INFO

...

divendres, 31 de juliol de 2020

NOCTURNA - MAS DEL TRONC, 24 juliol 2020

Temps de calor, toca nocturna. Com ja venim fent d’altres anys, per la nocturna hem anat a Mas del Tronc. Amb una diferència d’altres vegades, ens ha acompanyat en Xavi (el xicot de Mas del Tronc), tot i que crec que no s’esperava que per anar a Mas del Tronc fes falta passar per La Pobla de Claramunt, els Moions, Castellolí, Sant Feliu, Maians, l’estaca dels molins que bufa el vent i Mas del Tronc. Bona volta, amb bones pujades i caiguda inclosa d’en Màrius, que el farà estar uns quants dies amb fraguetes i mimitos. Ha costat tant arribar al destí que se’ns ha fet fosc i en Moisés que ens esperava allà, doncs ha anat en cotxe per la seva convalescència, ja perdia la paciència. Un bon sopar i una bona celebració de cumples d’en Joan, Jaume i Ramón, se’ns han fet mes de la 01:00 de la matinada. La tornada escalonada, uns mes directe que d’altres, ha resultat posar-se al llit cap a les 03:00. Sort de l’endemà s’ha pogut dormir fins que el cos ha dit prou.

Vosaltres dirieu que ja fa 7 anys?

diumenge, 19 de juliol de 2020

PLA DE RUBIÓ, 18 juliol 2020

Avui si, aquest dissabte gaire be hi érem tots, no com dissabte passat que érem 4 gats. Aquella dita de que com mes serem mes riurem es certa però, en el nostre cas, també compte el qui ja que, com tots sabem, l’Anna trenca les estadístiques en aquest tema. Els especialistes (Jordi & Ramon) han decidit portar-nos al Pla de Rubio i entre un i l’altre hem acabat donant una volta qui ni els rastrejadors del Covid-19 la sabrien trobar. Després del esmorzar la calor apretaba de valent, però sempre es troba algun punt d’aigua que et permet remullar-te o que et remullin, lo que es d’agrair.

Ho tornarem a fer..........


dilluns, 13 de juliol de 2020

STA COLOMA QUERALT, 11 juliol 2020


Als ACA Tossuts no ens deixarà mai de sorprendre la manera tan fàcil que tenim de posar-nos d’acord en el destí de cada dissabte. Sembla d’un altre planeta com, de manera inconscient, convergim en els nostres desitjos d’anar aquí o allà i com no ens barallem mai a l’hora de triar. En aquesta ocasió, doncs, la telepatia que ens caracteritza ens va fer exclamar a l’uníson “Santa Coloma, despertaferro!”. Cap allà que hi falta gent, el mateix dia que hi anava de visita el President Torra i tot un munt de barrufets del Conseller Buch, aquell que jo no puc veure ni en fotografies perquè juga, com tots, a les ordres del país veí... Espero que entre tots fessin bona feina i elevessin el nivell de la Conca de Barberà al punt que mereix l’ovípar esmorzar que allà ena vàrem cruspir convenientment i puntual servit per la Carol (sota la mirada severa del gran Ton, no cal dir-ho).
El recorregut de tan plàcida sortida va transcórrer entre camps segats i camps a punt de segar; aquests dies no hi ha més. També alguna obaga perquè els nostres pastors (en Ramon i en Jordi) se la saben llarga i oloren les rieres talment l’Orzowei i el Dr. Livingstone junts, quina cracs (i des del dia que els van posar un GPS a les mans el seu poder és ja infinit). Una aturadeta a la Font dels Corrons i a la Font de Requesens (no hi sabria tornar ni que em perdés un any per aquella contrada).
Per la tornada, una vegada més aquesta convergència d’interessos que abans he ressaltat (jo és que em meravella): tots d’acord a tornar roda que te roda per les pistes que millor senyalen Igualada a l’horitzó amb l’Eucaria i La Sala els nostres pinpoints del trajecte.

PS: D’acord, només érem cinc aquesta vegada, però això no treu interès a la bonhomia que es va respirar dissabte, eh!

diumenge, 5 de juliol de 2020

SANT JOAN DE MEDIONA, 04 juliol 2020


Ja era hora d’anar a Sant Joan de Mediona, que al ser d’un altre zona sanitària no hi havíem pogut anar. Per tal de fer un recorregut nou hem cregut convenient anar fins a Orpí, passant per Carme, i fent un bon tros de carretera que ens haguérem pogut estalviar si quan hem sigut als dipòsits de Vilanova haguéssim anat direcció esquerra en vers de la dreta direcció la Pobla, però això es el que passa quan deixes improvisar. De totes maneres un cop arribat a Orpí i pujat Can Feixes, entre pistes i corriols fora dels que estem acostumats a fer, s’ha arribat a Sant Joan de Mediona per esmorzar al bar de la piscina que per cert estava bastant concorreguda per nens i “nenes”. En Moisés ha vingut en cotxe per compartir l’estona d’esmorzar amb nosaltres, doncs el seu canell encara no l’hi permet anar en bici. Nosaltres, per no ser menys, l’hi hem tornat la visita al passar per casa seva a la tornada tot aprofitant per acompanyar a l’Anna.