CORRIOLS PER TÀRREGA, 04 febrer 2023

Un dissabte més de fred, aquesta vegada a Tàrrega, per fer la primera especial de la temporada. Ens hem llevat més d’hora de l'habitual per trobar-nos a l’Esclat d’Igualada, carregar bicis als vehicles i desplaçar-nos a l’Esclat de Tàrrega, lloc de sortida. La ruta és de corriols per aquella zona, semblant a la que vàrem fer l’any passat, però una mica més llarga, més trencacames i amb alguns trams amb neu que encara no s’ha fos per culpa de la climatologia d’aquests dies. Cap a la meitat de la ruta l’Àlex, el que en va fer trenta-tres fa uns dies i coordinador de la sortida, tenia decidit esmorzar al Nucli de Mas del Bondia. Per qui no el conegui es pot definir així: "El lloc de Mas de Bondia és una vila closa d'origen medieval situat al municipi de Montornès de Segarra a la comarca de la Segarra. Originalment un mas, es va anar ampliant al llarg d'un carrer amb dues fileres de cases i una única porta d'accés per la part de llevant. En origen, el Mas de Bondia era un edifici aïllat, al cim d'un turó. Amb el temps, l'estructura del mas es va anant modificant, i va derivar en un petit nucli de població 3a partir d'un carrer sense sortida. Ambdós costats d'aquest carrer s'annexionen les cases dels nous pobladors, en sentit perpendicular a l'eix del carrer, formant un carrer fortificat, on els darreres de les cases feien de muralla i al qual s'accedia per un únic portal. Aquest portal és l'antiga porta d'entrada de la primitiva masia i actualment ha esdevingut pas cobert”. Una vegada hem agafat forces i després de fer una bicicletada, amunt i avall, per l’únic carrer on el portal de les cases en comptes de tindre número tenen nom, hem continuat fent corriols quasi tocant a Verdú i replegar cap a Tàrrega. A l’arribada hem tornat a carregar bicis i ens hem posat una mica guapos (bàsicament ens hem canviat de roba) per anar a dinar a un restaurant del poble veí d’Anglesola, que en Josep M. amb els seus dots de TripAdvisor ens va trobar. I aquesta vegada no vàrem acabar la sortida fent una cervesa, noooooooo. Aquesta vegada hem acabat a la terrassa de Cal Targarona que, a falta de xuixos de crema, hem berenat croissants farcits i cafès en llet.