CASTELLOLI, 27 desembre 2025

Aquest dissabte era qüestió de no fer gaire el ruc perquè a l’hora de sortir ja sabíem que ens mullaríem. El temps no pintava gens de bé i això ha fet que entre malalts i caguetes l’assistència es reduís a 6 membres, i perquè hem esperat a qui s'havia adormit si no encara haguéssim sigut menys. Calculat l’hora d’arribar a esmorzar hem tingut temps d’anar cap a la Pobla de Claramunt, pujar a cal Mabres i fins i tot anar a veure un pesebre modern (ja em donareu la vostra opinió). A l'esmorzar si han afegit un parell de membres que per una cosa o altra no han fet servir la bicicleta per arribar a Castellolí. I mentre esmorzàvem ja ha començat a caure aigua (del cel), premonició que ens mullaríem en tornar cap a casa. Dit i fet, en arribar a Igualada el que s’ha posat a la dutxa només l’hi ha fet falta ensabonar-se, ja que d’aigua ens en sortia per les orelles.

EL TIÓ - CARME, 20desembre 2025

Aquest Nadal la colla Tossuts no para,
ni amb fred, ni vent que ens talla la cara;
en Jordi marca ritme, fort a la pujada,
i en Joan ja busca el pinyó, amb l’ànima cansada.

En Màrius diu que “això no pica tant”,
l’Armand assenteix, però sua de valent;
l’Anna somriu mentre empeny endavant,
i en Gorrion vola lleuger, ràpid i valent.

En Ramon vigila el grup al mig del camí,
en Martí crida “pedra solta!”, avís garantit;
el Moi baixa sense por, directe i decidit,
i l’Àlex tria traçada fina, tècnica i precís.

En Pol s’hi llença rient, sense pensar-hi gaire,
en Toni el segueix, fidel company d’aire;
en Josep M revisa frens abans de marxar,
en Xavi frena tard… tradició que no pot fallar.

I en Jaume tanca tota la colla,
Tossuts de mena, fins al final,
brindem plegats per un any que roda
amb menys punxades, més rutes i esmorzars com cal!

Vers de Nadal 2025.

 

STA MARIA MIRALLES, 13 desembre 2025

Diuen, diuen, diuen.... 

Que no hi ha res a dir.

SANT ANTOLI, 06 desembre 2025

Alguna vegada n’havíem parlat de tornar a anar a Sant Antolí, ja que la primera vegada ens vàrem quedar amb les ganes perquè el vam trobar tancat. I avui era un dia com un altre per anar-hi, tot i que hem sigut només 6 els Tossuts amb ganes de pedalar. Sense gaires discussions hem encarat la ruta cap a Jorba i Clariana on ens hem trobat en un petit entrebanc (batuda de senglars) que ens ha fet agafar la pista de pujada, i quina pujada, per arribar a Argençola que, com sempre, no hi ha ni una ànima pel carrer. La ruta és llarga i a més el dimoniet que porta en Jordi a dins ha buscat un puja i baixa durant tota la ruta que a més d’un ens ha deixat una mica fatigats. Això sí, una vegada a Bellmunt de Segarra, només quedava baixada asfaltada fins al destí per esmorzar a Sant Antolí. Allà ens hi hem trobat en Màrius, un dels més tossuts, que ha vingut en cotxe perquè, segons ell, encara està una mica constipat. Penso que en realitat avui l’hi ha fotut mandra fer tants quilòmetres. De totes maneres tots juntets hem fet un àpat d’esmorzar variat on la Yipei, tot rient, ens n'ha fotut 18,-€ per cap. I després la tornada, i quina tornada!, per començar Igualada l’hem deixat a la nostra esquena, ja em diràs tu, i després d’una llarga carretera i un pujar i baixar constant hem vist al lluny Sant Guim de Freixenet. I d’allà ja sabem el que ens queda, el millor de la sortida amb uns corriols de baixada que ens han portat a Sta Mª del Camí per agafar el carril bici, ja que l’hora així ho aconsellava, i tornar a Igualada amb ganes de no tornar a repetir aquesta sortida. Esperem que la Yipei vingui a portar un bar de la comarca per tornar-la a veure.

SANT MARTI DE TOUS, 29 novembre 2025

Com cada any per aquestes dates, la UEC organitza la “Cursa de l'esquiador”. Nosaltres, com que no hi anem a competir, aprofitem per fer-la un altre dia, al nostre pas i amb el nostre tarannà per gaudir-la d’una altra manera. De vegades la fem sencera, d’altres fem els trossos que més ens agraden i la comencem i acabem allà on ens vagi bé. Aquest any el recorregut ens encaixava doncs comença a Sta. Margarida de Montbui i passa per Tous, lloc molt adient per parar-se a esmorzar. I així ho hem fet fins al punt que, a l'Ateneu de Tous i a l’hora d’esmorzar, trobar-nos als Bttrus que estaven repassant el circuit. El circuit és com de costum un puja i baixa per anar agafant trialeres. Circuit, tot sigui dit, més propi per bicis elèctriques que per humanes. No sé si ho tenen ben entès això de què és una cursa popular. Nosaltres l’hem fet a la nostra i quan ens ha semblat adient l’hem acabat en el punt que ens ha semblat.

