INFO

...

diumenge, 22 de desembre de 2019

MAS DEL TRONC, ESMORZAR DE NADAL, 21 desembre 2019


Aquest dies son dies de celebració, dinars i sopars d’empresa, baja que el centre de tot es un bona “manduca”. Avui tocava esmorzar de NADAL a Mas del Tronc (quasi be local social dels tossuts). Del 092 hem anat cap al mirador del polígon per tal de veure despuntar el sol, que maco!!!!. Després unes quantes voltes per la zona dels molins, pujada a la creu i ruta nova de baixada “made in Ramón” per arribar a esmorzar al Mas. No cal dir que el nivell d’esmorzar que ha fet la Cristina, ajudada per en Xavi, ha sigut alt i la cosa ha acabat amb cava, torrons, pacharan, ratafia i repartiment de regals. La tornada no ha sigut del tot agradable que esperàvem ja que des de que hem sortit fins arribar a Igualada, hem hagut d’aguantar una pluja toca collons que ens ha deixat xops, Ah! Un membre, com sempre, ha preferit tornar sol per carretera. Quin lleig que ens ha fet.


diumenge, 15 de desembre de 2019

URB. MONTSERRAT PARC, 14 desembre 2019


Estem a desembre, dintre de poc serà Nadal, Cap d’Any i Reis, vaja que se’ns preparant un dies que no paparem de celebrar, menjar i espero que anar en bici. Per anar preparant-nos avui hem anat a pujar Miramar per un dels camins (tots fan pujada) direcció Castellolí. En el trajecte en ha abandonat l’Anna que continua fent treballs manual i en Jordi, que dijous fa aterrar malament i l’hi fa malt el canyel, el bon jan ha intentat vindre però no ha pogut continuar. Això si, s’ha presentat en cotxe a l’hora d’esmorzar, per no perdre les formes. La segona part de la volta, la de tornada capa Igualada, l’hem fet per el camí dels “burrus” que comença a Sant Pau de la Guàrdia. Hi habien mes burrus anant en bicicleta que pasturant, devien tindre festa!. Per allò de la companyia hem agafat el camí de Can Brugués a la Pobla per acompanyar en Moisés i deixar-lo prop de casa. Hem tornat a pujar als dipòsits de Vilanova des de la Pobla, i cap a Igualada.



diumenge, 8 de desembre de 2019

CASTELLAR, 07 desembre 2019


Al matí, quan ens hem trobat, teníem mig decidit on aniríem a petar avui. Tot i així hi ha hagut un canvi a ultima hora doncs lo de anar a fer la 2a etapa de la Volcat no ens ha acabat de molar després de veure que la volta ens prenia molt de temps i l’hora d’esmorzar s’allargaria molt, a més l’Armand ja la va fer el dia abans. En Ramón ens tenia preparada un altre ruta per anar a Castellar, ja que ara el bar-restaurant torna a estar obert, i a més feia molt de temps que no hi anàvem. De sortida direcció als Molins fins a dalt la creu i després una ruta desconeguda per tots. L’esmorzar a Castellar érem sols al bar, o sigui que ni molestàvem ni ens molestaven. Tornada per el corriol de pujada que va a parar al final de la pujada de la famosa “Z”. Avui hem sortit 6 i hem arribat 5 doncs l’Anna ens ha deixat al cap de una estona per anar a fer manualitats i el Moisès no ha volgut vindre perquè estava enfadat, suposo que amb el mon.

Apa, fins la setmana que be..

diumenge, 1 de desembre de 2019

LA LLACUNA I EL CASTELL DE MIRALLES, 30 novembre 2019


Aquest dissabte hem anat a La Llacuna, per allò de que es a prop i quan s’ha de tornar d’hora va força be. De totes maneres tampoc cal anar-hi directes, es per això que la direcció de sortida ja ha sigut anar cap a La Tossa i després cap a Miralles on hem gaudit de les vistes des de d’alt de la torre de vigilància. Aquí si que ens començava a apretar la gana i, per les finques del Torres, hem anat directes al bar per calmar els estómacs amb un bon esmorzar. En acabat hi ha hagut escissió de grup ja que uns quants teníem que arribar d’hora i els altres no tenien tard. Els que no tenien tard es veu que han anat a descobrir algun que altre corriol mig amagat i els que teníem que arribar d’hora hem tingut la sorpresa de trobar antics membres de la colla en la baixada de la Censada. Podria dir que estan igual, però no, estan més vells. Que macos ells!!!!!

diumenge, 24 de novembre de 2019

PELS VOLTANTS D'OLOT, 23 novembre 2019


El dissabte 23 de novembre de 2019 vàrem atendre la primera part del compromís adquirit a la Sealight ’19: la colla més trempada d’Olot i els Tossuts d’Igualada han de “cardar” un intercanvi conjunt de rutes. Dit i fet, un mes després d’acomiadar-nos a Cadaqués enmig d’un fanfàrria d’allò més estimulant, les colles ens vàrem trobar a Olot de bon matí per a gaudir a fons de La Garrotxa. Allà vàrem ser els següents: en Quim (de paisà i al servei de la colla, quin puto crack amb la Rieju), en Miquel (a l’hora de dinar, ja et pillarem el proper dia), l’Albert (convidat des de la zona de Torelló), en Jaume i la Montse (Déu, quina parella tan trempada), l’Agustí (aquest paio és una bèstia baixant!), en Sam (l’altra bèstia), en Roger (disputa el lloc a les bèsties en la categoria d’atmosfèriques), l’Isaac (no se’l veia, allà davant sempre) i en Jose (de ressaca i... una mica més). D’Igualada: en Joan pocapaciència, en Moisès trialeru, en Ramon elmillordiesel, en Josep Maria bicinova, en Jordi ulleresfosques, en Xavi elpernils i en Màrius quecridaalesbaixades.   
La primera part de la ruta era ineludible: d’horeta d’horeta cap a la Fageda d’en Jordà, amb poquíssima gent i la millor llum possible. Vàrem donar-hi tantes voltes que ens va semblar que la Fageda té 100.000 hectàrees. Quina meravella de natura que tenen els garrotxins allà! Després, corriols de pujada i baixada, amb bona pedreta relliscosa (allò és sabóoooo!!!) fins a enfilar una pujada sorpresa que va acabar a l’ermita de Sant Abdó i Sant Senen, a Santa Pau, on vàrem tocar la campana del vermut...   Els de la colla olotina s’havien organitzat d’allò més bé per a tenir-nos preparada una taula amb un vermut (beneït, és clar) orientat a permetre’ns recuperar forces. No ho semblava, però el recorregut trencacames certament començava a demanar una mínima recuperació.
Les baixades tipus trialera van ser de nivell, i en humit, tal nivell es triplicava. Alguns... ni a peu vàrem arribar a baix sense asseure’ns a terra! Potser per això vàrem fer una paradeta a Santa Pau (quin poble tan ben cuidat, tu!), el temps d’una cervesseta a la plaça de l’església, que teníem el dia molt pietós tots plegats...
Després, pedalada fins a La Cot i dinar de germanor a Can Bastant. El nom parla per sí sol. Nohasefaltadesirnadamás...
Tips i amb un humor immillorable, tornada a Olot encara travessant la Fageda d’en Jordà, però aquesta vegada amb una llum completament diferent... en uns minuts es faria de nit i si ens deixaven allà sols, poc que n’hauríem pogut sortir en vida!!! 
Propera estació: l’Anoia ens espera! Comencem a barrinar la ruta perfecta...
Gràcies a tots per aquest gran dia (el cronista s’atura perquè, de cansat que està, ja ni força als dits li queda per a teclejar...  )


diumenge, 17 de novembre de 2019

SANT PERE DE RIUDEBITLLES, 16 novembre 2016

Ha arribat l’hivern sense avisar; potser és que la tardor ha desaparegut del calendari?
Cap a Sant Pere de Riudebitlles, que fa dies que no hi anàvem (des de l’estiu). Hi hem anat travessant la zona de la carretera de Carme i adreçant-nos a Vilanova d’Espoia (Espoia és allà on solem anar a reclamar els de la comarca de l’Anoia quan alguna cosa té una garantia dubtosa, no?). Des d’allà, per Sant Quintí de Mediona, fins a Sant Pere!

A l’esmorzar hem aprofitat per celebrar l’aniversari d’en Ferran i en sortir, després de la ja tradicional broma de la mànega del Magust, un bon tros de tornada fins a Capellades, La Pobla de Claramunt i Igualada. La baixada a la font de Capellades hem tingut la sensació que feia anys que no la fèiem. No, no ens hem pas oblidat de fer l’ineudible “rindan” al lloc on en Joan una vegada va llepar i un altre al banc on el vàrem asseure per descansar i esperar l’assistència tècnica... Quants anys deu fer d’això, vatua?!


Apa, la setmana vinent cap a La Garrotxa si Déu vol! 

diumenge, 10 de novembre de 2019

TOUS - PANNA 2019, 09 novembre 2019


Hem començat el dia de reflexió anant a fer la Panna 2019 de Tous. Hi ha tants i tants corriols que, fins i tot, hem perdut el compte, sort que el Jordi portava tots els tracks ben ordenats i no ens hem despistat ni un moment. Avui també ha sigut dia “d’estrena” de bicicleta ja que en Moi ens va fe anys fa poc i l’hi ha tocat pagar el veure, que surt més car que pagar el menjar, però ja se sap, la tradició es la tradició. La noticia negativa es que encara tenim a la “nena” amb dolors després de la caiguda a l’escola. Anna, posat be que el 23 de novembre tenim sortida especial a Olot i no hi pots faltar, ja ho saps. Teníem previst fer els corriols i esmorzar a Cal Maginet, però com que el recorregut es molt entretingut i el temps i la gana ens apretaven, hem canviat l’ordre i ens hem parat a Tous per esmorzar al bar reivindicatiu del poble i continuar després, tot i que amb aquesta modificació hem anat perdent membres pas a pas per allò de que, “haig de tornar d’hora”, “tinc un dinar”, i tot tipus de motius varis.
Sembla mentida però la vida amb alegria es molt més agradable i divertida.  


dimarts, 5 de novembre de 2019

CASTELLFOLLIT AMB PANELLETS, 02 novembre 2019


El llarg cap de setmana i la necessitat de carregar targetes ha fet que la sortida d’avui hagi sigut en minoria. Tal com teníem decidit fa dies hem anat a Castellfollit a menjar panellets. La volta, com no podia ser de un altre manera, l’ha dirigit en Ramon i ja us podeu imaginar com ha anat, corriols, trossos a peu, més trossos a peu, bicicleta a l’esquena i tota mena de proves tal com si fos una ginkana per arribar a Castellfollit tot passant per el coll de Gossen. La “nena” la teníem adolorida per culpa de una caiguda a l’escola tot fent jocs, per això l’últim tros per arribar a Castellfollit l’ha fet per carretera. La tornada a Igualada ja us ho podeu imaginar, per camins que acaben en un camp i trompades que et deixen una mica mal parat, oi Josep Mª.?


diumenge, 3 de novembre de 2019

TOUS, 26 octubre 2019


Aquests dies ja comença a fer “fresqueta”, per això ja es veuen mallots de màniga llarga per anar ben tapadets. Avui hem anat a donar voltes per la zona de la Tossa de Montbui fins arribar a Sant Martí de Tous. Les voltes les hem donat gràcies al Jordi que ens guiava amb un dels seus tracks d’aquells que en un moment donat et fa passar per llocs “verges”. També s’ha notat que alguns membres han hagut de compensar la sortida llarga del cap de setmana passat. Això és el que te la conciliació familiar.


dilluns, 28 d’octubre de 2019

SEALIGTH 2019, 19 i 20 octubre 2019


Sortida de 2 dies a la Sealigth per segona vegada ja que l’any passat ja la vàrem fer. TOSSUTS com som cadascú hi ha anat com a volgut i a l’hora que l’hi ha convingut, vaja que hi hem anat els 11 membres amb 5 cotxes, apretadets no hi anàvem no. Això si a l’hora de sopar estàvem tots juntets a taula. El petit stage al Carpe Diem ha anat perfecte i el dissabte a les 10 del matí s’ha donat la sortida de la primera etapa fins a Colliure. Tot i que hi ha uns kilòmetres de camí de ronda bastant planer, la resta han sigut pujades i baixades. Aquest primer dia ens ha acompanyat el bon temps i un bon grapat de punxades, motiu per el que hem conegut a la bicicleta escombra que tanca la cursa. Tot i els impediments no hem arribat fora d’hora a Colliure, tot i que fins i tot a 100 metres de l’arribada hem patit un altre punxada. Això sí, ens han rebut com a tossuts que som. Després de un bon sopar i visita a la tomba d’en Machado la cosa no donava per més i tocava anar a dormir. L’endemà ens hem llevat amb no gaire bon humor ja que estava plovent i ja patíem perquè ens veiem pedalant tot el dia molls com un gat. Però no, la direcció de cursa ha decidit, amb bon criteri, aplaçar la sortida 15 minuts, temps que feia falta perquè el temps millorés i deixés pràcticament de ploure i encara que amb núvols fins a mig matí, no hi ha hagut mes pluja i hem pogut guardar els impermeables. Tot a anat be, encara que les punxades, amb menys mesura ens han continuat acompanyant i posant-nos a prova la nostra paciència. El dia abans havíem dinat un arròs de tros i avui ens han donat botifarra. El lloc el mateix Sant Quirze de Colera, on menges al carrer tot i que hi ha un meravellós restaurant, però es clar que no hi cabem i ja se sap que, ho tots o ningú. L’arribada a Cadaqués ha sigut de traca i mocador, una banda de músics ens ha rebut amb una música de festa major tant alegre que no ens hem pogut estar de moure el cos. Ah! una cosa important que em deixava es que hem fet amistat amb una bona gent d’Olot que sembla ser que son de la nostra calanya i ja hem quedat per fer alguna sortida conjunta, tant per la Garrotxa com per l’Anoia. S’ha de reconèixer que aquest d’Ocisport quan volen la claven, ja que l’organització ha estat casi perfecte (tot es pot millorar).


diumenge, 13 d’octubre de 2019

CARME, 12 octubre 2019


Dissabte diferent ja que hem hagut d’anar a esmorzar una mica més d’hora perquè si no no tindrem gana a l’hora de dinar, i no es tracta d’això en un dia tan assenyalat com el d’avui que també fem el dinar de final de temporada 2018/19. Lloc escollit Carme, per el màxim de corriols i amb un bon desnivell ja que al final hem passat dels 1000. De sortida cap als dipòsits de Vilanova per, després de baixar, tornar a pujar fins l’altre dipòsit de Collbàs. Fent un grapat de corriols, a 2/4 de 10 hem esmorzat a Carme i després més pujada cap a Can Feixes i corriols per la urbanització de Pinedes. Ja no hi havia temps per més, per això la tornada l’hem fet altre vegada per el dipòsits de Vilanova per el cantó de la Torre de Claramunt. Llavors depresa, depresa a dutxar-nos per agafar el cotxe, la família, i anar a dinar a Mas del Tronc i celebrar el final de temporada 2018/19.


CASTELLOLI, 05 octubre 2019


Sortim sis gats, decidim fer molta pujada en poc tros: Miramar, doncs, que l’olor de cremat sembla com si les torrades se’ns haguéssim socarrimat una estona llarga.
Esmorzem a Castellolí després d’haver fet uns bons deures. L’Armand ens deixa amb l’entrepà encara a la boca, que té una competi, i en Josep Maria poc després, que ha agafat una feina d’au pair pels caps de setmana (prèvia energització amb un bon plat de cargols a la llauna).
Tornada amb una nova pujada a Can Brugués i apropem la membre a La Pobla des d’on els tres mosqueters restants ens hem adreçat de tornada a Igualada en bona pau i harmonia!

diumenge, 29 de setembre de 2019

LA PANADELLA, 28 setembre 2019


Dissabte de sortida a la Panadella, per allò de no fer molta pujada per respecte als qui feia bastant de temps que no tocàvem la bici. Dia complert de gent, de pinxassos i de bon menjar. La elèctrica ja ha fallat de sortida, no del motor si no de la roda, pinxasso!!. Una vegada arreglat el problema i després de controlar una revolta de separatisme, em tornar a engegar cap a la ruta marcada. Una bona pujada es mereix un bon esmorzar i això es el que hem fet a la Panadella. Allà mateix i després d’esmorzar ens hem trobat a les dues cunyades, l’Anna i la Gloria, de Sant Guim de Freixenet, molt trempades elles ens han ajudat a fer la foto de grup, i a més ens han aconsellat anar al bar de la Maria la propera vegada que anem a esmorzar a Sant Guim, que allà es menja molt be ens han dit, i així ho farem. La tornada per Montmaneu ens hem trobat amb una batuda de senglars, be la veritat es que no ens hem trobat ni senglars ni caçadors però si una senyal que ho deia. A partir d’allà un parell de punxades d’en Ferran ens han retardat una mica ja que no acabava de trobar els servei tècnic adient i quasi be ens quedem sense la cervesa de l’arribada. Però si, justet però hem arribat.


diumenge, 15 de setembre de 2019

SANT PERE SALLAVINERA, 14 setembre 2019

Primer dissabte d'una nova temporada, avui de festa major a St. Pere Sallavinera i com sempre un tracte fantàstic a La Pala.
Per arribar-hi en una primera fase, hem seguit la ruta habitual, molins, trialera del Mas del Tronc (on hem saludat a la Cristina i el Xavi, esmorçant en la intimitat de l'indret) i cap a trobar la pista de Seguers, on en lloc de pujar per la carretera hem anat a buscar una nova pista que coneixia el Jaume, gracies a la seva altra afició. Al final no ha estat una pista, si no tot un seguit de corriols de pujada que ens ha fet disfrutat força del nostre esport i per cert, ha activat el nostre sentit de l'orientació. Ens n'hem sortit força satisfets i una vegada amb la panxa plena, tornada cap a Igualada, via Prats de Rei, Copons i Jorba.
Com es habitual en tot començament de curs, tenim bons propòsits de superació per aquesta temporada i avui amb els 68 km entretinguts, n'hem deixat una bona mostra.

dimecres, 11 de setembre de 2019

LA LLACUNA, 07 setembre 2019

Segons el calendari oficial, avui era el darrer dissabte d'aquesta temporada i ja tenim al TOSSUT més regular, be en aquest cas TOSSUDA, l'Anna s'ha fet amb el primer lloc de la classificació, tot i que durant tot l'any els primers llocs han estat molt disputats.
Sembla que avui no teniem moltes ganes d'apretar gaire i hem anat a La Llacuna per la via ràpida amb la intenció, d'una vegada aprop pujar un tram del Puig Castellar, pero al final ens hem desviat per un corriol (força embrossat) i cap a esmorzar.
La tornada, recordant vells trams (i algun que hem improvitsat) cap a Rofes, Orpi, La Censada i cap a fer la cervesseta ben aviat, que a l'endemà alguns anem a l'SCOOT MARATHON de Fonollossa, que organitzen els amics d'OCISPORT. 
Per cert un recorregut espectacular, molt ràpid i ple dels corriols que tant ens fan disfrutar.

MONTSERRAT PARC, 31 agost 2019


Per segona vegada en poc temps hem decidit que portés la volta l’Anna. I ja us puc dir que no sabem el que fem, tot i que ha sigut molt maca. De sortida cap al dipòsits de Vilanova per baixar cap a la Pobla i seguir pujant fins a Cal Brugués i més amunt fins a la febra morta, lloc que quan hi arribes només hi veus el cel, ja que no hi ha res més amunt. Tota aquesta pujada però, ha servit per fer uns corriols de baixada nous que la majoria hem gaudit i en Màrius n’ha patit (vaja esterrecada que s’ha fotut), “massa poc” l’hi ha dit a casa seva. Hem esmorzat al bar de la urbanització Montserrat Parc i la tornada per la zona dels “rucs catalans”, per allà a Sant Pau de la Guàrdia, amb unes quantes pujades i corriols per acabar-nos de petar.

diumenge, 25 d’agost de 2019

CASTELLOLI PER MIRAMAR, 24 agost 2019


Continuem amb època de vacances i avui n’érem 6 els torrats tossuts que, no sense algun que altre problema de cables de bon matí, ens hem endinsat per pistes i corriols per anar a Miramar i veure d’a prop com ens ha quedat de malmesa la muntanya després del incendi que va patir tot just fa un mes. La pujada a les antenes ara sembla que encara sigui més dreta però amb pit i collons i uns quants cops de ronyons ens hem plantat a dalt. Des de aquí encara teníem un bon tros abans d’arribar a Castellolí, lloc escollit per esmorzar. La ruta la portat l’Anna i segons ens ha dit encara tocava una mica més de pujada. El cert es que avui l’Anna ens ha fet petar, ja que quan estàvem a l’alçada dels “cirerers”  i ens hem adonat que d’allà a Castellolí hi havien camins que només eren baixada, ningú a volgut saber rés de pujar més amunt. El que fan les vacances!!!!!


diumenge, 18 d’agost de 2019

BRUC, 17 agost 2019


Aquest mes d’agost les sortides del dissabte acostumen a ser de poqueta gent doncs ja se sap que es època de vacances, Avui n’érem 5 els torrats que hem fet la sortida amb esmorzar a Ca l’Anna del Bruc. L’anada ha sigut interessant ja que hem fet dues variants abans d’arribar a Sant Pau i a la tornada un altre variant tot passant per la gasolinera del Bruc, aquesta una mica més pesada per la calor que fotia. De totes maneres el temps invertit en l’esmorzar ha sigut de campions, tot serà perquè també hem aprofitat per parlar força.
Ah!! No entenc que s’estigui desenvolupant la intel·ligència artificial per els robots quan hi ha tanta gent necessitada precisament d’inteligència.


diumenge, 11 d’agost de 2019

MONTSERRAT PARC, 10 agost 2019

Només hi ha constància de que han sortit els que fan vacances 2 vegades, que les fan ara i després !!!
No hi ha crónica pero se sap que han anat al Montserrat Parc i mireu amb quina alegria....

SANT PERE DE RIUDEBITLLES, 03 agost 2019

El que ha quedat de la sortida a Sant Pere de Riudebitlles ha sigut:

  • calor
  • fruita
  • piscina

LA TORRE DE CLARAMUNT, 27 juliol 2019


Dissabte passat per aigua. Ens ha temptat la idea de anar esmorzar a La Torre de Claramunt tot donant voltes per els voltants fent corriols d’anteriors curses en les que va participar el nostre gremlinlok en Jordi. I hem tingut sort doncs quan ha caigut una forta i prolongada pluja nosaltres tot just arribàvem al restaurant per esmorzar, no ens ha tocat la loteria però hem estat una miqueta de sort.


divendres, 26 de juliol de 2019

SANT MARTI DE SESGUEIOLES, 20 juliol 2019


En un més de tantes celebracions, al final no recordo ni el que hem fet. Només us puc dir que hem esmorzat molt be i que hem passat calor. Hem anat al Molí de la Roda i també per Sant Martí de Sesgueioles. Collons com hem falla la memòria.!!! Be doncs fins la setmana que be.


diumenge, 14 de juliol de 2019

NOCTURNA, MAS DEL TRONC, 12 juliol 2019


Un any més, avui tocava fer la nocturna, sopar i chill out. Sortida especial per les seves característiques ja que s’ha surt al vespre i no al mati, anem a sopar i no a esmorzar i el detall principal es que sempre, sempre hi ha algú que es fot de “lloros”. Hem repetit el lloc de l’any passat, Mas del Tronc, doncs ens hi trobem molt be, es menja molt be, s’hi arriba molt be, es torna molt be i amb el temps ens en recordem molt be. Fa molt temps que fem nocturnes, al principi fins i tot sense llums tipus lots o leds. Ara es un altre cosa, ja que la majoria porta aquests leds que sembla que es faci de dia, no per això ni han alguns que s’han atrevit a fer tota la sortida sense llums, fins i tot han preferit anar-sen abans per aconseguir el seu repte, (la veritat es que el son també els podia).
Ja ho diuen a la Residència Bon Repòs: “la vida és massa curta per viure només cent anys”.


diumenge, 7 de juliol de 2019

CASTELLFOLLIT i EL COGOLLÓ, 06 juliol 2019


“I es que no ens fa por ni la calor.” Així començava el text de la setmana passada i que avui hem repetit. No era qüestió d’anar lluny però això no vol dir que no es puguin passar “canutes” per arribar-hi. Dubtes entre anar a un dels dos “Cast” que tenim per aquí, Castellolí o Castellfollit del Boix, i com que es volia fer desnivell hem triat el segon. Hem fet una ruta mig coneguda i mig desconeguda, ja que en Ramón ha ideat un mixt entre pistes i corriols per anar fent kilòmetres sense allunyar-nos del objectiu final que no era altre que arribar a esmorzar a L’Andorrà. Lo del desnivell ho comento perquè ens hem proposat fer la ruta tot pujant al cim del Cogolló i a fe de Déu que se’m hagues pogut acudit un altre història, doncs avui, allà d’alt, tot donava voltes. Al esmorzar hem recuperat forces, i abans de tornar encara hi ha hagut temps per fer unes classes ràpides de Trialsín.
Ah! amics, recordeu-ho: Tots tenim una cosa que ens fa especials. Jo per exemple, tinc un meravellós malt caràcter.


diumenge, 30 de juny de 2019

TORREDEMBARRA, 29 juny 2019


I es que no tenim respecte ni a la calor. Tota la setmana avisant per els mitjans de comunicació que el cap de setmana més calia quedar-se dins la nevera de casa que sortir a donar el vol, i com que no fem cas a ningú, apa cap a fer la volteta per Torredembarra. Puntuals com mai, havent arribat a la zona perimetral de Cal Enrique, doncs al final ningú s’ha desplaçat el divendres a la tarda, hem començat la ruta a les 08:00 o’clock. Per camins pedregosos i pistes amb molt de pols hem anat donant voltes sense allunyar-nos gaire de la costa, o sigui que casi sempre hem estat veient el mar. Estava pactat que si la calor ens afectava massa, de pet avortaríem ruta i cap al mar a refrescar-nos. Així i després de donar tombs i d’un parell de punxades “made in Josep Mª”, hem arribat per esmorzar en el bar contractat de turno, amb unes vistes a primera línia de mar, tot sigui dit que també ho hem pagat ja que ningú recordava un cost del nivell d’avui per un esmorzar del nivell d’avui. Després ja s’ha decidit anar “tranqui”, fer unes quantes fotos vora la mar i al far de Torredembarra, cerveseta i bany al passeig, abans de passar per la dutxa i anar cap a dinar.
Recordeu: Si camines sol aniràs ràpid. Si ho fas acompanyat arribaràs lluny.


diumenge, 23 de juny de 2019

MAS DEL TRONC, 22 juny 2019


Avui no se que passava però tots teníem que tornar d’hora, així que no ha sigut gens difícil posar-nos d’acord en anar a un lloc relativament a prop per tal de que la tornada sigues ràpida. El lloc escollit, Mas del Tronc ja que feia bastants de dies que no anàvem a veure en Xavi i la Cristina i també ens venia molt de gust un d’aquells esmorzars tant bons que ens fan sempre. El tema ha estat que per arribar-hi hem anat a buscar unes quantes pujades per arribar-hi amb un desnivell acumulat de 900m i a fe de Déu que ho hem aconseguit, per això hem arribat quasi be un hora mes tard del que teníem previst. Ja ho vadir en Graham Bell; Mai no caminis pel camí traçat, ja que et conduirà únicament cap on els altres van anar.
Ah! avui també ens ha vingut a veure en Guillem, la mascota de Mas del Tronc.


dissabte, 15 de juny de 2019

MONTFALCO MURALLAT, 15 juny 2019


Dia de sortida semi especial, per l’hora de sortida, per la novetat i per el quilometratge. Anar a Montfalcó murallat ho exigia, així com també es necessitava un acurat control de la ruta i el temps. Tot anava be fins que dos galls del galliner se’n rebotat. Tot a tornat a la “normalitat” en el galliner quan ens hem rejuntat poc abans d’arribar al famós Montfalcó, petita fortalesa que tal com diu el seu nom està murallada i en el que hi ha, a més de diverses cases rurals, un restaurant prou acollidor. Poc després d’esmorzar en Xavi ha seguit la seva guerra particular per arribar-se a Lleida, on tenia deures familiars, i la resta, amb bon criteri, ha optat per la tornada amb menys desnivell i més ràpida via Pujalt, Segur i Copons per arribar a Igualada amb temps de fer una cervesa que teníem guanyada!!!.

dilluns, 10 de juny de 2019

LA LLACUNA, 08 juny 2019






Sortida pretesament normal. Fins l’esmorzar, bé. Fins a arribar a dalt la Censada per tornar, bé. Però després hem volgut fer el recorregut de noséquinacursa i el cronista s’ha fotut de lloros i no recorda res més. De cop s’ha trobat a Barna escrivint aquesta crònica i sense poder reconstruir res des que va provar a volar en una baixada trialera fins ara. 😉
Apa!

El cronista de pega

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA, 01 juny 2019


El divendres ja vàrem rebre un whatsApp inquietant d’en Ramón que ens deia que podríem fer una ruta nova amb lloc d’esmorzar inclòs, poqueta cosa 53km i algun que altre corriol, vaja que venint d’ell no seria rodadora precisament. Dissabte ens hem trobat al lloc habitual i ja hem conegut el destí, Sant Salvador de Guardiola. Fins a Sant Pau de la Guàrdia tot normal i per camins coneguts però a partir d’allà ha començat l’aventura. Corriol de baixada de 40 minuts i després com que ja no sabíem on estàvem no hi havia altre solució que anar seguint instruccions del xerpa Ramón. La veritat es que molt poc tros hem hagut d’agafar la bici al coll tot i que per els indrets que hem passat jo crec que feia bastant de temps que no hi havia passat ningú, vaja que s’havia d’anar fent camí. A l’hora que s’escau i després d’arreglar una punxada en un temps record, hem arribat a Sant Salvador de Guardiola per esmorzar i després tornar a agafar camins desconeguts amb direcció Igualada. Ha valgut la pena, en Ramón s’ho ha currat!!!!.

SANT MARTI SESGUEIOLES, 25 maig 2019


Després de tot un divendres i matinada del dissabte plovent, amb l'oportuna consulta al radar metereologic, hem decidit que una bona opció era anar a Sant Marti. 
Dit i fet, direcció a l'espelt, corriolets de pujada cap a Cal Estruc i baixada cap a Pla de Rubió per enfilar Serra Morena fins a Prats de Rei, on amb una mica de carretera i pista bona ens hem presentat a l'esmorzar amb gairebé 40 km. i 1000 +.
Avui no venia el "tinc gana" pero el seu hereu li segueix els passos. 
Un bon esmorzar a Cal Llanegues ens refa a tots i tornada progressiva cap a casa tot resseguint alguns corriols de baixada, (hem aprofitat per ensenyar Lourdes i la Vall de Silenci a alguns companys que no ho coneixien) i cap a passar el riu per copons amb algun que altre xipoteig i final feliç amb el corriol del Mestral fins a Igualada!!!
Ahh!!, tenim un Tossut a Sevilla, escric la crònica abans del partit no fos cas...

CAL MAGINET, 18 maig 2019


Cap a Cal Maginet fent la suma de curses que entre tots recordàvem:

·        Volcat
·        Pana
·        Bou
·        Armamentística nuclear
·        Aeroespacial per arribar a la lluna
·        Altres no esmentades aquí, però que alguna vegada hagin existit a l’entorn nostre

Esmorzar de traca, mocador i formatge de Veciana i desmembrament progressiu de la banda arrel de l’hora del desentaulament i d’altres tonteries vàries... GAS!

Feliços en som un niu, no trobeu?

divendres, 24 de maig de 2019

CATALUNYA TOUR E-BIKE, 11 i 12 maig 2019


Havia de ser una sortida especial i va acabar sent una sortida “molt especial”. Els de Ocisport ens varen convidar a fer la Catalunya e-bike Tour i nosaltres Tossuts hi varen anar sense e-bike. El primer dia, de Prats de Rei al Santuari del Miracle a on es va dinar, i tornar cap a Prats de Rei ja va ser una sorpresa tant de visites com de gastronomia, amb aquest tipus de sortides no cal pensar molt en pedalar però si agafar forces per riure i menjar. Cal a dir que la visita i el dinar al Miracle a sigut espectacular no sense menys prear la resta de pobles, inclòs el Santuari de Pinós, on en cada lloc les seves autoritats locals ens premiaven amb les seves explicacions. Una vegada acabada aquesta 1ª etapa (74kms) tocava sopar i dormir a Cal Senyoret a Cunill, on ens hem “barallat”, i també ens hem fet un fart de riure, amb els e-bikes, que tot s’ha de dir es veuen més grans que nosaltres, al menys de físic. Al dia següent la segona etapa (46Km) era encara més gastronòmica i turística que la primera, ja que hem visitat tots els pobles possibles per on passàvem on també les respectives autoritats locals ens explicaven els ets i uts del seu territori, especial menció la visita al campament de la memòria històrica de la guerra civil on el “senyor” de Cal Senyoret ens va explicar l’historia amb tots els detalls (quina angunia). Amb tot això varen tornar a petar a Prats de Rei a l’hora del vermut, no sense haver parat un moment a Cal Carulla (Casa Rural xupi guai a Pujalt) on ens varen oferir una o dues copes de cava, el que cadascú podia ingerir. Al final només teníem un comentari “que be que ens ho hem passat!”. Gràcies Ramón, bona feina Ocisport. !!


EL BRUC, 04 maig 2019


Hi havia una vegada un grup d’amiguets que van quedar per fer-se grans. Un dia van anar a pedalejar al Bruc i allà es van trobar amb un vell amic que estimaven molt i que s’havia perdut pel Bosc de les Tribulacions. Es van abraçar i van ser per sempre més feliços i van menjar anissos. Apa!

dimecres, 1 de maig de 2019

PLA DE RUBIÓ, 27 abril 2019


La crònica: hem anat al Pla de Rubió, hem fet un homentage al Joan passant pel llacdelabutifarrad’enJoan (ara buit; el llac, no en Joan) i hem acabat amb una bona marca de dificultat, que és la passió amagada d’en Jordi. 😉


I fa ben be un any......

diumenge, 28 d’abril de 2019

LA TOSSA i VOLCAT, 20 abril 2019



Hem anat quatre gats a pujar a La Tossa i, en tornar, ens hem entretingut a veure passar al VOLCAT, quina canya de cursa!!!


diumenge, 14 d’abril de 2019

SANT ANTOLI, 13 abril 2019


El Ramon aquest matí venia decidit i ens ha dit: “Tinc una ruta nova preparada” vatua, ens esperava una Ramonada!! Però els Tossuts no s’ho han pensat i el Ramon ens ha guiat. Però on ens ha portat?
L’enredada ha estat moderada, només se’ns ha acabat el camí una sola vegada! Un equip  que ha anat cooperant, les bicis marge amunt anaven pujant. Entre Google maps i google maps-Ramon hem anat pujant i pujant i enfilant camí fins arribar a Sant Antolí. Tothom ben afamat, al bar l’Amistat de bon grat hem esmorzat i forces recuperat. El Josep Mª el 1er ha marxat, no s’ha deixat res al plat, ben tip i ben menjat suposem que a l’hora haurà arribat! La resta dels Tossuts hem tornat per una altre costat, tot i que muntanyes hem coronat, ens ha costat, però molt bé ens ho hem passat. I és que el paisatge de la primavera fa que la ruta sigui una meravella!

dilluns, 1 d’abril de 2019

PER LES TERRES DE LLEIDA, 30 març 2019


Sortida especial Butsènit (L’Horta de Lleida):

És pla, molt pla. Hi ha cigonyes, molts fruiters, un riu i un canal del copón que, gràcies a Déu (i a l’home), ho rega tot.


I així va començar....


diumenge, 24 de març de 2019

LA FONT DEL BOSC, 23 març 2019


Primer dissabte d'una nova primavera i escampada general, qui mes qui menys té un compromís, si no una boda, una caminada, cal complir amb la parella o ser aviat a casa!!!.
Al final quedem tres, com els mosqueters, els tambors, les bessones, les caravel·les o les Maries...
Comencem amb ganes d'una sortida amb força km per agafar forma, pero de seguida les rodes "retro" ens fan la guitza, però la pericia d'en Jaume, el manetes de la colla, ha evitat que la sortida acabes amb "fiasco", per un de nosaltres.
Amb un preuat temps perdut, reanudem la sortida que finalment encara ens ha quedat prou arrodonida.
No hi ha track vinculat, doncs hem anat a provar una zona que formarà part d'una sortida en preparació. Pinta molt bé.

dijous, 21 de març de 2019

CASTELLOLI, 16 març 2019

Hi havia una vegada vuit ciclistes de l’ACA Tossuts que es van trobar aquest dissabte de boires matinals i pitjors boires al Paseo de la Castellana a Madrid.

Van anar a Castellolí per viaranys recargolats que en Ramon havia ordit al seu nou GPS. Van esmorzar com uns reis a Cal Betes i van acabar tornant per La Pobla de Claramunt en un dia ja perfectament primaveral.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos. I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat. Apa, fins la setmana vinent!

(El cronista que no té ganes d’escriure)

dissabte, 16 de març de 2019

STA COLOMA DE QUERALT, 09 febrer 2019

Dissabte prometedor: poca gent i encara menys persones... Cap a Santa Coloma, doncs, que és ruta eficaç per fer quilòmetres i una mica de desnivell que ni el notes entre tant de pedaleig!

L’estadística sempre dona uns 60 km i el desnivell 1.350 m aquesta vegada. Per què? Perquè el “gremlindedesprésdel’esmorzar” ens fa fer quatre bucles i ja ens tornem tots bojos (especialment el cronista que us parla). Total, que, al final ens hem proposat pujar la mitjana a base de fer l’últim tram (des de l’Eucaria) per carretera (quan el president no hi és els ratolins ballen, eh!) i hem pujat la mitjana fins a 15,6 km/h. Curiosament aquesta mitjana és MOLT més lenta que la que treuen els guanyadors de la marató que es disputa a Barcelona aquest cap de setmana; no us sembla brutal que aquests atletes (home i dones) corrin més de pressa que la nostra mitjana habitual dels dissabtes? A mi em trenca els esquemes! Van a més de 20 km/h!!! Reséu!!!

Bé, com que estic encara esmaperdut, deixo aquí la crònica, que m’he de refer de l’impacte emocional... 

dissabte, 9 de març de 2019

CAN AGUILERA, 02 febrer 2019



En un dissabte de baixes i altes inesperades, 8 guerrers de la llum hem anat a repassar corriols pels quals havia vogit alguna edició anterior de la VolCat. 
Si n’hem donat de voltes, més que les baldufes (recordeu quan es van posar de moda farà uns 40 anys? Si ho recordes millor calla; ets vell(a), vatua!). 
Hem arribat a Can Aguilera, on fa dies que no anàvem (i on tot apunta que trigarem uns quants dies més a tornar). El descans era necessari merescut perquè les senderes més aviat han estat trencacames. I la tornada (amb alguna que altra circumvolució, és clar) també, cullera! Fixeu-vos que, a l’hora de fer aquesta crònica el dissabte tarda, no paro de badallar i els ulls se’m tanquen DE REBENTAT QUE HE QUEDAT! 
Ah! Gràcies als hippieses que ens han guiat tot el dia, sense ells la vida no seria tan difícil.