“I es que no ens fa por ni la calor.” Així començava el text de la
setmana passada i que avui hem repetit. No era qüestió d’anar lluny però això no
vol dir que no es puguin passar “canutes” per arribar-hi. Dubtes
entre anar a un dels dos “Cast” que tenim per aquí, Castellolí o Castellfollit
del Boix, i com que es volia fer desnivell hem triat el segon. Hem fet una ruta mig coneguda i mig desconeguda, ja que en Ramón ha ideat un mixt entre pistes i
corriols per anar fent kilòmetres sense allunyar-nos del objectiu final que no
era altre que arribar a esmorzar a L’Andorrà. Lo del desnivell ho comento perquè
ens hem proposat fer la ruta tot pujant al cim del Cogolló i a fe de Déu que se’m
hagues pogut acudit un altre història, doncs avui, allà d’alt, tot donava
voltes. Al esmorzar hem recuperat forces, i abans de tornar encara hi ha hagut temps
per fer unes classes ràpides de Trialsín.
Ah! amics, recordeu-ho: Tots tenim
una cosa que ens fa especials. Jo per exemple, tinc un meravellós malt
caràcter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada