Avui hem anat a
parar a Sant Pere Sallavinera. Estem petant les estadístiques, companys, i és
una joia veure que la canalla puja forta...
Després de molt
discutir la ruta ideal, ens hem entestat a anar a Sant Pere pels molins (amb la
visita necessària al company Guillem i en Bimbo, és clar) i despentinar-nos amb
la velocitat de les baixades, derrapar a la grava fresca, i respirar la pols dels
camins (que ja es preparen —i com!— per rebre l’estiu!). La gràcia del dia
l’hem trobat al restaurant; la mare de dos dels jovenents de la colla ens ha
obsequiat amb la seva simpàtica presència i ha pogut comprovar in situ que
les nostres converses són edificants, és a dir, el complement just a l’educació
reglada, vaja. ;-)
El moment àlgid
del dia ha arribat quan l’amfitriona del restaurant, que ens aprecia molt i que
envia salutacions a tots els clàssics de l’ACA (Joan B., per a tu un record
especial), ha analitzat amb nosaltres la situació econòmica mundial (i de la
comarca, és clar), el progrés del futbol i el món de les parelles, tema que
dóna per a escriure un tractat filosòfic-científic de mil parell de collons...
Les fotos són
obra del gran Xavi Enrique. El paio ha perdut el cul per trobar mil i un
escenaris diferents possibles buscant els enquadraments perfectes. És un
artista de l’alçada d’un campanar. Del campanar de Copons, que és on hem anat a
petar després d’estrenar el camí que el no menys gran Pau Reixach i la Judita
(i uns quants voluntaris més) han recuperat per baixar de la muntanya que
separa la vall de Copons de les Maioles. Genial recuperació. Ara ja es pot
baixar i obrir-se el cap oficialment. No us ho perdeu. Súperdivertit... quin
fart de cridar! Gràcies Pau, bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada