INFO

..

dissabte, 15 de juny de 2019

MONTFALCO MURALLAT, 15 juny 2019


Dia de sortida semi especial, per l’hora de sortida, per la novetat i per el quilometratge. Anar a Montfalcó murallat ho exigia, així com també es necessitava un acurat control de la ruta i el temps. Tot anava be fins que dos galls del galliner se’n rebotat. Tot a tornat a la “normalitat” en el galliner quan ens hem rejuntat poc abans d’arribar al famós Montfalcó, petita fortalesa que tal com diu el seu nom està murallada i en el que hi ha, a més de diverses cases rurals, un restaurant prou acollidor. Poc després d’esmorzar en Xavi ha seguit la seva guerra particular per arribar-se a Lleida, on tenia deures familiars, i la resta, amb bon criteri, ha optat per la tornada amb menys desnivell i més ràpida via Pujalt, Segur i Copons per arribar a Igualada amb temps de fer una cervesa que teníem guanyada!!!.

dilluns, 10 de juny de 2019

LA LLACUNA, 08 juny 2019






Sortida pretesament normal. Fins l’esmorzar, bé. Fins a arribar a dalt la Censada per tornar, bé. Però després hem volgut fer el recorregut de noséquinacursa i el cronista s’ha fotut de lloros i no recorda res més. De cop s’ha trobat a Barna escrivint aquesta crònica i sense poder reconstruir res des que va provar a volar en una baixada trialera fins ara. 😉
Apa!

El cronista de pega

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA, 01 juny 2019


El divendres ja vàrem rebre un whatsApp inquietant d’en Ramón que ens deia que podríem fer una ruta nova amb lloc d’esmorzar inclòs, poqueta cosa 53km i algun que altre corriol, vaja que venint d’ell no seria rodadora precisament. Dissabte ens hem trobat al lloc habitual i ja hem conegut el destí, Sant Salvador de Guardiola. Fins a Sant Pau de la Guàrdia tot normal i per camins coneguts però a partir d’allà ha començat l’aventura. Corriol de baixada de 40 minuts i després com que ja no sabíem on estàvem no hi havia altre solució que anar seguint instruccions del xerpa Ramón. La veritat es que molt poc tros hem hagut d’agafar la bici al coll tot i que per els indrets que hem passat jo crec que feia bastant de temps que no hi havia passat ningú, vaja que s’havia d’anar fent camí. A l’hora que s’escau i després d’arreglar una punxada en un temps record, hem arribat a Sant Salvador de Guardiola per esmorzar i després tornar a agafar camins desconeguts amb direcció Igualada. Ha valgut la pena, en Ramón s’ho ha currat!!!!.

SANT MARTI SESGUEIOLES, 25 maig 2019


Després de tot un divendres i matinada del dissabte plovent, amb l'oportuna consulta al radar metereologic, hem decidit que una bona opció era anar a Sant Marti. 
Dit i fet, direcció a l'espelt, corriolets de pujada cap a Cal Estruc i baixada cap a Pla de Rubió per enfilar Serra Morena fins a Prats de Rei, on amb una mica de carretera i pista bona ens hem presentat a l'esmorzar amb gairebé 40 km. i 1000 +.
Avui no venia el "tinc gana" pero el seu hereu li segueix els passos. 
Un bon esmorzar a Cal Llanegues ens refa a tots i tornada progressiva cap a casa tot resseguint alguns corriols de baixada, (hem aprofitat per ensenyar Lourdes i la Vall de Silenci a alguns companys que no ho coneixien) i cap a passar el riu per copons amb algun que altre xipoteig i final feliç amb el corriol del Mestral fins a Igualada!!!
Ahh!!, tenim un Tossut a Sevilla, escric la crònica abans del partit no fos cas...

CAL MAGINET, 18 maig 2019


Cap a Cal Maginet fent la suma de curses que entre tots recordàvem:

·        Volcat
·        Pana
·        Bou
·        Armamentística nuclear
·        Aeroespacial per arribar a la lluna
·        Altres no esmentades aquí, però que alguna vegada hagin existit a l’entorn nostre

Esmorzar de traca, mocador i formatge de Veciana i desmembrament progressiu de la banda arrel de l’hora del desentaulament i d’altres tonteries vàries... GAS!

Feliços en som un niu, no trobeu?

divendres, 24 de maig de 2019

CATALUNYA TOUR E-BIKE, 11 i 12 maig 2019


Havia de ser una sortida especial i va acabar sent una sortida “molt especial”. Els de Ocisport ens varen convidar a fer la Catalunya e-bike Tour i nosaltres Tossuts hi varen anar sense e-bike. El primer dia, de Prats de Rei al Santuari del Miracle a on es va dinar, i tornar cap a Prats de Rei ja va ser una sorpresa tant de visites com de gastronomia, amb aquest tipus de sortides no cal pensar molt en pedalar però si agafar forces per riure i menjar. Cal a dir que la visita i el dinar al Miracle a sigut espectacular no sense menys prear la resta de pobles, inclòs el Santuari de Pinós, on en cada lloc les seves autoritats locals ens premiaven amb les seves explicacions. Una vegada acabada aquesta 1ª etapa (74kms) tocava sopar i dormir a Cal Senyoret a Cunill, on ens hem “barallat”, i també ens hem fet un fart de riure, amb els e-bikes, que tot s’ha de dir es veuen més grans que nosaltres, al menys de físic. Al dia següent la segona etapa (46Km) era encara més gastronòmica i turística que la primera, ja que hem visitat tots els pobles possibles per on passàvem on també les respectives autoritats locals ens explicaven els ets i uts del seu territori, especial menció la visita al campament de la memòria històrica de la guerra civil on el “senyor” de Cal Senyoret ens va explicar l’historia amb tots els detalls (quina angunia). Amb tot això varen tornar a petar a Prats de Rei a l’hora del vermut, no sense haver parat un moment a Cal Carulla (Casa Rural xupi guai a Pujalt) on ens varen oferir una o dues copes de cava, el que cadascú podia ingerir. Al final només teníem un comentari “que be que ens ho hem passat!”. Gràcies Ramón, bona feina Ocisport. !!


EL BRUC, 04 maig 2019


Hi havia una vegada un grup d’amiguets que van quedar per fer-se grans. Un dia van anar a pedalejar al Bruc i allà es van trobar amb un vell amic que estimaven molt i que s’havia perdut pel Bosc de les Tribulacions. Es van abraçar i van ser per sempre més feliços i van menjar anissos. Apa!

dimecres, 1 de maig de 2019

PLA DE RUBIÓ, 27 abril 2019


La crònica: hem anat al Pla de Rubió, hem fet un homentage al Joan passant pel llacdelabutifarrad’enJoan (ara buit; el llac, no en Joan) i hem acabat amb una bona marca de dificultat, que és la passió amagada d’en Jordi. 😉


I fa ben be un any......

diumenge, 28 d’abril de 2019

LA TOSSA i VOLCAT, 20 abril 2019



Hem anat quatre gats a pujar a La Tossa i, en tornar, ens hem entretingut a veure passar al VOLCAT, quina canya de cursa!!!


diumenge, 14 d’abril de 2019

SANT ANTOLI, 13 abril 2019


El Ramon aquest matí venia decidit i ens ha dit: “Tinc una ruta nova preparada” vatua, ens esperava una Ramonada!! Però els Tossuts no s’ho han pensat i el Ramon ens ha guiat. Però on ens ha portat?
L’enredada ha estat moderada, només se’ns ha acabat el camí una sola vegada! Un equip  que ha anat cooperant, les bicis marge amunt anaven pujant. Entre Google maps i google maps-Ramon hem anat pujant i pujant i enfilant camí fins arribar a Sant Antolí. Tothom ben afamat, al bar l’Amistat de bon grat hem esmorzat i forces recuperat. El Josep Mª el 1er ha marxat, no s’ha deixat res al plat, ben tip i ben menjat suposem que a l’hora haurà arribat! La resta dels Tossuts hem tornat per una altre costat, tot i que muntanyes hem coronat, ens ha costat, però molt bé ens ho hem passat. I és que el paisatge de la primavera fa que la ruta sigui una meravella!

dilluns, 1 d’abril de 2019

PER LES TERRES DE LLEIDA, 30 març 2019


Sortida especial Butsènit (L’Horta de Lleida):

És pla, molt pla. Hi ha cigonyes, molts fruiters, un riu i un canal del copón que, gràcies a Déu (i a l’home), ho rega tot.


I així va començar....


diumenge, 24 de març de 2019

LA FONT DEL BOSC, 23 març 2019


Primer dissabte d'una nova primavera i escampada general, qui mes qui menys té un compromís, si no una boda, una caminada, cal complir amb la parella o ser aviat a casa!!!.
Al final quedem tres, com els mosqueters, els tambors, les bessones, les caravel·les o les Maries...
Comencem amb ganes d'una sortida amb força km per agafar forma, pero de seguida les rodes "retro" ens fan la guitza, però la pericia d'en Jaume, el manetes de la colla, ha evitat que la sortida acabes amb "fiasco", per un de nosaltres.
Amb un preuat temps perdut, reanudem la sortida que finalment encara ens ha quedat prou arrodonida.
No hi ha track vinculat, doncs hem anat a provar una zona que formarà part d'una sortida en preparació. Pinta molt bé.

dijous, 21 de març de 2019

CASTELLOLI, 16 març 2019

Hi havia una vegada vuit ciclistes de l’ACA Tossuts que es van trobar aquest dissabte de boires matinals i pitjors boires al Paseo de la Castellana a Madrid.

Van anar a Castellolí per viaranys recargolats que en Ramon havia ordit al seu nou GPS. Van esmorzar com uns reis a Cal Betes i van acabar tornant per La Pobla de Claramunt en un dia ja perfectament primaveral.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos. I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat. Apa, fins la setmana vinent!

(El cronista que no té ganes d’escriure)

dissabte, 16 de març de 2019

STA COLOMA DE QUERALT, 09 febrer 2019

Dissabte prometedor: poca gent i encara menys persones... Cap a Santa Coloma, doncs, que és ruta eficaç per fer quilòmetres i una mica de desnivell que ni el notes entre tant de pedaleig!

L’estadística sempre dona uns 60 km i el desnivell 1.350 m aquesta vegada. Per què? Perquè el “gremlindedesprésdel’esmorzar” ens fa fer quatre bucles i ja ens tornem tots bojos (especialment el cronista que us parla). Total, que, al final ens hem proposat pujar la mitjana a base de fer l’últim tram (des de l’Eucaria) per carretera (quan el president no hi és els ratolins ballen, eh!) i hem pujat la mitjana fins a 15,6 km/h. Curiosament aquesta mitjana és MOLT més lenta que la que treuen els guanyadors de la marató que es disputa a Barcelona aquest cap de setmana; no us sembla brutal que aquests atletes (home i dones) corrin més de pressa que la nostra mitjana habitual dels dissabtes? A mi em trenca els esquemes! Van a més de 20 km/h!!! Reséu!!!

Bé, com que estic encara esmaperdut, deixo aquí la crònica, que m’he de refer de l’impacte emocional... 

dissabte, 9 de març de 2019

CAN AGUILERA, 02 febrer 2019



En un dissabte de baixes i altes inesperades, 8 guerrers de la llum hem anat a repassar corriols pels quals havia vogit alguna edició anterior de la VolCat. 
Si n’hem donat de voltes, més que les baldufes (recordeu quan es van posar de moda farà uns 40 anys? Si ho recordes millor calla; ets vell(a), vatua!). 
Hem arribat a Can Aguilera, on fa dies que no anàvem (i on tot apunta que trigarem uns quants dies més a tornar). El descans era necessari merescut perquè les senderes més aviat han estat trencacames. I la tornada (amb alguna que altra circumvolució, és clar) també, cullera! Fixeu-vos que, a l’hora de fer aquesta crònica el dissabte tarda, no paro de badallar i els ulls se’m tanquen DE REBENTAT QUE HE QUEDAT! 
Ah! Gràcies als hippieses que ens han guiat tot el dia, sense ells la vida no seria tan difícil.


dissabte, 2 de març de 2019

MARGANELL, 23 febrer 2019


Màrius, et toca fer la crònica.
Vatua, m’enganxeu en baixa tònica.

Doncs, som-hi, vaja,
fem-la breu que no vaga.

A Marganell hi falta gent,
cap allà set tossuts i un guia inclement.


Del pes immens de les més de 100 creus,
ni que ho provis no ens en treus.

L’esmorzar ens va fer recuperar,
botifarra i segues per no parar.

Passàrem dels 50 km i de pujada un ou,


diumenge, 17 de febrer de 2019

MAIOLES i MAS DEL TRONC, 16 febrer 2019


Sempre hi ha un dia que, encara que no es vagi molt lluny, et fas un fart de donar voltes prop d’Igualada. Jo no recordo haver pujat tantes vegades en una sola sortida, les Maioles. Per un costat i per l’altre, per corriols i per pistes anàvem veient com amb pocs kilòmetres s’acumulava un bon desnivell, i total per anar esmorzar a Mas del Tronc amb els nostres bons amics la Cristina i en Xavi que ja han arrelat a l’Anoia on hi passen més temps que a Tiana. El nostre “gremlin wikiloc” diu que ha anat enllaçant tracks i quan si posa ni hi ha qui l’aturi, fins i tot al final s’ha de retallar, i a fe de deu que s’hi esmera en trobar caminets i corriols desapareguts, i s’ha de dir que ho fa força be. Ja ho va dir en Séneca, “No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les.

diumenge, 10 de febrer de 2019

EL BRUC, 02 febrer 2019


Bé, la ruta dels 4 gats (i la gata) ha anat per Can Macià fins a sobre Castellolí i cap a la pista que va de Maians a Montserrat Parc. A tocar de Sant Pau de la Guàrdia, cap a la carretera de Montserrat i fins a Can Maçana. Allà hem observat tots el catalans caminaires que escatimen 4€ i s’aparquen al voral de la carretera per mort de no pagar la quota de l’aparcament habilitat des de la societat montserratina per a ells. Després diuen que no som miserables els catalanets. Això sí, a l’hora de gaudir del massís, que no els escatimin res a ells, eh! Però vaja, nosaltres a la nostra: Camí de les Batalles a tota castanya fins al tranquil poble del Bruc, colonitzat pels de la capital (com ha de ser, què carai!). Al bar Anna, la Núria ens ha tractat tan bé com sempre (més i tot diríem, perquè com que ja havíem perdut la gata en una tauleta de 4 ja fèiem i tocàvem a més olivetes per cadascú...). Cafè, copa i puro i què hem vist? Doncs que una colla de motarres que teníem al costat menjaven molt més que nosaltres: 1.- No estamos tan mal. 2.- La propera vegada demanarem ous estrellats nosaltres també. Quina bona idea! 3.- Com la moto no hi ha res per a despertar-te la creativitat. El gran Albert ens ha fet una dissertació que ha durat gairebé tot l’esmorzar. Com que teníem gana i no parlàvem... doncs parlava ell. El colofó han estat 3 acudits; un dolent, un mig mig i un de ben graciós.

diumenge, 3 de febrer de 2019

SANT JOAN DE MEDIONA, 02 febrer 2019


Hi havia dubtes cap on aniríem però la persistència d’en Xavi a aconseguit que féssim un tros de la cursa de l’esquiador fins arribar a Sant Joan de Mediona. Com que s’havia de sortir des de Carme, hem anat directes per els dipòsits de Vilanova. Es fan un bon plegat de corriols i també unes rampes de pujada que fan que no tinguis fred. Al arribar a Sant Joan de Mediona a esmorzar hem triat el lloc del centre, on amb uns quans jijijis, jajajas, ens han clavat una bona quantitat de diners per un esmorzar justet, tot i que l’Anna ha col·laborat amb un grapat d’euros per celebrar el seu aniversari. Com va dir en Jesús a la creu “pare, perdoneu-los que no saben el que fan”. La tornada per La Torre de Claramunt, on hem perdut en Xavi per culpa de una petita rebolcada del “mes gran”.  

diumenge, 27 de gener de 2019

RAJADELL, 26 gener 2019


El divendres en Josep Mª ja es va cuidar d’alterar la penya i, tot fent-se el xulo amb l’Alex (el seu fill) l’hi va parlar del que s’entravessa la “Z”. Total, que avui s’ha anat a Rajadell per noves pistes, tant noves que estan tancades amb candau lo qual no representa cap impediment, doncs en Ramón es com Sant Pere, que te las claus del cel, be en Ramón no se si te les claus del cel, però si que te les claus dels camins. Hem passat d’uns temps assolellat a la sortida fins un tempos emboirat més amunt, fins arribar al Castell de Castellar i després tot baixada fins Rajadell, esmorzar de forquilla i ganivet i apa cap a la Z. En Josep Mª hauria pogut començar per un altre lletra ja que la Z es fot travessera fins que no arribes al pi que, maleit sigui, es veu des de el començament de la pujada. El resultat ha sigut que l’Alex l’hi ha fotut un “diumenge” a la majoria, incloent al seu pare, i ha arribat a dalt quasi be sense suar, i no només perquè feia fred, si no de lo “suelto” que pujava. Ja tenim un nou crak. I alguns estan de fira.

diumenge, 20 de gener de 2019

CAL MAGINET-TOUS, 19 gener 2019


Dissabte d’altes pretensions: voler anar a la zona de Tous i seguir el recorregut de la Panna. Dit i fet, 8 pilots sobradament qualificats vàrem emprendre la marxa amb les mans i els peus gelats, però disposats a tot a l’hora de vèncer el gremlin del GPS que ens havia proposat el repte, és a dir en jordi. 
Cap a La Sala i rectes en direcció a Tous fins que vàrem interceptar el recorregut de la Panna i enllaçàrem amb els senders de la cursa. I, vatua l’olla si és un bon recorregut!!! És un trencacames d’allò més suculent, una autentica meravella. Abans d’esmorzar ja estàvem asmats! Només els membres més musculats i privilegiats van arribar sencers a Cal Maginet, orientats per l’olor dels xorissets frescos, això sí. 😊 
Postres de music i xarrups subvencionats pel membre que feia anys, abans d’emprendre la continuació del recorregut, encara amb més trencacames i uns trams de pujades i baixades que ens van fer xalar d’allò més. Només esperem el dia de tornar-hi amb en Joan, malaltó ell, pobret, per tal que es distregui i gaudeixi com un vedellet igual que ho vàrem fer nosaltres. 
Apa, fins la setmana vinent! Ah, i no us oblideu d’apuntar-vos al Sopar de la Cabra si encara no ho heu fet! Diuen que és tendra tendra! Slurrrrp!  

dimecres, 16 de gener de 2019

EL COGOLLO, 12 gener 2019


Dia de fred. Ja ens han estat avisant tota la setmana, però el que també hem tingut es un temps assolellat i per això ens ha fet decidir a pujar el Cogulló, per veure des de les muntanyes nevades del Pre-Pirineu fins a Collserola i Montserrat, tot i que per el costat de la Segarra no se veia paisatge si no una boira emprenyadora. Tot i això no era qüestió d’anar-hi directe sinó de fer una ruta que passés per l’Ermita de Sant Marc, molt apreciada per els de Castellfollit, i això volia dir pujar i baixar unes quantes vegades fins completar els 1000 i pico metres de desnivell. Com sol passar a dalt del Cogulló sempre t’hi trobes algú, lo qual hem aprofitat per que ens fessin la foto per el blog. Esmorzar a Cal Andorrà, fins que ens han fotut fora, i de tornada tot baixada per corriols i pistes fins arribar a Igualada.
I ja fa temps ......

diumenge, 13 de gener de 2019

CARME, 05 gener 2019

Quin streeeeessss!! Avui ens ha vingut en Ramón (el de Ocisport) amb una eléctrica!. Vatua, sort que només la portaba en mode ECO, perque si no no l'hi veiem ni el pel (que no en té). Vaja que avui hem fet una "sortideta" per els voltants de la comarca, sense anar gaire lluny, tot arrivant-se a Carme per esmorzar. Després d'aixó creiem, la majoría, que el nom de Ramón va lligat a "ramonades" ja que no us podeu imaginar la quantitat de voltes, pujades, baixades, corriols de la Volcat, corriols sense nom i tot tipus de terreny per on es pugui passar, en bici o a peu, ell ens hi ha fet passar. Al final peró s'ha de reconeixer que ha sigut una molt bona sortida on hem passat per llocs gaire be desconeguts i sort que no anavem tots amb eléctrica perque si no, som capaços de pujar per les parets! La tornada, després d'esmorzar, l'hem fet per separat ja que mentres que uns no aguanten el ritme del esmorzar i els altres no aguanten el ritme de després d'esmorzar, hem acabat arrivant 4 "javatos" completant tota la volta.
Apali, fins la setmana que bé, que es veu que fotarà un fred que anirem tiesos tot el dia.

divendres, 11 de gener de 2019

LA LLACUNA, 29 desembre 2018

En aquesta darrera sortida "oficial", d'aquest 2018 que s'acaba, hem recuperat a l'Armand, desprès de la seva etapa a Amèrica. Com s'ha entrenat per allà !!!, ens explica que hi ha uns terrenys fantàstics per al BTT i ens fa dentetes amb algunes de les sortides.
Per el que fa a la ruta d'avui, anada cap a La Llacuna, amb ganes de menjar una mica de coca per celebrar el final d'any. La ruta ha començat amb fred per Can Bernades i Coll bàs (amb demostració de l'Armand, de com es baixen els marges!!!), ens anàvem escalfant i tot anava be fins que en Moi ha trencat el cable del canvi, per sort regirant per la motxilla, l'Anna ha trobat un cable i unes alicates professionals!!!, es que li toca portar de tot!!!. Els mecànics del grup en un plis plas ho han tingut resolt i hem prosseguit la ruta on per variar hem començat a fer varicions per esquivar això i allò que ens han endarrerit un pel. Esmorzar sense coca i cap a casa per la via ràpida, tot i que alguns encara han tingut temps de fer el corriol dels esgavellats.
Que tingueu un Bon Any nou 2019!!! i sigueu molt Tossuts!!!