INFO

..

17 de febrer 2019

MAIOLES i MAS DEL TRONC, 16 febrer 2019


Sempre hi ha un dia que, encara que no es vagi molt lluny, et fas un fart de donar voltes prop d’Igualada. Jo no recordo haver pujat tantes vegades en una sola sortida, les Maioles. Per un costat i per l’altre, per corriols i per pistes anàvem veient com amb pocs kilòmetres s’acumulava un bon desnivell, i total per anar esmorzar a Mas del Tronc amb els nostres bons amics la Cristina i en Xavi que ja han arrelat a l’Anoia on hi passen més temps que a Tiana. El nostre “gremlin wikiloc” diu que ha anat enllaçant tracks i quan si posa ni hi ha qui l’aturi, fins i tot al final s’ha de retallar, i a fe de deu que s’hi esmera en trobar caminets i corriols desapareguts, i s’ha de dir que ho fa força be. Ja ho va dir en Séneca, “No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les.

10 de febrer 2019

EL BRUC, 02 febrer 2019


Bé, la ruta dels 4 gats (i la gata) ha anat per Can Macià fins a sobre Castellolí i cap a la pista que va de Maians a Montserrat Parc. A tocar de Sant Pau de la Guàrdia, cap a la carretera de Montserrat i fins a Can Maçana. Allà hem observat tots el catalans caminaires que escatimen 4€ i s’aparquen al voral de la carretera per mort de no pagar la quota de l’aparcament habilitat des de la societat montserratina per a ells. Després diuen que no som miserables els catalanets. Això sí, a l’hora de gaudir del massís, que no els escatimin res a ells, eh! Però vaja, nosaltres a la nostra: Camí de les Batalles a tota castanya fins al tranquil poble del Bruc, colonitzat pels de la capital (com ha de ser, què carai!). Al bar Anna, la Núria ens ha tractat tan bé com sempre (més i tot diríem, perquè com que ja havíem perdut la gata en una tauleta de 4 ja fèiem i tocàvem a més olivetes per cadascú...). Cafè, copa i puro i què hem vist? Doncs que una colla de motarres que teníem al costat menjaven molt més que nosaltres: 1.- No estamos tan mal. 2.- La propera vegada demanarem ous estrellats nosaltres també. Quina bona idea! 3.- Com la moto no hi ha res per a despertar-te la creativitat. El gran Albert ens ha fet una dissertació que ha durat gairebé tot l’esmorzar. Com que teníem gana i no parlàvem... doncs parlava ell. El colofó han estat 3 acudits; un dolent, un mig mig i un de ben graciós.

03 de febrer 2019

SANT JOAN DE MEDIONA, 02 febrer 2019


Hi havia dubtes cap on aniríem però la persistència d’en Xavi a aconseguit que féssim un tros de la cursa de l’esquiador fins arribar a Sant Joan de Mediona. Com que s’havia de sortir des de Carme, hem anat directes per els dipòsits de Vilanova. Es fan un bon plegat de corriols i també unes rampes de pujada que fan que no tinguis fred. Al arribar a Sant Joan de Mediona a esmorzar hem triat el lloc del centre, on amb uns quans jijijis, jajajas, ens han clavat una bona quantitat de diners per un esmorzar justet, tot i que l’Anna ha col·laborat amb un grapat d’euros per celebrar el seu aniversari. Com va dir en Jesús a la creu “pare, perdoneu-los que no saben el que fan”. La tornada per La Torre de Claramunt, on hem perdut en Xavi per culpa de una petita rebolcada del “mes gran”.