INFO

...

dissabte, 21 de novembre de 2020

PUIG AGUILERA, 21 novembre 2020

 

Encara estem amb el confinament. Ens volen quiets. Això si, es pot fer esport individual (la bicicleta es unipersonal) i trepitjar termes dels municipis colindans. Mitjançant aquesta norma, que no l’entén gaire be ningú, però es igual, ens permet sapollar del btt. Avui, per cert un dia fred, pos en fet això. Una treballada volta per el terme del veïnat per anar esmorzar a dalt del Puig Aguilera i tornar per Castellolí, amb parada per recuperar forces tot fent una cervesa i petar la xerrada amb d’altres bikers coneguts i desconeguts, i Can Macià. Dissabte que be més “confinament”.


dissabte, 31 d’octubre de 2020

DIA DE CONFINAMENT, SORTIDES INDIVIDUALS, 31 octubre 2020


Sortides individuals dels qui han fet cas, al confinament i a la difusió de la seva sortida.

 *****************************************************************************************************


El Ramón:

Avui era un dia per sortir sol, per buscar noves rutes. De bon matí pujar per la pista cap als molins, després baixar per sota el Mas del Tronc i darrera sant Martí de Maçana fins al fons de la vall per tornar a pujar per Cal Quico cap a la Carena de l’Estrada, endinsar-se per l’obaga fins arribar a Seguers. Continuar cap a Sant Pere Sallavinera i pujar cap al Collet dels Pastors per baixar cap a Prats de Rei, continuar cap a Ca l’Estruc i pujar fins a sota el Dolmen dels Tres Reis per tornar a baixar cap a la riera de Maçana, pujar  per sota Cal Escolà fins a la Carena dels molins, i cap a casa que ja n’hi ha prou. 53 km amb un desnivell de 1123 m. Esmorzar amb entrepà de mantega i nocilla, i per postres un plàtan.

El Jordi:

Ja hi tornem a ser!!!..., aquesta segona onada però, tenim la possibilitat de sortir en btt dins dels municipis limitrofs al de residència i ho hem de valorar molt els que vivim en municipis de poc territori. Tot i que hi ha qui necessita anar lluny, no sempre es sinònim de més i millor. Personalment, he optat per mantenir-me dins de la zona "autoritzada" i em vaig preparar un track amb els limits de l'area que em corresponia, l'objectiu era fer un recorregut que aprofites tot el perímetre i ostres quina mega ruta m'ha sortit, tant puja-baixa, puja-baixa, que no l'he pogut completar per falta de temps. Reconec que en tres punts m'he sortit del perímetre, però del tot justificat, un per evitar la llera d'un riu i els altres per finques privades amb tanques. Be, com que per desgràcia, això va per llarg, HO TORNARE A FER. Espero que tothom compleixi el màxim possible i no ens trobem com la gent de la restauració que per uns quants que no respectaven les mesures, els han tancat a tots.

El Jaume:

Be, avui era dia de sortir sol per tal de complir les normes sanitaries, tot i que de grups i grupets n'estava ple. Intencio?? Senders i corriols desde la Pobla fins a la Creu de Ferro (Miralles) per careners, i aixi a estat. Sortida pels esgavellats avall cap la Pobla i al capdevall de la Serra de la Guardia, agafar el GR i amunt per la carena, fins els diposits de Vilanova, alla agafar els esgavellats (aqui parada a esmorzar) i amunt i avall fins Coll-Bas. Al costat del diposit de Coll-Bas, altre cop amunt (aqui i han 50m imposibles per desnivell i roderas de motos) i fins el cami vell de la llacuna, amb una baixada final que posa els pels de punta, pero es baixa, certificat, i habia dos ciclistes que fins i tots m'aplaudien al arrribar al final. Desde el cami vell, 50m enrera i altre cop amunt per la carena entre el cami vell i el cami de la censada, fins el coll de la portella. Alla canvi de serra cap el coll que salta a Tous, agafant el corriol de la creu de ferro (aqui i han 200m que arrosegues la bici, (massa escalons de pedres i arrels) i despres seguim pujant fins la creu de ferro, els ultims 50m a peu altre cop, massa dret i en mal estat per les motos, al final les 4 recompenses, el goig de aconseguir la fita proposada, 10 minuts de descans, que ja feien molta falta, unes vistes impressionants i el millor de tot, la tornada: kilometres de corriols de baixada direccio a Miralles i despres a la dreta tornant per dins de torrents de puja/baixa, dreta/esquerra fins a Tous. Aqui repostar aigua i per Senfores, coll de guix i Sta Mgda i cap a casa, el cos ja no te gaire energia i la bici tampoc gaire bateria.

 El Josep Mª, el Xavi i potser algun altre també ha sortit, però no han volgut o no han sabut fer crònica.

Salut!!!

dissabte, 24 d’octubre de 2020

LA POBLA DE CARIVENYS, 24 octubre 2020

Ens haurem d’anar acostumant a portar-nos l’esmorzar des de casa. Els bars encara estan tancats. Degut a això aprofitem per fer parades per esmorzar en llocs nous. Aquest dissabte, que la sortida l’ha portat en Josep Mª, hem anat a La Pobla de Carivenys, petita ella de tant sols 20 habitants, amb una plaça i una font, lloc perfecte per esmorzar. Com ja he comentat, la sortida avui la portava en Josep Mª. Sortim d’Igualada cap a Montbui, Sant Marti de Tous, l’Eucaria, Pobla de Carivenys, Clariana, Pla del Magre, la Sala a Jorba i Igualada. No hem tornat gaire tard, una perquè aviat hem acabat d’esmorzar (sense cafès ni xupitos!), i també perquè calia fer la cervesa in “the Xavi’s home”.

Cuidem-nos, que ens farà falta.


dijous, 22 d’octubre de 2020

SANTUARI DE COLLBÀS, 17 octubre 2020


Ja hi tornem a ser, bars i restaurants tancats. Aquests del govern no saben el que es una sortida amb bicicleta el dissabte al matí sense l’esmorzar al bar. Els pobres del sector de l’hosteleria els hi ha tocat el rebre i, com molta més gent, no entenen ben be el perquè. El fet es que avui, tot sigui dit un dia de fred, ens hem tingut que portar la “manduca” nosaltres, ja que no hi havia altre remei que muntar un esmorzar a l’aire lliure. O sigui que avui em començat la sortida sense saber on esmorzaríem, el que si se l’hi ha fotut al cap en Xavi es d’anar a fer la Volcat i com que no n’és gens de pesat ell, no ha tocat altre remei que anar-hi. Tot anat fent corriols amunt i avall, al passar prop de Collbàs ens ha semblat un lloc prou apropiat. Esmorzar ràpid, sense cafè ni xupitos, per tornar cap Igualada, no directe es clar, si no donant la volta per la Censada i la Tossa de Montbui. No s’han fet molts kilòmetres però ha sigut prou dur el circuit trencacames que em fet. Al arribar i per no perdre la costum, em muntat un vermut cervesero particular, això si, sense superar la quantitat de 6 membres, no sigui que també prohibeixin les sortides amb btt tot comparant-les amb els “botellones”.

I la setmana que be, un altre vegada....... (esmorzar a l’esquena).

