El nom “La Panadella” és dels que desfermen
una onada de records. Els que es van originar quan tot el transport cap a
l’interior i al nord de la Península, tant de passatgers com de mercaderies,
anava per carretera i parava de manera gairebé obligatòria en aquella àrea de
servei i de repòs que era universalment coneguda.
I és que en aquell parador s’hi podia sopar
caviar autèntic amb xampany francès; fer-hi caceres silvestres que duraven
dies, organitzades per a la gent de la burgesia catalana; muntar-hi llargues
timbes de cartes que duraven fins a la matinada; dormir o descansar, si
s’esqueia, en unes habitacions acollidores o, senzillament, demanar una bona truita casolana amb un cafè servit en unes llargues barres de bar sempre plenes
a vessar de gent.
Però el temps no ha passat debades i el que
era una petita població separada de Montmaneu (l’Anoia) amb una activitat
diària de milers de viatgers és avui un lloc en decadència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada