Sortida
pretesament normal. Fins l’esmorzar, bé. Fins a arribar a dalt la Censada per
tornar, bé. Però després hem volgut fer el recorregut de noséquinacursa i el
cronista s’ha fotut de lloros i no recorda res més. De cop s’ha trobat a Barna
escrivint aquesta crònica i sense poder reconstruir res des que va provar a
volar en una baixada trialera fins ara. 😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada