INFO

...

dissabte, 24 d’octubre de 2020

LA POBLA DE CARIVENYS, 24 octubre 2020

Ens haurem d’anar acostumant a portar-nos l’esmorzar des de casa. Els bars encara estan tancats. Degut a això aprofitem per fer parades per esmorzar en llocs nous. Aquest dissabte, que la sortida l’ha portat en Josep Mª, hem anat a La Pobla de Carivenys, petita ella de tant sols 20 habitants, amb una plaça i una font, lloc perfecte per esmorzar. Com ja he comentat, la sortida avui la portava en Josep Mª. Sortim d’Igualada cap a Montbui, Sant Marti de Tous, l’Eucaria, Pobla de Carivenys, Clariana, Pla del Magre, la Sala a Jorba i Igualada. No hem tornat gaire tard, una perquè aviat hem acabat d’esmorzar (sense cafès ni xupitos!), i també perquè calia fer la cervesa in “the Xavi’s home”.

Cuidem-nos, que ens farà falta.


dijous, 22 d’octubre de 2020

SANTUARI DE COLLBÀS, 17 octubre 2020


Ja hi tornem a ser, bars i restaurants tancats. Aquests del govern no saben el que es una sortida amb bicicleta el dissabte al matí sense l’esmorzar al bar. Els pobres del sector de l’hosteleria els hi ha tocat el rebre i, com molta més gent, no entenen ben be el perquè. El fet es que avui, tot sigui dit un dia de fred, ens hem tingut que portar la “manduca” nosaltres, ja que no hi havia altre remei que muntar un esmorzar a l’aire lliure. O sigui que avui em començat la sortida sense saber on esmorzaríem, el que si se l’hi ha fotut al cap en Xavi es d’anar a fer la Volcat i com que no n’és gens de pesat ell, no ha tocat altre remei que anar-hi. Tot anat fent corriols amunt i avall, al passar prop de Collbàs ens ha semblat un lloc prou apropiat. Esmorzar ràpid, sense cafè ni xupitos, per tornar cap Igualada, no directe es clar, si no donant la volta per la Censada i la Tossa de Montbui. No s’han fet molts kilòmetres però ha sigut prou dur el circuit trencacames que em fet. Al arribar i per no perdre la costum, em muntat un vermut cervesero particular, això si, sense superar la quantitat de 6 membres, no sigui que també prohibeixin les sortides amb btt tot comparant-les amb els “botellones”.

I la setmana que be, un altre vegada....... (esmorzar a l’esquena).

dilluns, 19 d’octubre de 2020

TERRES DE L'EBRE, 10-11-12 octubre 2020


Cap de setmana llarg que ens hem escapat a les Terres de l’Ebre per tal de fer un mar i muntanya. El divendres a la tarda em arribat a la casa que em fet servir com a “niu de llops” ja que des de allí s’han fet les sortides alhora que ens permetia descansar. El primer dia, la primera sortida per la part interior de la costa, ha sigut una mica trencacames. Seguint el GR-92 passant per Els Alfacs (mal record) fins la cimentera i després cap a la muntanya, a suar i agafar gana, tot gaudint dels corriols i vistes a la roca foradada. Després em baixat pel corriol del “Coco del Jordi” per arribar amb temps de dutxar-nos per anar a dinar a Sant Carles de la Ràpita. La segona sortida, al mateix dia, ens ha portat cap a la platja del Trabucador on hi havia més gent que flamencs. Collons quina quantitat de gent, en un lloc tant espaiós no hi havia ni un “puto” aparcament de cotxes vuit. Sort que amb la bicicleta es passa per tot arreu i es pot deixar aparcada a la sorra prop de l’aigua. La sortida aquesta era una semi-nocturna tot arribant a l’hora de la posta de sol, lloc adequat per contemplar-la, i tornar amb la foscor de la nit trencada per els llums de leds per tal de no caure dins d’un canal. L’endemà a les 07:00h, com cada dia, tocava llevar-se per esmorzar i començar una nova etapa. El segon dia, la tercera sortida en número, era la que s’anomena en l’argot ciclista la etapa “reina”. Ha sigut la més llarga, doncs el kms cauen fàcilment quan passes per la Via Verda, on et permet gaudir dels molts túnels il·luminats, o no, i també de les diverses estacions mínimament conservades per fer pic nic. Ja us podeu imaginar però que en Jordi no ens ho podia posar fàcil i quan menys ens ho pensàvem, ens ha dirigit cap una zona encanyissada on no es podia passa d’un altre manera que amb la bici al coll. I després?, doncs després amunt que fa pujada durant 8 kms, per arribar a un coll on, avall que fa baixada, ens ha col·locat al Santuari de Fontcalda. Planejant per la Via Verda de la Terra Alta ens hem dirigit a Bot per dinar a la Braseria Laia. La tornada ha sigut tot per la Via Verda (la de Terra Alta i la de l’Ebre) no sense fer una parada a Fontcalda per tal de fer unes fotos i remullar-nos una mica, encara que hi ha hagut algú que fins i tot si ha banyat amb bicicleta inclosa, no se si es que volia aprofitar el temps i arribar ja net a casa. El tercer dia, sortida plana pel Delta de l’Ebre amb sortida i arribada a Deltebre tot fent el recorregut per veure les muscleres, el Far del Fangar i Riumar. A les muscleres tot estava tranquil, fins i tot el vent. No ha sigut el mateix a la platja del Far del Fangar. Allà si que hi feia vent, tant, que la sorra remoguda per l’aire dibuixava un terra en moviment que, tot i que es pla, ens donava la sensació de tenir un desnivell considerable. Com us podeu imaginar el camí de tornada, que era el mateix que l’anada, ha sigut molt més agradable de fer ja que el vent ens bufava d’esquena i ens empenyia quasi ve sense pedalar. A Riumar hi havia tanta aglomeració de Kay surfistes com de flamencs a la platja del Trabucador que us he explicat avans. Mare meva!, jo no se com s’ho fant per, amb tanta vela i planxa de surf, no quedat entortolligats. El que si es veritat es que el lloc es idoni per aquesta activitat. Paella a Deltebre per dinar i així acabar els 3 dies (convivència?) de btt per la zona del Delta i la Terra Alta. Es possible, o no, que ho repetim, en aquest indret, o no, i amb la mateixa gent, o no.

