada. La cosa es va encetar quan un bon dia, ja fa temps, ens vàrem arribar a Montmaneu fent una bona quantitat de kilòmetres per carretera, i es va comentar que tindríem que millorar la sortida tot arribant a Montmaneu per camins. Ah nois!!!, mala cosa se l’hi va dir al barrufet Wikilocgremlin, després de fer una primera temptativa (ell i el pernils en un dia de pluja), avui si que, seguint les seves indicacions, hem millorat la sortida a Montmaneu complint les expectatives d’arribar-hi per camins. Això si, camins amunt, camins avall, corriols amunt, corriols avall, tolls per fora, tolls per dintre....

dimarts, 3 d’abril de 2018

SANT PAU DE LA GUARDIA, 31 març 2018

Cronica: sortida direccio sant pau i compartin trams amb la volcat, esmorzar a st pau i despres pujada a la torre sobre can masana per gaudir del paisatge en un dia de vent, on la contaminacio no existen, permetia veure el port de barna, les grues i vaixells, i cap el pirineu, montanyes nevades, despres baixada a can Tarda per conectar amb un corriol de la volcat i amb el raiders competin, ja eren dels ultims, pero no hem pogut pasarne cap, ni a les noies, jiji, despres hem arribat a la vall de st Feliu i tomb a la dreta fins pujar a puig Aguilera, baixada per corriol de telefonica, bosc grand, can Macía i cap a casa. Molt de vent de cara tornant

PINOS (en cotxe) 24 març 2018

Avui, amb pluja assegurada per tot el dia, hem agafat de cotxe i cap esmorzar al Santuari de Pinós, on fins i tot hem tocat neu.
I tant mateix fa un any......



LA LLACUNA 17 març 2018


Hi havia una vegada un barrufet que li deien el barrufet Wikilocgremlin. El barrufet Wikilocgremlin barrufava una característica especial: barrufades les 12h del migdia ell barrufava la ruta en quelcom incert, dur, exigent i entortolligat. I els seus amics barrufets el barrufaven on fos, a la Llacuna barrufant per Andorra o a Tous barrufant per La Llacuna, tan els barrufava, quin remei!
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos, ai las!

dimecres, 14 de març de 2018

MOIÀ, 10 març 2018



Segons sortida especial de l’any a un lloc nou, Moià i els seus corriols. De bon matí a 2/4 de 7 ens hem trobat al 092 per carregar bicicletes i tot directes cap a Moià. Una vegada aparcats i retrobats amb 2 membres que venien directes, hem fet un petit pre-esmorzar de croisants amb xocolata, fets artesanalment per en Jordi, que ens hi hem re xopat els dits. La volta comença a Moià direcció Collsuspina passant per les famoses Coves del Toll amb uns quants kms de corriols. Després hem buscat un bon lloc per fer un esmorzar a la natura, cosa que no ha sigut fàcil degut a la diversitat d’opinions sobre el lloc i l’hora. Tot coronant la serra hem divisat Centelles des de l’aire i després de una bona estona per una pista en cimentada, ens hem endinsat a la zona de La Sauva Negra, que recorda una fageda bastant famosa en que tots els “que macos” hi van al menys un cop l’any. El paisatge ha canviat i direcció Castellterçol ens hem trobat amb molta pedra i un riu que ha calgut travessar, sense mullar-nos gaire. Sortida amb diversitat de paisatges i llocs d’interès, una mica més i podem dir que ha sigut una sortida “cultural” doncs hi ha hagut un membre que ha anat ensenyant el cul a la natura gaire be tot el dia. Ell sabrà quines potinges es pren.!!!

dimarts, 6 de març de 2018

SANT PAU DE LA GUARDIA 03 març 2018

La neu i l’aigua que ha caigut durant la setmana ens ha fet ser previnguts i triar be on anar per no acabar enfangats fins les aixelles, com d’altres cops ja ens ha passat. De fet per totes les pistes que hem rodat ens hi hem trobat tolls i això ha fet que alguns arribessin una mica “molls” a casa, res de l’altre món... El lloc d’esmorzar triat ha sigut Sant Pau de la Guàrdia, un lloc on els esmorzars els fan amb cadena, arribar i moldre i amb poqueta llum, així no veus clar el que menges. Per arribar-hi però, hem anat a donar un bona volta per Òdena, Maians, la granja de cargols a sota Castellfollit i Sant Pau de la Guàrdia. De tornada cap a la zona de Castellolí, La Pobla de Claramunt, dipòsits de Vilanova i cap a casa. Una sortida llarga per anar preparant l’especial de la setmana que be a Moià.

dimecres, 28 de febrer de 2018

SANT PERE SALLAVINERA 24 febrer 2018


S’ha de tenir ganes de sortir amb el fred que feia, però que cony, és l’únic dia de la setmana que tenim per trobar-nos tots plegats i fer allò que ens manté en contacte, pedalar!!. El fred a les mans i els peus es un efecte impossible d’aturar, ja et poden vendre guants “super aïllants” i mitjons molt “calentons” que en tot cas minven la sensació de fred, però ni de bon tros t’escalfen. Sort que ha sortit el solet “ben d’hora, ben d’hora”, be no tant d’hora; a les vuit que és l’hora que te marcada ara. Amb ganes de fer uns quants kilòmetres hem decidit anar a La Pala, a Sant Pere Sallavinera, a veure l’Antonia, però fent la volta en sentit contrari al que estem acostumats. De sortida cap a Copons, sense passar per el riu no sigui que ens mulléssim els peus, direcció Prats de Rei i Calaf per arribar a esmorzar. Després de tornada, cap els ventiladors, Maioles, Can Roca i Igualada. Al final ha sortit un bon desnivell.

diumenge, 18 de febrer de 2018

CAL MAGINET (TOUS) 17 febrer 2018

Les estadístiques diuen que feia 8 anys, mes o menys, que no repetíem aquest lloc per anar a esmorzar, Can Maginet. La volta per arribar-hi ha sigut considerable ja que no n’hi havia prou anar per la Censada, altrament calia donar més volta i de ben segur que l’hem donat, a les 9:00 encara estàvem a Montbui “poble”. A partir d’aquí hem anat buscant tota mena de corriols i a dalt de tot de la Censada ja hem agafat el que baixa fins a la Fou, llavors pista ja fins arribar a Cal Maginet. Després de l’esmorzar ha sigut l’hora d’anar encadenant corriols i corriols, veure el track, fins arribar a Igualada, gaire bé a les 15:00.