La Setmana Santa
ha vingut enguany de pressa de pressa i uns quants valents ens hem trobat en
paral·lel a la caminada (també valenta) de Sant Llorens. Pocs i ben avinguts
hem decidit que aniríem a Argençola passant per la Seu d’Urgell, Algeciras i
Sant Andreu del Vaixell, tal ha estat la volta que hem donat per tot arreu!
Bones pistes, bon
desnivell i un ritme que ens ha permès vogir a pler per la contrada mentre el
sol i la calor ja es comencen a fer un lloc en la nostra quotidianitat.
A destacar la munió
d’anècdotes que la Laura ens ha explicat de la seva estada en intercanvi a
Stuttgart. Que bo que és que la canalla viatgi i s’espavili... Sabíeu que a
l’aeroport, a una de les companyes de viatge de la Laura l’arc metàl·lic li va
detectar a l’húmer un clau de titani que la noia ni sabia que portava? Alarmada
ara ha iniciat amb els seus pares una perquisició de en quin moment li van
intervenir el braç sense que ningú de la família ho sabés. Estan començant a
sospitar fins i tot que part del braç no sigui biònic... Quina passada
d’aventura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada