Cap de setmana llarg que ens hem escapat a les Terres de l’Ebre
per tal de fer un mar i muntanya. El divendres a la tarda em arribat a la casa
que em fet servir com a
“niu de llops” ja que des de allí s’han fet les
sortides alhora que ens permetia descansar. El primer dia,
la primera sortida
per la part interior de la costa, ha sigut una mica trencacames. Seguint el GR-92
passant per Els Alfacs (mal record) fins la cimentera i després cap a la
muntanya, a suar i agafar gana, tot gaudint dels corriols i vistes a la roca
foradada. Després em baixat pel corriol del “Coco del Jordi” per arribar amb
temps de dutxar-nos per anar a dinar a Sant Carles de la Ràpita.
La segona sortida, al mateix dia, ens ha portat cap a la platja del Trabucador on hi
havia més gent que flamencs. Collons quina quantitat de gent, en un lloc tant
espaiós no hi havia ni un “puto” aparcament de cotxes vuit. Sort que amb la
bicicleta es passa per tot arreu i es pot deixar aparcada a la sorra prop de
l’aigua. La sortida aquesta era una semi-nocturna tot arribant a l’hora de la
posta de sol, lloc adequat per contemplar-la, i tornar amb la foscor de la nit
trencada per els llums de leds per tal de no caure dins d’un canal. L’endemà a
les 07:00h, com cada dia, tocava llevar-se per esmorzar i començar una nova
etapa. El segon dia,
la tercera sortida en número, era la que s’anomena en
l’argot ciclista la etapa “reina”. Ha sigut la més llarga, doncs el kms cauen
fàcilment quan passes per la Via Verda, on et permet gaudir dels molts túnels il·luminats,
o no, i també de les diverses estacions mínimament conservades per fer pic nic.
Ja us podeu imaginar però que en Jordi no ens ho podia posar fàcil i quan menys
ens ho pensàvem, ens ha dirigit cap una zona encanyissada on no es podia passa
d’un altre manera que amb la bici al coll. I després?, doncs després amunt que
fa pujada durant 8 kms, per arribar a un coll on, avall que fa baixada, ens ha
col·locat al Santuari de Fontcalda. Planejant per la Via Verda de la Terra Alta
ens hem dirigit a Bot per dinar a la Braseria Laia. La tornada ha sigut tot per
la Via Verda (la de Terra Alta i la de l’Ebre) no sense fer una parada a
Fontcalda per tal de fer unes fotos i remullar-nos una mica, encara que hi ha
hagut algú que fins i tot si ha banyat amb bicicleta inclosa, no se si es que
volia aprofitar el temps i arribar ja net a casa. El tercer dia,
sortida plana pel Delta de l’Ebre amb sortida i arribada a Deltebre tot fent el recorregut
per veure les muscleres, el Far del Fangar i Riumar. A les muscleres tot estava
tranquil, fins i tot el vent. No ha sigut el mateix a la platja del Far del
Fangar. Allà si que hi feia vent, tant, que la sorra remoguda per l’aire dibuixava
un terra en moviment que, tot i que es pla, ens donava la sensació de tenir un
desnivell considerable. Com us podeu imaginar el camí de tornada, que era el
mateix que l’anada, ha sigut molt més agradable de fer ja que el vent ens
bufava d’esquena i ens empenyia quasi ve sense pedalar. A Riumar hi havia tanta
aglomeració de Kay surfistes com de flamencs a la platja del Trabucador que us
he explicat avans. Mare meva!, jo no se com s’ho fant per, amb tanta vela i
planxa de surf, no quedat entortolligats. El que si es veritat es que el lloc
es idoni per aquesta activitat. Paella a Deltebre per dinar i així acabar els 3
dies (convivència?) de
btt per la zona del Delta i la Terra Alta. Es possible,
o no, que ho repetim, en aquest indret, o no, i amb la mateixa gent, o no.