dissabte, 3 d’octubre de 2020

HOSTALETS DE PIEROLA, 03 octubre 2020


Dia de vent i fresqueta al mati. Avui el lloc triat casi be que ja estava decidit des de el dijous passat en que els "nocturnianos" ho habien estan pensant, i només quedava per decidir el lloc de l'esmorzar. Era questió de no perdre temps, per aixó i per arrivar el més aviat posible al lloc triat per començar els corriols, (Ah!, perque encara no os he dit que el tema anava de atipar-se de fer els corriols de la colla "La Buti" de Piera) ens em tingut que empassar uns 10km per carretera fins a Castellolí. Descartant aixó, ha valgut la pena. Corriols amunt, corriols avall, semblavem un fil de fornigues un d'arrrera l'altre. A la tornada es quan s'ens ha allargat una mica la sortida per culpa de unes pedres, en una trialera, que han fet estralls en un neumàtic ja que l'esboram era massa potent per tal de que el tubelés ho solucionés. Vaja que ha calgut posar-hi una càmara, com les de sempre, per poder continuar sense haber de inflar cada 200 metres. Un aplaudiment per l'equip de mecànics. Apa, anem preparant la sortida especial del proper llaaaaaaarg cap de setmana.

Tal dia com avui, al 2014...

dissabte, 26 de setembre de 2020

RAJADELL, 26 septembre 2020


Avui amb una mica més de fresqueta al final ens hem decidit per Rajadell. Apa a fer kilòmetres que les cames s’han d’acostumar al dolor i el cos al patiment. Avui hem tingut l’agradable, o no, sensació de trobar-nos a les velles glòries de la colla els quals, tot s’ha de dir, han perdut una mica de glamour a excepció de la Cristina que encara fa goig. Després del ji ji, ja ja amb un acudit d’el Morente ja els hem deixat de veure doncs ells es quedaven a Castellfollit i nosaltres continuàvem cap a Rajadell per uns camins nous queen Ramón ja tenia controlats.

dissabte, 19 de setembre de 2020

PLA DE RUBIÓ, 19 setembre 2020


No fa molt que vàrem anar al Pla de Rubió i allà en Ramón es va quedar amb  les ganes de trobar un corriol que ens portés des de dalt la serra fins a baix al Pla, vaja que avui ha sigut el dia que, després que ho anés a buscar, ens hi ha fet passar. Avui però hi ha hagut una sèrie de contratemps que hem hagut de superar, des de bicicletes que anaven sense ciclista fins a inflar rodes amb força paciència. 

dissabte, 12 de setembre de 2020

SANT JOAN DE MEDIONA, 12 setembre 2020


Poca cosa a dir, només que per arribar a Sant Joan de Mediona quasi be passem per Sant Quinti i que el Moisès s’ha cagat en tot, ja que hem fet posar a prova el seu canyel amb tanta pedra a la trialera. Prova superada.