Com és habitual de cada dissabte, ens hem retrobat al Parc Central. Alguns amb mal de panxa (Josep M.), d’altres amb més cabell (Ferran) i uns altres amb nostàlgia del que varen fer i ja no faran (Màrius i Moisès). Després de les discussions, també habituals, s’ha decidit anar a Sant Martí de Sesgueioles tot avisant al xerpa per si volia vindre a esmorzar, això si sense punts, doncs ja els té tots. Pujant cap als molins per la creu i passant per Mas del Tronc, on hem fet una visita ràpida a la Cristina i el Xavi, per després tornar a pujar cap a les Coromines, Torre de la Manresana i per pista arribar a esmorzar a la Llenega. De tornada volíem passar per la Vall del Silenci, però el guia cridaner s’ha despistat i no hi hem passat. A l’altura de Copons, ja a la carretera, hi ha hagut l’habitual escissió del grup i mentre uns (els grans i vagos) han agafat carretera per anar directe a Igualada, uns altres (els joves i valents) han decidit tornar a fer pujada i, per pistes i corriols, arribar a Jorba on, a causa de l’hora que era i sense possibilitat de fer la cervesa, s’ha donat per acabada la ruta. Si nois si, avui la ruta acaba a Jorba.
De tant en tant ja passa que et trobes amb un dissabte que et surt una mica travesser i avui ha sigut un d’ells. A primera hora del matí el lloc decidit per anar ha sigut Hostalets de Pierola per la ruta dels dipòsits de Vilanova (on per uns moments hem perdut un membre jove) i La Pobla de Claramunt. El que en un principi volíem fer, després de La Pobla, era anar a Cal Brugués, però no ha pogut ser, ja que hi havia “pistoleros” fent batuda i amb l'adrenalina per la vena que porten aquest any que es pensen que són els salvadors de la comunitat, millor no portar-los la contraria i, tot i no està ben senyalitzades les zones on no es podia passar, tampoc volíem que ens amarguessin el dissabte. O sigui que en comptes d'anar a Cal Brugués hem pujat cap al Pi Gros per seguir la pista i anar a trobar el corriol (que en alguns trams és trialera) direcció a Piera passant per Canaletes i directes a Hostalets. Per canviar de lloc d’esmorzar hem comentat d’anar al bar de la Goretti, del que tenim històries molt llunyanes per explicar. Un altre entrebanc, ja que resulta que és un Kebab i aquest tipus de menjar no és al que estem acostumats a esmorzar, això ens ha fet decidir de tornar al lloc de sempre, o sigui el Casal del Centre. Un altre entrebanc, i no perquè hagin tornat a canviar d’amos sinó per què; no saben (o no volen) ajuntar taules, no tenen visió de negoci, prefereixen anar fent amb cafès, tallats i begudes. Ben segur que el Casal tornarà a canviar d’amos aviat. Però, de vegades, una anteposada t’ajuda, ja que rondinant i tornant a agafar les bicis, una mica més avall i en el mateix carrer hi ha un celler on s'han ofert a fer-nos esmorzar. Cal dir que és un lloc que tenen una terrassa que quan fa bon temps si déu esmorzar de conya, però avui el fred no acompanyava i hem hagut d’anar a dins en unes botes tipus per fer el vermut, però sabeu què?, ens han buscat solucions on hi veiem problemes i han sigut tan amables que quan faci bon temps, segur que hi tornem. Ah!, i no podem dir que no hàgim menjat bé. La segona part de la ruta l’hem fet pujant per les vinyes i el corriol que ens porta a l'inici de la pujada que va a la Febra Morta, des d'aquí i cap a l'altre cantó hem baixat pel corriol de la Font del Ferro i cap al pla dels cirerers (que, per cert, no en queda cap). A partir d'aquí hem aprofitat tots els corriols possibles per arribar a Castellolí on hem donat per acabada la sortida, ja que a partir d’aquest punt hem agafat carretera fins a Igualada, puix que l’hora no donava per més.
La setmana passada la gent jove de la colla se'n va anar a fer el recorregut de la Panna a Tous i, com que els hi va agradar, avui tant si com no n’haviem de fer un tastet. Hem sortit del parc central i per la Censada amunt hem anat a fer el corriol/trialera que ens ha deixat prop de la Fou, llavors pista cap a Cal Maginet on hem esmorzat i on també ens ha vingut a veure el nostre sherpa Jordi, que avui no ha fet ruta complerta perquè la setmana que be l’han de ”reparar”. Així doncs després d’esmorzar ha començat la ruta dels corriols tot seguint un tros del traçat de la Panna de l'any passat i un altre d’aquest any també . La quantitat de girs, pedres, pujades, baixades, ens han fet gaudir (alguns més que altres) de anar en btt. Farts de tanta giragonsa, a l’alçada de l'Eucaria, hem agafat la carretera i en un plis plas Igualada ha estat al nostre avast.
Sort que amb el canvi d’hora ara a les 08:00 ja ha sortit el sol, amb el fred que feia avui sí que es nota que la tardor ja es aqui i l’hivern està trucant a la porta. Amb el bon companyerisme que ens caracteritza i donat que aquest cronista feia 3 setmanes que no ha tocat bicicleta, hem buscat una ruta fàcil per anar esmorzar a La Llacuna. Però tampoc era qüestió de donar-me peixet i anar directe, nooooo. Censada amunt i corriol de baixada a l’esquerra just s'arriba a dalt per després de uns 200 metres trencar per un altre corriol a la dreta, totalment nou per nosaltres, fins passar per una font i arribar a dalt la carretera prop de la bifurcació que va a Carme. Un tros més endavant i entre vinyes hem anat a buscar el camí que ja ens ha portat a La Llacuna. Després d'un bon esmorzar de forquilla i ganivet a Els Porrons, hem tornat fent una mica de volta per Rofes, Orpí i Carme on, ens han tornat a deixar abans d’hora els dos membre de La Torre. Es deixaran algun punt?. Veurem què decideix el nostre estadísta i subornable “amo” del full de la classificació.
