EL BRUC I ELS 15 ANYS DE CAL ANNA, 01 agost 2020

 

Calor, calor i més calor. No volíem anar molt lluny per allò de que la tornada no cal que sigui molt llarga però al lloc escollit per esmorzar estava tancat, per vacances?, o per sempre. El fet a sigut que el segon lloc estava a rebentar de gent, el que ens ha fet continuar buscant. Una trucada al benvolgut bar Cal Anna del Bruc i tot solucionat i esmorzar a punt. I amb un afegit que, tot sigui dit, s’ha perdut el nostre bon amic Màrius, encara convalescent de l’arrebolcada de la nocturna, i no ha pogut celebrar que el barAnna feia 15 anys i en Ramón en va fer 52. Això si, lo de la tornada no ha sigut ven be com haguérem volgut i a la tronada en prou feines s’ha pogut arribar a fer la cervesa, hem hagut de “cremar” els últims cartutxos.

NOCTURNA - MAS DEL TRONC, 24 juliol 2020

Temps de calor, toca nocturna. Com ja venim fent d’altres anys, per la nocturna hem anat a Mas del Tronc. Amb una diferència d’altres vegades, ens ha acompanyat en Xavi (el xicot de Mas del Tronc), tot i que crec que no s’esperava que per anar a Mas del Tronc fes falta passar per La Pobla de Claramunt, els Moions, Castellolí, Sant Feliu, Maians, l’estaca dels molins que bufa el vent i Mas del Tronc. Bona volta, amb bones pujades i caiguda inclosa d’en Màrius, que el farà estar uns quants dies amb fraguetes i mimitos. Ha costat tant arribar al destí que se’ns ha fet fosc i en Moisés que ens esperava allà, doncs ha anat en cotxe per la seva convalescència, ja perdia la paciència. Un bon sopar i una bona celebració de cumples d’en Joan, Jaume i Ramón, se’ns han fet mes de la 01:00 de la matinada. La tornada escalonada, uns mes directe que d’altres, ha resultat posar-se al llit cap a les 03:00. Sort de l’endemà s’ha pogut dormir fins que el cos ha dit prou.

Vosaltres dirieu que ja fa 7 anys?

PLA DE RUBIÓ, 18 juliol 2020

Avui si, aquest dissabte gaire be hi érem tots, no com dissabte passat que érem 4 gats. Aquella dita de que com mes serem mes riurem es certa però, en el nostre cas, també compte el qui ja que, com tots sabem, l’Anna trenca les estadístiques en aquest tema. Els especialistes (Jordi & Ramon) han decidit portar-nos al Pla de Rubio i entre un i l’altre hem acabat donant una volta qui ni els rastrejadors del Covid-19 la sabrien trobar. Després del esmorzar la calor apretaba de valent, però sempre es troba algun punt d’aigua que et permet remullar-te o que et remullin, lo que es d’agrair.

Ho tornarem a fer..........

STA COLOMA QUERALT, 11 juliol 2020

Als ACA Tossuts no ens deixarà mai de sorprendre la manera tan fàcil que tenim de posar-nos d’acord en el destí de cada dissabte. Sembla d’un altre planeta com, de manera inconscient, convergim en els nostres desitjos d’anar aquí o allà i com no ens barallem mai a l’hora de triar. En aquesta ocasió, doncs, la telepatia que ens caracteritza ens va fer exclamar a l’uníson “Santa Coloma, despertaferro!”. Cap allà que hi falta gent, el mateix dia que hi anava de visita el President Torra i tot un munt de barrufets del Conseller Buch, aquell que jo no puc veure ni en fotografies perquè juga, com tots, a les ordres del país veí... Espero que entre tots fessin bona feina i elevessin el nivell de la Conca de Barberà al punt que mereix l’ovípar esmorzar que allà ena vàrem cruspir convenientment i puntual servit per la Carol (sota la mirada severa del gran Ton, no cal dir-ho).

El recorregut de tan plàcida sortida va transcórrer entre camps segats i camps a punt de segar; aquests dies no hi ha més. També alguna obaga perquè els nostres pastors (en Ramon i en Jordi) se la saben llarga i oloren les rieres talment l’Orzowei i el Dr. Livingstone junts, quina cracs (i des del dia que els van posar un GPS a les mans el seu poder és ja infinit). Una aturadeta a la Font dels Corrons i a la Font de Requesens (no hi sabria tornar ni que em perdés un any per aquella contrada).

Per la tornada, una vegada més aquesta convergència d’interessos que abans he ressaltat (jo és que em meravella): tots d’acord a tornar roda que te roda per les pistes que millor senyalen Igualada a l’horitzó amb l’Eucaria i La Sala els nostres pinpoints del trajecte.

Som una balsa d’oli, aquesta és la meva conclusió... I que duri!

PS: D’acord, només érem cinc aquesta vegada, però això no treu interès a la bonhomia que es va respirar dissabte, eh!

Quins dies aquells.................

SANT JOAN DE MEDIONA, 04 juliol 2020

Ja era hora d’anar a Sant Joan de Mediona, que al ser d’un altre zona sanitària no hi havíem pogut anar. Per tal de fer un recorregut nou hem cregut convenient anar fins a Orpí, passant per Carme, i fent un bon tros de carretera que ens haguérem pogut estalviar si quan hem sigut als dipòsits de Vilanova haguéssim anat direcció esquerra en vers de la dreta direcció la Pobla, però això es el que passa quan deixes improvisar. De totes maneres un cop arribat a Orpí i pujat Can Feixes, entre pistes i corriols fora dels que estem acostumats a fer, s’ha arribat a Sant Joan de Mediona per esmorzar al bar de la piscina que per cert estava bastant concorreguda per nens i “nenes”. En Moisés ha vingut en cotxe per compartir l’estona d’esmorzar amb nosaltres, doncs el seu canell encara no l’hi permet anar en bici. Nosaltres, per no ser menys, l’hi hem tornat la visita al passar per casa seva a la tornada tot aprofitant per acompanyar a l’Anna.

I ja fa temps que tambe hi varem anar..........

SANTUARI DE PINÓS, 27 juny 2020

Ja era hora de fer una especial, si, i a més feta per els voltants de la nostra comarca. El lloc triat per en Jordi, a qui se l’hi pot adjudicar l’organització d’aquesta sortida, ha sigut Pinós, amb el seu Santuari, Ajuntament, restaurant i fita de ser el centre de Catalunya. De tot això nom és hem visitat la fita del centre de Catalunya i el restaurant, la fita per catalanisme i el restaurant per menjar. S’ha sortit mitja hora més d’hora per allò de la calor, que a algú ja l’hi ha passat factura només pujar els molins. La ruta ha sigut sortir de Igualada, direcció molins, Prats de Rei, Calaf, Cellers i Pinós per tornar una mica més ràpid (menys kms) per Prats de Rei, Copons i Igualada. Avui també ha provat “la colla” un amic del Àlex, en Victor, que ves a saber si tornarà per rejovenir “la banda” dels Aca Tossuts. De la sortida cal esmentar que hem tingut una sorpresa quan hem arribat al Monestirde Cellers, i no per la pujada d’uns 10kms que s’ha de fer després per pujar fins a Pinós, si no per que apurats d’aigua com anàvem, ens hem ficat al pati de la “dubtosa rectoria”, doncs la porta estava oberta, i després de fer uns quants crits, ens ha aparegut el Jordi, metja i rector. Després de les primeres reticències per trobar-se gent dins a casa, ens ha obert l’església i explicat l’historia d’en Sant Celdoni i Sant Armenter, màrtirs representats en sendes estatuetes als costats del altar, a més de l’historia del monestir i les últimes restauracions tant de l’església com de la rectoria, on ell hi té la casa, bes per on. Un bon punt hem carregat aigua tot ha sigut pujada, costeruda i calorosa, fins arribar a Pinós. Unes bones cerveses abans de dinar tot esperant el taxi d’en Màrius, el qual degut a la seva poca preparació degut a la comminació, ja s’havia preparat per no fer la sortida completa. La tornada amb una temperatura prou elevada encara i el mal de cames que començava a apareixa en alguns de nosaltres, s’ha fet una mica llarga i sort que la major part era baixadaaaaaaaa.

Apa a preparar-ne un altre.

I ja fa temps..........

EL BRUC i LA COVA DEL PONS, 20 juny 2020

En un dia com avui en que han aixecat totes les restriccions de mobilitat, en Màrius s’ha decidit, per fi, sortir altre vegada amb la colla.Avui era un dia de retrobament i es per això que ell ens ha triat anar a esmorzar al Bruc, lloc que sembla que hi te estima. Com que sabíem on anàvem, en Jordi ja s’ha cuidat de portar un track diferent per la tornada, ja que l’anada havia de ser ràpida doncs havíem reservat a les 10:00h. Tot i així, a l’anada, en Jaume ens ha canviat una mica el recorregut per fer un corriol de pujada que ell ja havia provat amb l’elèctrica, vaja que amb les atmosfèriques la pujada ha sigut encara més pujada. Després d’un bon esmorzar i de fer petar la xerrada ja hi ha hagut dues desercions. L’Anna i en Màrius, amb excuses variades i poc creïbles, han tornat el més directe possible. Aquest fet ens ha fet pensar, els que ens hem quedat, que potser caldrà convocar assemblea per tal de aprovar un canvi en la forma de puntuació de les sortides. Aquí queda dit.

Be, els que hem quedat si que hem complert amb tota la volta i gaudit del indret on ens ha portat el track d’en Jordi, tot i que després en Ramón ens ha n’ha fet una de les seves i ha tocat anar a peu una estona.

I ja fa 2 anys....