Resulta que a Castellfollit del Boix torna a
funcionar el Casal del Poble, i com que ganes de anar-hi n’hi havien de sobres,
dit i fet ens hem dirigit cap a Castellfollit. El gran Ramón també hi era i es
clar que no podíem repetir la ruta d’altres vegades i, es clar també, que s’ha
de pujar el Cogolló abans d’esmorzar doncs després es gairebé impossible, amb
la calor i el estomac ple. No es d’estranyar doncs que, per no repetir camins, hàgim
passat per indrets gairebé verges que només hi passen llangardaixos, mira que
en Ramón ja ens ha advertit que de ben segur un tros l’hauríem de fer a peu. Amb
tota mena de comentaris i després de fer-nos la foto del dia en una ermita que
només l’hi queden 2 parets, hem acabat de pujar fins al punt més alt, que és el
Cogolló, i tot baixada per anar a fer un bon àpat al Casal del Castellfollit.
Per no perdre la costum, jo continuaré posant “nivell moderat” al wikiloc, tot
i que hem costi algun insult.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada