Aquest
Nadal la colla Tossuts
no para,
ni amb fred, ni vent que ens talla la cara;
en Jordi marca
ritme, fort a la pujada,
i en Joan ja
busca el pinyó, amb l’ànima cansada.
En
Màrius diu que
“això no pica tant”,
l’Armand
assenteix, però sua de valent;
l’Anna somriu
mentre empeny endavant,
i en Gorrion vola
lleuger, ràpid i valent.
En
Ramon vigila el
grup al mig del camí,
en Martí crida
“pedra solta!”, avís garantit;
el Moi baixa
sense por, directe i decidit,
i l’Àlex tria
traçada fina, tècnica i precís.
En
Pol s’hi llença
rient, sense pensar-hi gaire,
en Toni el
segueix, fidel company d’aire;
en Josep M revisa
frens abans de marxar,
en Xavi frena
tard… tradició que no pot fallar.
I
en Jaume tanca
tota la colla,
Tossuts de mena, fins al final,
brindem plegats per un any que roda
amb menys punxades, més rutes i esmorzars com cal!
Vers
de Nadal 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada