Avui hem anat de visiteta a Santa Coloma de
Queralt perquè... mira, perquè ens ha vingut així. Amb un desnivell acumulat de
1.300 metres salta a la vista que hem pujat al castell pel camí més rebuscat
que se’ns ha acudit, la qual cosa ha permès gaudir de la nostra mútua companyia
mooooooooolta estona (s’ha fet llarg, collons!). Per sort, l’esmorzar i la
proverbial rapidesa de Cal Ton han servit de tònic reconstituent i en un tres i
no res ja hem tornat a la feina. Això sí, com que som un grup molt divers i
lliure (i dispers), ens hem organitzat en diverses faccions i hem fet rutes turístiques diferents segons l’estat d’ànim i afinitats de cadascú. Quina meravella
d’organització! Quin respecte de les singularitats! Quin delit de persones amb
marques personals inigualables!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada