INFO

...

dilluns, 28 d’octubre de 2019

SEALIGTH 2019, 19 i 20 octubre 2019


Sortida de 2 dies a la Sealigth per segona vegada ja que l’any passat ja la vàrem fer. TOSSUTS com som cadascú hi ha anat com a volgut i a l’hora que l’hi ha convingut, vaja que hi hem anat els 11 membres amb 5 cotxes, apretadets no hi anàvem no. Això si a l’hora de sopar estàvem tots juntets a taula. El petit stage al Carpe Diem ha anat perfecte i el dissabte a les 10 del matí s’ha donat la sortida de la primera etapa fins a Colliure. Tot i que hi ha uns kilòmetres de camí de ronda bastant planer, la resta han sigut pujades i baixades. Aquest primer dia ens ha acompanyat el bon temps i un bon grapat de punxades, motiu per el que hem conegut a la bicicleta escombra que tanca la cursa. Tot i els impediments no hem arribat fora d’hora a Colliure, tot i que fins i tot a 100 metres de l’arribada hem patit un altre punxada. Això sí, ens han rebut com a tossuts que som. Després de un bon sopar i visita a la tomba d’en Machado la cosa no donava per més i tocava anar a dormir. L’endemà ens hem llevat amb no gaire bon humor ja que estava plovent i ja patíem perquè ens veiem pedalant tot el dia molls com un gat. Però no, la direcció de cursa ha decidit, amb bon criteri, aplaçar la sortida 15 minuts, temps que feia falta perquè el temps millorés i deixés pràcticament de ploure i encara que amb núvols fins a mig matí, no hi ha hagut mes pluja i hem pogut guardar els impermeables. Tot a anat be, encara que les punxades, amb menys mesura ens han continuat acompanyant i posant-nos a prova la nostra paciència. El dia abans havíem dinat un arròs de tros i avui ens han donat botifarra. El lloc el mateix Sant Quirze de Colera, on menges al carrer tot i que hi ha un meravellós restaurant, però es clar que no hi cabem i ja se sap que, ho tots o ningú. L’arribada a Cadaqués ha sigut de traca i mocador, una banda de músics ens ha rebut amb una música de festa major tant alegre que no ens hem pogut estar de moure el cos. Ah! una cosa important que em deixava es que hem fet amistat amb una bona gent d’Olot que sembla ser que son de la nostra calanya i ja hem quedat per fer alguna sortida conjunta, tant per la Garrotxa com per l’Anoia. S’ha de reconèixer que aquest d’Ocisport quan volen la claven, ja que l’organització ha estat casi perfecte (tot es pot millorar).


diumenge, 13 d’octubre de 2019

CARME, 12 octubre 2019


Dissabte diferent ja que hem hagut d’anar a esmorzar una mica més d’hora perquè si no no tindrem gana a l’hora de dinar, i no es tracta d’això en un dia tan assenyalat com el d’avui que també fem el dinar de final de temporada 2018/19. Lloc escollit Carme, per el màxim de corriols i amb un bon desnivell ja que al final hem passat dels 1000. De sortida cap als dipòsits de Vilanova per, després de baixar, tornar a pujar fins l’altre dipòsit de Collbàs. Fent un grapat de corriols, a 2/4 de 10 hem esmorzat a Carme i després més pujada cap a Can Feixes i corriols per la urbanització de Pinedes. Ja no hi havia temps per més, per això la tornada l’hem fet altre vegada per el dipòsits de Vilanova per el cantó de la Torre de Claramunt. Llavors depresa, depresa a dutxar-nos per agafar el cotxe, la família, i anar a dinar a Mas del Tronc i celebrar el final de temporada 2018/19.


CASTELLOLI, 05 octubre 2019


Sortim sis gats, decidim fer molta pujada en poc tros: Miramar, doncs, que l’olor de cremat sembla com si les torrades se’ns haguéssim socarrimat una estona llarga.
Esmorzem a Castellolí després d’haver fet uns bons deures. L’Armand ens deixa amb l’entrepà encara a la boca, que té una competi, i en Josep Maria poc després, que ha agafat una feina d’au pair pels caps de setmana (prèvia energització amb un bon plat de cargols a la llauna).
Tornada amb una nova pujada a Can Brugués i apropem la membre a La Pobla des d’on els tres mosqueters restants ens hem adreçat de tornada a Igualada en bona pau i harmonia!