MONTFALCO MURALLAT, 15 juny 2019

Dia de sortida semi especial, per l’hora de sortida, per la novetat i per el quilometratge. Anar a Montfalcó murallat ho exigia, així com també es necessitava un acurat control de la ruta i el temps. Tot anava be fins que dos galls del galliner se’n rebotat. Tot a tornat a la “normalitat” en el galliner quan ens hem rejuntat poc abans d’arribar al famós Montfalcó, petita fortalesa que tal com diu el seu nom està murallada i en el que hi ha, a més de diverses cases rurals, un restaurant prou acollidor. Poc després d’esmorzar en Xavi ha seguit la seva guerra particular per arribar-se a Lleida, on tenia deures familiars, i la resta, amb bon criteri, ha optat per la tornada amb menys desnivell i més ràpida via Pujalt, Segur i Copons per arribar a Igualada amb temps de fer una cervesa que teníem guanyada!!!.

LA LLACUNA, 08 juny 2019

Sortida pretesament normal. Fins l’esmorzar, bé. Fins a arribar a dalt la Censada per tornar, bé. Però després hem volgut fer el recorregut de noséquinacursa i el cronista s’ha fotut de lloros i no recorda res més. De cop s’ha trobat a Barna escrivint aquesta crònica i sense poder reconstruir res des que va provar a volar en una baixada trialera fins ara. 😉

Apa!

El cronista de pega

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA, 01 juny 2019

El divendres ja vàrem rebre un whatsApp inquietant d’en Ramón que ens deia que podríem fer una ruta nova amb lloc d’esmorzar inclòs, poqueta cosa 53km i algun que altre corriol, vaja que venint d’ell no seria rodadora precisament. Dissabte ens hem trobat al lloc habitual i ja hem conegut el destí, Sant Salvador de Guardiola. Fins a Sant Pau de la Guàrdia tot normal i per camins coneguts però a partir d’allà ha començat l’aventura. Corriol de baixada de 40 minuts i després com que ja no sabíem on estàvem no hi havia altre solució que anar seguint instruccions del xerpa Ramón. La veritat es que molt poc tros hem hagut d’agafar la bici al coll tot i que per els indrets que hem passat jo crec que feia bastant de temps que no hi havia passat ningú, vaja que s’havia d’anar fent camí. A l’hora que s’escau i després d’arreglar una punxada en un temps record, hem arribat a Sant Salvador de Guardiola per esmorzar i després tornar a agafar camins desconeguts amb direcció Igualada. Ha valgut la pena, en Ramón s’ho ha currat!!!!.

SANT MARTI SESGUEIOLES, 25 maig 2019

Després de tot un divendres i matinada del dissabte plovent, amb l'oportuna consulta al radar metereologic, hem decidit que una bona opció era anar a Sant Marti. 

Dit i fet, direcció a l'espelt, corriolets de pujada cap a Cal Estruc i baixada cap a Pla de Rubió per enfilar Serra Morena fins a Prats de Rei, on amb una mica de carretera i pista bona ens hem presentat a l'esmorzar amb gairebé 40 km. i 1000 +.

Avui no venia el "tinc gana" pero el seu hereu li segueix els passos. 

Un bon esmorzar a Cal Llanegues ens refa a tots i tornada progressiva cap a casa tot resseguint alguns corriols de baixada, (hem aprofitat per ensenyar Lourdes i la Vall de Silenci a alguns companys que no ho coneixien) i cap a passar el riu per copons amb algun que altre xipoteig i final feliç amb el corriol del Mestral fins a Igualada!!!

Ahh!!, tenim un Tossut a Sevilla, escric la crònica abans del partit no fos cas...

CAL MAGINET, 18 maig 2019

Cap a Cal Maginet fent la suma de curses que entre tots recordàvem:

·        Volcat

·        Pana

·        Bou

·        Armamentística nuclear

·        Aeroespacial per arribar a la lluna

·        Altres no esmentades aquí, però que alguna vegada hagin existit a l’entorn nostre

Esmorzar de traca, mocador i formatge de Veciana i desmembrament progressiu de la banda arrel de l’hora del desentaulament i d’altres tonteries vàries... GAS!

Feliços en som un niu, no trobeu?

CATALUNYA TOUR E-BIKE, 11 i 12 maig 2019

Havia de ser una sortida especial i va acabar sent una sortida “molt especial”. Els de Ocisport ens varen convidar a fer la Catalunya e-bike Tour i nosaltres Tossuts hi varen anar sense e-bike. El primer dia, de Prats de Rei al Santuari del Miracle a on es va dinar, i tornar cap a Prats de Rei ja va ser una sorpresa tant de visites com de gastronomia, amb aquest tipus de sortides no cal pensar molt en pedalar però si agafar forces per riure i menjar. Cal a dir que la visita i el dinar al Miracle a sigut espectacular no sense menys prear la resta de pobles, inclòs el Santuari de Pinós, on en cada lloc les seves autoritats locals ens premiaven amb les seves explicacions. Una vegada acabada aquesta 1ª etapa (74kms) tocava sopar i dormir a Cal Senyoret a Cunill, on ens hem “barallat”, i també ens hem fet un fart de riure, amb els e-bikes, que tot s’ha de dir es veuen més grans que nosaltres, al menys de físic. Al dia següent la segona etapa (46Km) era encara més gastronòmica i turística que la primera, ja que hem visitat tots els pobles possibles per on passàvem on també les respectives autoritats locals ens explicaven els ets i uts del seu territori, especial menció la visita al campament de la memòria històrica de la guerra civil on el “senyor” de Cal Senyoret ens va explicar l’historia amb tots els detalls (quina angunia). Amb tot això varen tornar a petar a Prats de Rei a l’hora del vermut, no sense haver parat un moment a Cal Carulla (Casa Rural xupi guai a Pujalt) on ens varen oferir una o dues copes de cava, el que cadascú podia ingerir. Al final només teníem un comentari “que be que ens ho hem passat!”. Gràcies Ramón, bona feina Ocisport. !!

EL BRUC, 04 maig 2019

Hi havia una vegada un grup d’amiguets que van quedar per fer-se grans. Un dia van anar a pedalejar al Bruc i allà es van trobar amb un vell amic que estimaven molt i que s’havia perdut pel Bosc de les Tribulacions. Es van abraçar i van ser per sempre més feliços i van menjar anissos. Apa!