CARME, 22 novembre 2025

Avui hem tingut una sortida amb “incidències”. Només començar el canvi electrònic s’ha quedat sense pila i la solució adoptada de canvi de bicicleta ja ens ha fet demorar temps. Com que volíem anar a Carme, hem hagut de retallar la ruta, i tant i tant hem retallat que hem arribat a esmorzar més d’hora que mai. Això sí, fent corriols i trialeres. Ens hem decidit per esmorzar al Bar Pubill i l’hem encertat, és més, també hi anirem per l’esmorzar de Nadal perquè es menja més que bé i la “sala-reservat” que hi ha és perfecte per fer xerinola. Després d’esmorzar i amb la panxa plena volíem continuar la ruta tot pujant el corriol cap a Orpí però, vet aquí la sort, que hi havia batuda de senglars i el pas estava restringit. Apa doncs, cap a Orpí per carretera i després sense complicacions anar a buscar la Censada, i avall que fa baixada fins a Igualada. Anem preparant el cos, que d'aquí a un mes arribarà el tió carregat de regals.

EL BRUC, 15 novembre 2025

Dissabte 15 de novembre, a les 08:00 en punt, els Tossuts d’Igualada van arrencar des del seu punt habitual amb un objectiu clar: pedalar fins a El Bruc i descobrir nous racons amb paisatge de tardor. La ruta, plena de bones pedalades i rialles, va portar el grup fins al famós “pont de pedra”, un indret que no deixa indiferent.

Aquí va arribar el moment de la veritat: qui seria prou valent per creuar-lo sobre la bici? El més agosarat ho va fer amb estil, mentre la majoria van preferir la seguretat d’anar a peu. I, com sempre, hi va haver qui va mirar des de la distància, patint més pel vertigen que per les cames.

Després de tanta emoció, tocava recuperar forces. El grup va gaudir d’un esplèndid esmorzar a Ca l’Anna del Bruc, on la qualitat i l’amabilitat van fer que ningú volgués marxar. Entre entrepans, cafès i anècdotes, la jornada va acabar amb la sensació que, un cop més, els Tossuts saben combinar esport, natura i bona companyia com ningú.

DIA DE PLUJA, 8 novembre 2025

Dades oficials de la AEMET per l’estació d’Igualada el 8 de novembre de 2025:

• Precipitació total 00-24 h: 10,8 mm 

• Precipitació entre 00-06 h: 1,1 mm; entre 06-12 h: 9,7 mm; i 0 mm a les franges 12-18 h i 18-24 h.

CALAF, 1 novembre 2025

Dissabte, 1 de novembre. Dia de Tot Sants. Els TOSSUTS, aquest coll d’amics que cada dissabte desafien el rellotge i la gravetat sobre rodes, van decidir fer ruta cap a Calaf, on se celebrava la Fira de la Carbassa. El matí va començar amb la clàssica indecisió tossuda: “Tirem cap a la dreta o cap a l’esquerra?” I com no podia ser d’altra manera, la indecisió va acabar amb el Jordi estès a l’asfalt, amb un autocar de línia aturat just al darrere. Per sort, ni càmeres ni ferides, només una mica de perplexitat i moltes rialles. La ruta, escollida amb bon criteri i esperit aventurer, va pujar per Jorba i Prats de Rei, amb paisatges de tardor que convidaven a pedalar sense pressa. A Calaf, la Fira de la Carbassa ens va rebre amb exemplars que superaven els 500 kg. Mira que s’ha de ser mal estudiant per acabar cultivant monstres així! També hi havia moniatos de mida bíblica, cols que semblaven paraigües i tot el reguitzell de fruits d’hivern, barrejats amb el tradicional mercat dels pagesos dels dissabtes. L’esmorzar va ser una altra aventura. Vam entrar en un bar rònec, d’aquells on el calendari encara marca 1970 i el cafè es serveix amb nostàlgia. Allà vam fer honor a la festivitat amb panellets del Forn de Cabrianes, que vam complementar—sense cap mena de vergonya— amb xurros i moscatell. Sí, xurros! Perquè els TOSSUTS no entenem de normes gastronòmiques, només de gana i bon humor. I sort que no va reeixir la idea de comprar el pollastre a l'ast per matar la gana. La tornada va ser ràpida, cap amunt fins als molins de vent i després  les cames en mode descens. Vam caure cap a Igualada com fulles de tardor, lleugers i contents. Una jornada de pedal, carbasses gegants, esmorzars surrealistes i amistat tossuda. I com sempre, amb ganes de repetir.

by 👤Josep M.

CASTELL DE RUBIÓ, 25 octubre 2025

Dissabte al matí, quan la ciutat encara badallava sota un cel de plom, els Tossuts vam posar rumb al nord des del Parc del Nord d’Igualada. L’aire feia olor de pluja recent i de terra viva, i una fina cortina d’aigua ens va acompanyar com una benvinguda silenciosa. Els xubasqueros van florir com bolets entre nosaltres, mentre els primers corriols ens conduïen cap a les altures del Castell de Rubió.
La pujada, lenta però constant, es va fer entre bromes, esquitxos i cruixir de les rodes sobre fulles humides. El bosc, vestit de tardor, ens obria pas amb una bellesa discreta, gairebé màgica.
Quan vam arribar al punt d’esmorzar, el temps semblava haver-se aturat. El pa amb tomàquet i les botifarres van fer festa a taula, i mentre alguns ja remataven el cafè, en Ramon encara lluitava amb el segon mos. La conversa va volar lluny, fins a les motos Montesa i aquella llegenda d’una Impala aparcada davant la casa de Neil Armstrong. Algú, confós, va necessitar aclariments: no, no parlàvem d’un antílop africà.
Amb l’estómac ple i l’ànima lleugera, vam iniciar la baixada. En Ramon, guia de retorn, ens va fer descobrir corriols de Rubió que semblaven pintats amb aquarel·la: verds, humits, plens de vida. Però no tot era poesia: en Josep M, fidel a la seva fama, va voler abraçar la natura de prop i va acabar entre esbarzers, deixant-hi una mica de pell i moltes rialles.
Després, una última remuntada fins als molins de vent, gegants silenciosos que ens saludaven des del cel. I d’allà, cap a Jorba, vorejant el llac dels ànecs, fins que Igualada ens va rebre de nou, com qui torna a casa després d’un somni.
Una ruta per recordar, no només per les pedalades, sinó per la companyonia, les històries i aquella sensació tossuda de llibertat que només es troba entre corriols i amics.

by 👤Josep M.

SANT PAU DE LA GUARDIA, 18 octubre 2025

Com cada cap de setmana, el grup de valents ciclistes va arrencar motors (i pedals) des del punt de trobada habitual, amb ganes de gresca i aventura. El destí? Sant Pau de la Guàrdia, un clàssic que mai falla. El camí va transcórrer entre rialles, alguna pujada que ens va fer suar la cansalada, i aquell esperit d’equip que ens fa tornar cada cop.

Un cop arribats, el premi esperat: esmorzar de brasa amb mongetes i patates, que ens va fer oblidar qualsevol rampell de cansament. El servei, d’allò més simpàtic, ens va fer sentir com a casa. Amb la panxa plena i les forces renovades, vam iniciar la baixada pels corriols de Castellolí, gaudint com nens entre salts, revolts i alguna esgarrinxada que ja forma part del ritual.

A La Pobla de Claramunt, el company Moisès ens va fer una abraçada de comiat: compromisos familiars el reclamaven. Però la ruta seguia! L’Anna, amb el seu instint urbà, ens va guiar per una drecera que ens va portar directes al camí del Castell de la Pobla. Des d’allà, amb les cames ja una mica tocades, però el cor content, vam enfilar cap a Igualada, tancant una jornada rodona de natura, esport i bona companyia.

by 👤Josep M.

HOSTALETS DE PIEROLA, 11 octubre 2025

Fa tants dies que ja no me'n recordo. A la memòria em ve que vàrem anar a veure una roca "cagadora" prop de Castellolí i després vàrem esmorzar al Casal d'Hostalets de Pierola on continuen fent esmorzars que deixen molt a desitjar. Això si, la foto dels Tossuts amb la serra de Montserrat al darrere és de postal, o no?

CASTELLTALLAT / CANET DE FALS, 04 octubre 2025

Per celebrar el final de la passada temporada 2024/2025 hem fet una sortida “trampa” en què el repte estava a endevinar el desnivell i l’hora d’arribada. A la sortida ja hem tingut “discussions” amb qui portava el track, es veu que ja hi havia dubtes de com aniria la ruta. Arreglat el tema hem començat a pedalar cap a Copons i direcció Calaf per esmorzar a la plaça dels arbres al costat de les parades del mercat. La veritat és que fins allà hem arribat prou animats tot i que en aquell punt ens deixava en Màrius que, com sempre, alguna excusa troba per escurçar les sortides i adaptar-les a la seva mida. A partir d’aquest moment el terreny ja no ens és tan conegut i el track començava a tindre la seva importància. Tot i que era qüestió d’anar a dinar a Canet de Fals, abans hem passat per l’Observatori de Castelltallat on, per cert, hem coincidit amb el guia i ens ha deixat entrar i explicar-nos una mica tot allò. Amb la gana que ja pitjava, hem arribat a Canet de Fals per dinar i, com que s’ha fet llarg (el dinar i la ruta), no hem acabat fins a les 17:00, hora en la qual ja hem calculat que l’arribada a Igualada seria amb lluna i no amb sol. Cal dir que en Xavi ha enredat al seu company i conegut per tots nosaltres, en “Xixarelo”, tot i que després de Salelles han agafat carretera per poder acabar la ruta sense haver de trucar al 112. Nosaltres hem continuat direcció Castellfollit, i és en aquest tram de pujada on se'ns ha fet fosc.  Gràcies a alguns llums que portaven els més previsors hem anat tirant més o menys bé amb alguna rebolcada per terra. Al punt de la carretera on hi ha la granja de caragols ens hem replegat tots, i com que ja no era hora d’anar en bici, perquè era fosc i negre, hem agafat carretera i, amb les poques llums que portàvem hem arribat a destí, Igualada, amb més desnivell, més quilòmetres i més hores de bici del que ens pensàvem. Jo, per ser sincer, prefereixo celebrar els finals de temporada com abans, amb un “dinaret” o “soparet” i amb les senyores. Què us sembla?.

STA COLOMA QUERALT, 27 setembre 2025

Avui, poca cosa a explicar. A més els he deixat abans de l'esmorzar. O sigui que quatre fotos i res més.

EL BRUC, 20 setembre 2025

Això ja “funciona” un altre cop, ara ja tornem a ser una “bona” colla. I per celebrar-ho (a més a més de l’aniversari del Xavi) ens hem arribat a un dels llocs predilectes dels Tossuts, a Ca l’Anna del Bruc. Per la Vall de Sant Feliu i enllaçant un que altre corriol mig perdut, hem passat per Sant Pau de la Guàrdia i Can Massana, on hi hem trobat gent fent de punt d’avituallament per una caminada que venia de molt lluny. De l’esmorzar no cal dir res, doncs a part d'ajudar a fer de cambrers a repartir begudes i moscatell, el menjar sempre és prou bo. El detall del dia ha sigut trobar-nos allà mateix, al poble del Bruc, una exposició de cotxes una mica especials. Cotxes tunejats com a discoteques mòbils. Un ambient bastant diferent del de les bicicletes. La tornada pel restaurant del Bruc i per sobre el túnel, on encara se sentia la música, per anar cap a Castellolí i, amb alguna rebolcada fruit de l’estrès psicodèlic, arribar a Igualada.

CAPELLADES, 13 setembre 2025

Avui també hem sigut poquets, tot i que havíem pronosticat d’anar a fer una ruta que l’hi diuen Juràssic. Es tracta d'anar fent corriols per la zona de Vilanova d’Espoia i la font del bosc. Ara, està clar que abans s'havia d’arribar a aquella zona o sigui que la sortida s’allargava, i per aquest i per algun altre motiu l’hem hagut d’escorçar. Per acabar-ho d’adobar hem anat esmorzar a Capellades, ja que dos membres, xerrant, xerrant els hem perdut i per fer-ho fàcil ens hem retrobat prop d’on estàvem, que no era altre que Capellades. Això si els trossos de corriols que hem fet els hem gaudit molt.

SANT ANTOLÍ, 06 setembre 2025

Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta i, quan sereu deslliurats, tingueu ben present no aturar-vos. Això és un paràgraf de la lletra d’una cançó d’en Lluís Llach, avui sembla que nosaltres l’hem volgut imitar anant lluny, encara molt més lluny. L’objectiu era anar a Sant Antolí i l’hem complert de bon tros, llàstima que el bar, regentat per la Hipe (la que abans estava a Sant Guim) fa vacances i, lògicament i per aquest mateix motiu, l’hem trobat tancat. Aquesta ha sigut l’explicació del fet que la ruta d’avui hagi sigut mixta, part muntanya i part carretera. És més, avui es pot dir que hem seguit, fil per randa, una altra estrofa de la mateixa cançó. “Quan surts per fer el viatge cap a Itaca (digues-li Sant Antolí), has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences”. 

SANT PERE SALLAVINERA, 30 agost 2025

Ja hi tornem a ser tots, o gairebé tots. Acabades les vacances la normalitat s’imposa en les sortides setmanals. S'ha acabat fer el “ronso”, s'ha acabat les “sortidetes”, s’ha acabat la puntuació baixa del “factor de valoració de dificultat”. Ha tornat la ruta “llarga”, ha tornat el “si no pots entrena”, ha tornat “hem de fer 1000 de desnivell”, ha tornat el “tinc gana”, ha tornat “on estaríem millor que aquí”. Avui ens hem arribat a La Pala de Sant Pere de Sallavinera, tot triant una ruta amb bones pujades i bones baixades, per esmorzar i saludar a l’Antònia que amb simpatia, com sempre, ens ha explicat algunes “coses” interessants recordant altres temps en què tots érem una mica més joves. 

HOSTALETS DE PIEROLA, 23 agost 2025

Aquest dissabte podríem dir que la sortida ha sigut en família, o quasi en família. Ja feia dies, o gairebé podríem dir setmanes, que es respirava/demanava anar a Hostalets de Pierola i avui s’ha fet realitat. Només érem 4 Tossuts i ha anat d’un pèl que només començar ens partim per la meitat (el grupet) doncs ens fem grans i la memòria falla a l'hora d'escollir els trencalls. Superat el problema i encarant la pujada del camp de tir tot anava rodó fins que una roda s’ha destalonat en el corriol de baixada a Can Aguilera i, com que cap de nosaltres portava manxa, hem hagut de recórrer a l’ajut d’un altre ciclista que passava, per sort, per aquell indret i així solucionar el problema. Però per això ha calgut caminar un bon tros a peu i manxar una bona estona a relleus. És clar que després d'aquest entrebanc esperàvem trobar un bon esmorzar al Celler de l’Esteve, però tampoc ens ha sortit bé. El que abans era un bon lloc per esmorzar, ara és un malt lloc per esmorzar. Haurem de tornar al Casal. La tornada per la pujada de les vinyes i baixada pel corriol de la barraca d’en Pere Valls ens ha portat fins a La Pobla i per la via blava cap a Igualada.

SANT JOAN DE MEDIONA, 16 agost 2025

Avui hem sigut 4 gats (Tossuts) els que hem sortit a pedalar aquest dissabte d’agost. Tot i que ja sabíem que la calor aniria en augment ens n'hem anat a esmorzar a Sant Joan de Mediona. Amb més estones de silenci que no pas de xarrameca, ja que no hi eren les “cotorres” del grup, hem anat pedalant fins que prop de Vilanova d’Espoia hem trobat un pastor d’ovelles, més ben dit de 490 ovelles i 2 gossos, amb el que hem establert una conversa sobre la seva feina. Amb un to amable i concís ens ha fet una petita masterclass. Ens hem adonat que tot el que aquest pastor ens ha explicat no ho ha après a la universitat sinó a l’escola del dia a dia, o sigui el que en diem experiència. Després de l’enriquidora xerrada i arribats a Sant Joan de Mediona, hem anat esmorzar al bar de la piscina, que tot sigui dit va de mal en pitjor, ja que justet, justet, sabem servir esmorzars. Un altre bar que no si pot anar. Ah!, encara que faltin 3 dissabtes per acabar la temporada 2024-2025, ja hi ha guanyador indiscutible.

CASTELLOLI, 09 agost 2025

Avui érem 5, com el parxís. Cinc colors, cinc Tossuts. I ens hem posat d’acord per fer una ruta de passar per llocs que fa temps que no hi passem. Hem començat per la Plana de l’Aromir, (5 punts per qui sàpiga, sense consultar Google, on és), després hem continuat cap al Castell de La Pobla pel camí vell, o sigui que ha calgut arrossegar la bici una estoneta ja que aquest camí és per anar-hi a peu, després hem baixat cap a La Pobla i continuar cap als Mollons. Aquesta sí que ha sigut bona, se'ns ha emparrat per pujar-hi pel davant doncs jo, sí que sí que hi ha un camí que puja pel davant de la muntanya. Busca que busca aquest camí ens ha tocat, altra vegada, pujar pel camí d’anar a peu fins a dalt. I és clar, com que som Tossuts, ha calgut empènyer la bici i tirar de bon calçat per arribar a dalt, a la creu dels Mollons. Sort que a Cal Betes fan esmorzars sigui l’hora que sigui doncs hi hem arribat passada l’hora normal de l'avituallament. Mira si són agradables que fins i tot ens han convidat a didalet (vulgarment dit xupito). Després d’esmorzar encara hem pujat una mica més i tornar per la vall de Sant Feliu. Ah! i per fer el dia encara més especial els cinc Tossuts hem acabat tots al Caprabo (no per comprar sinó per fer una merescuda cervesa o una altra beguda, és igual, el que conta és fer-ho junts). Els que estan de vacances segur que diran que quina sortida més light, que si pocs quilòmetres, que si el grau de dificultat és per riure, i nosaltres només els podrem dir que: us hem trobat a faltar!!!.  Per cert, ja sabeu on es troba el Pla de l’Aromir?.

VOLTA PER SOLSONA, 02 agost 2025

De tant en tant ja ens passa que fem una especial juntament amb la colla dels Sense Presses o els BVici de Terrassa, ruta organitzada pel seu emblemàtic líder en Xavi. Aquesta vegada i després de fa gairebé més d’un any, ens hem ajuntat 7 Tossuts i 10 BVici per fer una ruta per la zona de Solsona tot anat cap a Lladurs i la Ribera Salada. Nosaltres, els Tossuts; com que no ens agrada gaire la carretera hem buscat i trobat, gràcies al nostre xerpa wikiloquero, un impressionant corriol alternatiu  per la tornada cap a Solsona, doncs no ens hem quedat a dinar a la “zona de banys”, preferiblement ens agrada dinar de restaurant. Resumint; cap a les 08:00h ens hem reagrupat tots a la Pastisseria El Passeig de Solsona, on cadascú ha esmorzat com a pogut. Després de fer un recompta de tota la plebe, hem començat fent un tros de carretera (massa carretera en general) per endinsar-nos al bosc per un camí costerut. Tot pedalant i abans d’arribar a la Ribera Salada ens hem aturat al Pont del Clop on hi havia tota mena de gent, menuda, jove, adulta i gran que, o prenent el sol o banyant-se en les gorges, estaven gaudint del dia. Al cap de poca estona i unes quantes pedalades més ja hem arribat a la zona del bany on, lògicament, ens hem banyat (cadascú a la seva manera) i després nosaltres, els Tossuts, hem agafat les bicis i amunt, amunt pel camí de tornada i avall, avall per la variant del corriol i pel Parc de la Mare de la Font hem arribat a Solsona a punt per dinar. Un plaer haver compartit una matinal de btt amb tota, tota aquesta gent. Apa, fins a una altra. 

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 26 juliol 2025

Dissabte de pre-vacances que, per allò de continuar celebrant, ens hem decidit per anar a Cal Andorrà de Castellfollit del Boix. I què hem celebrat?, doncs algun aniversari o sant i també la tornada d'en Víctor, després de la rebolcada que l'hi va fotre un cotxe. L’anada ha sigut ràpida, no gaire rebuscada, perquè cal arribar d’hora si no vols fer-los emprenyar. El lloc, com sempre, estava molt ple però sempre hi ha un racó per nosaltres. Amb força xerinola hem acabat d’esmorzar i allí ha entrat en acció el Ramon, per tal de tindre un record de la sortida, puix ja és prou sabut que sent una ruta del Ramon i feta per la seva zona d’influència te'n recordes molt de temps. I la setmana que ve, especial a Solsona amb la colla del Xavi de Terrassa.

SANT PAU DE LA GUARDIA, 19 juliol 2025

El mes de juliol és un mes de celebracions, qui no fa anys, celebra el Sant; és com allò de “qui no té un all, té una seva”. Avui per celebrar l'onomàstica hem apostat per arribar-nos a Sant Pau de la Guàrdia. La ruta escollida, amb unes quantes giragonses, ha passat per aquella zona dels burros i per sorpresa no n'hi havia, o sigui que els burros hem sigut nosaltres. Apa una setmana més.

LA LLACUNA (nocturna), 11 juliol 2025

Ja fa anys, jo diria que molts anys, que fem una nocturna “oficial” del grup. Aquest any però ha sigut quelcom diferent com tantes d’altres que recordem, per una caiguda, per una ballaruca amb la mestressa del bar, per algún “mal de cap” en la ruta de tornada, per anar sense llums i confiar en la lluna plena, per arribar i anar a l’hospital, per celebracions, per……….. infinitat de motius. El motiu per recordar la d'avui serà per la fi de festa que hem gaudit amb la gent del poble de Montbui, que tot sigui dit “són molt bona gent”. De la ruta, que us puc dir de la ruta?, que l’ha preparat el Jordi?, que hem anat direcció Carme per anar a La Llacuna?, que hi havia una pujada que t’hi cagues?, que hem hagut de retallar un tros per carretera per què arribàvem tard?. En fi, un any més hem gaudit de la nocturna Tossuda i com que ens anem fent grans ja no tenim prou dits per contar-les totes, ni sumant els de les mans i peus junts. Apa som-hi, amunt, amunt.

STA. COLOMA DE QUERALT, 05 juliol 2025

Amb discrepàncies d'on anar a esmorzar, si entre Sant Joan de Mediona o Sta Coloma de Queralt, ha guanyat Sta Coloma. I no és per res no, però ja fa temps que tenim una ruta que agrada a la majoria, no per ser curta sinó perquè no té pujades molt fortes, gairebé diria que és una pujada constant des de Clariana per arribar a Sta Coloma. La discussió doncs no ha sigut per la ruta no, sinó pel bar a triar per l’esmorzar. Com que a la plaça n’hi ha per triar i vendre ens hem centrat en dos, la Caixa i el bar la Rosa. Sabeu qui ha guanyat?. Per tornar hem rebuscat uns quants corriols, això sí de baixada, per tal d’arribar a Tous i com que l’hora de la cervesa ens esperava, hem agafat carretera i directes cap Igualada on hem decidit el restaurant per fer la nocturna la setmana que ve. 

SANT MARTI DE TOUS, 28 juny 2025

Ja hi tornem, com cada dissabte, faci fred o faci calor. I ara toca calor. Avui ha sigut un dissabte diferent, uns deien que era el dia LGTBIQ+, però en Màrius ens ha donat una dada que ningú la tenia en compte. Aquest dissabte era el dia mundial dels “barrufets” o “pitufets”. Aquella mena de follets que els varen acabar pintant blaus perquè vermells semblarien dimoniets, i grocs, taronja, marró o negres semblarien massa humans i poc follets. Així doncs només quedaven dos colors, verd i blau i de color verd s’haurien confós amb el paisatge, així doncs els van pintar de color blau com els Tossuts. I com a Tossuts hem anat a Sant Martí de Tous que, encara que sembli fàcil arribar-hi hi ha hagut alguns que han rebuscat la ruta i s’han fotut en unes terres privades que una mica més acaben “hostiats” per un senyor gran que, amb l’argument de què no era culpa seva, no els deixava passar per la seva propietat. La cosa ha acabat bé gràcies a l'acte parlamentari i, tot i que la resta els hem hagut d’esperar asseguts a la taula, hem acabat esmorzant tots junts, els Tossuts eh!, el senyor gran no ha vingut.

CASTELL DE RUBIÓ, 21 juny 2025

Amb la calor que fa aquest mes de juny hem començat a fer sortides light, més que res per no patir una deshidratació de cavall. Un lloc apropet és Rubió i tot que en principi ens decantàvem pel Pla de Rubió, hem acabat al Castell de Rubió perquè en la ruta que hem fet es volia esbrinar si, el corriol que fa bastant de temps va netejar en Ramon, encara és ciclable tot i que el féssim de pujada. I sí, encara és ciclabe i té l’avantatge que quan l’acabes ja ets a dalt el Castell de Rubió. Un esmorzar gratificant i la calor que feia ens ha decidit a buscar la ruta de baixada  per anar a Jorba, la Sala i per la via blava arribar a Igualada. Amb aquesta calor haurem d’estudiar una mica la vida dels camells i intentar imitar-los.

VALL DE CARDÓS i CERTESCAN, 14 juny 2025

Fa unes setmanes va sorgir la idea de tornar a fer una sortida que s'havia fet feia 13 anys. Pujar al llac Certescan desde Tavascan. Potser per la seva duresa i per què combina BTT anb Senderisme, només hem sigut 3 els intrèpids que hi hem anat. Sortim divendres per anar a dormir a Ribera de Cardós, on l'organitzador de la sortida té allotjament per tots, sopar i a dormir aviat. De bon matí iniciem la sortida, en aquesta ocasió ho fem des de Lladròs, 6 km abans, per arribar a Tavascan amb les cames ja entonades i començar a pujar de valent els 14 km. que ens portaran al l'estany de Clossell, una pujada de 1200 metres de desnivell, que fem agrupats i a un ritme constant, amb només dues parades per agafar forces; en el trajecte observem cabirols, senglars i natura esplendorosa.

Arribats al Clossell i amb les bicis ben resguardades, fem la transició a senderisme, ens esperen poc més de 4 km i un bon desnivell fins al Certescan, primer una parada a l'estany Naorte, per esmorzar en un indret idíl·lic per continuar amb un primer fort ascens on poc a poc anem sumant metres d'altitud, comencem a trobar les primeres congestes de neu que ens conviden a una merescuda refrescada i amb poc més d'una hora caminant ja som davant del llac més gran de Catalunya, fotografies per immortalitzar el moment i retorn cap a les bicis, de baixada ens passen per davant dos isards i quedem meravellats del fàcil que es mouen per les pedres. Nou canvi de vestimenta per iniciar el descens per les pedregoses pistes que en poc més de mitja hora ens retornen a Tavascan on ens espera un merescut dinar al restaurant de l'hotel Marxant per agafar forces, en una amena conversa sobre rutes amb el propietari, també aficionat al BTT com nosaltres, sorgeix l'idea de la propera sortida per la zona, arribar als estanys de Romedo, a priori una mica més fàcil i tota en BTT, aquest estiu el Xavi farà la prospecció i ja veurem?. Després dels xarrups de rigor agafem les bicis per tornar al cotxe i cap a la piscina a fer una bona refrescada abans de tornar casa.

by 👤Jordi

I la resta que ens hem quedat a Igualada ens hem dedicat a fer un triatló, per no ser menys. 

CARME, 07 juny 2025

Anar a Carme pot resultar fàcil però tot depèn del camí escollit. En un moment donat l’Anna no ho veia clar d’arribar en condicions i jo l’he acompanyat ja que és millor companyia que no pas la resta de Tossuts, ja siguin per separat o tots junts. El resultat ha sigut que nosaltres dos, tot xino-xano, hem arribat a Carme per esmorzar gairebé una hora abans que la resta de membres, doncs es veu que la ruta era enrevessada. Al bar, lògicament, hem quedat sols i una mica més ens fan parar taules per dinar. A la tornada no puc explicar gaire cosa ja que jo i en Màrius hem tornat “pitant” per carretera, diverses qüestions ens ho reclamaven. Això sí, els altres han continuat amb la machacada per terra i aigua. I la setmana que ve més (més grups separats).

COPONS, 31 maig 2025

Quin dissabte el d’avui!. Volíem anar a Calaf i hem acabat a Copons. La història ha sigut que, tot fent una calor de “collons”, l’organitzador de rutes (que si continua així l'hi traurem el càrrec) havia planejat una nova ruta per anar a Calaf fent un corriol no conegut per la majoria de mortals, entre ells nosaltres, amb el ple convenciment de què arribaríem a esmorzar a una hora decent. Fins a Copons tot marxava sobre rodes (mai més ben dit), una vegada passat el poble i després d'una pujada empinada com la Torre Eiffel hem trobat el començament del corriol del dia, i allà ha aparegut la història del dia. Anar tirant, anar tirant i com que ja ens costa una mica contar, ens hem descomptat i hem perdut un membre, que ja sabem que li agrada caminar, però tampoc es tracta d'enviar-lo a caminar sol. Ha agafat un trencall que no tocava, és clar que no sabia per on havíem tirat els altres, i això l’ha portat a fer una ruta tot solet per les muntanyes de la contrada sense saber on anava a parar. Després d'unes quantes trucades per telèfon ens ha pogut enviar la localització i com que estava tan amagat i ja portàvem més temps parlant per telèfon que anant en bici, s’ha decidit rectificar la ruta i deixar estar Calaf per anar a Copons, molt més a prop i amb moltes més garanties que ens poguéssim retrobar amb el “perdut” (el Josep M.). I així ha sigut, feia una estona que ens havíem entaulat que ha aparegut el “perdut”, hem esmorzat juntets i després ruta rebuscada cap Igualada, no sigui que arribéssim massa d’hora!

SANT QUINTI DE MEDIONA, 24 maig 2025

Tenint en compte que ha sigut una primavera amb força pluges… cosa que no estàvem gens acostumats darrerament, algú se li va ocórrer que calia veure i comprovar com estaven les Deus de Sant Quintí. Un lloc ple de fonts i grutes on hi brollava aigua de 23 fonts arrenglerades, essent un lloc ideal per passar l’estiu a l’ombra dels arbres i amb la frescor de les aigües brollant a dojo! (això passava antigament; ara...no ho sabíem). De ben segur que rajaven amb abundància, i calia ensenyar aquest petit racó de món a qui encara ho desconeixia.  Quina... sor-pre-sa! Quina... decepció! No raja ni un trist rajolí, les aigües estan estancades i no corre l’aigua pel rierol. El que hi ha és un parc amb tirolines i activitats muntades per als més menuts (la qual cosa no és per al nostre grup Tossut). Arribats aquí, amb les panxes que ja roncaven feia estona... calia prendre la decisió d’esmorzar al bar que acabava d’obrir o anar una mica més lluny. Hi havia poca confiança... però calia donar-los una oportunitat. La gana apretava i això sí que és cosa sèria. Ens vam arriscar! La veritat sigui dita... vam esmorzar la mar de bé, estrepans molt bons i els plats ben nets van quedar. No vam fer postres, però el preu... el més barat de la temporada! Converses i debats interessants van esdevenir, opinions naturalment respectades però diverses van acabar d’arrodonir la sortida del dissabte. Quan un ho passa bé el temps passa volant... i això ens va passar, que se’ns feien les “quinientas” i encara estàvem pedalant de tornada per Sant Joan de Mediona. Sort que algunes “velles=belles glòries” saben dreceres per tornar prou ràpid a Igualada! 

FONOLLOSA, 17 maig 2025

Per no perdre el costum avui també hem començat la ruta a 2/4 de 8. La setmana passada es va plantejar el repte d’anar a Fonollosa, per si no havíem fet prou quilòmetres, i dit i fet a Fonollosa de pet. Aquest dissabte ja havíem planejat d’arribar alhora per esmorzar i també a dinar, perquè uns quants teníem dinar de “germanor” als magatzems del Josep Cuadros i no era qüestió d’arribar a deshora. Per anar a Fonollosa vàrem agafar el camí més recte tot pujant els molins i després deixar-nos caure cap a Castellar, una vegada allà només quedava tornar a remuntar la carena de l’altra costat de la C-25 per anar a petar a Fonollosa. Un bon esmorzar i una tornada ràpida i desmembrada, ja que uns quants vàrem agafar la pista asfaltada de Castellar cap a Castellfollit, i altres encara van allargar una mica pel Clot del Grau. Això sí, ens vàrem assegurar que a l’hora programada estiguéssim asseguts a la taula dels “Tapilles ACA històrics”.

Salut.

 

GUISSONA, CERVERA, LA PANADELLA, 10 maig 2025

Fer una sortida amb btt de més de 100 kms amb sortida i arribada a Igualada no és molt normal, però aquesta era una idea que ja feia temps que s'estava madurant al cap d’algú. Hem sortit una mica més d’hora per guanyar temps, i la veritat és que no ens ha fet gaire mandra. Això sí, avui el restaurant ens el guardàvem per dinar, o sigui que ha sigut qüestió de portar l'entrepà fet des de casa i ens l'hem menjat tot just hem arribat a Guissona. Una vegada esmorzats hem fet una visita pel centre del poble per encarar després direcció cap a Cervera, que l’hem passat ràpid, ràpid, ja que volíem anar a dinar a La Panadella sense que ens passés l’hora. A algú més que altres aquest tros de ruta se li ha fet “durilla”, però hem recuperat forces per continuar, no pel carril bici no, sinó per passar per Argençola, no sigui que acabéssim massa sencers.

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 03 maig 2025

Avui teníem diverses opcions tot i que no hi havia res previst. El Wikilokero no hi era i era qüestió d’aprofitar-ho. Al final, i sense discutir gaire, hem anat a Castellfollit del Boix, el poble del Ramon. Han tornat a obrir el Centre Social i calia anar a l’estrena per tastar el tipus d’esmorzar que fan. L’anada no ha tingut gaires sorpreses, a part de la visita als ànecs i les fonts, i el Ramon s’ha portat bé, ara ve la tornada ha sigut recaragolada i amb un al·licient nou, visita al saltant d’aigua que no té res d’envejar a alguns del Pirineu. Sembla mentida i ens hem hagut de fregar els ulls i pessigar-nos per assabentar-nos que no era un somni. Refot quina quantitat d’aigua i aquí al costat de casa, bé una mica més lluny, però pels de Castellfollit al costat de casa. I cal dir també que la ruta de tornada ha tingut de tot, pista, corriols, salta'ns d’aigua i bicicleta a l’esquena, com no podia ser d’una altra manera fent la ruta el Ramon.

MIRAMAR i CASTELLOLI, 26 abril 2025

No se sap res de res. 

Es veu que el que ha passat a Castellolí es queda a Castellolí.

MIRALLES (quatre carreteres), 19 abril 2025

Avui era un dia per gaudir de la flora de la comarca. Les darreres pluges han fet que els camps estiguin com fa molt de temps no els veiem. Tota herba ha crescut més de l'habitual en els darrers anys. Blat, ordi, colza, roselles, margarides, ortigues i tota mena de plantes (fins i tot les dolentes) tenen un aspecte immillorable. I és per això que avui, que érem poquets, l’Anna ens ha convençut per fer una ruta cap a Miralles per observar la flora. Tot xino-xano hem començat amb un dia bastant tapat que fins i tot pensàvem que ens mullaríem, però no. Hem esmorzat a les quatre carreteres i després de fer la sobretaula, com que feia un sol lluent, el Ramon ens ha fet continuar la ruta direcció Tous i per sota la Tossa arribar a Igualada.

SANT GUIM DE FREIXENET, 02 abril 2025

Un altra vegada a Sant Guim de Freixenet. Últimament ens hem aficionat a anar-hi, hi ha diverses rutes i s’esmorza bé a Cala Maria amb la Hipe al davant. Avui ha vingut la Laura, (la filla del Moisès) que es veu que feia dies que l’estava taladrant per fer una sortida i recordar altres temps en que venia de petita. Per la ruta hem trobat aigua i moltes pujades perquè Sant Guim està en un altiplà més amunt que Igualada, com la majoria de llocs, donat que Igualada està enclotada.

RAJADELL, 05 abril 2025

Dissabte sí, dissabte no, sempre hi ha algú que l’hi surt de l’ànima allò de “anem a Rajadell”. I aquest dissabte ha sigut que sí. Per anar-hi hem fet la ruta de pujada als molins per després anar seguint la carena, sifonant en algun moment, i anar a petar al castell de Castellar on el Toni s’ha estrenat en la banyera, ja que no coneixia aquella pedra tan original. A Cal Miliu hem esmorzat bé i barato (cosa estranya), a veure si una flor no fa estiu i te continuïtat això de “barato”. La tornada ja ha sigut “figues d’un altre paner”, ja que refusant la pujada de la Z n’hem anat a fer un altre que, tot i més maca, també pujava i en alguns llocs quasi que havíem de passar en barca de l’aigua que rajava. Tot i així ho hem aconseguit, tornar a Igualada amb ganes de tornar a sortir el dissabte que ve, o no.

VOLTA PER TORREDEMBARRA, 29 març 2025

Feia dies i temps que reclamàvem al Xavi que ens fes una calçotada o àpat semblant. Dissabte rere dissabte ens explicava que havia fet una calçotada amb colla o amb un altre, menys amb nosaltres. I tant i tant d’insistir que vàrem aconseguir que entre ell i el Jordi organitzessin una volta per Torredembarra, terreny conegut pels dos. El Jordi ha fet la ruta i el Xavi se n'ha cuidat de l'àpat. Vaja, que hem acabat a casa del Xavi amb una bona “comilona”. Això sí, per disfrutar-la tots no podia ser una calçotada però sí que podia ser una fideuà. Dit i fet fideuà al canto. De la sortida est pot dir que ha sigut circular i pedregosa, perquè de pedres n'hi ha per donar i per vendre en aquells indrets. Esmorzar de pícnic i visita als principals llocs emblemàtics de la zona per acabar amb una festa de menjar, beure i riure. Gràcies Xavi.