dilluns, 19 d’octubre de 2020

TERRES DE L'EBRE, 10-11-12 octubre 2020


Cap de setmana llarg que ens hem escapat a les Terres de l’Ebre per tal de fer un mar i muntanya. El divendres a la tarda em arribat a la casa que em fet servir com a “niu de llops” ja que des de allí s’han fet les sortides alhora que ens permetia descansar. El primer dia, la primera sortida per la part interior de la costa, ha sigut una mica trencacames. Seguint el GR-92 passant per Els Alfacs (mal record) fins la cimentera i després cap a la muntanya, a suar i agafar gana, tot gaudint dels corriols i vistes a la roca foradada. Després em baixat pel corriol del “Coco del Jordi” per arribar amb temps de dutxar-nos per anar a dinar a Sant Carles de la Ràpita. La segona sortida, al mateix dia, ens ha portat cap a la platja del Trabucador on hi havia més gent que flamencs. Collons quina quantitat de gent, en un lloc tant espaiós no hi havia ni un “puto” aparcament de cotxes vuit. Sort que amb la bicicleta es passa per tot arreu i es pot deixar aparcada a la sorra prop de l’aigua. La sortida aquesta era una semi-nocturna tot arribant a l’hora de la posta de sol, lloc adequat per contemplar-la, i tornar amb la foscor de la nit trencada per els llums de leds per tal de no caure dins d’un canal. L’endemà a les 07:00h, com cada dia, tocava llevar-se per esmorzar i començar una nova etapa. El segon dia, la tercera sortida en número, era la que s’anomena en l’argot ciclista la etapa “reina”. Ha sigut la més llarga, doncs el kms cauen fàcilment quan passes per la Via Verda, on et permet gaudir dels molts túnels il·luminats, o no, i també de les diverses estacions mínimament conservades per fer pic nic. Ja us podeu imaginar però que en Jordi no ens ho podia posar fàcil i quan menys ens ho pensàvem, ens ha dirigit cap una zona encanyissada on no es podia passa d’un altre manera que amb la bici al coll. I després?, doncs després amunt que fa pujada durant 8 kms, per arribar a un coll on, avall que fa baixada, ens ha col·locat al Santuari de Fontcalda. Planejant per la Via Verda de la Terra Alta ens hem dirigit a Bot per dinar a la Braseria Laia. La tornada ha sigut tot per la Via Verda (la de Terra Alta i la de l’Ebre) no sense fer una parada a Fontcalda per tal de fer unes fotos i remullar-nos una mica, encara que hi ha hagut algú que fins i tot si ha banyat amb bicicleta inclosa, no se si es que volia aprofitar el temps i arribar ja net a casa. El tercer dia, sortida plana pel Delta de l’Ebre amb sortida i arribada a Deltebre tot fent el recorregut per veure les muscleres, el Far del Fangar i Riumar. A les muscleres tot estava tranquil, fins i tot el vent. No ha sigut el mateix a la platja del Far del Fangar. Allà si que hi feia vent, tant, que la sorra remoguda per l’aire dibuixava un terra en moviment que, tot i que es pla, ens donava la sensació de tenir un desnivell considerable. Com us podeu imaginar el camí de tornada, que era el mateix que l’anada, ha sigut molt més agradable de fer ja que el vent ens bufava d’esquena i ens empenyia quasi ve sense pedalar. A Riumar hi havia tanta aglomeració de Kay surfistes com de flamencs a la platja del Trabucador que us he explicat avans. Mare meva!, jo no se com s’ho fant per, amb tanta vela i planxa de surf, no quedat entortolligats. El que si es veritat es que el lloc es idoni per aquesta activitat. Paella a Deltebre per dinar i així acabar els 3 dies (convivència?) de btt per la zona del Delta i la Terra Alta. Es possible, o no, que ho repetim, en aquest indret, o no, i amb la mateixa gent, o no.

dissabte, 3 d’octubre de 2020

HOSTALETS DE PIEROLA, 03 octubre 2020


Dia de vent i fresqueta al mati. Avui el lloc triat casi be que ja estava decidit des de el dijous passat en que els "nocturnianos" ho habien estan pensant, i només quedava per decidir el lloc de l'esmorzar. Era questió de no perdre temps, per aixó i per arrivar el més aviat posible al lloc triat per començar els corriols, (Ah!, perque encara no os he dit que el tema anava de atipar-se de fer els corriols de la colla "La Buti" de Piera) ens em tingut que empassar uns 10km per carretera fins a Castellolí. Descartant aixó, ha valgut la pena. Corriols amunt, corriols avall, semblavem un fil de fornigues un d'arrrera l'altre. A la tornada es quan s'ens ha allargat una mica la sortida per culpa de unes pedres, en una trialera, que han fet estralls en un neumàtic ja que l'esboram era massa potent per tal de que el tubelés ho solucionés. Vaja que ha calgut posar-hi una càmara, com les de sempre, per poder continuar sense haber de inflar cada 200 metres. Un aplaudiment per l'equip de mecànics. Apa, anem preparant la sortida especial del proper llaaaaaaarg cap de setmana.

Tal dia com avui, al 2014...

dissabte, 26 de setembre de 2020

RAJADELL, 26 septembre 2020


Avui amb una mica més de fresqueta al final ens hem decidit per Rajadell. Apa a fer kilòmetres que les cames s’han d’acostumar al dolor i el cos al patiment. Avui hem tingut l’agradable, o no, sensació de trobar-nos a les velles glòries de la colla els quals, tot s’ha de dir, han perdut una mica de glamour a excepció de la Cristina que encara fa goig. Després del ji ji, ja ja amb un acudit d’el Morente ja els hem deixat de veure doncs ells es quedaven a Castellfollit i nosaltres continuàvem cap a Rajadell per uns camins nous queen Ramón ja tenia controlats.