SANT PAU DE LA GUÀRDIA, 10 octubre 2026

A les 08:00 i amb la puntualitat que ens caracteritza vam decidir fer una sortida que permetés tornada ràpida pels companys que abans de les 13:00 els calia estar dutxats, vestits i fent olor de colònia. Ja sigui per anar a un dinar o per rebre els néts.

Decidim doncs ST PAU DE LA GUÀRDIA on tenim garantida una bona brasa, pa amb tomàquet i all i per si fos poc all-i-oli.

I anem passant pel Bosc Gran, camí de Maians, fent corriols i corriolets. Tornem pel cantó de La Pobla de Claramunt per acompanyar al que viu al Xarò. i com que anem forts però molt forts, ho matem pujant al Castell de la Pobla camí del dipòsit de Vilanova del Camí, el paissatge ens entristeix, l'incendi va devastar la zona. Hi ha algun brot verd, el temps ho cura tot, però el temps no deixa de córrer..

I ja fa 6 anys.

CASTELLOLI, 03 octobre 2026

S'augura pluja per tant la primera decisió és "no anar massa lluny" per si cal tornar ràpid i corrent. Per primer cop a la nova temporada gaudim de la companyia de l'Armand i a banda de les lliçons de pilotatge de BTT -que no acabem d'integrar per cert- ens ha explicat les seves experiències per l'oest del Canadà i la pinzellada als EEUU com a cirereta del viatge, enveja sana.

La ruta molt divertida, tot i que Castellolí està a poc més de 7 km i aproximadament a la mateixa alçada, n'hem fet 53 km i uns 1.000 m de desnivell. És el que te tenir uns guies simpàtics i de la broma. Segur que el dia que a Física explicàven que la "distància més curta entre dos punts és la línia recta" els nostres guies deurien estar al vàter, fent un pitillo -anaven a Escoles de capellans, altra cosa no feien-.

Bon esmorzar a Cal Betes, clàssic. Visita ràpida a "Cal Peret", la nova botiga de queviures de Castellolí i que per fer feliç al JosepM serà bon client de Singulars, productes de qualitat, proximitat i preu just, tant aviat com el projecte assoleix l'èxit.

Tornada per Maians i cap a la serra de Rubió, de baixada alguna gota però vam arribar contents i tiparrons. Vaja, objectiu complert.

Tal dia com avui, 6 anys endarrere.

SANT GUIM DE FREIXENET, 26 setembre 2026

Amb la puntualitat acostumada i sense el Ramon, que ha perdut el liderat de la regularitat que de forma sostinguda havia mantingut durant anys en favor de l'Anna. Però amb la companyia de l'Aleix, el company que vola d'aquí a allà i més enllà. Així vam sortir els Tossuts direcció Sant Guim.

Per l'Espelt cap a Copons, pujant pel Tot Circ i fent marrada a l'esquerra per no afrontar la pujada directa al pla de St Guim, amb ampliació forçada per batuda de caçadors. Quin destí el dels porcs, viure tranquil a la granja per acabar cap per avall a l'escorxador o viure lliure però pendent de que t'aixequin els gossos.

Esmorzar a St Guim, a Cala Maria era tancat i vam provar el bar veí. Bon menjar, amable servei però un xic car... aquesta inflació!! Sort que l'Aleix celebrava els seus 29, es fa gran! i el seu convit va alleugerir la factura.

Tornada més racional, amb alguna petita variació per donar nivell. Cervesa al Caprabo ben merescuda pels que van arribar-hi.

Ja fa 5 anys. 

LA LLACUNA, 19 setembre 2026

Sortida puntual a les 8 hores i sense destí previst. Ràpid debat i cap a La Llacuna (vam descartar Sta Maria del Camí, quedava massa aprop). En Ramon indicava ruta i vam anar-hi passant pel Castell de Sta Maria de Miralles, on vam pujar a la torre i vam poder gaudir dels festejadors (finestres a la torre) i unes precioses vistes. El paisatge ja tira més a verd. Després de retratrar-nos vam seguir fins destí, suant la cansalada en especial els que estan passats de quilos.

A la Llacuna esmorzar a La Pansa. Divertida anécdota respecte l'idioma, en demanar "ous amb cansalada"· el cambrer repeteix "huevos con ensalada" i va caldre usar l'idioma del regnat veí... és el que te no ser independents!!. El menjar bo i el veure generòs, el compte a tocar dels 20, és la inflació?

De tornada vam decidir travessar valls, primer amunt cap a la Font del Pla Novell i seguir fins la masia de la serra de Feixes. Baixada cap a Carme i el darrer tram per saltar la zona dels dipòsits de VdC. Aquí ja no tothom hi era, uns per que tenien tard (i vant tornar corrent) altres per que no teniem força (i va fer la volta fins La Pobla per no fer més pujades). I cap Igualada. Tips d'estómac , alegres d'esperit i cansats de cames.

SANT PERE DE RIUDEBITLLES, 12 setembre 2026

 

No hi ha crónica, son uns ganduls.....

Fa 11 anys......

CASTELL DE RUBIÓ, 05 setembre 2026

Dia important, avui tanquem la temporada 2025/26 i tots esperem impacients el resum, sabem que coronarà a en Ramon com a líder indiscutible del sector masculí i l'Anna líder eterna del sector femení. Una reverència per tots dos i que per molts anys puguem seguir liderant la classificació de la constància.

Avui s'anunciava onada de calor, al Setembre!! i es preveien temperatures per sobre els 40º. S'ha complert. Hem decidit doncs fer una etapa suau, esmorzar al Castell de Rubió ha sigut la proposta consensuada.

El pilot avui ja era de 8 ciclistes (en Xavi ha acabat les vacances!) i ens hem encaminat cap a les Maioles, varis puja i baixa després ens han situat als peus del Castell de Rubió (a nivell de carretera), però en Ramon ha suggerit pujar un bonic corriol. Alguns hem agraït molt les soles Vibram que tan bon grimpatge donen, altres han gaudit filmant els patiments aliens. Finalment tots entaulats i refent energia.

La tornada volia ampliar l'esforç, per fer-ho hem baixat fins el local de Rubió per encarar la pujada a l'ermita de St Pere. Dos components del grup ja havien dimitit desprès d'esmorzar, afers urgents a la vila. Un tercer ha caigut a falta d'un km per l'ermita, la calor l'ha aixafat.

I d'aquí cap a casa, crec?, el redactor és el del cop de calor que va baixar fletxat cap a Jorba on va dutxar-se sota la font de la plaça.

by Josep Mª 👤

STA COLOMA DE QUERALT, 29 agost 2026

Tornem a la normalitat, recuperant a gent que fa vacances. Avui ja erem set a la sortida i dos més que s'afegeixen a l'esmorzar, en Joan en cotxe i el Toni dalt d'una Montesa històrica que fa delir a més d'un.

Hem fet 55km i 1007 m de desnivell, seguim en "forma". Avui la temperatura ens ha tractat be (entre 12 i 35, amb mitjana de 22º)

Volíem cremar excessos d'estiu, doncs ruta de castells. Hem passat prop del de Miralles per coronar al de Sta Coloma després dels puja i puja -poc baixa- al llarg de la serra de Miralles , per baixar per un bonic corriol i cap a esmorzar.

De tornada per St Martí de Tous, bon ritme i baixada.

Avui fa 6 anys....

EL BRUC, 22agost 2026

Ras i curt: hem anat d’Igualada al Bruc seguint TOTS aquells camins que en JORDI no seguiria mai. 😜

by Màrius 👤

SANT JOAN DE MEDIONA, 15 agost 2026

Segon dissabte de vacances, els "Tossuts" es recuperen. De dos passem a tres!, ja comença a ser una colla. I a les vuit del matí disposats a celebrar l'Assumpció de la Verge, que per cert, si va pujar al cel te "trago" fer-ho en un dia tant calorós, n'hi ha per fondre les ales -o la van pujar els àngels?.

Dia sense xerpes, com els trobem a faltar! però avui no ens hem perdut. Hem anat cap a St Joan de Mediona i ja se sap que la zona és com el palmell de la ma pels residents poblatans, que avui eren majoria. Sortim cap els dipòsits de Vilanova per baixar a Carme, pujar les Esplugues i tirant tirant fins esmorzar. Hem travessat bonics camps de girasols, que per cert miraven guerxos de com picava el sol.

Esmorzar al bar de la piscina, molt simpàtics. Esmorzem cinc, han arribat dos Tossuts en cotxe (el coix i el mandrós, tota excusa és bona) i acabem xerrant amb dues noies que gestionen la piscina, una companya de fútbol de l'Anna, l'altre filla d'una altre jugadora, ves com passa el temps.

De tornada, via ràpida. Carretera i calor. Ja vindrà la tardor (...i el Jordi) per fer tornades més treballades. 

LA LLACUNA, 08 agost 2026

Dissabte de primera quinzena d'agost, sortida puntual dels Tossuts. De mínims, eram dos, però dels bons i ben avinguts. 

Sense "gent de nit de dijous" no hi havia ruta programada, sense "sherpes" feina a trobar el camí. Primer decidir. On anem? A La Llacuna!! i passem pel Poblat Ibèric i fins i tot pujem al Castellar, avui ningú es queixarà. 

Entran a Montbui ens equivoquem de camí... i pujem fins La Tossa!, rectifiquem i trobem el camí vell de La Llacuna. 

Pel camí un noi fent pipí, ens apropem i... no és un nen, és el Ròmul! i la Cristina i el Balcells i el Riba. Junts pedalem un tram i la fem petar, a ritme tranquil, ells esmorçen a ca l'Escolà. Ens conviden (a anar-hi) però tenim compromís a La Llacuna. 

Tirem fins el pla del Convent i pujem cap al Poblat Ìber. Quan ja som dalt sona el telèfon, en Joan ja ens espera a La Pansa, s'ens ha fet tard o pedalem lents?. Renunciem a pujar a Castellar (faltava el tros a peu) i baixem volant a esmorzar. 

I la tornada? Feia prou calor per buscar la via més senzilla. Baixada fins La Pobla, despedim a la pubilla (i la colla és queda en 1) fins a Igualada per la via fluvial. 

I dissabte que be hi tornem i si tot va be amb més socis de la penya.  

MIRALLES, 01 agost 2026

Resum de la ruta:

— "És una pujada suau", deien...
— "En deu minuts som a dalt", deien...

La realitat és que avui hem descobert noves maneres d'empenyer una bicicleta i nous músculs que ni sabíem que existien. Alguns pujaven pedalant, altres caminant, i algun ja anava fent testament mental.

El millor de tot és que ningú ha deixat cap company enrere... perquè tots anàvem igual de fosos, fins l'hora d'esmorzar és clar. Després ja hi ha hagut la "trencadissa" i han acabat quatre gats.

La pròxima vegada que algú digui "és una ruta fàcil", que vagi primer i, si sobreviu, ja el seguirem.

by IA 👽

CALAF, 25 juliol 2026

 

No tenim crónica avui.

Només dues "fotitos".

SANT MARTI DE TOUS, 18 juliol 2026

Diuen que anar en bicicleta és saludable. El que no expliquen és que també és una magnífica excusa per aixecar-se d'hora un dissabte... La ruta comença a Igualada amb la convicció que "avui serà una sortida tranquil·la". Una frase que, com sempre, dura exactament fins a la primera pujada. El recorregut ofereix una mica de tot: pujades que semblen no acabar mai, baixades que dibuixen un somriure sota el casc i algun tram pedregós que posa a prova tant les suspensions de la bicicleta com les de l'esquena. Entre pedalada i pedalada no hi falten les converses de rigor:

—"Ja queda poc?"

—"Sí, només queda mitja hora..."

Una resposta que, curiosament, serveix tant al primer quilòmetre com als últims. L'arribada a Sant Martí de Tous és el premi a l'esforç. Moment ideal per recuperar l'alè amb un bon esmorzar i assegurar que "això no ha estat res". Evidentment, aquesta mateixa frase desapareixerà en tornar agafar la bicicleta. La tornada manté aquell punt de cansament que fa que qualsevol baixada sembli espectacular i qualsevol ombra sigui digna d'una aturada estratègica... per motius estrictament tècnics, és clar. Al final, el comptaquilòmetres marcarà una distància. Però el que realment ens endurem són les rialles, les bromes, els petits reptes superats i la satisfacció d'haver compartit una altra gran jornada sobre dues rodes.

Fins a la propera ruta... i que les pujades siguin curtes. O, si més no, que algú ens continuï dient que "només queda mitja hora".

by IA

NOCTURA A JORBA, 10 juliol 2026

Diuen que les nocturnes es fan de nit. Doncs nosaltres, fidels a l'estil Tossut, la vam començar a ple sol. Perquè anar a contracorrent ja és marca de la casa.

El xerpa ens va portar cap als Molins de Rubió pel lloc més dret que va trobar al mapa. Un cop a dalt, quan tots ens imaginàvem una baixadeta ben merescuda, va tenir una d'aquelles inspiracions que només tenen els grans guies: "baixarem per aquí... per tornar a pujar". I així un parell de vegades, que les cames encara anaven massa fresques.

Malgrat els seus experiments topogràfics, va clavar l'horari i vam arribar puntuals al sopar de tapes de Jorba, on en Joan, lesionat però molt espavilat, ja ens esperava amb la taula parada. Alguns, curiosament, van descobrir després de sopar que tenien compromisos inajornables... ves quina casualitat.

I llavors sí, quan ja era negra nit, va començar la famosa nocturna: cap a la Bandera, una mica més amunt perquè sempre hi ha un "ja que hi som...", i finalment una baixada de luxe amb la fresca que tant havíem enyorat.

Cal felicitar el xerpa per la ruta: amb el Pla Alfa 4 ens va fer una volta espectacular, sense fer saltar cap alarma... excepte la dels nostres quadríceps.

Arribada a les dues i mitja de la matinada. Una vegada més, els Tossuts vam demostrar que els horaris són orientatius, les pujades mai són les últimes... i que del xerpa te'n pots refiar... si el que vols és arribar molt més tard del que t'imaginaves.

By 👤Jordi

LA LLACUNA, 04 juliol 2026

Avui a la crònica l'hi falta imaginació, però és el que hi ha.

 

"Avui La Llacuna bé", by 👤Màrius 

"Avui molts patiments pujant Can Feixes des de Carme", by 👤Jaume

STA COLOMA QUERALT, 27 juny 2026

Gran dia avui, després de 6 setmanes, ha tornat a esmorzar el Joan que va fent passes endavant a una recuperació cada vegada més propera, està clar que encara no esta ven refet i li fa mal, beu cervessa sense alcohol !!!. 

Per el que fa a la sortida betetera, poc a dir, una pujada ombrívola per Clariana, Contrast i La Pobla de Caribenys, ens ha dut a l'esperat esmorzar prou ràpidament i relativament frescos. Allà ja ens esperaven amb la taula preparada el Joan i el Toni, que l'ha acompanyat, i en un llarg esmorzar hem tingut temps de comentar de tot, omplir la panxa i degustar uns carquinyolis i encenalls de xocolata.

La tornada, després d'una bona refrescada a la font de les Canelles per encarar la pujada a la Creu, l'hem fet ràpida per pista, deixant enrere el calor que ens empaitava de valent, cerveseta d'arribada i cap a la merescuda dutxa, això sí, cadascú a casa seva, o de la germana.

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 20 juny 2026

Calor, calor i més calor... Però nosaltres Tossuts, Tossuts i més Tossuts. Ja divendres teníem ben decidit que aniríem a Castellfollit del Boix, per poder fer una tornada ràpida i esquivar el calor previst. El Ramón, ens reserva la taula rodona i dit i fet, ens trobem al lloc habitual i primers imprevistos... Una punxada i un dormilega. Solucionada prou ràpidament la punxada i compartida la ruta amb la marmota, iniciem una ruta de senderets fins al nostre desti, on hem arribat a una hora molt adient que ens ha permès estar relaxadament dues hores al restaurant, esmorzar, sobretaula, dolços, xarrups i videotrucada amb el Joan que ja es va recuperant...

Quan hem sortit la temperatura exterior ja era de febre i alguns per compromissos i altres per costum, ens hem quedat quatre valents per afrontar els darrers desnivells i senders del dia, que tot i força coneguts, els hem gaudit d'allò més. Al final tothom a casa seva sa i estalvi, encara que un xic torrats, tot esperant que torni a ser dissabte

SANT PAU DE LA GUÀRDIA, 13 juny 2026

RESUM SUPERRÀPID.

Molta pujada per anar a esmorzar i lloc especial per fer la cervesa en arribar.

FONOLLOSA, 06 juny 2026

Montanya, suor i sisos. Molts sisos.

Aquest dissabte tenia alguna cosa especial des del minut zero. 6/6/2026, una data que no passa desapercebuda… i que els TOSSUTS vam decidir marcar com cal, amb una bona ruta i millor companyia.

Sortida des d’Igualada amb 7 valents uniformats amb el blau inconfusible del grup. 12 °C de bona fresca matinal que convidava a pedalar amb alegria i sense excuses. Ritme viu des de bon començament, amb les cames responent i el grup compactat, direcció Fonollosa.

La ruta, exigent però agraïda: 70 km i 1.300 m de desnivell positiu, d’aquells que es guanyen metre a metre. Pujades constants, algun tram que feia apretar les dents i baixades per agafar aire… o perdre’l si t’hi confiaves massa.

I parlant de confiar-se… moment del dia per "la nena", que es va trobar amb un tronc caigut al camí. Lluny d’arronsar-se, el va encarar com una campiona… tot i que la física i el tronc van tenir l’última paraula. Rebolcada controlada, sense conseqüències, però amb riures assegurats i menció honorífica a la crònica.

Arribada a Fonollosa amb gana i moral alta. I aquí, punt clau de la jornada: esmorzar de categoria a Cal Calet. Taula parada i recompensa en forma de coca de cabell d’àngel amb ametlla i sucre, que va fer oblidar qualsevol patiment acumulat.

Amb els dipòsits plens, tocava la tornada. I si a l’anada ens acompanyava la fresca… a la tornada ens esperava l’estiu: 30 °C i el sol apretant. Canvi radical que va posar a prova la gestió de forces i l’aigua, però el grup no es va trencar. Ritme sòlid, cap defalliment i aquell esperit tossut que t’empeny quan les cames comencen a negociar.

Entrada a Igualada amb la sensació de feina feta i un altre dissabte que suma. I alguns que ho celebren amb la darrera birra.

Però si alguna cosa quedarà gravada del dia, més enllà dels quilòmetres i el desnivell, és el moment compartit al voltant d’una idea tan simple com potent:

retrobar-nos el 6/6/2066, d’aquí a 40 anys.

Potser amb menys pèl… i menys pell ! Però amb les mateixes ganes de riure, pedalar i ser TOSSUTS.

TOSSUTS: avui, demà… i d’aquí a 40 anys.

by Josep M.👤

CARME, 30 maig 2026

Ja tenim en Ramon “a tiru”...