Avui hem tingut
un d’aquests dies de relaxació mental (o quasi) puix que hem anat al Bruc i les
bicis gairebé ja hi van ja soles. Terreny molt sec i, això sí, algunes variants
que s’han inventat els sherpes del grup que, com bé sabem tots, mengen
sopes i se les pensen totes. ;-)
Al Bruc hem
celebrat que la nostra gran Cristina fa anys remarcables. Tots li hem lloat la
persona, la simpatia, així com la seva fortalesa (per aguantar qui aguanta, és
clar). L’hem mantejada al mig del poble (talment fos el nostre Guardiola) i
d’aquesta manera els ciutadans que hi passejaven han sabut que avui era un dia
gran i que aquella era una gran persona que tots ens estimem molt.
La conversa amb
l’Albert del Bruc (aquell home de 70 anys que es sap totes les alineacions del
Barça des de després de la guerra [del francès!]) no ha tingut pèrdua. Faltava
en Ramis, però no s’ha estat de dir-li al Ròmul que “no en tens ni idea de
futbol”, que, collons, ja és dir!!!
Ressenyar també
que en Jaume ha convidat a una nova membre, la Marta, que ha fet un paper molt
més que digne, que ha encaixat perfectament i que esperem que torni a venir.
Atabala una mica, això sí. És d’aquestes que no callen, talment com en Marc o
en Sacha...
Bé, la setmana
que ve, més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada