STA. COLOMA DE QUERALT, 26 agost 2023

Aquest dissabte ja s’ha notat que tothom, o gairebé tothom, ha acabat les vacances (el Ramon líder, el Jaume buda, el que no entrena mai Xavi, el wikigremlin Jordi). Això vol dir que un bon grapat de Tossuts, els vacanceros i els que no, ens hem trobat amb ganes de celebrar la Festa Major fer una bona sortida i a poder ser un millor esmorzar. El lloc triat, una vegada més, ha sigut Argençola i, una vegada més crec que serà l’última, hem quedat fotuts perquè a 2/4 d'11 encara estava tancat. Es veu que fan horari de ric. A partir d’ara continuarem fent com abans i per Argençola continuarem passant de llarg. Així doncs, ens ha calgut refer la ruta i desplaçar-nos cap a Sta. Coloma de Queralt on hi ha un grapat de bars OBERTS. I després d’esmorzar un o dos didalets de BRENNIVIN (beguda alcohòlica d’Islàndia) amb la que el Jordi ens volia entrompar i quasi ho aconsegueix. La tornada no gaire complicada tot buscant fruita de postres que una figuera ben dotada ens ha donat.

LA POBLA DE CLARAMUNT, 19 agost 2023

Dissabte de mínims. Només 4 Tossuts i hem decidit fer pocs quilòmetres. Poc desnivell i anar a esmorzar a un lloc prop d’Igualada, per allò de la calor que ja fa a mig matí, ens ha seduït a fer una ruta nova. Can Macià, camp de tir, Can Brugues i fer un corriol de baixada, que ens ha ensenyat l’Anna, per tornar a passar per la barraca d’en Pere Valls. Objectiu complert per arribar a La Pobla de Claramunt i esmorzar a l’Hostal Robert on hem conegut a la Berta, una cambrera jove, eficaç i amb molta paraula. En Moi ha deixat, per uns moments, els seus treballs de “Bricoheroes” i ha vingut “motoritzat” per acompanyar-nos a l'hora d'esmorzar. Acabat d’omplir la panxa cadascú a casa seva, uns/es cap a La Torre i els altres cap als dipòsits de Vilanova i Igualada. A veure si la setmana que ve podem fer una sortida de Festa Major amb colla. 

ARGENÇOLA i LA PANADELLA, 12 agost 2023

Tornem a ser poquets, les vacances són les vacances!!. Però el que no falla mai és en Ramon, campió matemàtic a un més vista de l'acabament de la temporada. I avui era un dia apropiat per anar a provar un lloc nou per esmorzar del que ja fa dies que en parlem, Argençola. Una mica de carril bici per agafar la ruta que va pujant per arribar a Argençola. Allà ens hem trobat que, com a molts d’altres pobles, és Festa Major i vatua l’olla no obrien fins a les 11:00 del matí, ja que deien haver tancat a les 08:00 després de tota la xerinola. No hem estat de sort, ja que això ha suposat arribar-nos a La Panadella. Com que per anar d'Argençola a La Panadella s’ha de sifonar si o si, hem optat per provar un corriol nou semblant, però diferent del que fem sempre i doncs això, és diferent. Una vegada instal·lats i havent esmorzat amb la grata companyia d’en Moi, que ha vingut en moto perquè ja comença a rotllar, hi ha hagut trencadissa de grup, uns per carretera i els altres per Montmaneu direcció Sta. Maria del Camí i altre cop carril bici cap a Igualada, que feia massa calor per continuar fent kilòmetres.

HOSTALETS DE PIEROLA, 05 agost 2023

Tornem a ser pocs els Tossuts que sortim de ruta el dissabte. Pocs també eren els qui passejaven els gossos, pràctica habitual del dissabte a primera hora al parc Central. Però no per ser pocs havíem de fer una ruta de poca cosa. S’ha decidit Hostalets de Pierola després de poca discussió, tot i que no és una ruta de poc desnivell. Per Can Macià i el camp de tir hem arribat a Cal Brugues i el camp de cirerers, on no és qui hi hagi pocs cirerers, és que no n’hi ha cap. A poc a poc anar pujant per la pista i anar a buscar el corriol de baixada, que comença a l'inici de la pujada a la febra morta i que ens porta a Canaletes. I com que poca pujada havíem fet i no volíem arribar per carretera, hem agafat una variant que poc resultat ens ha donat, ja que per poc no ens porta a Hostalets. Instal·lats a Hostalets al bar “El celler de l’Esteve” hem pogut esmorzar a la terrassa. Com que per poc que poguéssim volíem passar a veure al Moi per casa seva, ja que està recuperant-se de l’operació i el metge no el deixa ni anar a poc a poc en bici, hem sortit disparats cap a la Torre de Claramunt. Es veu que ara, per poc que puguem, cada dissabte quan tornem hem de passar per la casa d’algú.