EL COGOLLO, 12 gener 2019

Dia de fred. Ja ens han estat avisant tota la setmana, però el que també hem tingut es un temps assolellat i per això ens ha fet decidir a pujar el Cogulló, per veure des de les muntanyes nevades del Pre-Pirineu fins a Collserola i Montserrat, tot i que per el costat de la Segarra no se veia paisatge si no una boira emprenyadora. Tot i això no era qüestió d’anar-hi directe sinó de fer una ruta que passés per l’Ermita de Sant Marc, molt apreciada per els de Castellfollit, i això volia dir pujar i baixar unes quantes vegades fins completar els 1000 i pico metres de desnivell. Com sol passar a dalt del Cogulló sempre t’hi trobes algú, lo qual hem aprofitat per que ens fessin la foto per el blog. Esmorzar a Cal Andorrà, fins que ens han fotut fora, i de tornada tot baixada per corriols i pistes fins arribar a Igualada.

I ja fa temps ......

CARME, 05 gener 2019

Quin streeeeessss!! Avui ens ha vingut en Ramón (el de Ocisport) amb una eléctrica!. Vatua, sort que només la portaba en mode ECO, perque si no no l'hi veiem ni el pel (que no en té). Vaja que avui hem fet una "sortideta" per els voltants de la comarca, sense anar gaire lluny, tot arrivant-se a Carme per esmorzar. Després d'aixó creiem, la majoría, que el nom de Ramón va lligat a "ramonades" ja que no us podeu imaginar la quantitat de voltes, pujades, baixades, corriols de la Volcat, corriols sense nom i tot tipus de terreny per on es pugui passar, en bici o a peu, ell ens hi ha fet passar. Al final peró s'ha de reconeixer que ha sigut una molt bona sortida on hem passat per llocs gaire be desconeguts i sort que no anavem tots amb eléctrica perque si no, som capaços de pujar per les parets! La tornada, després d'esmorzar, l'hem fet per separat ja que mentres que uns no aguanten el ritme del esmorzar i els altres no aguanten el ritme de després d'esmorzar, hem acabat arrivant 4 "javatos" completant tota la volta.

Apali, fins la setmana que bé, que es veu que fotarà un fred que anirem tiesos tot el dia.

I ja fa temps.......

LA LLACUNA, 29 desembre 2018

En aquesta darrera sortida "oficial", d'aquest 2018 que s'acaba, hem recuperat a l'Armand, desprès de la seva etapa a Amèrica. Com s'ha entrenat per allà !!!, ens explica que hi ha uns terrenys fantàstics per al BTT i ens fa dentetes amb algunes de les sortides.

Per el que fa a la ruta d'avui, anada cap a La Llacuna, amb ganes de menjar una mica de coca per celebrar el final d'any. La ruta ha començat amb fred per Can Bernades i Coll bàs (amb demostració de l'Armand, de com es baixen els marges!!!), ens anàvem escalfant i tot anava be fins que en Moi ha trencat el cable del canvi, per sort regirant per la motxilla, l'Anna ha trobat un cable i unes alicates professionals!!!, es que li toca portar de tot!!!. Els mecànics del grup en un plis plas ho han tingut resolt i hem prosseguit la ruta on per variar hem començat a fer varicions per esquivar això i allò que ens han endarrerit un pel. Esmorzar sense coca i cap a casa per la via ràpida, tot i que alguns encara han tingut temps de fer el corriol dels esgavellats.

Que tingueu un Bon Any nou 2019!!! i sigueu molt Tossuts!!!

MAS DEL TRONC, NADAL 2018, 22 desembre 2018

Avui ha sigut el dia triat per fer la sortida de Nadal i com no podia ser d’altra manera hem anat al entranyable refugi de Mas del Tronc. Com que no hi volíem arribar massa tard i així tindre temps de fer una celebració sense presses, en Jordi se’n ha cuidat de trobar una ruta amb desnivells, corriols, pista, pujades i baixades per ser-hi a una hora en que el Tió tingués ganes de “cagar” forces regals i a la vegada poder fer un bon esmorzar. I bet aquí que entre corriol i corriol ens hem trobat un cartell, que encara no sabem qui l’hi va posar, oi Jordi?, amb un bonic missatge desitjant-nos un Bon Nadal. Ens hem fet unes quantes fotos i tot trempats, ja hem encarat el camí per arribar al refugi, no sense saludar abans al Toni que com que es veu que te molt de temps, havia sortit a donar una volta a veure si ens trobava, i  ara ja anava de tornada. Així doncs una vegada al refugi hem pogut celebrar, juntament amb en Xavi i la Cristina (quina bona cuinera que n’està feta la Cristina), les festes de Nadal, esmorzar de ganivet, forquilla i pitet, hem fet cagar el Tió, hem fet fotos, begut cava i ratafia. Vaja que al final fins i tot el Tió ha volgut vindre amb nosaltres ja que en Xavi i la Cristina ens han dit que com que aquests dies no el veien riure (potser esta gelós de les guineus) havien pensat de presentar-li a l’Anna, o sigui que l’any que be de ben segur que aquest Tió es partirà el cul de tant riure després d’un any amb la “Sonri”. Moltes gràcies a tots!!! I Molt bones festes.

I ja fa temps......

SANT JOAN DE MEDIONA, 15 desembre 2018

Dia de reflexions i esquitxades per el bon ambient de colla i per la quantitat de tolls que hi havia. El lloc escollit ha sigut Sant Joan de Mediona, un lloc difícil de trobar un bon bar on esmorzar tot i que ens en havien indicat un, i va hi ens equivoquem. També ha sigut un dia de prova per a un nou membre que ja veurem si te continuïtat, la culpa d’aquesta incorporació se l’hi pot assignar directament al Josep Mª, a veure si ara tindrem dos Ramonjuan a la banda.

I ja fa temps....

STA. COLOMA QUERALT, 08 desembre 2018

Dissabte de fred insospitat. Però ja se sap, després de l’època dels Black Fridays venen els Frozen Saturdays. 😉

Ens hem decidit a anar a Santa Coloma de Queralt perquè avui és festiu i ens ha vingut per fer que surtin km. Santa Coloma sempre resulta; es pot rodar una bona estona i cal pujar i baixar per nassos. De fet, si mirem l’estadística, es veu com puja el nivell de dificultat a la que passem dels 50 km, superem els 1000 m de desnivell i li fotem canya per a passar dels 15 km/h... Apareix en gris fort la cel·la del valor de dificultat sempre que anem per sobre del valor 150 (vol dir que ha estat un dissabte exigent). El valor de dificultat és contrastat l’endemà amb la sensació que donen les nostres humils cametes...

Com que mig hem confiat l’anada a en “Jordielgremlin”, hem seguit una ruta d’aquelles gairebé inèdites: hem anat via Argençola tot passant fred al costat del riu. Una vegada a Argençola hem anat a buscar la carena on hi ha els molins d’aquella zona i val a dir que poques vegades hem vist tant de vent i tanta estona (i mai de cua, càsumdena). Ens ha servit per a sentir els molins a ple rendiment (de bo de bo), amb les pales ben deformades i amb un soroll de cotxes passant a 200 km/h que feia feredat. Si ho imagina una pala d’aquestes trencant-se a aquesta velocitat, a saber on pot anar a parar i a qui pot tallar pel mig (Santa Enginyeria!).

Esmorzar a Cal Ton amb un interessantíssim debat sobre si l’últimament tan venerat ex-president Mújica ha estat positiu o negatiu per a l’esdevenidor de l’Uruguai... De veritat que a la vida val la pena observar alguns contrastos de parers... Hom es sorprèn d’allò més.

Abans de tornar (per pistes més o menys conegudes fins al Pantà de Tous, l’Eucaria, Tous i Sentfores) hem assistit a una de les altres grans frikades dels barcelonins (qui ens va parir!): en aquesta ocasió la gosseta Laika (ai no, que aquesta es diu Fox), una gossa motera que va en CBR... Si no veieu les imatge no us ho creuríeu. De fet, jo, el cronista de pega, us garanteixo que si em pregunten si alguna firma es dedica a fer bosses sobredipòsit per a portar gossos sobre la moto darrera del carenat us hauria dit que tanta tonteria no podia existir en aquest món de bojos... I M’HAURIA BEN EQUIVOCAT!!! 😊

CASTELLOLI, 01desembre 2018

Un dissabte més, una temporada nova més. Havíem de tornar d’hora, alguns, i per això s’ha decidit anar a Castelloli. Però hi han molts camins que van a para a Castellolí i hem triat el que passa per Òdena i Maians. Això si, per arribar-hi hem trepitjat una quantitat de tolls incomptable amb les conseqüents remullades per alguns i rebolcades per uns altres. Enfangats fins el coll hem esmorzat a Cal Betes de Castellolí on hem tingut un debat sobre la revista Hola, que encara te una bona tirada de lectors. Després, al acabar, ens hem separat els que tenien que tornar d’hora a casa, per obligacions familiars o no, i els que tenien més temps.

I ja fa temps......