Ganes d’anar a La Panadella, lloc poc
habitual d’anar a esmorzar, n’hi havia. I, donat que ens creiem bons
coneixedors dels camins de la comarca, sempre ens agrada fer rutes noves. Després de un bon ratet de pedalar hi ha hagut un moment, en una bifurcació de camins,
que amb algú l’hi ha sortit la vena d’allò que es diu que l’historia l’escriuen
els valents, que el món és dels qui s’arrisquen, etc... el resultat ha sigut
que s’ hagut d’anar a peu una bona estona per un camí quasi be inexistent, que
jo crec que no hi passa ni el bestiar. Això si una petita construcció (masia?,
corral?) ens ha fet saber que l’any 1840 es passava per allà. Total que al
final hem acabat amb unes cames esgarrinxades que semblava ens haguéssim
barallat amb una colla de gats. Ull doncs si algú s’atreveix a seguir el track,
que sàpiga que aquesta sortida gairebé és una duatlo. Com que els temps passa
inexorablement, al passar per Argençola hem canviat d’opinió i hem esmorza’t
al, llògicament únic, bar-restaurant-sala social-exposicions que hi ha. Per
cert el xicot del bar, que l’hi hem arreglat el matí, s’ha guanyat la medalla
de “competent”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada