I es que no tenim respecte ni a la calor. Tota la setmana avisant per els
mitjans de comunicació que el cap de setmana més calia quedar-se dins la nevera
de casa que sortir a donar el vol, i com que no fem cas a ningú, apa cap a fer
la volteta per Torredembarra. Puntuals com mai, havent arribat a la zona
perimetral de Cal Enrique, doncs al final ningú s’ha desplaçat el divendres a
la tarda, hem començat la ruta a les 08:00 o’clock. Per camins pedregosos i
pistes amb molt de pols hem anat donant voltes sense allunyar-nos gaire de la
costa, o sigui que casi sempre hem estat veient el mar. Estava pactat que si la
calor ens afectava massa, de pet avortaríem ruta i cap al mar a refrescar-nos.
Així i després de donar tombs i d’un parell de punxades “made in Josep Mª”, hem
arribat per esmorzar en el bar contractat de turno, amb unes vistes a primera línia de mar, tot sigui dit que també ho hem pagat ja que ningú recordava un cost del
nivell d’avui per un esmorzar del nivell d’avui. Després ja s’ha decidit anar “tranqui”,
fer unes quantes fotos vora la mar i al far de Torredembarra, cerveseta i bany al
passeig, abans de passar per la dutxa i anar cap a dinar.
Recordeu: Si camines sol aniràs
ràpid. Si ho fas acompanyat arribaràs lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada