Dissabte sí, dissabte no, sempre hi ha algú que l’hi surt de l’ànima allò de “anem a Rajadell”. I aquest dissabte ha sigut que sí. Per anar-hi hem fet la ruta de pujada als molins per després anar seguint la carena, sifonant en algun moment, i anar a petar al castell de Castellar on el Toni s’ha estrenat en la banyera, ja que no coneixia aquella pedra tan original. A Cal Miliu hem esmorzat bé i barato (cosa estranya), a veure si una flor no fa estiu i te continuïtat això de “barato”. La tornada ja ha sigut “figues d’un altre paner”, ja que refusant la pujada de la Z n’hem anat a fer un altre que, tot i més maca, també pujava i en alguns llocs quasi que havíem de passar en barca de l’aigua que rajava. Tot i així ho hem aconseguit, tornar a Igualada amb ganes de tornar a sortir el dissabte que ve, o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada