Sempre hi ha un dia que, encara que no es vagi
molt lluny, et fas un fart de donar voltes prop d’Igualada. Jo no recordo haver
pujat tantes vegades en una sola sortida, les Maioles. Per un costat i per l’altre,
per corriols i per pistes anàvem veient com amb pocs kilòmetres s’acumulava un
bon desnivell, i total per anar esmorzar a Mas del Tronc amb els nostres bons
amics la Cristina i en Xavi que ja han arrelat a l’Anoia on hi passen més temps
que a Tiana. El nostre “gremlin wikiloc” diu que ha anat enllaçant tracks i
quan si posa ni hi ha qui l’aturi, fins i tot al final s’ha de retallar, i a fe
de deu que s’hi esmera en trobar caminets i corriols desapareguts, i s’ha de
dir que ho fa força be. Ja ho va dir en Séneca, “No ens atrevim a moltes coses
perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les.”
INFO
17 de febrer 2019
10 de febrer 2019
EL BRUC, 02 febrer 2019
Bé, la ruta dels
4 gats (i la gata) ha anat per Can Macià fins a sobre Castellolí i cap a la
pista que va de Maians a Montserrat Parc. A tocar de Sant Pau de la Guàrdia,
cap a la carretera de Montserrat i fins a Can Maçana. Allà hem observat tots el
catalans caminaires que escatimen 4€ i s’aparquen al voral de la carretera per
mort de no pagar la quota de l’aparcament habilitat des de la societat
montserratina per a ells. Després diuen que no som miserables els catalanets.
Això sí, a l’hora de gaudir del massís, que no els escatimin res a ells, eh!
Però vaja, nosaltres a la nostra: Camí de les Batalles a tota castanya fins al
tranquil poble del Bruc, colonitzat pels de la capital (com ha de ser, què
carai!). Al bar Anna, la Núria ens ha tractat tan bé com sempre (més i tot
diríem, perquè com que ja havíem perdut la gata en una tauleta de 4 ja fèiem i
tocàvem a més olivetes per cadascú...). Cafè, copa i puro i què hem vist? Doncs
que una colla de motarres que teníem al costat menjaven molt més que nosaltres:
1.- No estamos tan mal. 2.- La propera vegada demanarem ous estrellats
nosaltres també. Quina bona idea! 3.- Com la moto no hi ha res per a
despertar-te la creativitat. El gran Albert
ens ha fet una dissertació que ha durat gairebé tot l’esmorzar. Com que teníem
gana i no parlàvem... doncs parlava ell. El colofó han estat 3 acudits; un
dolent, un mig mig i un de ben graciós.
03 de febrer 2019
SANT JOAN DE MEDIONA, 02 febrer 2019
Hi havia dubtes cap on aniríem però la persistència
d’en Xavi a aconseguit que féssim un tros de la cursa de l’esquiador fins arribar a Sant Joan de Mediona. Com que s’havia de sortir des de Carme, hem anat
directes per els dipòsits de Vilanova. Es fan un bon plegat de corriols i també
unes rampes de pujada que fan que no tinguis fred. Al arribar a Sant Joan de
Mediona a esmorzar hem triat el lloc del centre, on amb uns quans jijijis,
jajajas, ens han clavat una bona quantitat de diners per un esmorzar justet, tot
i que l’Anna ha col·laborat amb un grapat d’euros per celebrar el seu
aniversari. Com va dir en Jesús a la creu “pare, perdoneu-los que no saben el
que fan”. La tornada per La Torre de Claramunt, on hem perdut en Xavi per culpa
de una petita rebolcada del “mes gran”.
Ja fa temps......
Subscriure's a:
Missatges (Atom)