Sortida especial a Ribera de Cardos, i ben especial que a estat. El Xavi feia dies que ens anava ensabonant i al final s'ha sortit amb la seva. Hem sortit a les 6 i hem esmorzat al camping abans de comenzar a les 9. Ha estat organitzada conjuntament amb una colla d'Arbeca que feien un finde complet amb el Jordi, un amic del Xavi i del Xixarelo que també ha vingut, de Ribera de Cardós. Sortida i primera pujada de prop de 900m de desnivell, per anar escalfant. A la primera baixada, primers problemes, llanta trencada, bici sense pastilles i cadena/canvi malament. Després d'apanyar el que hem pogut ja comenzaba el primer corriol tècnic entre arbres i terra suelta, on els frens no serveixen de res, la bici baixava igual frenan que sense. I primer espectacle del nostre showman Armand saltant per sobre un gran arbre que nosaltres no sabíem si pasar caminant per sobre o per sota. Després del corriol i les fotos pertinents i ja baixan al poble, altre espectacle baixan a una roda on els mortals tenim feina a baixar amb les dues. Teniem els arbequins al-lucinats de veure coses tant naturals per nosaltres, com veure l'Armand fent cabrioles de les seves. A vegades potser no valorem prou aquests espectacles casolans que ens ofereix i que molta gent pagaria per veure. Després de fer aigua i vorejar el pantà de la Torrassa hem arribat a Esterri, on hem descobert que aquesta colla està ben organitzada, amb avituallaments per la muntanya, que eran com aigua caiguda del cel. Tot seguit l'etapa reina del dia, pujada de 14 km amb desnivell constant entre 8 i 10%. Cames ajudeu-me i amunt va. Després de 4 o 5 hores amb un parell de paradetes ja érem dalt, amb el cul ben adolorit pero satisfets, tenim cames per pujar i ulls per gaudir dels paisatges, muntanyes arbrades i sense arbres, amb glaceres a les puntes, unes verdes i altres groges, unes altes i altres encara més, un espectacle que només pots gaudir a aquelles contrades i si pots aixecar els ulls del camí hahaha. A dalt ens esperava altre cop l'avituallament per dinar, bocata i cerveza (o no) per tothom i coca de postres. I ja només quedaba baixar, el més fàcil, (o no) del dia. Hem baixat per valls verges, amb prats inundats d'aigua, resseguint corriols de les vaques, que es perdien entre un munt de ginestes florides, entre corriols d'aigua, fang i pedres, a vegades sense corriols, prats ben verges on les vaques ens miraven ben estranyades. I tirant avall avall, improvisant per la vall verge fins trobar altres corriols que ens portessin en la direcció correcta. Al final altre cop la civilització, Bordes abandonades on ja els corriols començaven a ser més ciclables i humans i avall avall per corriols fins el camping mateix, on està el Xavi treballant a l'estiu i ja hem aprofitat per rentar la bici. En acabar, hem anat al hotel dels Arbequins a fer una cerveza i posar els peus en remull. En resum vistes força espectaculars, poca calor afortunadament, bona gent els arbequins i grans pujades que no tenen fi. Ens ha quedat una pregunta al tinter: les dones del arbequins.. son olives??
