INFO

..

diumenge, 24 de març de 2019

LA FONT DEL BOSC, 23 març 2019


Primer dissabte d'una nova primavera i escampada general, qui mes qui menys té un compromís, si no una boda, una caminada, cal complir amb la parella o ser aviat a casa!!!.
Al final quedem tres, com els mosqueters, els tambors, les bessones, les caravel·les o les Maries...
Comencem amb ganes d'una sortida amb força km per agafar forma, pero de seguida les rodes "retro" ens fan la guitza, però la pericia d'en Jaume, el manetes de la colla, ha evitat que la sortida acabes amb "fiasco", per un de nosaltres.
Amb un preuat temps perdut, reanudem la sortida que finalment encara ens ha quedat prou arrodonida.
No hi ha track vinculat, doncs hem anat a provar una zona que formarà part d'una sortida en preparació. Pinta molt bé.

dijous, 21 de març de 2019

CASTELLOLI, 16 març 2019

Hi havia una vegada vuit ciclistes de l’ACA Tossuts que es van trobar aquest dissabte de boires matinals i pitjors boires al Paseo de la Castellana a Madrid.

Van anar a Castellolí per viaranys recargolats que en Ramon havia ordit al seu nou GPS. Van esmorzar com uns reis a Cal Betes i van acabar tornant per La Pobla de Claramunt en un dia ja perfectament primaveral.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos. I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat. Apa, fins la setmana vinent!

(El cronista que no té ganes d’escriure)

dissabte, 16 de març de 2019

STA COLOMA DE QUERALT, 09 febrer 2019

Dissabte prometedor: poca gent i encara menys persones... Cap a Santa Coloma, doncs, que és ruta eficaç per fer quilòmetres i una mica de desnivell que ni el notes entre tant de pedaleig!

L’estadística sempre dona uns 60 km i el desnivell 1.350 m aquesta vegada. Per què? Perquè el “gremlindedesprésdel’esmorzar” ens fa fer quatre bucles i ja ens tornem tots bojos (especialment el cronista que us parla). Total, que, al final ens hem proposat pujar la mitjana a base de fer l’últim tram (des de l’Eucaria) per carretera (quan el president no hi és els ratolins ballen, eh!) i hem pujat la mitjana fins a 15,6 km/h. Curiosament aquesta mitjana és MOLT més lenta que la que treuen els guanyadors de la marató que es disputa a Barcelona aquest cap de setmana; no us sembla brutal que aquests atletes (home i dones) corrin més de pressa que la nostra mitjana habitual dels dissabtes? A mi em trenca els esquemes! Van a més de 20 km/h!!! Reséu!!!

Bé, com que estic encara esmaperdut, deixo aquí la crònica, que m’he de refer de l’impacte emocional... 

dissabte, 9 de març de 2019

CAN AGUILERA, 02 febrer 2019



En un dissabte de baixes i altes inesperades, 8 guerrers de la llum hem anat a repassar corriols pels quals havia vogit alguna edició anterior de la VolCat. 
Si n’hem donat de voltes, més que les baldufes (recordeu quan es van posar de moda farà uns 40 anys? Si ho recordes millor calla; ets vell(a), vatua!). 
Hem arribat a Can Aguilera, on fa dies que no anàvem (i on tot apunta que trigarem uns quants dies més a tornar). El descans era necessari merescut perquè les senderes més aviat han estat trencacames. I la tornada (amb alguna que altra circumvolució, és clar) també, cullera! Fixeu-vos que, a l’hora de fer aquesta crònica el dissabte tarda, no paro de badallar i els ulls se’m tanquen DE REBENTAT QUE HE QUEDAT! 
Ah! Gràcies als hippieses que ens han guiat tot el dia, sense ells la vida no seria tan difícil.


dissabte, 2 de març de 2019

MARGANELL, 23 febrer 2019


Màrius, et toca fer la crònica.
Vatua, m’enganxeu en baixa tònica.

Doncs, som-hi, vaja,
fem-la breu que no vaga.

A Marganell hi falta gent,
cap allà set tossuts i un guia inclement.


Del pes immens de les més de 100 creus,
ni que ho provis no ens en treus.

L’esmorzar ens va fer recuperar,
botifarra i segues per no parar.

Passàrem dels 50 km i de pujada un ou,


diumenge, 17 de febrer de 2019

MAIOLES i MAS DEL TRONC, 16 febrer 2019


Sempre hi ha un dia que, encara que no es vagi molt lluny, et fas un fart de donar voltes prop d’Igualada. Jo no recordo haver pujat tantes vegades en una sola sortida, les Maioles. Per un costat i per l’altre, per corriols i per pistes anàvem veient com amb pocs kilòmetres s’acumulava un bon desnivell, i total per anar esmorzar a Mas del Tronc amb els nostres bons amics la Cristina i en Xavi que ja han arrelat a l’Anoia on hi passen més temps que a Tiana. El nostre “gremlin wikiloc” diu que ha anat enllaçant tracks i quan si posa ni hi ha qui l’aturi, fins i tot al final s’ha de retallar, i a fe de deu que s’hi esmera en trobar caminets i corriols desapareguts, i s’ha de dir que ho fa força be. Ja ho va dir en Séneca, “No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les.

diumenge, 10 de febrer de 2019

EL BRUC, 02 febrer 2019


Bé, la ruta dels 4 gats (i la gata) ha anat per Can Macià fins a sobre Castellolí i cap a la pista que va de Maians a Montserrat Parc. A tocar de Sant Pau de la Guàrdia, cap a la carretera de Montserrat i fins a Can Maçana. Allà hem observat tots el catalans caminaires que escatimen 4€ i s’aparquen al voral de la carretera per mort de no pagar la quota de l’aparcament habilitat des de la societat montserratina per a ells. Després diuen que no som miserables els catalanets. Això sí, a l’hora de gaudir del massís, que no els escatimin res a ells, eh! Però vaja, nosaltres a la nostra: Camí de les Batalles a tota castanya fins al tranquil poble del Bruc, colonitzat pels de la capital (com ha de ser, què carai!). Al bar Anna, la Núria ens ha tractat tan bé com sempre (més i tot diríem, perquè com que ja havíem perdut la gata en una tauleta de 4 ja fèiem i tocàvem a més olivetes per cadascú...). Cafè, copa i puro i què hem vist? Doncs que una colla de motarres que teníem al costat menjaven molt més que nosaltres: 1.- No estamos tan mal. 2.- La propera vegada demanarem ous estrellats nosaltres també. Quina bona idea! 3.- Com la moto no hi ha res per a despertar-te la creativitat. El gran Albert ens ha fet una dissertació que ha durat gairebé tot l’esmorzar. Com que teníem gana i no parlàvem... doncs parlava ell. El colofó han estat 3 acudits; un dolent, un mig mig i un de ben graciós.