CASTELL DE RUBIÓ, 21 juny 2025

Amb la calor que fa aquest mes de juny hem començat a fer sortides light, més que res per no patir una deshidratació de cavall. Un lloc apropet és Rubió i tot que en principi ens decantàvem pel Pla de Rubió, hem acabat al Castell de Rubió perquè en la ruta que hem fet es volia esbrinar si, el corriol que fa bastant de temps va netejar en Ramon, encara és ciclable tot i que el féssim de pujada. I sí, encara és ciclabe i té l’avantatge que quan l’acabes ja ets a dalt el Castell de Rubió. Un esmorzar gratificant i la calor que feia ens ha decidit a buscar la ruta de baixada  per anar a Jorba, la Sala i per la via blava arribar a Igualada. Amb aquesta calor haurem d’estudiar una mica la vida dels camells i intentar imitar-los.

VALL DE CARDÓS i CERTESCAN, 14 juny 2025

Fa unes setmanes va sorgir la idea de tornar a fer una sortida que s'havia fet feia 13 anys. Pujar al llac Certescan desde Tavascan. Potser per la seva duresa i per què combina BTT anb Senderisme, només hem sigut 3 els intrèpids que hi hem anat. Sortim divendres per anar a dormir a Ribera de Cardós, on l'organitzador de la sortida té allotjament per tots, sopar i a dormir aviat. De bon matí iniciem la sortida, en aquesta ocasió ho fem des de Lladròs, 6 km abans, per arribar a Tavascan amb les cames ja entonades i començar a pujar de valent els 14 km. que ens portaran al l'estany de Clossell, una pujada de 1200 metres de desnivell, que fem agrupats i a un ritme constant, amb només dues parades per agafar forces; en el trajecte observem cabirols, senglars i natura esplendorosa.

Arribats al Clossell i amb les bicis ben resguardades, fem la transició a senderisme, ens esperen poc més de 4 km i un bon desnivell fins al Certescan, primer una parada a l'estany Naorte, per esmorzar en un indret idíl·lic per continuar amb un primer fort ascens on poc a poc anem sumant metres d'altitud, comencem a trobar les primeres congestes de neu que ens conviden a una merescuda refrescada i amb poc més d'una hora caminant ja som davant del llac més gran de Catalunya, fotografies per immortalitzar el moment i retorn cap a les bicis, de baixada ens passen per davant dos isards i quedem meravellats del fàcil que es mouen per les pedres. Nou canvi de vestimenta per iniciar el descens per les pedregoses pistes que en poc més de mitja hora ens retornen a Tavascan on ens espera un merescut dinar al restaurant de l'hotel Marxant per agafar forces, en una amena conversa sobre rutes amb el propietari, també aficionat al BTT com nosaltres, sorgeix l'idea de la propera sortida per la zona, arribar als estanys de Romedo, a priori una mica més fàcil i tota en BTT, aquest estiu el Xavi farà la prospecció i ja veurem?. Després dels xarrups de rigor agafem les bicis per tornar al cotxe i cap a la piscina a fer una bona refrescada abans de tornar casa.

by 👤Jordi

I la resta que ens hem quedat a Igualada ens hem dedicat a fer un triatló, per no ser menys. 

CARME, 07 juny 2025

Anar a Carme pot resultar fàcil però tot depèn del camí escollit. En un moment donat l’Anna no ho veia clar d’arribar en condicions i jo l’he acompanyat ja que és millor companyia que no pas la resta de Tossuts, ja siguin per separat o tots junts. El resultat ha sigut que nosaltres dos, tot xino-xano, hem arribat a Carme per esmorzar gairebé una hora abans que la resta de membres, doncs es veu que la ruta era enrevessada. Al bar, lògicament, hem quedat sols i una mica més ens fan parar taules per dinar. A la tornada no puc explicar gaire cosa ja que jo i en Màrius hem tornat “pitant” per carretera, diverses qüestions ens ho reclamaven. Això sí, els altres han continuat amb la machacada per terra i aigua. I la setmana que ve més (més grups separats).

COPONS, 31 maig 2025

Quin dissabte el d’avui!. Volíem anar a Calaf i hem acabat a Copons. La història ha sigut que, tot fent una calor de “collons”, l’organitzador de rutes (que si continua així l'hi traurem el càrrec) havia planejat una nova ruta per anar a Calaf fent un corriol no conegut per la majoria de mortals, entre ells nosaltres, amb el ple convenciment de què arribaríem a esmorzar a una hora decent. Fins a Copons tot marxava sobre rodes (mai més ben dit), una vegada passat el poble i després d'una pujada empinada com la Torre Eiffel hem trobat el començament del corriol del dia, i allà ha aparegut la història del dia. Anar tirant, anar tirant i com que ja ens costa una mica contar, ens hem descomptat i hem perdut un membre, que ja sabem que li agrada caminar, però tampoc es tracta d'enviar-lo a caminar sol. Ha agafat un trencall que no tocava, és clar que no sabia per on havíem tirat els altres, i això l’ha portat a fer una ruta tot solet per les muntanyes de la contrada sense saber on anava a parar. Després d'unes quantes trucades per telèfon ens ha pogut enviar la localització i com que estava tan amagat i ja portàvem més temps parlant per telèfon que anant en bici, s’ha decidit rectificar la ruta i deixar estar Calaf per anar a Copons, molt més a prop i amb moltes més garanties que ens poguéssim retrobar amb el “perdut” (el Josep M.). I així ha sigut, feia una estona que ens havíem entaulat que ha aparegut el “perdut”, hem esmorzat juntets i després ruta rebuscada cap Igualada, no sigui que arribéssim massa d’hora!

SANT QUINTI DE MEDIONA, 24 maig 2025

Tenint en compte que ha sigut una primavera amb força pluges… cosa que no estàvem gens acostumats darrerament, algú se li va ocórrer que calia veure i comprovar com estaven les Deus de Sant Quintí. Un lloc ple de fonts i grutes on hi brollava aigua de 23 fonts arrenglerades, essent un lloc ideal per passar l’estiu a l’ombra dels arbres i amb la frescor de les aigües brollant a dojo! (això passava antigament; ara...no ho sabíem). De ben segur que rajaven amb abundància, i calia ensenyar aquest petit racó de món a qui encara ho desconeixia.  Quina... sor-pre-sa! Quina... decepció! No raja ni un trist rajolí, les aigües estan estancades i no corre l’aigua pel rierol. El que hi ha és un parc amb tirolines i activitats muntades per als més menuts (la qual cosa no és per al nostre grup Tossut). Arribats aquí, amb les panxes que ja roncaven feia estona... calia prendre la decisió d’esmorzar al bar que acabava d’obrir o anar una mica més lluny. Hi havia poca confiança... però calia donar-los una oportunitat. La gana apretava i això sí que és cosa sèria. Ens vam arriscar! La veritat sigui dita... vam esmorzar la mar de bé, estrepans molt bons i els plats ben nets van quedar. No vam fer postres, però el preu... el més barat de la temporada! Converses i debats interessants van esdevenir, opinions naturalment respectades però diverses van acabar d’arrodonir la sortida del dissabte. Quan un ho passa bé el temps passa volant... i això ens va passar, que se’ns feien les “quinientas” i encara estàvem pedalant de tornada per Sant Joan de Mediona. Sort que algunes “velles=belles glòries” saben dreceres per tornar prou ràpid a Igualada! 

FONOLLOSA, 17 maig 2025

Per no perdre el costum avui també hem començat la ruta a 2/4 de 8. La setmana passada es va plantejar el repte d’anar a Fonollosa, per si no havíem fet prou quilòmetres, i dit i fet a Fonollosa de pet. Aquest dissabte ja havíem planejat d’arribar alhora per esmorzar i també a dinar, perquè uns quants teníem dinar de “germanor” als magatzems del Josep Cuadros i no era qüestió d’arribar a deshora. Per anar a Fonollosa vàrem agafar el camí més recte tot pujant els molins i després deixar-nos caure cap a Castellar, una vegada allà només quedava tornar a remuntar la carena de l’altra costat de la C-25 per anar a petar a Fonollosa. Un bon esmorzar i una tornada ràpida i desmembrada, ja que uns quants vàrem agafar la pista asfaltada de Castellar cap a Castellfollit, i altres encara van allargar una mica pel Clot del Grau. Això sí, ens vàrem assegurar que a l’hora programada estiguéssim asseguts a la taula dels “Tapilles ACA històrics”.

Salut.

 

GUISSONA, CERVERA, LA PANADELLA, 10 maig 2025

Fer una sortida amb btt de més de 100 kms amb sortida i arribada a Igualada no és molt normal, però aquesta era una idea que ja feia temps que s'estava madurant al cap d’algú. Hem sortit una mica més d’hora per guanyar temps, i la veritat és que no ens ha fet gaire mandra. Això sí, avui el restaurant ens el guardàvem per dinar, o sigui que ha sigut qüestió de portar l'entrepà fet des de casa i ens l'hem menjat tot just hem arribat a Guissona. Una vegada esmorzats hem fet una visita pel centre del poble per encarar després direcció cap a Cervera, que l’hem passat ràpid, ràpid, ja que volíem anar a dinar a La Panadella sense que ens passés l’hora. A algú més que altres aquest tros de ruta se li ha fet “durilla”, però hem recuperat forces per continuar, no pel carril bici no, sinó per passar per Argençola, no sigui que acabéssim massa sencers.