El castell de Rubió ocupa una carena allargada dins del territori abrupte que hi ha
entre l’Alta Segarra, la conca d’Òdena i el pla de Bages. Se’n coneix
l’existència des d’almenys mitjan segle XI.
Com és habitual en els castells, presenta un doble recinte: en el superior
hi ha una torre de planta circular; en l’inferior, hi ha l’església de Santa
Maria. Aquesta església d’origen romànic va ser reconstruïda en època gòtica.
Més tard s’hi van afegir elements defensius que en van millorar la protecció
pel que fa a l’accés al recinte, del qual es conserven diversos trams de les
muralles que el cenyien. En ressaltem l’impressionant retaule de
Santa Maria.La resta d’estructures de
l’interior han anat sent absorbides o substituïdes pel nucli actual.
Sota el domini dels comtes de Barcelona, el castell de Rubió fou confiat
inicialment als Rubió, que n’eren els castlans. Al segle XIV va passar a mans
dels Castellolí, seguidament als Timor i els Boixadors. Van ser aquests senyors
qui, a finals del segle XIV, van comprar tots els drets a Pere el Cerimoniós, i
els van mantenir fins al segle XVIII.
Durant la Guerra Civil Catalana, els Boixadors van mantenir el castell del
bàndol del rei Joan II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada