Com cada cap de setmana, el grup de valents ciclistes va arrencar motors (i pedals) des del punt de trobada habitual, amb ganes de gresca i aventura. El destí? Sant Pau de la Guàrdia, un clàssic que mai falla. El camí va transcórrer entre rialles, alguna pujada que ens va fer suar la cansalada, i aquell esperit d’equip que ens fa tornar cada cop.
Un cop arribats, el premi esperat: esmorzar de brasa amb mongetes i patates, que ens va fer oblidar qualsevol rampell de cansament. El servei, d’allò més simpàtic, ens va fer sentir com a casa. Amb la panxa plena i les forces renovades, vam iniciar la baixada pels corriols de Castellolí, gaudint com nens entre salts, revolts i alguna esgarrinxada que ja forma part del ritual.
A La Pobla de Claramunt, el company Moisès ens va fer una abraçada de comiat: compromisos familiars el reclamaven. Però la ruta seguia! L’Anna, amb el seu instint urbà, ens va guiar per una drecera que ens va portar directes al camí del Castell de la Pobla. Des d’allà, amb les cames ja una mica tocades, però el cor content, vam enfilar cap a Igualada, tancant una jornada rodona de natura, esport i bona companyia.
by 👤Josep M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada